A la mare de deu de montserrat

A la mare de deu de montserrat

• 1.
  “A LA MAREDE DÉU DE MONTSERRAT” JOAN MARAGALL
• 2.
  LECTURA: Ben de lavora—volia veure-us, oh! Verge negra—del blanc vestit! Dalt de l’estrado—avui pujava i us he guaitat de fit a fit la dolça cara,—que m’ha deixat—tot enternit. Més lluny vos miro—quan a la tarda canten els monjos—i els escolans; i eixint del temple—fins a la porta—me giro encara, i encara us miro—més lluny que abans. A casa vostra—m’aficiono i us hi entro a veure—sempre que hi passo, com els aimants. Surto de cara—a les vostres penyes i en cada una—veig un ensaig de vostra imatge…—Sou graciosa—penya entre penyes: reina us en faig. Cerco entre elles—els camins vostres—i me n’hi vaig. Els camins vostres—són plens de boira: per els esquinços—guaita el cel blau… Només hi trobo—boixos i mates que humils floreixen—dintre la pau, i aquelles volves,—que en diuen àngels, i que s’hi assemblen—per el silenci—del vol suau. Com me corprenen—els cingles vostres! Com m’esvaeixen—vostres abims! Les aus que hi volen—són aus xiquetes; les fonts que hi neixen—són regalims; entre la boira—són cims de glòria—els vostres cims. Tot jo m’encanto,—no sé el que em passa, les vostres penyes—m’han encisat… … Potser us mirava—massa a la vora, Mare de Déu de Montserrat.
• 3.
  VOCABULARI: - Aimant: sinònimd’amant. - Boixos: arbustos que fan fulles verdes tot l’any i flors blanques. - Mates: arbustos molt petits com la farigola o el romaní. - Esquinços: escletxes entre la boira, com una tela trencada, que permet passar la llum del sol.. - Eixir: sortir - Volves: tros molt petit i lleuger de terra, de pols o d'una altra cosa que l'aire s'emporta fàcilment. - Cingles: roca o un conjunt de roques molt altes que acaben en un precipici. Els cingles es troben als cims o als pendents de les muntanyes.
• 4.
  CONTEXTUALITZACIÓ: ● Ens hemd’ubicar a les muntanyes de Montserrat, pels camins on passeja l’autor i on hi troba pau. ● La Mare de Déu de Montserrat és la Verge que resideix a Montserrat.
• 5.
  TEMA: El tema principalés l’actitud contemplativa i admirativa del jo poètic davant de la imatge de la Verge i de la muntanya de Montserrat.
• 6.
  ANÀLISI ● Ús del’octosìl·lab amb cesura i de la rima consonant. Exemple: Ben de la vora (4) —volia veure-us, (4) oh! Verge negra—del blanc vestit! Dalt de l’estrado—avui pujava i us he guaitat de fit a fit la dolça cara,—que m’ha deixat—tot enternit.
• 7.
  ESTRUCTURA: - 1a estrofa:El poeta desitja veure la Verge i entra a l’església del monestir, a visitar-la. - 2a estrofa: A la tarda, la contempla de lluny, mentre els monjos i escolans canten.. - 3a estrofa: Identifica la verge arreu de la muntanya: presència divina en la natura. - 4a estrofa: El jo poètic s’admira davant el paisatge de la muntanya. - 5a estrofa: Exaltació de la bellesa que troba en Montserrat: una bellesa humil i senzilla, però capaç d’encisa-lo. - 6a estrofa (i últims dos versos): Èmfasi en l’encantament que sent el poeta davant de la natura. Implícitament, es fa entendre que aquest encant prové de la Verge. La mirada del jo poètic sobre el paisatge és una mirada a la divinitat: “Potser us mirava-massa a la vora, / Mare de Déu de Montserrat”.
• 8.
  RECURSOS ● “ ius he guaitat de fit a fit la dolça cara” (versos 4 i 5): personificació i encavalcament. ● “ Surto de cara a les vostres penyes i en cada una veig un ensaig de vostra imatge… sou graciosa” (versos 13, 14 i 15): personificació. ● “ sempre hi passo, com els aimants” (versos 11 i 12): comparació i hipèrbole ● “Com me corprenen els cingles vostres! Com m’esvaeixen vostres abims!” (versos 24 i 25) : anàfora i exclamació. ● “aquelles volves que en diuen àngels” (vers 22): metàfora ● “aquelles volves que en diuen àngels / i que s’hi assemblen--per el silenci--del vol suau” (versos 22-23): comparació. ● “Les aus que hi volen—són aus xiquetes; / les fonts que hi neixen—són regalims; / entre la boira—són cims de glòria—els vostres cims” (versos 22-23): paral·lelisme sintàctic.