Download to read offline
AL-ANDALUS DEFINITIU SEGUNDO ESO HISTORIA VALENCIANO.pdf
- 1. AL-ÀNDALUS (S.VIII-XI) 2ª AVALUACIÓ 2ºESOH IES HENRI MATISSE
- 2. Ací teniu exemplesde FLIPBOOKS o llibres de pestanyes, perquè cadascú ha de fer el seu treball propi d’Al-Àndalus.
- 3.
- 4. INDEX 1. QUÈ ÉSL’ISLAM? 2. L’EXPANSIÓ 3. LES INVASIONS O COM VA COMENÇAR TOT 4. ELS VISIGOTS I LA CONQUESTA MUSULMANA 5. EVOLUCIÓ POLÍTICA 6. EL SORGIMENT DELS REGNES CRISTIANS 7. L’ORGANITZACIÓ SOCIAL 8. L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA 9. VIDA QUOTIDIANA 10. CULTURA 11. L’ART
- 5. 1. QUÈ ÉSL’ISLAM? En el segle VII la península aràbiga era un enclau comercial entre Orient i Occident. Els habitants d’Aràbia eren en la seua majoria ramaders i comerciants nòmades. Eren politeistes i la ciutat més important era la Meca. Mahoma va ser el profeta de l’Islam. Va pertànyer a una familia de mercaders de la Meca, vigilants de la pedra negra sagrada o Kaaba (Quraisi) i des de menut es va dedicar al comerç. Conta la tradició que mentre meditava en una cova propera a la Meca se li aparegué l’arcàngel San Gabriel i li va revel.lar la seu condició de Nabi o profeta (l’elegit per a predicar una nova religió monoteista). Al 622 Mahoma va fugir de la Meca a Medina. Això es coneix com la hègira (marca l’inici del calendari musulmà). Mahoma va predicar per Aràbia i part d’Orient. En menys d’un segle s’havia creat i estés la nova religió musulmana. L’Islam és una religió monoteista perquè creu en un sol déu, Al.là. Les revelacions estàn recollides en un llibre sagrat:L’Alcorà, compost per 114 sures o capítols. Tot musulmà memoritza l’Alcorà. Mahoma no es por representar, està prohibit.
- 6. Hi ha 5DEURES O PRECEPTES OBLIGATORIS PER A TOT MUSULMÀ: 1. Recitar la professió de fe:” No hi ha més déu que Al.là i Mahoma és el seu profeta”. 2. Reçar 5 voltes al dia en direcció a la Meca (el divendres és el dia sagrat). 3. Dejú durant el Ramadà. 4. Donar almoina als pobres. 5. Peregrinar una volta en la vida a la Meca. L’edifici sagrat per l’oració és la Mesquita.
- 9. 2. L’EXPANSIÓ DEL’ISLAM Els califes sucessors de Mahoma conquistaren un gran imperi que es va estendre, en poc més d’un segle, des de la península Ibèrica fins a Orient (Índia). Els musulmans van dur a terme una ràpida expansió militar, perquè feren pactes amb les poblacions autóctones, respectant la seua fe i les seues propietats. Els califes s’esforçaren per estendre la religió islàmica i la cultura àrab. L’àrab va esdevenir la llengua oficial de l’Imperi. Van ser tolerants amb les altres religions. Els cristians i jueus van ser una minoria protegida. L’imperi islàmic va dominar el comerç entre Orient i Occident, controlant les grans rutes comercials del Pròxim Orient, l’Ìndic i la Mediterrània. En les ciutats, les escoles, biblioteques i centres de traductors desenvoluparen els sabers de l’Antiguitat clàssica.
- 10. 3.LES INVASIONS OCOM VA COMENÇAR TOT •Al 711 un grup d’arabs i bereberes creuaren l’Estret de Gibraltar. •Foren dirigits per Tariq i Muza •Tariq va derrotar a l’ùltim rei visigot Don Rodrigo en la Batalla de Guadalete. •La península fou ocupada en la seua totalitat al 718. •Els nobles visigots feren pactes de sumissió. La conquesta musulmana es va detindre en les zones muntanyoses del nord, degut a la Batalla de Covadonga. •Els musulmans foren derrotats pels francs en la Batalla de Poitiers. Es van estendre pels Pirineus. La conquesta de la península fou ràpida i fàcil.Les causes van ser: •La superioritat militar musulmana •Els conflictes amb els visigots •L’ajuda d’altres pobles
- 11. Tariq. El guerrerque va emportar als musulmans a la península.
