Va aparèixer fa5.000 anys al nord-est de l’Africà al voltant del riu nil. La vida s’organitzava a la riba del riu. El dividien en dos terres: Terres negres :les aigües del nil deixaven fang fèrtil de color fosc. Terres vermelles (desert): no hi havia animals ni plantes. Era una oasis que facilitava la defensar.
3.
La vida delegipcis estava regulada pel ritme de les aigües del riu Nil. Es desbordava i inundava les ribes . Quan les aigües descendien era l’època de sembrar. Consideraven el riu el creador de les terres fèrtils on vivien
4.
3.100 aC. Elrei Menes va unificar sota el seu comandament tots els territoris que estaven al voltant del Nil. 31 aC la civilització de l’antic Egipte va durar uns 3.000 anys. Va estar governat per reis anomenats faraons. El faraó concentrava a les seves mans tots els poders. Quan el faraó moria, el succeïa el seu fill, es van formal autèntiques dinasties, va haver 31. Creien que els faraons eren déus, s’egenollaven davant seu, no podien mirar-los a la cara ni tocar-los. Creien que tenien poders màgics.
5.
La societat egípciaes dividia en dos grups: la minoria que eren les famílies mes riques i la majoria formada per la població. PRIVILEGIATS El faraó que era el màxim representant Els nobles eren els membres de la família del faraó i altres famílies que el faraó havia recompensat. Els sacerdots dirigien els ritus religiosos Els escribes redactaven els documents dels impostos reals i de les mercaderies. Aquest ofici no podia ser considerats privilegiats però tenien un gran prestigi i una bona posició econòmica. Només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien llegir i escriure .
6.
POBLACIÓ Pagesos erenel grup més nombrós. Vivien de manera modesta, s’alimentaven del que conreaven. També havien de pagar els tributs del faraó, nobles i sacerdots. Els artesans feien escultures i ceràmiques, elaboraven el papir sobre del qual s’escrivia i el lli per fer vestits, i fabricaven objectes de metall. Els comerciants compraven fusta, metalls i perfums en terres llunyanes i ho venien a Egipte. Els servents eren persones lliures que feien feines per a un senyor a canvi d’un petit salari. Els esclaus generalment eren persones de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del faraó. Els utilitzaven per treballar a les obres públiques, les mines i l’exèrcit.
7.
DONES Les donestenien drets i llibertats. Podien heretar i tenir propietats , vendre i comprar béns i divorciar-se. La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills. Altres feines que podien fer eren: fabricar teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de servents a les cases més riques. Les dones quasi mai van alts càrrecs del govern. Van haver dos excepcions en el cas de Hatsepsut i Cleòpatra. Elles van arribar al poder sense la presencia d’un membre masculí .
8.
Va durar 1.000anysaproximadament. Es van establir les bases de l’estat i de la societat Egipte. El faraó era considerat un déu i tenia a les mans el poder polític i religiós. Els faraons més destacats van ser kheops, kefren i Micerí. l’any 2200 a començar una època de crisi va provocar la caiguda de l’Imperi Antic. Avenços amb l’art, l’arquitectura i la tecnologia. Increment de la productivitat agrícola,feta possible per una desenvolupació d’alimentació. Sota la direcció del visir, ofici originalment persa, designa un alt càrrec polític. Van establir un sistema judicial per mantenir la pau i l’ordre. Van haver-hi sequeres entre el 2.200 i el2.150 aC. el país va entra en un període de 140 anys de gana.
9.
10.
La capital del’imperi Mitjà era Tebes va durar 300 anys aproximadament. Augmentar el poder del faraó. Gran expansió cap al sud , l’any 1800 aC Egipte va ser envaït per pobles estrangers. Faraons de l’imperi van restaurar la prosperitat i estabilitat del país. Ressorgiment de l’art, literatura i construcció de monuments. 1985 aC construïren una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenades “Muralles del Legislador”
11.
12.
1600 aC vacomençar l’imperi nou, va durar 500 anys. Època d’esplendor .Van destacar els faraons Tuthmisis I , Amenofis III, Tutankamon i Ramsès II. Egipte va conquerir Líbia i Síria . A partir de l’any 1100 aC va ser envaït per pobles estrangers, com els assiris, perses, grecs i romans. Van formar les primeres dinasties. Tuthmisis I i el seu nét Tuthmisis III estendre la influencia dels faraons dins de Síria i Núbia . Construccions a gran escala, van construir monuments per commemorar glorificar els seus propis èxits.
13.
14.
Els homes portaven una faldilla que arribava fins als genolls . Els homes que treballaven anaven amb el cos nu o portaven un tros de roba lleuger. Duien el pit cobert amb una túnica amb obertures als costats per treure els braços i el cap , algunes tenien manigües. Les dones portaven un vestit ajustat del pit fins els turmells tot i que també hi havia alguns que eren amples i amb manigües. A l’imperi nou els vestits ajustats el duien com a roba interior amb adoracions.
15.
Portaven una perrucafeta de cabells naturals i fibra vegetal. Els egipcis s’afaitaven tot el cos utilitzant navalles o pinces. No els hi agradaven els cabells per això s’afaitaven. Utilitzaven oli per evitar irritacions o altres dolencies a la pell. Es ficaven perfums fets de fruits,llavors de flors i flors. Al 4.000 aC les dones començaven a pintar-se els ulls de color verd i negre. La línea dels ulls tenia la funció de protegir dels rajos del sol .Algunes es pintaven els llavis i galtes de colo ocre vermellós. S’han trobat miralls de bronze molt polits.A més servia per al oficis religiosos i funeraris. També s’han tobat joies com collarets, brasalets,etc.
