EL SISTEMÀ VOCÀLIC
El so es crea en l‟aparell fonador: s‟expulsa l‟aire
dels pulmons per la boca o pel nas; hi intervenen
altres elements boc-nasals que frenen, filtren o
matisen l‟eixida de l‟aire, com, per exemple, la
llengua, els llavis, les dents, el vel del paladar, les
cordes vocals... Per a produir els sons vocàlics es
tenen en compte bàsicament dues variables:
a) el punt d‟articulació (o elements en contacte)
b) el grau d‟obertura de la boca
E i Ooberta on apareix VOCALS TÒNIQUES E OBERTA
EXEMPLES
EXCEPCIONS O OBERTA EXCEPCIONS
Paraules amb –i a la
síl·laba següent
Misteri, conveni, col·legi, evangeli,
mèdic...
Dénia, sépia, séquia, Sénia,
església...
dimoni, elogi, misogin, oli,
mòrbid...
Paraules amb –u a la
síl·laba següent
Ingenu, perpetu, fèmur... còmput, mòdul, corpus... -oix: coix, moix
Paraules amb –u en
diftong decreixent
Alcoi, boina, almoina...
Paraules amb –u en
diftong creixent
europeu, peu, museu, preu, seu
(catedral)...
creu, greu, meu bou, dijous, moure, nou, prou,
sou (jornal)...
jou, sou (verb ser), tou...
e + l, l, l· l, r, rr en síl·laba
composta (acabada en
consonant),
Comerç, ert, esquerre, ferro, fet,
gel, novel·la, obert, pèl, terra,
verd, vel...
R, l + consonant labial o velar:
belga, cercle, cérvol, ferm,
herba, selva, serp, vell
-ort,-orta: esport, fort, horta,
porta (accés), sort, port...
porta (verb)...
e i o en paraules
esdrúixoles
cèl·lula, espècimen gènere,
èpica...
Dénia, Énguera, térbola... apòstata, cònjuge,
colònia, glòria,
història, memòria,
nòmada...
fórmula, góndola,
pólvora, tómbola,
tórtora...
Sufixos: -ecte, -epta,
ecta, epte
col·lecta, objecte,
recepta, inepte…
repte (i formes tòniques
del verb reptar)
e + ndr-, en noms
i adjectius (i verb
cendre)
cendra, divendres,
gendre…
Infinitius en -endre:
defendre, entendre,
prendre, vendre…
o + ndre:
compondre,
correspondre,
respondre
Termes tècnics i
científics
acèfal, clavicèmbal,
espectre, telèfon,
vèrtex …
-eca: biblioteca
-edre: Morvedre
-ema: apotema, lexema,
teorema
-ense: castrense, forense-eca:
biblioteca
-edre: Morvedre
-ema: apotema, lexema,
teorema
-ense: castrense, forense
amorfa, anòmal,
ciclop, demagog,
esòfag, òvul,
patogen, poliglot,
tòrax...
-oma: glaucoma,
sarcoma
-forme: pluriforme
Pronoms
demostratius
neutres
això, açò, allò
5.
Vocals obertes
E OBERTAVOCALS TÒNIQUES O OBERTA
orma Excepcions, observacions Excepcions –
Observacions
EXEMPLES EXEMPLES
LTRES PARAULES Josep, Vicent,
Benimussem; bes,
el, tebi (tèbia),
celeste, lepra,
rent
La majoria de:
-oc, -oca: bajoca, foc,
groc, oca, roca
boc (‘mascle de la cabra’),
boca, moca
-oç: veloç arboç
-ofa: estrofa, carxofa,
Moncofa
-oig, -oja: boja, goig, roig estoig
bola, cola, gola
-olt, -olta: desimbolta,
mòlta, revolta, solt
escolta, molta, molt
-os, -ossa: mos, grossa,
gros, arròs, espòs, temòs,
carrosa, restrossa.
I participis del verb cloure
(clos) i derivats: inclòs,
exclòs
bossa, gos, gossa.
I adjectius en -ós:
animós, enfadós, poregós.
I participis del verb fondre
(fos) i derivats: confós,
infós, difós
-osa: cosa, llosa, prosa,
rosa
glucosa, rabosa, sosa
ost, -osta: posta,
pressupost, rebost
agost, angost, most
-ot, -ota: cabota, clot,
got, grandot, granota,
pilota, pot, quota, xicot
bot, bota, brot, gota, jota,
nebot, rot, sota
6.
