MODERNISME
NOUCENTISME
AVANTGUARDES
POSTGUERRA
Jordina Selva
7.1 Context
01
Avenços científics
02
Primer i tercer
món
03
1a i 2a Guerra
Mundial
04
Comunisme (URSS) i
feixisme (Alemanya)
05
Crack del 29
06
Teories
psicoanalistes
08
07
Incorporació al món
laboral de les dones
1931 dret a vot per
a les dones
12
11
10
09
Guerra Civil
espanyola.
1939 prohibició del
català en àmbits
públics i prohibició
de les institucions
catalanes.
1930-1936
normalitat cultural
1923-1930
dictadura de
Primo de Rivera.
Fer desaparèixer
identitat
catalana.
1918-1932
normativització
7.3 Noucentisme
Projecte nacional
conservador
Mesura i retorn de les
formes clàssiques
Normalització del país
7.2 Modernisme
Intel·lectuals i artistes burgesos
conservadors de la Renaixença
Modernitzar la societat
catalana ancorada en el passat
a partir dels corrents europeus
del moment.
Joan Maragall
Eugeni d’Ors i Josep
Carner
Barcelona 1860-1911.
Poeta i intel·lectual
modernista més important.
Escrivia a diaris barcelonins
amb molta repercussió social.
Crític amb la classe social
burgesa
Joan Maragall
Barcelona 1881-Vilanova i la
Geltrú 1954.
Pseudònim Xènius per
escriure a la secció Glosari de
La Veu de Catalunya ⟶
Noucentisme.
Glosses ⟶ vida, art i filosofia.
IEC ⟶ 1920 destituït ⟶ 1926
RAE ⟶ intel·lectual del règim
franquista.
Pròleg a La muntanya
d'ametistes de Guerau de
Liost ⟶ “La paraula no ha estat
mai viva”.
Eugeni d’Ors
01
02
03
Barcelona 1884-
Brussel·les 1970.
Príncep dels poetes
catalans i el màxim
representant de la
poesia noucentista.
Periodisme polític.
Professionalització de la
literatura catalana ⟶
“adolescent”.
Republicà ⟶
desprestigiat.
Josep Carner
7.4 Avantguardes
2a avantguarda
Critica el present i la
tradició
Cubista i futurista
1915-1924
Trenca amb el Noucentisme
Modernitat científica i
industrial
Surrealista
1925-1939
Revistes i manifestos
Experimentació
Qüestionen l’art i la
literatura
1a avantguarda Tendències
Cubisme 1907-1914
Futurisme 1909-1916
Dadaisme 1916 -1924
Surrealisme 1924-1940
Barcelona 1894 - 1924
Redactor d'articles de crítica
social en català i castellà
(anarquista i socialista).
Va ser influït pels cal·ligrames
d'Apollinaire i pel futurisme de
Marinetti
Temes: l’amor i els nens (futur)
Joan Salvat-Papasseit
Barcelona 1893-1987
Tant la seva poesia com la
seva prosa són un miratge
sensual del paisatge i el
caràcter català
Qualitat del llenguatge ⟶
intraduïbles ⟶ curtes, dures,
ressonàncies acolorides.
J.V.Foix
01
02
03
Barcelona 1919 - de 1998
Fundadors del grup artístic
avantguardista Dau al Set
(1948)
Poesia, prosa, cinema, teatre,
música, cabaret, arts
escèniques, màgia, circ i arts
plàstiques.
Traduït: l'espanyol, francès,
l'anglès, alemany, l'italià,
portuguès, polonès,
neerlandès, txec, hongarès,
serbocroat, suec, japonès, rus
i esperanto
Joan Brossa
7.5 Postguerra
Santa Coloma de Farners 1913 - Barcelona 1985
Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau: problemàtica històrica,
moral i social d'Espanya.
Poemes en català (menys vigilat i fidel)
Salvador Espriu
Barcelona 1908 - Girona 1983
Flors, matrimoni traumàtic, novel·la psicològica.
Mercè Rodoreda
Sabadell 1899 - Barcelona 1986
Republicà combatent que formà part del govern de la Generalitat de Catalunya.
Pere Quart
Joan Oliver
1
2
3
1939 publicar en català va estar prohibit (reduïts i censura).
