Download to read offline
elllenguatgeliterari-091206053314-phpapp02 (1).pdf
- 1. Unitat 1. ELLLENGUATGE LITERARI Llibre de text pp.8-33
- 2. Què és literatura? •Segons el Diccionari general de la llengua catalana, és l’art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit. • El terme deriva del llatí littera “lletra” i implica “l’art de la paraula”.
- 3. Naixement de laliteratura • El fet literari és anterior a la generalització de l’escriptura. A l’Antiguitat i a l’Alta Edat mitjana la literatura era de transmissió oral. Calia la figura del torcimany (transmissor, joglar) • Durant l’etapa d’oralitat predomina l’anonimat. • Destaquen els recursos pnemotècnics (memorístics). • El gènere més freqüent és la poesia.
- 4. Finalitat de laliteratura • En primer terme, entretenir. • En última instància adoctrinar, alliçonar, fixar models de comportament (sobretot en les èpoques en què la cultura no era accessible a tota la població)
- 5. Temes clàssics iuniversals • L‘amor • La vida • La mort • El temps i el seu pas inexorable • La guerra
- 6. Característiques del textliterari • Ús d’un llenguatge específic, connotatiu (ric i expressiu)El científic és denotatiu, precís. • Organització del material segons una estructura determinada. • Absència d’objectiu pràctic. • Voluntat estètica.
- 7. Tòpics literaris • Locusamoenus. El lloc idíl·lic on es troben els amants; lloc plaent i agradable, amb elements naturals que es repeteixen (la verdor del prat, l'ombra de l'arbre, l'aigua fresca i regalada...) per crear ambients bucòlics. • Carpe diem. Aprofita el dia, no esperis res de l’endemà. Cal viure la vida amb intensitat i plaer. Implica una reflexió sobre la fugacitat del temps. • Beatus ille. Segons Horaci, caràcter lloable de la vida tranquil·la del camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat, que és vista com a perniciosa. Valoració de la natura. • Ubi sunt. Lament per les coses perdudes. On són, què se n’ha fet?
- 8. Recursos retòrics (pàg.12) Recursoslingüístics de la literatura (no només la poesia) així com altres llenguatges com el col·loquial (comparacions, onomatopeies...) i el publicitari (metàfores) I l’or s’escola sobre el riu. Carles Riba METÀFORA •Els que afecten la fonètica: al·literació, onomatopeia, paranomàsia.Tenen intenció eufònica i musical. •Els que afecten la morfosintaxi: asíndeton, encavallament, enumeració, epítet, hipèrbaton, paral·lelisme, polisíndeton, quiasme. •Els que afecten la semàntica (el significat dels mots) també anomenats trops: al·legoria, anàfora, antítesi, comparació, eufemisme, hipèrbole, imatge, interrogació retòrica, ironia, metàfora, metonímia, paradoxa, perífrasi, personificació, pleonasme, sinestèsia. Els agrupem en tres apartats:
- 9. Els gèneres literaris.I Segons els grecs hem de parlar de tres grans gèneres (en vers) • Lírica (terme derivat de l’instrument que duia Orfeu) Poemes subjectius, expressen emocions i sentiments. • Èpica (terme grec que vol dir narració) Llargs poemes que expliquen fets, les gestes heròiques i els orígens mítics dels pobles. • Dramàtica (del grec acció) Textos creats per ser representats amb personatges i espai escènic.
- 10. Els gèneres literaris.II • Poesia: textos amb recursos com el metre, la rima i el ritme. Pot ser prosa poètica i d’altres formes (poema visual...) • Narrativa de ficció: • Novel·la • Conte • Èpica (pot ser en vers o en prosa) • Teatre: Textos en vers o en prosa creats per a ser representats. Actualment s’ha descartat la subdivisió tradicional. Els gèneres es barregen.
- 11. • El còmputsil·làbic en català abasta fins a l’última síl·laba accentuada (en menyspreem una o dues) • Cal tenir present els fenòmens de contacte vocàlic: elisions (supressió d’una de les dues vocals en contacte), sinalefes (o diftongs sintàctics) Si el pots haver no el deixis anar. (11-2) 1ª síl·laba – sinalefa / 5ª síl·laba – elisió POESIA Metre: mesura d’un vers.