E I OOBERTES E I O TANCADES
Agudes: solen ser tancades perquè, mercè, comitè, serè,
burgès
interès
aniré, café, comprén, després, nové
galicismes: puré, consomé, quinqué,
congrés, exprés, accés, procés (amb pl. en -essos)
compostos de -bé: també, malbé
adés, només, després
açò, això, allò, arròs, espòs,
repòs,
ressò, de debò,
participis derivats de -cloure:
inclòs, exclòs, conclòs, (però)
aniré, café, comprén, després,
nové
galicismes: puré, consomé,
quinqué,
congrés, exprés, accés, procés
(amb pl. en -essos)
compostos de -bé: també,
malbé
adés, només, després
avió, camió, graciós, acció
Planes:
majoritàriament
obertes
dèbil, exèrcit, tèxtil, incrèdul,
cèntric
préstec, préssec, feréstec,
crémor
apòstol, dipòsit, òxid, sòlid formes del verb ser: fóra, fórem,
fóreu
verbs de la segona conjugació:
córrer, créixer, véncer
estómac, furóncol
Esdrúixoles:
majoritàriament
obertes
ciència, gènere, pèrdua Dénia, Énguera, església,
feréstega, llémena, sémola,
témpores, térbola
geòloga, història fórmula, góndola, pólvora,
tómbola, tórtora
i formes esdrúixoles dels verbs
de la segona conjugació:
ocórrega
7.
FONÈTICA SINTÀCTICA
La fonèticasintàctica (fonosintaxi) estudia el comportament dels sons en la cadena
parlada, no en les paraules aïllades. Quan les consonants o les vocals pertanyents a
paraules distintes entren en contacte en la pronunciació de la cadena lingüística, es
produeixen alguns fenòmens que fan variar la pronunciació habitual.
8.
DOS FENÒMENS: SINALEFAI
ELISIÓ
La sinalefa. Fusió en una síl·laba de dues vocals en contacte: es pronuncia
en una sola síl·laba la vocal fi nal de paraula i la vocal inicial de la paraula
següent. Es forma un diftong creixent o decreixent:
Una casa immensa: /ka-saim-men-sa/
Li ho diré: /liu-di-ré/
Que ho sabia: /keu-sa-bí-a/
No hi ha ningú: /no-já nin-gú/
I em va dir: /jem-vá-dír/
Ho intuïa: /win-tu-í-a/
Portarà un llapis: /por-ta-ráun-á-pis/
9.
L’elisió
L’elisió. Supressiód‟una vocal en contacte amb una altra: una -a fi nal de
paraula, l‟altra a l‟iniciar la següent (generalment, a- o e-), és a dir, de les
dues vocals, només sona una. Aquestes elisions poden ser marcades
gràficament o no. Les marcades gràficament donen origen a altres dos casos
regulats per la norma culta:
– La contracció ortogràfica
– L‟apòstrof
10.
LES ELISIONS
Sense marcagràfica Amb marca gràfica
S’escriu de forma completa,
amb les dues vocals en les
seues corresponents
paraules completes,
però només es pronuncia
una.
• Quin(a) hora és? Si (e)l
veus
• La mà (e)squerra Mijt(a)
hora
• No (é)s possible? Una
(e)scola
• Té la (e)sperança Llava
(e)l teu
• No (e)l saludes Algú (e)t
diu
• Diu qu(e) ara ve
Si coincideix la mateixa
vocal, només sona una:
Una porta antiga
• Que escriu
• Un destí inesperat
• Un ferro oxidat
• Tribu uniforme
Contraccions Apòstrof
En general, es contrau una
preposició i el següent article defi
nit masculí
o el personal (en/na).
En el cas de noms propis (títols de
revistes, programes de
televisión...) que porten l‟article en
majúscula, no
es fa la contracció, i s‟usa
l‟apòstrof:
«en un article d‟El Temps».
A + els : als camps
De+ els: dels camps
Per + el: pel camp
Per + els : pels camps
Ca+ el: ca‟l Lluís
No hi ha contraccions si cal apostrofar.
