Història bloc II

Curs d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys/ HISTÒRIA

Bloc II. El feudalisme. Evolució

1). Concepte de
feudalisme Aspectes polítics i econòmics.

Feudalisme

Entenem per feudalisme el sistema d'organització
polític i social característic de l'Edat Mitjana que
comença a formar-se a Europa després de la
desaparició de l'Imperi Romà al segle V, però no
es consolida de forma clara ﬁns els segles IX /X a
la desfeta de l'Imperi Carolingi.

Característiques de
l'Alta Edat Mitjana

• Ruralització

• Inestabilitat.

• Inseguretat

• Autoabastiment.

• A la desfeta de l'Imperi Carolingi al segle X, els vincles de
dependència i servitud que s'havien anat establint durant
els segles anteriors s'institucionalitzen i el sistema feudal
es consolida a tota l'Europa Occidental.

• Els territoris imperials es divideixen en ducats, marquesats
o comtats i els grans nobles que els posseeixen
adquireixen un poder molt gran en detriment dels reis, que
veuen debilitat el seu poder.

• Els monarques seguiran tenint el seu reconeixement com a
tals, però l'administració del poder polític i l'administració
de justícia de cada territori correspondrà ara a cada
senyor en el seu feu. Aquests feus seran, a més
d'independents políticament, autònoms econòmicament.

• Cada senyor feudal pot atorgar feus a altres senyors
dins les seves terres, establint-se una jerarquia
piramidal molt complexa que uneix tota la noblesa
feudal amb vincles de vassallatge. Quan les
relacions vassallàtiques passen a ser hereditàries, el
feudalisme es consolida a tota Europa com a sistema
d'organització política.

• El Rei segueix ostentant el poder i el domini del
territori, però el govern, administració i control de cada
feu passarà a ser exercit pels senyors feudals.

• El rei conserva algunes prerrogatives com declarar la
guerra o modiﬁcar els imposts, però depèn de la
ﬁdelitat dels seus vassalls per mantenir el seu poder i
de l'església que el legitima.

• En la pràctica, el resultat és que el govern efectiu i el
poder executiu passen dels monarques als diferents
senyors feudals.

Feu

• Contracte mitjançant el
qual els sobirans i els
grans nobles terratinents
donen terres o rendes en
usdefruit a vassalls que a
canvi estan obligats a
jurar ﬁdelitat i prestar ajut
militar i consell polític o
judicial al senyor quan
sigui necessari.

Privil.legis del senyor feudal.

• El senyor feudal es reserva per a ell les millors terres del feu.

• Les altres es repartien entre els serfs o entre camperols
lliures que, a canvi, havien de pagar al senyor unes rendes.

• El senyor tenia a més el dret de jurisdicció sobre totes les
terres del feu, (dictar lleis, impartir justícia, controlar els
serveis, cobrar imposts...)

• La major part dels habitants del feu eren serfs que estaven
lligats a la terra i no tenien llibertat personal.

2). Bases socioeconòmiques
de la societat feudal.

3). El desenvolupament
Circa segles XII-XIV.
de l'Edat Mitjana plena.

a). El desenvolupament agrari i les seves bases. Les rotes.

• A partir del segle X es produirà un important
desenvolupament agrari.

• Importació de nous conreus

• Millora de les tècniques agràries.

• Rotació de conreus.

• Major explotació de les terres i major producció..

b). L'expansió comercial. Causes i novetats que implica.

• Reactivació de la vida urbana.

• Comercialització de l'excedent.

• Producció de manufactures.

• Intercanvi: ﬁres, mercats.

• Noves rutes comercials.

• Noves formes jurídiques.

• Canvis socials.

• Augment demogràﬁc.

c). Els principals focus comercials: la Hansa, Flandes, el Nord d'Itàlia.

d). Aspectes polítics: Paper i funcionament
de les Corts. La força política de les ciutats.

• A l'Edat Mitjana, autoritats de legitimació imperial
com la monarquia i el pontiﬁcat, conviuen amb
l'autoritat efectiva de cada senyor feudal en els seus
feus. A partir del segle XII, l'aparició de les ciutats
canviarà aquest model.

• Les ciutats i els seus habitants necessitaran d'un
ordenament jurídic propi i diferent.

• Els burgesos estan sotmesos als esquemes de
dependència de les relacions feudals i voldran

• Els burgesos volen regular de forma autònoma les
relacions i transaccions comercials i financeres, equilibrar
aquestes normes d'un territori a l'altre i unificar per crear
espais comercials extensos per damunt de les fronteres
dels feus. Volen també ser lliures per a viatjar i desplaçar-
se, minimitzant els tributs de peatges i duanes. També
aspiren a tenir les seves propietats i deixar-les en
herència. En definitiva, volen alliberar-se del domini
dels senyors feudals i organitzar ells mateixos el
govern de les ciutats i les relacions entre aquestes.

• Els reis afavoriran les seves pretensions,
perquè per una banda això els permetrà
llevar poder als senyors feudals i pactar
amb els burgesos nous tributs dels que
es beneﬁciava directament la monarquia.
A més, aquesta nova riquesa no feudal
serà una font de ﬁnançament per a les
empreses dels reis, (subsidi).

• Els monarques aniran concedint a les
ciutats les anomenades cartes de
privilegi, amb les que reconeixen la seva
llibertat respecte dels senyors feudals i la
possibilitat d'autogovernar-se.

4). La crisi de la Baixa Edat
Mitjana

a). La ﬁ de l'expansió agrària.

c). Conseqüències de la crisi

Història bloc II

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to Història bloc II

More from La Banyera Voladora

Recently uploaded

Història bloc II

Editor's Notes