La Guerra Civil 1936-1939
Insurrecció militar 18 Juliol del 1936 Resultat de: L'oposició entre sectors conservadors i republicans. Francisco Franco
Tensions Europees Crisi econòmica 1930 Feixisme Italià i Nazisme Alemany
Conflicte internacional - Enfrontament entre feixisme i democràcia - Brigades internacionals, Anarquistes.  - Defensa de la República
Ajuda exterior als insurrectes Alemanya nazi Legió Còndor Proves d’armament Itàlia feixista Corpo Truppe Volontarie
Ajuda exterior als republicans Brigades Internacionals (60.000 voluntaris) Largo Caballero  Unió Soviètica Or com a recompensa
L’esclat de la guerra civil. 17 de juliol del 1936, a Melilla  alçament militar contra la  República i el Front Popular  per part dels nacionals.  Entre el 18 i el 19 de juliol s’uneix  poc a poc la resta d’Espanya al  cop d’Estat.
 
Casares Quiroga José Giral El Front Popular intenta sufocar el cop militar fen front al nacional.  La insurrecció triomfa a Espanya interior i fracassa on les forces d’esquerra tenen més presència. El país queda dividit en dos bàndols que s’enfrontarien en una guerra civil.
Insurrecció catalana General Goded dirigeix el cop militar.  Escàs suport civil.  Govern de la Generalitat actua amb forces policials.  Manuel Goded Enfrontament entre forces d’ordre públic de la Generalitat contra els rebels.
Goded es rendeix i els rebels abandonen la lluita.  La victòria es va viure com un gran triomf popular.
La consolidació dels bàndols  Els Insurrectes s’havien oposat a les formes de la República (nacionals) Els republicans (els rojos)
Els republicans defensen la legitimitat republicana i el conjunt de reformes endegades durant el bienni d’esquerres i el Front Popular.
Guerra Civil:  Enfrontament entre: Grups de la Restauració Obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic.
La internacionalització de la guerra civil  Repercussió internacional. Espanya: enfrontament de les forces democràtiques i els règims feixistes. Comitè de No-intervenció, agost del 1936
Creació d’estructura de poder popular Sindicats Partits d’esquerres Desencadenament  de la revolució social Clima revolucionari Govern Dissolució exèrcit tradicional Creació de batallons de voluntaris
Estiu – tardor 1936 comitès  consells  juntes Organitzar aspectes de la vida social 20 de juliol CNT  +  FAI Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Repressió contra els INSURRECTES burgesia  església  propietaris  classes benestants Conseqüències ...fugen cap a l’estranger ...passen a la zona insurrecta ...fan front al bàndol franquista Els perseguits...
1936 Juliol: Col·lectivització de la propietat industrial i agrària Decrets Legalitzen les confiscacions d’indústries i de terres Agost: creació de Consell d’Economia de Catalunya Octubre: Decret de col·lectivitzacions Mesures El control de la banca. Creació d’entitats de crèdits. Regulació dels salaris. Municipalització del sòl urbà.
El govern de Largo Caballero  (Setembre 1936 – Maig 1936) El 5 de desembre de 1936  Largo Caballero crea a Madrid un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
A Catalunya es dissolueix el Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. Comitè de Milícies Antifeixistes   J.Tarradellas
El tombant dels Fets de Maig del 1937 Enfrontament de les forces republicanes  Orde a la rereguarda   Exèrcit potent   Republicans, comunistes i socialistes  Control    col·lectivitzacions Reforç vincles  cl.mitj   Estat centrat en    l’esforç bèl·lic Negació a integrar milícies en l’exercit regular Anarquistes i POUM  Aprofundir l'obra col·lectivitzadora   Consolidar transformacions revolucionàries
3 de maig:  Desallotjament d’anarquistes de l’edifici de Telefònica. Lluites arreu de la ciutat en barricades. La Generalitat intervé en el conflicte Derrota dels anarquistes i POUM
Problemes del bàndol republicà   Tensió per la direcció política i militar   Diferències entre el govern republicà i autonòmic
El govern de Negrín Després dels fets de Maig  Els anarquistes perden influència a costa dels comunistes. Els comunistes demanen la il·legalització del POUM i la detenció dels  seus membres. Largo Caballero s’hi nega
Crisi de govern  Largo Caballero dimiteix, és substituit per Juan Negrín (socialista) El POUM va ser il·legalitzat, els militants  detinguts i Andreu Nin assassinat.
Nou govern  Centralització política i militar. Reforçament poder central, unificació bèl·lica, dissolució Consell de Defensa d’Aragó. Nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
Novembre 1937, traslladament govern de València a Barcelona.  El govern republicà assumeix  control públic, comerç, indústria de guerra i el govern autonòmic valencià i basc.
1938  Programa dels Tretze Punts, rebutjat per Franco.  Acord de Munic, en el qual Gran Bretanya i França claudiquen davant l’expansionisme  nazi.