- 12. 4.ELS VISIGOTS ILA CONQUESTA MUSULMANA Els visigots van ser un dels pobles germànics que es van quedar amb part del territori romà al desaparéixer l'Imperi d'Occident. Van fundar el regne visigot, amb capital a Toledo, que va existir des del segle V fins al 711 (quan els musulmans van entrar en la península). El regne visigot va ser una barreja de tradicions romanes i germàniques i va ser la primera vegada que la Península va tindre un sol rei. La seua monarquia era electiva, és a dir, quan moria el monarca els nobles es reunien i triaven un nou. Això suposava un problema, perquè els fills dels reis pensaven que ells havien d'heretar el regne. Això va ocórrer quan Rodrigo va ser coronat rei i els fills de Wamba ( l'anterior monarca), es van enfrontar a ell en una guerra civil. Per a guanyar la guerra els fills van sol·licitar ajuda als musulmans. L'emir del nord d'Àfrica, Muza, va enviar al seu general Tarik a la Península en el 711. Va guanyar la batalla de Guadalete. Este va ser l'inici d'Al-Àndalus i la fi del regne visigot. Els musulmans van conquerir tota la Península Ibèrica, excepte el nord, i van ser derrotats pels francesos en la batalla de Poitiers en el 732.
- 13. Don Rodrigo, reidels visigots. Museu del Prado.Podeu afegir al vostre flipbook una foto, dibuix o bocet.
- 14. BATALLA DE GUADALETE Oaquest recorta- ble
- 15. MAPA DEL REGNEVISIGOT
- 16. MAPA DEL REGNEVISIGOT Fica les provincies o Baeticas visigodes
- 17. PROVINCIES CONQUERIDES PELSMUSULMANS MUZA I TARIK
- 18. . A) EL VALIATODE CÒRDOVA O EMIRAT DEPENDENT DE DAMASC (711-756) •Els musulmans invadeixen Al- Àndalus. •Ficaren la capital a Còrdova, a on residia el valí (que era el governador provincial ficat pel cafifa de Damasc) •L'època del valiato és la més antiga. Es referix a quan la Península Ibèrica era una província dependent del Califat de Damasc i estava governada per un valí. •Va durar des del 711 fins al 756. •Els musulmans van ser derrotats en la batalla de Poitiers. B) EMIRAT INDEPENDENTDE BAGDAD (756-929) •Els abbàssides donaren un colp d'estat i van matar a tots els omeies, excepte a un que va aconseguir escapar: Abderraman I. •La capital es va canviar a Bagdad. •Va viatjar per tot el nord d'Àfrica i va arribar a la Península Ibèrica al 755. • Els nobles li van nomenar emir independent d'Al- Àndalus al 756. • L'emirat és quan un governant musulmà te el poder civil i militar, però no religiós. •És un període molt inestable al principi, perquè no tots els nobles accepten a Abderraman i hi havia lluites entre ells. A més, els cristians aprofiten la debilitat musulmana per a conquerir alguns territoris com Zamora. •També va ser una època esplendorosa en la qual es va crear una administració eficaç, l'àrab es va convertir en llengua oficial i la població va començar a islamitzar-se. •Es va construir la Mesquita de Còrdova. 5. EVOLUCIÓ POLÍTICA: PERÍODES
- 20. LES CIUTATS Les ciutatsd'Al-Àndalus estaven envoltades per una muralla que protegia la ciutat. En la part més alta de la ciutat s'alçava l’alcasser, que era una gran fortalesa militar. Allí es refugiaven en època de guerra els habitants de la ciutat i els llauradors dels voltants. El centre de la ciutat era la medina, on vivien els artesans i comerciants i els carrers eren estrets i tortuosos. En ella es trobaven els edificis més importants, com les mesquites, que eren llocs d'oració i estudi, i els banys. El soc era la plaça de mercat i punt de reunió. Les cases tenien un o dos pisos i estaven formades per habitacions obertes a un pati interior. Als afores s'estenien els ravals, que eren barris en els quals vivien persones d'una mateixa religió o que realitzaven un mateix ofici. A les ciutats treballaven molts mercaders i artesans. Els mercaders compraven teles, espècies i altres productes en països llunyans i després els venien en el soc. Els artesans elaboraven objectes de cuir, metall, vidre o ceràmica. -Rodeja amb colors les parts fonamentals de la ciutat musulmana.