- 12. • Isosil·labisme. Versosamb el mateix número de síl·labes. • Polimetria. Versos amb diferent número de síl·labes. • Segons el número de síl·labes els versos són: - d’art menor (fins a 8 sí·labes) propis de la poesia popular. - d’art major (a partir de 9 síl·labes) més freqüents en català: decasíl·labs (10) i alexandrins (12). Molts versos de metre llarg queden dividits en dos hemistiquis per una cesura i de vegades trobarem rima interna.
- 13. • El ritmepoètic és semblant al musical. • S’obté alternant síl·labes tòniques i àtones. • Peus rítmics (combinacións de repeticions): el més habitual en català és el ritme binari (dues síl·labes) iambe (àtona – tònica) Topant de cap en una i altra soca. (10 síl·labes – sinalefa a la 8) A T A T A T A T A T A troqueu (tònica – àtona) Tota blanca, tota nua, tota escuma avall al fons. (elisions) T A T A T A T A T A T A T A T Ritme
- 14. Igualtat total oparcial de sons en què acaben dos o més versos. • Consonant: repetició de tots els sons a partir de l’última síl·laba tònica. • Assonant: únicament es repeteixen els sons vocàlics. • Falses rimes (fonètiques i no gràfiques -cantar/mà ; pare/pera; alt/dalt ) • Rima encadenada - el primer vers lliga amb el tercer i el segon amb el quart (abab) i Rima creuada - el primer lliga amb el quart i el segon amb el tercer (abba) ... Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet. La vaca suïssa. Joan Oliver “Pere Quart” RIMA CONSONANT Al mirador del castell Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d´or Sos cabells pentina i nua. ANÒNIM Rima
- 15. • Versos blancs:no tenen rima i només estan subjectes a metre i ritme. • Versos lliures: no subjectes a cap estructura regular. Retorno a les festes llunyanes, quan la muralla de ponent plena d’estàtues blanques sobre el mar incendia la Catedral amb palmeres polsoses B. Rosselló-Pòrcel Versos sense rima
- 16. Combinacions estròfiques Estrofes mésfreqüents en català: Apariat (dos versos) Tercet Quarteta i quartet (d’art menor i art major) Quintet Sextet Octava (la clàssica medieval s’anomena cobla) Sonet (14 versos disposats a la manera italiana 4-4-3-3 o anglesa 4-4-4-2) Formes pròpies de la poesia popular: Auca ( rodolins de rima consonant) Romanç (tirallonga de versos de 5 o 7 síl·labes de rima assonant als parells i blancs als senars) De tema religiós: Goig (versos heptasil·làbics amb melodia repetitiva i tornada adreçats a la verge) Aquest nom de Montserrat és pels catalans sagrat. Ho és pels místics, els artistes, i tots els catalanistes. El roc és conglomerat, formant un mont ben serrat. AUCA DE MONTSERRAT Els versos s’agrupen formant estrofes.
- 17. Altres formes poètiques •Prosa poètica: textos escrits en prosa on trobem recursos més propis de la poesia. • Incorporació de recursos visuals i plàstics (d’inspiració avanguardista) • Cal·ligrama: (prové del cubisme) Mitjançant la tipologia i l’escriptura (mida i disposició de les lletres) dibuixa formes relacionades amb el contingut del poema. Fa ús també del color. • Poema visual: Substitueix els elements propis del poema per imatges, dibuixos, fotografies...
- 18. NARRATIVA Relat d’un assumpte,real o imaginari. Actualment en prosa. • Elements bàsics: trama (acció) i personatges inventats que s’ambienten en una època i espai físics. La història pot ser explicada des de diversos punt de vista (1ª o 3ª persona). La narració s’organitza seguint una estructura. NARRATIVA DE FICCIÓ- conte o novel·la. • CONTE - narració breu, condensada (intensitat i esquematisme) Presenta els fets sense preàmbuls.Finalitat moralitzadora. Tant els contes populars (rondalles, llegendes) com les faules, paràboles, exemples i apòlegs medievals. • En el s. XIX es reprèn el gènere amb el quadre de costums i en el XX és conreat pels grans novel·listes.
