La poesia en aquest període es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l’aparició de noves generacions. En aquesta època, la societat ha viscut grans canvis: els últims moments de la dictadura, la mort de Franco, els anys de la transició,la configuració de l’estat de les autonomies, la consolidació de la democràcia,l’aprovació de lleis de normalització lingüística la introducció del català a l’ensenyament.
3.
Al començament dela dècada dels 70 es recuperà l'obra de J. V. Foix i es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'experimentalisme:Els Miralls (1970), de Pere Gimferrer.
4.
Poesia rasa (1970),de Joan Brossa. La poesia no-realista, que en pocsanys es convertí en hegemònica, presentà les característiquessegüents: Nousparàmetres del codi textual: la pretensió del poeta introduïa el lector dins el text o del discurs que conformaval'escripturamateixa.
5.
Pràcticarebel: connectantambpràctiquesd'escriptura quehavienconformat la història de la poesia del segle XX —el simbolisme, l'avantguardisme, el surrealisme, etc.—, la poesia es consideràcom un discursautònom, contrari a la lògica del realisme. Nousvalors de la paraulapoètica: la paraulapoèticadeixà de ser utilitzada per a narrar i passà a suggerir, a evocar, a ser imaginativa i ambigua.
6.
La poesia, einad'investigació:la poesiafou considerada de noucom una einad'investigació de la subjectivitat del poeta, com un camíd'accés al món de les idees, que donàlloc a múltiples actitudscreatives, relacionadesamb el mónoníric. El poema deixà de ser diàfan per a ser hermètic. Nous arguments: els poetes argumentaren des de punts de vista innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social, el desig de modernitat i l'afany d'universalisme. L'any1973 la poesia valenciana, de forma simultània al que s'esdevenia en la poesia catalana (Llibresdel Mall, RamonPinyol i Xavier Bru de Sala) s’allunyà del realismeprecedent. Elsnousreferentsforen:Joan Navarro (1974): Grills esmolenganivets a trenc de por
L’antologiad’Amadeu Fabregat (1974)recollíaquestcanvid’orientació.: Carnfresca.Durantelsanys 80 la poesiacontinuàambaltresparàmetres. Elspoetes elaboraren una visió de la realitat des del “jo”, a través de la suma de vivènciespersonals, i conceberen la poesiacom a expressió de la pròpiaintimitat. Definitivaments'acceptà el mestratge de totselsgrans poetes del s. XX: J.V.Foix, Brossa, Ferrater, Carner, Espriu, Estellés, Pere Quart.
9.
Alsanys 90 abandonarenla idea d'actuarcom a memòriacol·lectiva o com a impulsors de la transformació social, tendiren a l'autobiografia i a la intimitat i sovint manifestaren un acusatescepticisme. Al marged'altresconsideracions, prevalgué la pretensió de l'obra ben feta.S'hiobservà una tendència al recolliment del discurs, ambpoemesmésbreus i menysemfàtics, mésíntims, mésal·lusius i menysrotunds.
Iniciàelsestudis de dreta la Universitat de Barcelona, peròelsabandonà al segoncursalhora que iniciava el seuinterès per la lectura de clàssics.
12.
El 25 demaig de 1962 es va convertir en membre de l'Institutd'EstudisCatalans. La seva obra va adquirir méspopularitatarran de la musicalització del seu poema "Ésquandormo que hiveigclar" per part del cantautor Joan Manuel Serrat.
13.
L'any 1961 rebéel PremiLletrad'Or per la seva obra de 1960 OnzeNadals i un Capd'Any
14.
En 1985 elPremi de la Crítica de poesia catalana per Cròniques de l'ultrason.
15.
El Parlament deCatalunya el va proposar per al Premi Nobel de Literatura.Tant la sevapoesiacom la seva prosa són un miratge sensual del paisatge i el caràctercatalà.
El seu estilno varia. És un estil difícil de comprendre.Moltsdelsseuspoemes reclamen la lectura simultàniad'undiccionari.
18.
És un autorpreocupat per la qualitat del seullenguatge i per les exigències del seu estil.
19.
La seva obramésconegudaés el poemari "Sol i de dol". Edu3.cat“Sol i de dol, i amb vetusta gonella” de Sol, i de dol(1947) Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,emveigsovint per fosquessolituds,en pratsignots i munts de llicorellai gorgspregons que m'aturen, astuts. I dic: Onsó? Per quina terravella,-Per quincelmort-, o pasturatgesmuts,delegesfoll? Vers quina meravellad'astreignoratm'adreçpassosretuts? Sol, sócetern. M'éspresent el paisatgede fa mil anys, l'estrany no m'ésestrany:jom'hisentnat; i en desertsenseestany o en tuc de neu, joretrob el paratgeonjavaguí, i, de Déu, el paranyper heure'mtot. O del diableengany.
20.
Joan NavarroVida: JoanNavarro (Oliva 1951) és un poeta, narrador i professor de Filosofia.Amb la seua primera obra aconsegueix guanyar el premi de poesia Vicent Andrés Estellés del 1973. Grills esmolen ganivets a trenc de por, que serà considerada una obra clau dins del trencament que suposa la seua generació, la dels 70.
21.
Joan NavarroPoesia:Grills esmolenganivets a trenc de por, València, Tres i Quatre, 1974.L'ou de la gallina fosca, Barcelona, Llibres del Mall, 1975. Vaixell de folls, València, Septimomiau, 1979. Bardissa de foc, Barcelona, Llibres del Mall, 1981. La paüra dels crancs, València, Tres i Quatre, 1986. Tria personal (1973-1987), València, Ed. de la Guerra, 1992. Magrana, València, Brosquil, 2004.
