So i sorollS o: sensació que causa una ona de pressió (Pa) produïda per una vibració. Es propaga per tots els medis materials, com ara l’aire o l’aigua, i les persones i els animals el captem mitjançant el sentit de l’oïda. Soroll: encara que és molt subjectiu, es podria definir com un son desagradable. És un contaminant que pot afectar la salut, la comoditat i el benestar de les persones.
4.
El so: freqüènciesCada so té una freqüència característica, que és alta en els sons aguts i baixa en els greus. Els humans no podem sentir totes les freqüències, raó per la qual anomenem ultrasons o infrasons tots aquells que queden fora del conjunt de sons que capta l’oïda.
5.
Unitats de soEl so es mesura mitjançant l’escala decibèlica (dB), que s’ajusta al comportament de l’oïda davant de la freqüència del so, i s’expressa a través d’una fórmula matemàtica de tipus logarítmic. Per aquesta raó, el doble de decibels no equival al doble de soroll. A efectes de percepció humana, per duplicar la sensació sonora només cal augmentar 10 dB el nivell de pressió sonora.
6.
Sensació de soEl llindar auditiu mig d’una persona comença als 0 dB i pot suportar momentàniament fins a 130 dB (llindar de dolor). La sensació de so es major entre els 500 i els 5000 Hz. Cada persona, tanmateix, respon de forma diferent a cada freqüència.
7.
Soroll i salutEl soroll ens afecta negativament causant una molèstia que es pot manifestar com: cansament, irritabilitat... Incideix negativament en la qualitat de vida. D’aquí a la importància que darrerament se li està donant tant pel que fa als mitjans de comunicació, administracions... Encara que pugui fer l’efecte que ens hem acostumat a uns determinats nivells de soroll, la majoria de vegades vol dir que estem patint una pèrdua de sensibilitat auditiva temporal, la qual pot acabar produint una sordesa permanent.
8.
Soroll = contaminacióEl límit de soroll acceptat OMS és de 65 db Espanya darrera el Japó és el país amb més index de població exposada a nivells elevats de soroll El nivell de soroll als carrers en un entorn urbà sol situarse a l’entorn de 80 db
9.
Decibels Efectes enl'organisme Fonts emissores de soroll 0-30 No n'hi ha. Ocells refilant, biblioteca, remor de fulles d'arbres. 30-55 Reaccions ps í quiques. Dificultat a conciliar el son. P è rdua de qualitat del son. Interior d'una casa, ordinador personal, conversaci ó normal. 55-75 Dificultat en la comunicaci ó verbal. Probable interrupci ó del son. Comunicaci ó verbal dif í cil. Pluja, interior d'un restaurant, roncs, aspirador, televisor amb volum alt, cami ó de les escombraries. 75-100 Influ è ncies d'ordre fisiològic en el sistema neurovegetatiu. Augment de les reaccions ps í quiques i vegetatives. Perill de lesi ó auditiva. Interior de discoteques, motocicletes sense silenciador, habitatge pròxim a l'aeroport, cl à xon d'autob ú s. 100-130 Lesions en c è l · lules nervioses. Dolor i trastorns greus. Trepants, avi ó sobrevolant edifici. 140 Llindar del dolor. Avi ó envolant-se a 20 metres.
Mesura del so:aparells El sonòmetre és l’aparell per mesurar el nivell de soroll que hi ha en un lloc i en un moment determinats i per verificar amb garanties el compliment de normatives i ordenances de soroll.
Indicadors Per ameda mesurar impacte del soroll ambiental (contaminació acústica) s'utilitzen tres indicadors: LEQ (Nivell mig equivalent): m esura en decibels el nivell de soroll un determinat lloc, durant un període de temps. LDN (Nivell equivalent Dia-Nit): mesura el nivell de soroll LEQ que es produïx en 24 hores. Al calcular el soroll nocturn, es penalitza amb 10 dBa als sorolls que es produïxen entre les 10 de la nit i les 7 del matí). SEL (Sound Eplousure level): mesura el nombre d'ocasions en què se superen els nivells de soroll tolerat en llocs específics: barris residencials, hospitals, escoles, etc.
16.
Indicadors: Ponderacions(dBa) L’oïda no respon igual a totes les freqüències (corbes de igual sonoritat), per tant es corregeix el nivell amb la ponderació A.
17.
Indicadors: PenalitzacionsA més del nivell de soroll, l’oïda humana és sensible altres característiques del soroll com la impulsionalitat i la tonalitat.
Mesures correctores PalauGüell El paviment dels vestíbuls està fet amb llambordes de fusta de pi de tea.
20.
Mesures correctores Asfaltatsonoreductor Material que permet reduir el soroll produït pel trànsit en 2 o 3 decibels. Fins i tot, en 4 o 5 en aquells carrers que tenen un gran volum de trànsit. Pantalles acústiques
21.
Legislació (1) Directivadel Parlament Europeu sobre l’avaluació i la gestió del soroll ambiental (2002) L’estat ha legislat, amb caràcter bàsic, una Llei (2003) i dos Reial Decrets Catalunya disposa d’una Llei aprovada pel Parlament (2002) S’ha iniciat ja la tramitació del Decret de desenvolupament de la Llei catalana i està previst que aquest projecte de Decret s’aprovi en el transcurs d’aquest any.