Mar Amorós
Sofia dall’Oglio
Mar Farré
Anna Fradera


Funció adaptativa



Predictiu



Té límits



No hi ha coneixement sense llenguatge



Vertader/fals


Comença amb

Sentits  dades sensorials  percepcions


Conceptes: classifica la realitat



Pensament: relaciona conceptes 
judicis i raonaments


Dogmatisme: estan segurs de conèixer.



Perspectivisme: des de diversos punts de
vista.

Descartes

J. Ortega y Gasset




Criticisme: contrast amb coneixements de
la realitat / saber els límits del coneixement.
Relativisme: depèn de les percepcions de
la persona. No és possible la realitat
universal.

Karl Popper

I. Kant


Pragmatisme: identifica el que és
veritable amb el que és útil.



Subjectivisme: depèn del coneixement
d’una persona.



Escepticisme: nega l’existència de la
veritat. Coneixement segur de la realitat
és impossible.


Coneixement sensible
experiència

sentits i

Història

Locke

Berkeley

Hume

Mill


El coneixement racional

raó

Història

Descartes

Spinoza

Leibniz


El coneixements sensible i racional
Es basa en l’empirisme i el racionalisme

Aristòtil

Kant
Galileu Galilei

Popper


Intuició

coneixement sobtat i subjectiu



Coneixement innat
naixement

anterior al


Dubte



Opinió



Creença



Evidència



Certesa/saber


Segons Kant
Interès teòric
Interés pràctic
Immanuel Kant



Segons Apel i Habermas
Interès pràctic
Interès emancipador
Interés tècnic
K. O. Apel

i

J. Habermas


Exactitud o rigor, que no és ocult i que
remet confiança.
Coneixement

Obtenir resultats veritables

Criteris
Pautes per prendre una decisió
Autoritat:

Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.

Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional.
Tradició:

Allò que porta molt de temps sent vertader per la població.
Correspondència entre pensament i realitat:

Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint.
Coherència lògica:

Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.

Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així).
Utilitat:

Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que
aporta aquesta idea.
Evidència:

Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar.
Intersubjectivitat:

Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.

Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a
falses quan un consens demostra el contrari.


Teoria de la correspondència

La veritat és l’adequació o correspondència entre el que
es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.


Teoria de la coherència:

Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si
afirma i alhora nega un fet.
•Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors
vàlids.


Teoria pragmàtica de la veritat :

Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat.
James considerava:
1) Idees són eines creades per resoldre problemes.
2) Certes quan ens permeten donar una solució a
un problema en una situació adequada.
3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són
falses.
La veritat absoluta no existeix perquè les nostres
idees són creences relatives a l'eficàcia de
l’acció.
Teoria Consensual:

Es basa en:
 El diàleg entre diferents persones.
 Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.
 Tots els subjectes han de poder expressar la seva
opinió lliurement.
Volem saber és si veritablament
"la realitat" que volem coneixer
de forma veritable "existeix”.
TEORIES:
•IDEALISME
(Berkeley)
>Solipisme.
•REALISME IDEALISTA: les idees
són la realitat.
•REALISME MATERIALISTA: la
única realitat és materialista.
FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntes originals.
•qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No
depèn subjecte.
•qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del
subjecte.
Diem que la realitat ÉS / Es
manifesta de diferents maneres.

Introdueix conceptes no
acceptats per la religió

Partícula elemental: unitat mínima de què
totes les coses estan fetes.
Fet de considerar la matèria com la base
de tot el que és real, tant a nivell natural com
cultural i psicològic.
KARL MARX: l’humà es defineix per la seva capacitat de treball
i concentració: PRAXI.

MODES DE PRODUCCIÓ
Forces productives: a partir
tecnologia: eines, quips,
edificis, materials...
Relacions producció: relació
entre himes i proces de
produccio social.
Podem distingir els següents modes de producció situats en diferents
períodes de la història humana.

PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.
 ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a


ser propietat d’algú.

CAPITALISTA: separació entre productor i terra.
 SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i


recursos.



COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.


IDEALISME TRASCENDENTAL (I. KANT):
Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes:

-ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS
-ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT
Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio

objectes (enteniment).

Realitat fenomenica: la que podem coneixer
REALITAT

Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.


IDEALISME ABSOLUT DE G.W.F HEGEL
Tot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees
i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees,
son inherents.

TESIS HEGEL:
•L’ésser és la realització de
la idea, igual que la
realitat.
•Tot le que és real és
racional, i tot le que és
racional és real
•La realitat no ésestàtica,
sinó dinàmica, històrica,
evolutiva.
•La realitat no es pot
entendre sense tenir en
compte la perspectiva
temporal i diacrònica.