Escriptors que no formen part de cap moviment concret.
Literatura d’exili i clandestina
“Per dissort, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules”
Joan Oliver, Teatre Romea, 1980
EXILI

7. Modernisme, Avantguardes i Postguerra.pdf

  • 1.
  • 2.
    7.1 Context 01 Avenços científics 02 Primeri tercer món 03 1a i 2a Guerra Mundial 04 Comunisme (URSS) i feixisme (Alemanya) 05 Crack del 29 06 Teories psicoanalistes 08 07 Incorporació al món laboral de les dones 1931 dret a vot per a les dones 12 11 10 09 Guerra Civil espanyola. 1939 prohibició del català en àmbits públics i prohibició de les institucions catalanes. 1930-1936 normalitat cultural 1923-1930 dictadura de Primo de Rivera. Fer desaparèixer identitat catalana. 1918-1932 normativització
  • 3.
    7.3 Noucentisme Projecte nacional conservador Mesurai retorn de les formes clàssiques Normalització del país 7.2 Modernisme Intel·lectuals i artistes burgesos conservadors de la Renaixença Modernitzar la societat catalana ancorada en el passat a partir dels corrents europeus del moment. Joan Maragall Eugeni d’Ors i Josep Carner
  • 5.
    Barcelona 1860-1911. Poeta iintel·lectual modernista més important. Escrivia a diaris barcelonins amb molta repercussió social. Crític amb la classe social burgesa Joan Maragall Barcelona 1881-Vilanova i la Geltrú 1954. Pseudònim Xènius per escriure a la secció Glosari de La Veu de Catalunya ⟶ Noucentisme. Glosses ⟶ vida, art i filosofia. IEC ⟶ 1920 destituït ⟶ 1926 RAE ⟶ intel·lectual del règim franquista. Pròleg a La muntanya d'ametistes de Guerau de Liost ⟶ “La paraula no ha estat mai viva”. Eugeni d’Ors 01 02 03 Barcelona 1884- Brussel·les 1970. Príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia noucentista. Periodisme polític. Professionalització de la literatura catalana ⟶ “adolescent”. Republicà ⟶ desprestigiat. Josep Carner
  • 6.
    7.4 Avantguardes 2a avantguarda Criticael present i la tradició Cubista i futurista 1915-1924 Trenca amb el Noucentisme Modernitat científica i industrial Surrealista 1925-1939 Revistes i manifestos Experimentació Qüestionen l’art i la literatura 1a avantguarda Tendències Cubisme 1907-1914 Futurisme 1909-1916 Dadaisme 1916 -1924 Surrealisme 1924-1940
  • 8.
    Barcelona 1894 -1924 Redactor d'articles de crítica social en català i castellà (anarquista i socialista). Va ser influït pels cal·ligrames d'Apollinaire i pel futurisme de Marinetti Temes: l’amor i els nens (futur) Joan Salvat-Papasseit Barcelona 1893-1987 Tant la seva poesia com la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràcter català Qualitat del llenguatge ⟶ intraduïbles ⟶ curtes, dures, ressonàncies acolorides. J.V.Foix 01 02 03 Barcelona 1919 - de 1998 Fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) Poesia, prosa, cinema, teatre, música, cabaret, arts escèniques, màgia, circ i arts plàstiques. Traduït: l'espanyol, francès, l'anglès, alemany, l'italià, portuguès, polonès, neerlandès, txec, hongarès, serbocroat, suec, japonès, rus i esperanto Joan Brossa
  • 9.
    7.5 Postguerra Santa Colomade Farners 1913 - Barcelona 1985 Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau: problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Poemes en català (menys vigilat i fidel) Salvador Espriu Barcelona 1908 - Girona 1983 Flors, matrimoni traumàtic, novel·la psicològica. Mercè Rodoreda Sabadell 1899 - Barcelona 1986 Republicà combatent que formà part del govern de la Generalitat de Catalunya. Pere Quart Joan Oliver 1 2 3 1939 publicar en català va estar prohibit (reduïts i censura). Escriptors que no formen part de cap moviment concret. Literatura d’exili i clandestina “Per dissort, encara som a la trinxera i les nostres armes són les paraules” Joan Oliver, Teatre Romea, 1980 EXILI