- 22. C) EL CALIFATDE CÒRDOVA (929-1031) •Els omeies es creien parients de Mahoma i pensaven que ells tenien que ser califes. Per això, Abderramán III, s’autoproclamà califa. •Va ser l’etapa de màxim esplendor polític i cultural. •Una etapa de conflictes amb els cristians. •Medina Azahara era el centre polític de decisió o de govern. •Després Alhaken II va continuar amb el califat. •Li va succedir Almanzor, que va ser un militar i polític que va guanyar nombroses batalles. Va imposar impostos als cristians a canvi de no atacar als musulmans. •A la mort d’Almanzor el califat va entrar en crisi política. . Medina Azahara
- 23. Al-mansur, El Victoriós,conegut com Almanzor Abderraman III
- 25. ACTIVITATS CRISTIANS I MUSULMANS DIFERENCIESREGNES CRISTIANS REGNES MUSULMANS Màxim governant Idioma Religió Llibre sagrat Lider religiós Lloc d óració Distribució territorial Residencia dels governants Lloc de comerç Estil arquitectónic
- 26. LA PENYA DELSENAMORATS Llegiu la llegenda i realitzeu un còmic que reflectisca la mateixa. Ell era cristià i ella musulmana. Tello va caure presoner enArchidona, en aquells dies sota el poder musulmà. La filla del mandatari moro, Tagzona, per curiositat, va visitar els calabossos en els quals es troba amb l'aposte guerrer, enamorant-se d'ell en veure-ho. Un enamorament sobtat a primera vista. Les seues religions els impedien casar-se. És pel ue els dos van decidir escapolir-se. Però van ser descoberts pels guàrdies que, amb el pare de *Tagzona al capdavant, van eixir a la seua captura. Van arribar a un penyal en la rodalia d'Antequera i decidint pujar a ell, ja que no podien guardar les distàncies amb els perseguidors. En el cim, els arquers del pare musulmà van apuntar als jóvens. Els dos es van mirar, es van agafar de la mà i es van col·locar al tall. No tenien escapatòria. El seu destí passava per rendir-se, ser capturats i separats, però Tello i Tagzona, units per les seues mans, es van mirar fixament i es van despenyar, saltant al buit. Conten que tals fets es remunten al segle XV quan Antequera era davantera entre la zona musulmana i cristiana durant la Reconquesta.
- 27. D) ELS REGNESDE TAIFES (1031-1090) Després de l'època de Almanzor el poder del califa va a poc a poc va passar a les províncies. Aquestes es van independitzar en el 1031, quedant Al-Àndalus dividida en taifes, que eren xicotets regnes independents política i militarment entre si. Com cada taifa volia imposar-se a la resta, van començar a guerrejar entre si i en general els musulmans no pogueren fer front als atacs dels cristians, els quals van expandir els seus regnes. Al final, les taifes demanaren ajuda a pobles del nord d'Àfrica perquè els ajudaren a frenar als cristians. Eren els almoràvits i almohades, que van unificar de nou Al-Àndalus.
- 28. PRIMERS REGNES DETAIFES -Cita els regnes de taifes
- 29. E) EL REGNENASSARITA DE GRANADA (1237-1492) •Va ser un estat musulmà •La capital estava en Granada •Tenien molt bona situació geogràfica tant per a la defensa com per al comerç •Va anar perdent territoris •L’últim rei va ser Boabdil •Boadbil va tindre que cedir el regne de Granada als Reis Católics L’Alhambra de Granada Boabdil
- 30. 6.EL SORGIMENT DELSREGNES CRISTIANS (S.VIII-XI) ELREGNE D’ASTÚRIES I EL NAIXEMENT DE CASTELLA Els musulmans van aconseguir conquistar quasi tota la Península, excepte la zona d'Astúries i la Marca Hispànica carolíngia. Va ser a Astúries quan en el 722 un noble visigot, Pelayo, va aconseguir derrotar als musulmans en la batalla de Covadonga. Gràcies a esta victòria el gendre de Pelayo, Alfons I, va crear el regne d'Astúries amb capital a Oviedo. Gràcies a reis com Alfons II i Alfons III el regne es va anar expandint fins a conquistar tota la zona de Galícia i de Lleó. De fet, al final va passar a ser el regne de Lleó que va aconseguir controlar el seu territori gràcies als mètodes de repoblació. Els reis van implantar el feudalisme creant comtats controlats per senyors feudals que vivien en castells. Un d'eixos comtats era el de Castella, que en el segle X es va independitzar gràcies a Fernán González. No obstant això, va ser conquistat pel rei de Pamplona Sancho III i fins al 1035 Ferran I no el va convertir en un regne independent.