Això ocorre només en singular:
vaig al camp // vaig a l‟horta
vaig pel parc // vaig per l‟estadi
Les següents categories gramaticals
apostrofen:
• Articles defi nits (el/la) i articles
personals (en/na):
l‟: l‟amic, l‟ungla
n‟: n‟Aurèlia, n‟Antoni
• Preposició de:
d‟: d‟Alacant
• Pronoms febles i pronoms adverbials
(amb un verb o amb un altre pronom
feble): m‟, t‟, s‟, l‟, n‟, h‟, „m, „t, „s, „l,
„n, „ls, „ns
n‟: Se n‟anava (*se‟n anava). Te
n‟has aprofi tat (*t‟en has aprofi
tat, *te‟n has aprofi tat). Se‟ls
emportava (*s‟els emportava).
11.
EL SISTEMA CONSONÀNTIC
Els trets fonològics de les consonants són els següents:
Líquides: són consonants que serveixen per a formar grups
sil·làbics travats
(CONS + líquida + vocal), compostos o no (gran, globus):
laterals i
ròtiques. No líquides són les restants consonants.
– Laterals (l‟aire ix per un costat del tracte bucal,
inclinant lleugerament la llengua): l,
– Ròtiques (la llengua toca una sola vegada l‟alvèol o
vibra tensament
diverses vegades xocant amb l‟alvèol): r (bategant), ř
(vibrant)
12.
Punt d‟articulació:
Intervenenelements bucals (des de l‟exterior fins a
la part més profunda de la gola; ben sovint és la
llengua l‟element actiu que xoca contra alguna part de
l‟interior de la boca):
1. Bilabials
2. Labiodentals
3. Dentals
4. Alveolars
5. Palatals
6. Velars
MODE D’ARTICULACIÓ
–Oclusives: hi ha un tancament o un bloqueig i l‟aire, en un moment
previ al so, no pot eixir a l‟exterior. Ex.: [p] de “papà”. Són oclusives:
[p, t, k, b, d, g i nasals]
– Fricatives: l‟aire ix fl uidament i el so llisca; el podem prolongar
abans de pronunciar la vocal. Ex. [s] de “sí”.
– Africades: hi ha un primer moment oclusiu, breu, i un alliberament
fricatiu del so, després. Ex. [tƒ] de “cotxe”, Elx”. En el valencià apitxat
i meridional se solen pronunciar dialectalment així els sons representats
per les lletres subratllades de “Xavier”, “Catarroja”, “Generalitat”...,
però aquesta dicció no pertany a la norma culta.
15.
PER LA VIBRACIÓDE LES
CORDES VOCALS
– Sonores: vibren ostensiblement les cordes.
– Sordes: no vibren o a penes sonen les cordes. Són
sordes: [p, t, k, tƒ, ƒ, ts, s].
Sibilants: sordes isonores
Sonen [s] sorda, en general, les següents grafi es consonàntiques <s, ss, z, ç>:
-ss- intervocàliques alcaldessa, cassola, disseny, discussió,
escessiu, importantíss
-ss-, reunió dels prefi xos trans-, sots- i
paraules següents amb s
stranssònic,
sotssecretari
(i els plurals de formació culta: qualssevol,
qualssevulla)
s-
-s
-s + CONSONANT
CONSONANT + -s
sac, somriure
repàs, gos, excels
pensar (Excepció: trans-: transport)
aquesta (Excepció: derivats de fons i dins)
prefi x (gramatical o lèxic) acabat en vocal +
s-
asocial, bisexual, dinosaure, ecosistema,
contrasentit,
multisecular, polisèmia, psicosomàtic, sobresalt
paraules compostes acabada en vocal la
primera i que comence amb s-, la segona
ce, ci
esclata-sang, para-solesclata-sang, para-sol
ceba, cent, cinema, etcètera, prepotència,
felicitat
ça, ço, çu França, caça, cançó, eriçó, forçut
-ç feliç, març, capaç, veloç
ts- tsar (En registre culte, és africada [ts])
-z en barbarismes hertz, i també brunz (< brunzir)
20.