22.
Elllibre"Grills esmolen ganivetsa trencde por, publicat per l'editorial Tres i Quatre en 1974, és rebut per la crítica i els lectors com una ruptura beneficiosa per a l'avanç de la poesia catalana en el País Valencià. Aquest mateix any serà un dels autors seleccionats dins de l'antologia Carn fresca, d'Amadeu Fabregat, que destaca el desig de Joan Navarro per “ lliberar-se dels sistemes opresors” en els seus primers poemes.
23.
El seu llibreGrills esmolen gavinets a trenc de por és la crònica d’uns records d’infantesa.En aquests poemes hi ha un intent de repassar terrors associats a incidents del passat marcats en la memòria.Hi podem trobar la por, per exemple,viscuda en certes figures de la infància:“ L’home que d’infants ens volia xuclar la sang, trenca avui/ altres camins i ses mans ja no tremolen al nostre coll humit,/ són lluny ses mans i les migdiades apegaloses, amb el dinar/ a la gola, cartera en mà…”
24.
SALVADOR JÀFER: Neixel 31 de gener del 1954 al Ràfol de Salem, municipi de la comarca valenciana de la Valld'Albaida.
L'any 1970 esmatricula a la Universitat de Valènciaper estudiar Filologia. Es llicencia en Filologia Moderna, i s'especialitza en francès i italià.
27.
El 1974 SalvadorJàferésinclòs a l'antologia preparada per Amadeu Fabregat Carn Fresca.Entre el 1976 i el 1982 Jàfer treballa de professor de llengua i literatura en diversos centres desprésd'haverobtingutla titulació oficial de mestre de català.
28.
L'any 1988 l'editorialTres i Quatrepublica Produccionsansietat (1970-1988), volumons'apleguentotselspoemesescritsper Salvador Jàferfins al moment.
Durantelsanys 90 publicapoemes en volumsd'homenatge, com el de Focsecret. Homenatge a Joan Valls i Jordà.
31.
ActualmentSalvador Jàfer treballaa l'Escola Oficial d'Idiomes de València, i segueixampliant la sevaproduccióheterogènia.A LA MANERA DE RICARDO REIS Sigues gran, sigues sencer, tot allò que pots ser. No exclogues ni exageres res que no siga teu. Sigues dens i enter, tot allò que vols ser. Posa el màxim que ets en el mínim que fas. Així brilla la lluna ben alta sobre el llac, perquè mira i calla. DAMES DE L'AUTUMNELleugerespassen les dames de l'autumne.Llums de novembretitil·len en les nits,llums de silencibravegen en la fosca.Dolcesesvegetals que un hompotsomiar,un plaerd'auserrants interminable.Visionssubmarinesdescriuenllunyedats.La llum en elsseusulls difumina penombres.Les dames de l'autumne han confiscat la llum.
32.
Amadeu Fabregat iManyesAmadeu Fabregat i Manyes (Torreblanca, Plana Alta 1948) és un escriptor i periodista valencià. S'inicià dirigint la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa. Col·laborà a Las Provincias, Destino, Serra d'Or, Oriflama, Avui, i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal. Ha estat director del centre territorial de Televisió Espanyola a València (Aitana) el 1983 i director general de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) (1995-1997).
33.
Amadeu Fabregat iManyesObra:Assaig d'aproximació a falles folles fetes foc (1974) Carn fresca (1974) antologia de joves poetes valencians.Partits polítics al País Valencià (1976) sobre els partits de la transició democràticaConverses extraparlamentàries (1978).
34.
Amadeu Fabregat iManyes-Carn fresca (Salvador Jàfer és inclòs a l'antologia preparada per Amadeu Fabregat): Tinc tanta, de vegades, por, com si fos, sé ho dir no, ben bé estel com qual se vol, si fos, com qual, si fos, se vol. Em petit sent petit. Ma carn es vincla d'esglai, sota d'esglai turons d'esglai. Són com paons. De fred senglars, d'ànec ous d'ànec, gòtiques catedrals. I sobretot la por.
35.
Miquel Martí iPol (1929-2003) Alguns trets de la seua biografia són fonamentals per a entendre la seua obra:El lligam amb el seu poble, Roda de TerLa seua condició obrera; treballà en una fàbrica tèxtil.La malaltia, una esclerosi múltiple, que contragué pels volts del 1970El compromís com a poeta amb la seua classe i el seu país.
36.
Entra en elcorrent anomenat realisme històric, amb els llibres de poemes :El poble i La fàbricaPresenta amb procediments realistes el món que coneix béEls seus herois són els obrers que van cada dia a la fàbrica o a l’obra, les dones que treballen a casa, els jubilats...Escriu la duresa de la vida treballadora, però, alhora, tracta les persones amb una gran humanitat i tendresa, i sovint els personalitza amb noms i cognomsSe sent compromés amb la gent del seu poble i la seua fàbrica i amb la classe social a què pertanyenUtilitza un llenguatge directe i assequible, ric en l’ús d’un lèxic acurat i de metàfores i d’imatges que permeten percebre el context social, però també l’univers personal dels homes i de les dones individuals.
37.
Posteriorment, i coma conseqüència de la malaltia, la seua poesia s’interioritza i apareix la solitud, l’angoixa i una certa presència de la mort.En els llibres que publica els anys 90apareix el desencís i la inseguretat provocats per la reflexió sobre els fets socials i polítics coetanis sobre els quals adreça una mirada crítica. Ha estat conegut pel gran públic a partir de les cançons de Lluís Llach, que ha musicat alguns dels seus poemes