- 31. Rei Don Pelayo.Covadonga (Astúries)
- 32. 7. L’ORGANITZACIÓ SOCIAL CALIFESI EMIRS: Concentraven el poder polític, dirigíen l’administració i l’exèrcit. Els califes tambée teníen el poder polític. FUNCIONARIS I VISIRS: Els funcionaris controlaven l’administració i les finances i els visirs aconsellaven al emir o califa. VALÍ: Era el responsable de cada provincia o territori. POBLE PLA ESCLAU
- 33. HABITANTS •Es el mateixàrab que musulmà? Explica la diferencia. •Investiga i relaciona els conceptes de la tabla. 1.Cristians convertits a l’Islam a) Musulmans 2. Musulmans en territori cristià b) Jueus reconvertit durant l’Edat Mitjana 3. Poble que te com a religió el Judaisme. c) Mudéjars No pensen que Jesús és el fill de Déu 4. Cristians en territori musulmà d) Mossàrabs 5. Poble que té com a religió l’Islam. e) Muladíes Creuen en Mahoma com l’últim profeta 6. Musulmans en territori cristià durant f) Moriscos l’edat Moderna
- 34. 8. ECONOMIA ACTIVITATS AGRARIES •L’agriculturava ser la base de l’economia. TERRES DE SECÀ: •Es cultivaven productes tradicionals del Mediterrani. TERRES DE REGADIU: •Inventaren les nories i senies. •Productes de l’hort i productes d’Orient. •També existia la ramaderia, pesca i mineria. ACTIVITATS URBANES ARTESANIA: Es feien teixits d’algodó, ceràmica, vidre, pergamí… COMERÇ: En l’interior es venia en zocs o mercats i en l’exterior per Europa i Àfrica. Van dur d’Orient especias, or i marfil…
- 35. 9. VIDA QUOTIDIANA FESTES Lesfestes principals eren la fi del Ramadan i la festa del corder al final de la peregrinació. Es practicava escacs, desfilades i carreres de cavalls, baralles d'animals, la música i el ball... INDUMENTARIA Turbant, toques o mocador per a tapar el rostre. Pantalons bombats o bandes de tela. Sandàlies, babutxes, espardenyes o botins. EDUCACIÓ ENSENYANCES BÀSIQUES: Es rebien en les escoles alcoràniques, en elles s’aprenia a llegir, escriure i recitar l’Alcorà. ENSENYANÇA SUPERIOR: Es realitzava en madrases o universitats, en elles es donava l’Alcorà i materies com història, astronomia, filosofia, medicina…
- 36.
- 37. 10. CULTURA D’AL-ÀNDALUS Al-Àndalusva difondre per l’Europa cristiana la cultura grega En LLETRES va destacar l’historiador, filòsof i poeta Ibn Hazn En CIÈNCIES predominaren les disciplines pràctiques com la navegació o l’astronomia. Va destacar Abulcasim Maslama. En MEDICINA va destacar Abulcasis, autor d’un tractat molt utilitzat.
- 38. 11.ART D’AL-ÀNDALUS: LAMESQUITA DE CÒRDOVA •La Mesquita de Còrdova la van construir entre Abderramàn I, Abderramàn II, Alhaken II I Almanzor en diferents anys. •Existeix el Haram o sala d’oració que conta de diverses naus a on destaquen el sistema de dobles arcs de ferradura i mig punt i les dovel.les decorades en blanc i roig, i la decoració del mihrab amb mosaics i plaques de marbre. •També te un Sahn o pati per orar (dels Tarongers) i una font de purificació.
- 40. Exterior de la Mesquita deCòrdova. Haram o sala d’oració coberta i sahn o pati dels Tarongers.
- 41. Interior de laMesquita de Còrdova. 785-1523. Arquitecte: Hernan Ruiz.
- 42. AMPLIACIONS DE LAMESQUITA Ací està el Guadalquivir.Sur
- 43. MEDINA DE AZAHARA Vaconstruir-se per Abderramán III al S.X. L’edifici estava rodejat per una muralla i tenia 3 plantes en diferents alçàries. En la més alta estava la residencia del califa, en la segona la zona oficial i en la tercera les vivendes del poble i artesans.