Sibilants
Sonen [z] sonora,en general, les grafi es <s, z,tz>:
z-, -z-
(La grafi a “z” sempre és sonora. No s‟usa
*-z, sino -ç o -s)
onze, zero, nazi, esmorzar
-tz- del sufi x -itzar, i derivats localitzar, organització (En situacions molt
formals, en registre
culte és africada [dz])
-s- cosa, casa, fase, confusió, saviesa,
tendresa, tesi, plausible
el prefi x trans- + vocal trànsit, transatlàntic
derivats de fons i de dins enfonsar-se, endinsar
Les sibilants palatals:sonores o
sordes?
Sonen [d ] sonora les grafies <g, j, tg, tj>
j-,
-j- (ja, jo, ju)
CONS + j
joc
pluja, dejuni, roja
penjar
g-,
-g- (ge, gi)
CONS + g
germà,
regidor. I les excepcions, amb “j”
etimològica (“je”):
jerarquia, jeroglífi c, jersei, jesuita, majestat;
els noms personals Jesús, Jeremies,
Jerusalem; els sufi xos -jecc-, -ject-: injecció,
sujecció, objecte, subjecte
àngel
-tj- (tja, tjo, tju) viatjar, pitjor, corretjut, desitjat
-tg- (tge, tgi) fetge, viatge, paisatgístic
23.
Les sibilants
Sons dela grafi a “x”
So Grafia i posició Exemples
palatal africada [tƒ] X- xafar, xic, xiqueta
CONS + x + VOCAL panxa, perxa
X- Xaló, xaloc („vent del sud-est‟),
Xàtiva,
xativí, Xavier, xenòfob
palatal fricativa [ƒ] -ix- caixa [káiƒa], fl ixar, coixí
-ix peix [péiƒ], guix, dibuix
velar {[k, g]} + alveolar {[s, z]}
• [ks] sordes
• [gz] sonores
-xex-
+ CONS
-x
CONS + -x
ex + (h) VOCAL
ex + CONS sonora
taxi, fi xar, prefi xar, màxim,sexe,
taxa
explicar, excepció, excursió
crucifi x, índex, prefi x, sufi x,
apèndix,
annex
esfi nx, larinx
exemple, examen, exhibir,
exercici,
exhaust
exdiputat
24.
La fonosintaxi (II):
consonànticai altres contactes interiors
Anomenen fenòmens de contacte consonàntic a les alteracions
fonètiques que es produeixen entre consonants de paraules
diferents (davant una consonant o una vocal). Així i tot, tractem
també ara els contactes consonàntics en l‟interior de les paraules.
Els principals fenòmens de contacte consonàntic són:
ENSORDIMENT D‟OCLUSIVES I
LABIODENTAL
Sonores→ Sordes
b →
d →
g →
v →
p
t
k
f
L‟ensordiment
Un fonema sonor s‟articula com a sord.
Les consonants oclusives sonores (-b, -d, -g, -v) es pronuncien sordes
(-p,-t, -k, -f) a fi nal de paraula en síl·laba composta:
• davant de pausa: tub [túp], actitud [aktitút], diàleg [diálek]
• + VOCAL en la paraula següent: árab escrit [árapeskrít]
• + CONSONANT sorda de paraula següent: fred polar [frétpolár]
27.
SONORITZACIÓ D‟OCLUSIVES
I LABIODENTAL
SordesSonores
p →
t →
k →
f →
b
d
g
v
SONORITZACIÓ DE SIBILANTS
Sordes Sonores
s →
Ƒ →
ts →
t →
Z
ζ
ds
dζ
La sonorització
Les consonants sordes es pronuncien sonores (-p, -t, -k > -b,
-d, -g; -f > -v) a final de paraula en síl·laba composta:
• + VOCAL en paraula següent: llop afamat [ób afamát],
baf humit [bav umít]
• + CONSONANT sonora de paraula següent: gat negre
[gád négre], cuc de terra [kúg detéřa], fotògraf discret
[fotógrav diskrét]
El mateix ocorre amb les sibilants:
• s, ç [s] > [z]: gos de presa, braç esquerre, dies llargs [díez
árks]
• x [Ƒ] > [ζ]: peix olorós [pei olorós], apareix de sobte
[aparéi desópte]
• ts [ts] > [dz]: pots acompanyar-me? [pódz akompa árme]
• ig, tx [t Ƒ] > [dζ]: roig i negre [róid i négre], despatx brut
[despád bwít]
El mateix ocorre amb les sibilants:
• s, ç [s] > [z]: gos de presa, braç esquerre, dies llargs
[díez árks]
• x [Ƒ ] > [ζ]: peix olorós [peiζ olorós], apareix de sobte
[aparéiζ desópte]
• ts [ts] > [dz]: pots acompanyar-me? [pódz akompa
árme]
• ig, tx [t Ƒ] > [dζ]: roig i negre [róidζ i négre], despatx
brut [despádζ bwít]
![MODE D’ARTICULACIÓ
– Oclusives: hi ha un tancament o un bloqueig i l‟aire, en un moment
previ al so, no pot eixir a l‟exterior. Ex.: [p] de “papà”. Són oclusives:
[p, t, k, b, d, g i nasals]
– Fricatives: l‟aire ix fl uidament i el so llisca; el podem prolongar
abans de pronunciar la vocal. Ex. [s] de “sí”.
