Comunicació i Tipus De Text
- 1. LA COMUNICACIÓ i ELS TIPUS DE TEXT LLENGUA CATALANA ESO 2 ESCOLA SADAKO DEPARTAMENT DE LLENGÜES
- 2. ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ CANAL EMISSOR TEXT RECEPTOR MISSATGE MISSATGE CODI CODIFICACIÓ DESCODOFICACIÓ SITUACIÓ /CONTEXT
- 5. CANAL
- 7. CODI
- 21. ELS TIPUS DE TEXT
- 22. Estat del cel: durant el matí els núvols s'aniran restringint al terç nord del país, creixent nuvolades a punts del terç nord del país on quedarà molt ennuvolat a la tarda. A la resta estarà poc ennuvolat, si bé a la resta del terç oest el cel romandrà durant tot el dia mig, puntualment molt, ennuvolat. Precipitacions: fins a mig matí s'esperen xàfecs d'intensitat moderada a qualsevol punt, sobretot al nord del país. A la tarda s'esperen alguns ruixats entre febles i moderats al terç nord del país. Les precipitacions aniran acompanyades de tempesta. Al llarg de tota la jornada es recolliran quantitats abundants i puntualment molt abundants de precipitació. La cota de neu voltarà els 2400 metres, puntualment més baixa al vessant nord.
- 23. PA DE FORMATGE Ingredients 1 Pa de pagès de 1/2Kg Formatge Emmental 500g. Formatge Manxego curat 500g. Ceba tendra 200g. Maonesa 300g Pebre molt Elaboració La recepta d'avui no deixa de ser una fondue. El que passa es que feta així, li dona un aire més rustic. Fem un buit a un pa de pagès, començant fent un cercle a la part superior (que serà el barret que utilitzarem) i buidant la molla. El reservem per omplir-lo amb els components que prepararem. Tallem els dos formatges a daus i els posem en un bol. Cal vigilar que no quedin buits dins del pa i si cal pressionem. Afegim els 150g de ceba picada i a continuació la maonesa, barrejant be. Posem pebre molt i seguim remenant fins que ja decidim posar-ho dins el pa que havíem preparat. Tapem amb la part circular superior del pa que ja havíem tallat adequadament per servir de tapa, emboliquem tot el pa en paper de plata i ho posem al forn que ja teníem calent a 200ºC. Ho tenim al forn una hora i ja ho trèiem, desemboliquem del paper de plata, retirem la tapa i ja està a punt de menjar. Podem sucar bastonets o trossos de pa com si fos una fondue de formatge tradicional. Però a mida que es va buidant el contingut de formatge, podem anar tallant els laterals del recipient, que ens serviran per sucar també. Podem acompanyar amb unes nous que sempre combinen be amb el formatge. NOTA: Els formatges que configuren aquesta fondue, no tenen que ser els dos que he posat a ingredients. Podem utilitzar gruyère en lloc de manxego o fins i tot formatge de raclette. http://www.clubdecuines.cat/recepta/pa-de-formatge/4704
- 27. EL SOROLL QUE FAN ELS MOSQUITS Tots heu sentit alguna vegada el soroll que fan en volar les abelles, els mosquits, les mosques i altres insectes. D'aquest sorollet tan característic se'n diu brunzit. Com produeixen els insectes aquest sorollet tan agradable de vegades i tan empipador d'altres? Vegem-ho. Si observem amb atenció tots aquests animalets ens adonarem que no tenen un òrgan especialment dissenyat per a produir aquest soroll. D'altra banda, us deveu haver fixat que els insectes brunzeixen (fan soroll) només quan volen, mentre que quan estan quiets no en fan. Això vol dir, evidentment, que el brunzir té a veure amb el vol i per tant amb el moviment de les ales. Abans d'explicar el brunzit vegem com es produeixen els sons. El fet que els insectes facin soroll en volar és un fenomen que té molt a veure amb el timbal i el so que produeix. El so produït pel timbal el sentim perquè la pell tibant del timbal vibra quan li donem un cop amb la baqueta. La pell es mou amunt i avall molt ràpidament, malgrat que nosaltres no siguem capaços de veure-ho. De tota manera, ho podeu comprovar fàcilment si hi acosteu un dit: notareu clarament que la pell vibra, es mou molt lleugerament amunt i avall. Aquest moviment de la pell del timbal fa moure l'aire que hi està en contacte; el moviment d'aquest aire fa moure una capa d'aire que està una mica més lluny i aquesta capa una altra de més allunyada, etcètera. Així la vibració inicial de la pell es va transmetent per l'aire -sense que el timbal es mogui, és clar. Aquesta vibració de l'aire arriba fins a les nostres orelles i fa bellugar una membrana semblant a la de la pell del timbal que hi tenim dins, anomenada timpà. Quan el timpà es belluga amunt i avall (vibra, tal com ho feia la pell del timbal en produir el so), tenim consciència que hi sentim. Per a adonar-nos de la rapidesa del batec de les ales dels insectes, fem una comparació. La roda d'un cotxe que circula a 100 km/h fa aproximadament, quinze voltes en un segon. Doncs la mosca fa pujar i baixar les ales 350 vegades cada segon. I el petit mosquit encara la guanya: fa més de 500 batecs per segon. Déu n'hi do! Xavier Bohigas i Janoher, a la revista Tretzevents , núm 736, gener de 1998.
- 28. Un sonet per a tu Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res. Miquel Martí i Pol