La filosofia com a racionalitat teòrica

  • 1.
  • 2.
     Funció adaptativa  Predictiu  Té límits  Nohi ha coneixement sense llenguatge  Vertader/fals
  • 3.
     Comença amb Sentits dades sensorials  percepcions  Conceptes: classifica la realitat  Pensament: relaciona conceptes  judicis i raonaments
  • 4.
     Dogmatisme: estan segursde conèixer.  Perspectivisme: des de diversos punts de vista. Descartes J. Ortega y Gasset
  • 5.
      Criticisme: contrast ambconeixements de la realitat / saber els límits del coneixement. Relativisme: depèn de les percepcions de la persona. No és possible la realitat universal. Karl Popper I. Kant
  • 6.
     Pragmatisme: identifica elque és veritable amb el que és útil.  Subjectivisme: depèn del coneixement d’una persona.  Escepticisme: nega l’existència de la veritat. Coneixement segur de la realitat és impossible.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
     El coneixements sensiblei racional Es basa en l’empirisme i el racionalisme Aristòtil Kant Galileu Galilei Popper
  • 10.
     Intuició coneixement sobtat isubjectiu  Coneixement innat naixement anterior al
  • 11.
  • 12.
     Segons Kant Interès teòric Interéspràctic Immanuel Kant  Segons Apel i Habermas Interès pràctic Interès emancipador Interés tècnic K. O. Apel i J. Habermas
  • 13.
     Exactitud o rigor,que no és ocult i que remet confiança. Coneixement Obtenir resultats veritables Criteris
  • 14.
    Pautes per prendreuna decisió Autoritat:  Algú prestigi o de certa experiència afirma un aspecte com a vertader.  Quan és demostrable, és vertadera, però si no ho és, s’instaura com a provisional. Tradició:  Allò que porta molt de temps sent vertader per la població. Correspondència entre pensament i realitat:  Afirmacions certes quan un cop comprovades, coincideixen amb el que està succeint. Coherència lògica:  Comprovar que no existeixen contradiccions amb enunciats.  Per preveure si són incorrectes s’usen axiomes (quelcom que sempre ha sigut així). Utilitat:  Vertadera quan ens ha aportat uns beneficis propis. Només en interessa el resultat que aporta aquesta idea. Evidència:  Sabem que quelcom és cert, però no s’ha pogut demostrar. Intersubjectivitat:  Vàries persones coincideixen en un mateix pensament de la realitat.  Afirmacions vàlides quan hi ha un consens, però aquestes es poden demostrar com a falses quan un consens demostra el contrari.
  • 15.
     Teoria de lacorrespondència La veritat és l’adequació o correspondència entre el que es diu sobre una cosa i el que realment és aquesta cosa.
  • 16.
     Teoria de lacoherència: Es fonamenta per la no-contradicció, un text no pot ser vertader si afirma i alhora nega un fet. •Analitza el valor de la veritat i el compara amb enunciats anteriors vàlids.
  • 17.
     Teoria pragmàtica dela veritat : Una idea es verifica si l’acció ens mostra realment la seva eficàcia o utilitat. James considerava: 1) Idees són eines creades per resoldre problemes. 2) Certes quan ens permeten donar una solució a un problema en una situació adequada. 3) Si aquestes són inadaptades a un nou entorn són falses. La veritat absoluta no existeix perquè les nostres idees són creences relatives a l'eficàcia de l’acció.
  • 18.
    Teoria Consensual: Es basaen:  El diàleg entre diferents persones.  Tracta d’arribar a un acord. S’anomena consens.  Tots els subjectes han de poder expressar la seva opinió lliurement.
  • 19.
    Volem saber éssi veritablament "la realitat" que volem coneixer de forma veritable "existeix”. TEORIES: •IDEALISME (Berkeley) >Solipisme. •REALISME IDEALISTA: les idees són la realitat. •REALISME MATERIALISTA: la única realitat és materialista.
  • 20.
    FILÒSOFS ATOMISTES >Preguntesoriginals. •qualitats primàries: solidesa, eternitat, moviment. No depèn subjecte. •qualitats secundàries:prop que no hi son, depenen del subjecte.
  • 21.
    Diem que larealitat ÉS / Es manifesta de diferents maneres. Introdueix conceptes no acceptats per la religió Partícula elemental: unitat mínima de què totes les coses estan fetes. Fet de considerar la matèria com la base de tot el que és real, tant a nivell natural com cultural i psicològic.
  • 22.
    KARL MARX: l’humàes defineix per la seva capacitat de treball i concentració: PRAXI. MODES DE PRODUCCIÓ Forces productives: a partir tecnologia: eines, quips, edificis, materials... Relacions producció: relació entre himes i proces de produccio social.
  • 23.
    Podem distingir elssegüents modes de producció situats en diferents períodes de la història humana. PRIMITIU: la terra és de propietat col·lectiva.  ESCLAVISTA: la terra i algunes persones passen a  ser propietat d’algú. CAPITALISTA: separació entre productor i terra.  SOCIALISTA: retorn a la propietat col·lectiva i  recursos.  COMUNISTA: propietat i gestió col·lectives.
  • 24.
     IDEALISME TRASCENDENTAL (I.KANT): Les idees només existeixen fora de la ment. Dins la ment ens fem esquemes: -ESQUEMES A PRIORI ESPAI-TEMPS -ESQUEMES A PRIORI DE L’ENTENIMENT Els esquemes permeten percecio objectes (sensibilitat) i comprensio objectes (enteniment). Realitat fenomenica: la que podem coneixer REALITAT Realitat noumènica: queda fora del nostre abast.
  • 25.
     IDEALISME ABSOLUT DEG.W.F HEGEL Tot el qe existeix forma par d'una mateixa realitat. No separa les idees i la realitat, sino que diu que la realitat es la realització de les idees, son inherents. TESIS HEGEL: •L’ésser és la realització de la idea, igual que la realitat. •Tot le que és real és racional, i tot le que és racional és real •La realitat no ésestàtica, sinó dinàmica, històrica, evolutiva. •La realitat no es pot entendre sense tenir en compte la perspectiva temporal i diacrònica.