– Africades: hi ha un primer moment oclusiu, breu, i un alliberament
fricatiu del so, després. Ex. [tƒ] de “cotxe”, Elx”. En el valencià apitxat
i meridional se solen pronunciar dialectalment així els sons representats
per les lletres subratllades de “Xavier”, “Catarroja”, “Generalitat”...,
però aquesta dicció no pertany a la norma culta.](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-14-2048.jpg)
![PER LA VIBRACIÓ DE LES
CORDES VOCALS
– Sonores: vibren ostensiblement les cordes.
– Sordes: no vibren o a penes sonen les cordes. Són
sordes: [p, t, k, tƒ, ƒ, ts, s].](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-15-2048.jpg)
![Sibilants: sordes i sonores
Sonen [s] sorda, en general, les següents grafi es consonàntiques <s, ss, z, ç>:
-ss- intervocàliques alcaldessa, cassola, disseny, discussió,
escessiu, importantíss
-ss-, reunió dels prefi xos trans-, sots- i
paraules següents amb s
stranssònic,
sotssecretari
(i els plurals de formació culta: qualssevol,
qualssevulla)
s-
-s
-s + CONSONANT
CONSONANT + -s
sac, somriure
repàs, gos, excels
pensar (Excepció: trans-: transport)
aquesta (Excepció: derivats de fons i dins)
prefi x (gramatical o lèxic) acabat en vocal +
s-
asocial, bisexual, dinosaure, ecosistema,
contrasentit,
multisecular, polisèmia, psicosomàtic, sobresalt
paraules compostes acabada en vocal la
primera i que comence amb s-, la segona
ce, ci
esclata-sang, para-solesclata-sang, para-sol
ceba, cent, cinema, etcètera, prepotència,
felicitat
ça, ço, çu França, caça, cançó, eriçó, forçut
-ç feliç, març, capaç, veloç
ts- tsar (En registre culte, és africada [ts])
-z en barbarismes hertz, i també brunz (< brunzir)](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-19-2048.jpg)
![Sibilants
Sonen [z] sonora, en general, les grafi es <s, z,tz>:
z-, -z-
(La grafi a “z” sempre és sonora. No s‟usa
*-z, sino -ç o -s)
onze, zero, nazi, esmorzar
-tz- del sufi x -itzar, i derivats localitzar, organització (En situacions molt
formals, en registre
culte és africada [dz])
-s- cosa, casa, fase, confusió, saviesa,
tendresa, tesi, plausible
el prefi x trans- + vocal trànsit, transatlàntic
derivats de fons i de dins enfonsar-se, endinsar](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-20-2048.jpg)
![Les sibilants palatals: sonores o
sordes?
Sibilants palatals Sonores Sordes
Fricatives ζ ƒ
Africades dζ tƒ
Sonen [t ] sorda les grafies <x, tx, ig, g>
x-
CONS + -x
xal, xaparro, xarampió, xiquet, xiular
(La pronunciació és fricativa [ ] en paraules
d‟origen àrab: xarop, xarxa, Xàbia, xeringa)
-ix, -ix- sonen fricatives [ ]: calaix, caixa
Elx, anxova, ponx, panxa
tx- en estrangerismes
-tx-
-tx
Txèquia, txec, txeca, Txaikovski, txetxé,
Txapela, despatxar, cotxe, clòtxina,
encapritxar-se
despatx, cartutx, capritx
VOCAL + -ig
CONS + -ig
boig, mareig, roig
desig, mig, l‟antiquat Elig („Elx‟)](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-21-2048.jpg)
![Les sibilants palatals: sonores o
sordes?