- 19. • Històrica • Picaresca •Realista • Psicològica • Simbolista • ... NARRATIVA DE NO FICCIÓ: • Autobiografia • Memòries • Diari • Llibre de viatges • Dietari • Biografia • ... •NOVEL·LA podem subdividir-la en:
- 20. Estructura (disposició delselements narratius d’un relat) • Tradicional - esquema linial i ordre cronològic: – Plantejament (presentació dels fets i el context) – Nus (cos de la narració, acció de la història) – Desenllaç (resolució de conflictes. Pot ser tancat o obert) • Desajutada - presenta: – flash-back o retrospeccions – anticipacions – salts temporals
- 21. Punt de vistanarratiu • Segons la perpectiva que adopta el narrador per donar la informació del relat al lector podem parlar de: – Punt de vista intern: el narrador és un personatge, utilitza la 1ª persona verbal. Pot presentar diverses modalitats: protagonista, personatge secundari o múltiple (diversos personatges) Monòleg interior -reflecteix la consciència de l’individu. – Punt de vista extern: utilitza la 3ª persona, pot ser: omniscient, com un déu, ho sap tot sobre els personatges i la història. objectiu, com un càmera fotogràfica, no pot entrar a l’interior dels personatges ni predir el futur.
- 22. Espai i temps Espai.Llocs on transcorren els esdeveniments. • Tancats (espais interiors) • Oberts (espais exteriors) • Poden ser reals, localitzables en un mapa, o imaginaris. Temps. Cal distingir entre: • Temps extern. Època en què s’esdevenen els fets. • Temps intern. Durada temporal dels fets.
- 23. Personatges • Principals. Personatgesrodons, complexos en la seva descripció; evolucionen psicològicament: • Protagonistes • Antagonistes • Secundaris. Personatges plans, simples en la caracterització, no canvien. N’hi ha de decoratius. • Podem parlar també de personatge col·lectiu. • Tècniques de caracterització dels personatges: • Directa (acumulativa) • Indirecta (progressiva)
- 24. TEATRE: Forma d’expressió literàriaque incorpora la representació. En el text dramàtic hi ha dues informacions: – Text representable. En forma de diàleg, monòleg o veu en off. – Text acotat (entre parèntesi i en cursiva) dóna indicacions de l’autor sobre escenari (atrezzo, llum, decoració) i personatges (entrades i sortides, indumentària, gesticulació, to)
- 25. Fins al s.XVIII (Classicisme) les obres es subdividien en cinc ACTES A partir del s.XIX (Romanticisme) predomina la divisió en tres actes subdividits en ESCENES segons les entrades i sortides dels personatges. Aquests actes corresponen a plantejament- nus-desenllaç (estructura interna). Estructura externa:
- 26. Funció del teatre •El teatre ha estat la forma literària de major projecció pública (alt grau d’analfabetisme fins s. XX) • El teatre clàssic tenia caràcter catàrtic o purificador de sentiments. L’autor suscitava emocions en l’espectador per mitjà de la identificació amb el sofriment dels personatges. El públic compadia o abominava els personatges. • Actualment els autors es plantegen diverses funcions: entretenir, sensibilitzar, moralitzar, generar una reflexió o simplement complaure estèticament el públic. • Diferenciem entre les obres que donen més importància al text (teatre d’idees) o als elements escènics (vessant esteticista). Hi ha formes teatrals no textuals (el mim...)
- 27. Gèneres teatrals • Tragèdia:presenta el conflicte entre l’heroi (personatge que encarna una actitud universal) i el destí, l’adversitat i les normes establertes. El final és catastròfic per a l’heroi, però d’acord amb les normes morals o religioses. Acció seriosa, llenguatge elevat, personatges superiors, destí fatal. • Comèdia: aborda l’aspecte festiu i amable de la vida quotidiana. Acció intrascendent o risible, éssers comuns, llenguatge planer, finalitat lúdica, intenció crítica i de ridiculització de la conducta humana, final feliç. • Drama: Planteja un conflicte situat a nivell humà i amb desenllaç infeliç. Acció greu i seriosa potagonitzada per personatges corrents, no predeterminats.