16.
Una civilització bàsicamentrural , hi va haver grans ciutats com Memfis, Tebes, Al-Amarna o Edifu . Allà hi vivien el faraó,nobles, sacerdots, artesans, comerciants i escribes. Habitatges urbans generalment de tova, edificis que havien de durar aquests eren construïts de pedra. Les cases dels més rics tenien moltes habitacions,decorades amb pintures .Alguns tenien jardí. A les ciutats destacaven dos tipus d’edificis:palaus on vivia el faraó i grans nobles i els temples immensos. Ciutats al costat del riu, tenien un port on atracaven vaixells de vela. Contenien tallers dels artesans com terrisaires, assanadors, orfebres o ebenistes. Als mercats a l’aire lliure anaven els pagesos, artesans i comerciants a vendre els seus productes, utilitzaven la permuta, es canviaven uns productes per uns altres.
Vivien en petitspoblats. Les cases estaven construïdes amb tova, d’un sol pis i la coberta planta, servia de magatzem i terrassa. Tenien pocs mobles. Els pagesos s’alimentaven del que conreaven. Com pa,coques , hortalisses, verdures i fruites. Amb el raïm elaboraven el vi,ordi, cervesa. També domesticaven animals, d’ells obtenien ous, llet , carn i pells. Les famílies egípcies estaven formades generalment per un matrimoni i un fill. Els homes llauraven, les dones sembraven i els nens i nenes ajudaven en el que podien des de ben petits. Les eines eren:falç de pedra ,fusta o bronze i arades i aixades estirades per els bous. Durant la temporada de crescuda del Nil el faraó reclutava els camperols per fer-los participar en la construcció de piràmides i altres edificis.
19.
Creien enla vida després de la mort. Per això els mortificaven , assecaven els cossos dels morts i els embolicaven amb els bens. Després, els guardaven en un sarcòfag de fusta i or i els enterraven en tombes, la residencia dels difunts. Sarcòfag s’envoltava d’un aixovar. Les tombes plenes de passadissos per impedir que algú robés .
Mastabes Tombes mésantigues. Des de l’exterior s’assemblaven a un rectangle amb les parets inclinades. A l’interior hi havia una cambra funenrària.
22.
Eren enormes tombesde forma piramidal es van utilitzar per enterrar els faraons de l’imperi Antic. Xarxa de passadissos.
23.
Eren tombessubterrànies que s’excavava a l’interior d’una muntanya. El forat servia d’entrada es tapava. Des de l’exterior no es veia res.
24.
Egipcis eren politeistes . Creien principalment amb el Sol anomenat Ra, Amon o Aton. Però n’hi havia d’altres com Isis, Osiris i Horus. Adoraven als animals, elements de la natura i a persones com el faraó. Creien amb els ritus religosos era necessari per mantenir un equilibri en el univers. Cada déu disposava d’un temple allà hi practicaven el culte religiós i guardaven la seva estàtua. Cada temple tenia un cos de sacerdots. Netejaven i vestien l’estàtua i practicaven els ritus. Cada dia anaven en processó fins al santuari i els i portaven ofrenes
25.
Egipcis construïen elsseus temples servien d’habitatge als déus. Pensaven que eren immortals ,utilitzar la pedra com a material de construcció. L’arquitectura egípcia no utilitzaven arc ni voltes , amb cobertes arquitravades. Els sostres plans que els sostenia unes columnes enormes. Els temples tenien dimensions colossals. Formada per: -Llarga avinguda conduïa a la porta. Estava decorada amb esfinxs (figures amb cos de lleó i cap de humà). -Per entrar al temple calia travessar una portalada massissa era el piló .Davant hi havia l’obelisc, que representava el camí que unia la terra amb el cel. -Pati envoltat de columnes enormes. -A continuació s’accedia a la sala hipòstila, estava coberta i plena de columnes. -Santuari on es conservava l’estàtua del déu
26.
27.
La majoria d’obresd’art egipci tenien una utilitat i un sentiment màgic i religiós. Van edificar temples perquè fossin els habitatges dels Déus i tombes per els difunts. Altres obres d’art tenien un sentit polític. Elaboraven estàtues enormes i pintures dels faraons per demostrar el seu poder. Els artistes eren funcionaris. Treballaven en equip i no existia la figura de l’artista únic i creador. Van haver-hi excepcions no van passar a la posteritat, se’ls considerava com artesans. L’art
28.
Va canviar moltpoc durant els 3.000 anys que va durar la civilització. No podien innovar. Falta de perspectiva : les figures es representaven sense sentit de profunditat. Frontalitat : Els objectes es mostraven sempre de cara. Les figures humanes, cada part del cos es disposaven d’una manera: l’ull i les espatlles es dibuixaven de cara, però el rostre, els braços i les cames de perfil. La idealització : Representaven persones amb aspecte jove i atractiu. El cos humà es mostrava com hauria de ser, no com era en realitat. La immobilització i la rigidesa : són estàtiques, amb una sensació de permanència. Es conserven moltes obres en perfecte estat, gràcies al clima sec i que es mantenien amagades durant mil·lenis a l’interior de les tombes.
29.
Les arts decorativesUll d’Horus – era un amulet que els egipcis utilitzaven per protegir-se del mal d’ull. Escarabat – es feia servir com a protecció contra qualsevol mal visible o invisible.