Sonen [d ] sonora les grafies <g, j, tg, tj>
j-,
-j- (ja, jo, ju)
CONS + j
joc
pluja, dejuni, roja
penjar
g-,
-g- (ge, gi)
CONS + g
germà,
regidor. I les excepcions, amb “j”
etimològica (“je”):
jerarquia, jeroglífi c, jersei, jesuita, majestat;
els noms personals Jesús, Jeremies,
Jerusalem; els sufi xos -jecc-, -ject-: injecció,
sujecció, objecte, subjecte
àngel
-tj- (tja, tjo, tju) viatjar, pitjor, corretjut, desitjat
-tg- (tge, tgi) fetge, viatge, paisatgístic](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-22-2048.jpg)
![Les sibilants
Sons de la grafi a “x”
So Grafia i posició Exemples
palatal africada [tƒ] X- xafar, xic, xiqueta
CONS + x + VOCAL panxa, perxa
X- Xaló, xaloc („vent del sud-est‟),
Xàtiva,
xativí, Xavier, xenòfob
palatal fricativa [ƒ] -ix- caixa [káiƒa], fl ixar, coixí
-ix peix [péiƒ], guix, dibuix
velar {[k, g]} + alveolar {[s, z]}
• [ks] sordes
• [gz] sonores
-xex-
+ CONS
-x
CONS + -x
ex + (h) VOCAL
ex + CONS sonora
taxi, fi xar, prefi xar, màxim,sexe,
taxa
explicar, excepció, excursió
crucifi x, índex, prefi x, sufi x,
apèndix,
annex
esfi nx, larinx
exemple, examen, exhibir,
exercici,
exhaust
exdiputat](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-23-2048.jpg)
![ENSORDIMENT D‟OCLUSIVES I
LABIODENTAL
Sonores → Sordes
b →
d →
g →
v →
p
t
k
f
L‟ensordiment
Un fonema sonor s‟articula com a sord.
Les consonants oclusives sonores (-b, -d, -g, -v) es pronuncien sordes
(-p,-t, -k, -f) a fi nal de paraula en síl·laba composta:
• davant de pausa: tub [túp], actitud [aktitút], diàleg [diálek]
• + VOCAL en la paraula següent: árab escrit [árapeskrít]
• + CONSONANT sorda de paraula següent: fred polar [frétpolár]](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-26-2048.jpg)
![SONORITZACIÓ D‟OCLUSIVES
I LABIODENTAL
Sordes Sonores
p →
t →
k →
f →
b
d
g
v
SONORITZACIÓ DE SIBILANTS
Sordes Sonores
s →
Ƒ →
ts →
t →
Z
ζ
ds
dζ
La sonorització
Les consonants sordes es pronuncien sonores (-p, -t, -k > -b,
-d, -g; -f > -v) a final de paraula en síl·laba composta:
• + VOCAL en paraula següent: llop afamat [ób afamát],
baf humit [bav umít]
• + CONSONANT sonora de paraula següent: gat negre
[gád négre], cuc de terra [kúg detéřa], fotògraf discret
[fotógrav diskrét]
El mateix ocorre amb les sibilants:
• s, ç [s] > [z]: gos de presa, braç esquerre, dies llargs [díez
árks]
• x [Ƒ] > [ζ]: peix olorós [pei olorós], apareix de sobte
[aparéi desópte]
• ts [ts] > [dz]: pots acompanyar-me? [pódz akompa árme]
• ig, tx [t Ƒ] > [dζ]: roig i negre [róid i négre], despatx brut
[despád bwít]
El mateix ocorre amb les sibilants:
• s, ç [s] > [z]: gos de presa, braç esquerre, dies llargs
[díez árks]
• x [Ƒ ] > [ζ]: peix olorós [peiζ olorós], apareix de sobte
[aparéiζ desópte]
• ts [ts] > [dz]: pots acompanyar-me? [pódz akompa
árme]
• ig, tx [t Ƒ] > [dζ]: roig i negre [róidζ i négre], despatx
brut [despádζ bwít]](https://image.slidesharecdn.com/fonticasintctica-140515144917-phpapp01/75/Fonetica-sintactica-27-2048.jpg)