1939  Pèrdua de Catalunya, el que va significar l’exili del governs de la República, Catalunya i Pais Vasc. Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco i Manuel Azaña presenta la seva dimissió.
FRANCO, CAUDILLO DE ESPAÑA
Muerte del general Sanjurjo    20 de julio 1936 Problemas de liderazgo  Franco gana partidarios y  consolida su liderazgo 30 Septiembre: militares lo escogen jefe del  Alzamiento. 1 Octubre: publicación del Decreto que nombraba Jefe del Estado i Generalísimo de los ejércitos españoles a Franco
Creación de la Junta de Defensa Nacional    24 julio, 1936 Medidas:  Prohibición de la actividad de partidos políticos Suspensión de la Constitución Paralización de la reforma agraria - En Octubre, es sustituida por la Junta Técnica
Abril de 1937    Decreto de Unificación Unión de falangistas i carlinos en un partido único. Franco: jefe nacional del partido Falange Española Tradicionalista i de las JONS
Este partido adoptó  Camisa azul de la Falange Boina roja de los carlinos Saludo facha con el brazo en alto
Enero del 1938    Desaparición de la Junta Técnica i  formación del primer gobierno de la zona nacional Franco, caudillo de España
Nuevo estado inspirado en el fascismo (conservadurismo y catolicismo): -Abolición de la legislación republicana -Restablecimiento de la pena de muerte -Supresión de la libertad religiosa y de prensa -Supresión de los Estatutos de Autonomía Catalán y Vasco -Fuero del trabajo -No al matrimonio civil y al divorcio -Establecimiento del culto religioso en la educación y el ejército -Retribución estatal al clero
LES OPERACIONS MILITARS I L’OCUPACIÓ DEL NORD
Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936- març 1937) Franco volia prendre Madrid El coronel Yagüe ocupa Badajoz Franco pretén posar fi al setge de  l’Alcàzar. 29 d’octubre    mobilització general  per aturar l’ocupació de Madrid
Les operacions militars El govern republicà es trasllada a València Capital a mans del general Miaja i defensat pel comandant Rojo Madrid resisteix gràcies a: Brigades Internacionals els tancs russos voluntaris catalans A Catalunya els milicians intenten recuperar Osca i Saragossa.  La Generalitat no recupera Mallorca   Plataforma logística
Les operacions militars Intenten aïllar Madrid tallant les comunicacions amb València Dues batalles:  El Jarama febrer del 1937 Guadalajara març del 1937 Primera victòria republicana Febrer 1937  Quiepo de Llano bombardeja i ocupa Màlaga   Reducció del territori andalús
L’ocupació del nord  (abril- octubre del 1937) Franco no pot amb la capital i es concentra a la zona nord Els insurrectes controlaven Navarra, Alaba i Sant Sebastià  El gruix del territori basc es mantenia a principi del 1937 en mans de la República.
General Mola ataca Biscaia Gernika és arrasada per l’aviació nazi per ordre de Franco Primer bombardeig aeri sobre la població civil Bilbao és ocupat 19 de juny del 1937 per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació
La República ataca Brunete i Belchite , tot i que entren a Santander i ocupen Astúries Les zones de importància econòmica passen als insurrectes La gent fuig a les zones de la República
L’ARRIBADA A LA MEDITERRÀNIA  1937: L’exèrcit republicà va fer una sèrie de reformes: -Van dotar l’exèrcit de comandaments professionals. - Van integrar els quadres procedents de les milícies i de les brigades internacionals. - Van col·locar al capdavant a Vicente Rojo.  - Es van desencadenar diferents ofensives: La més important a Terol.
Al mes de Febrer del 1938 l’exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar la derrota dels Republicans per començar la campanya d’Aragó (Març, 1938). El front de guerra es va traslladar a Catalunya. 3 d’Abril: els nacionals van ocupar Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, Camarasa  i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus.  L’ofensiva va continuar cap al Sud fins assolir la Mediterrània . El nou objectiu era València. El Territori Republicà va quedar dividit en dues zones i Catalunya va quedar aïllada.
L’OCUPACIÓ DE CATALUNYA L’exèrcit republicà, amb nou armament, va aturar el progrés de les tropes insurrectes amb una poderosa ofensiva sobre el riu Ebre. Els republicans tenien l’esperança de reconquerir el territori per tal d’intentar unir la zona republicana i mostrar a l’opinió internacional que la República encara era viva i amb forces per emprendre una nova iniciativa. Batalla de l’Ebre (començada el 25 de juliol del 1938): un dels episodis militars més importants de la guerra.
Els republicans van avançar cap a l’interior, però  Franco va enviar reforços (incloent aviació alemanya, italiana i Terç de Requetès) i va aconseguir aturar l’avanç. A continuació va contraatacar. El 16 de novembre del 1938 es va considerar acabada la batalla. Situació dels fronts (Agost de 1938).
La derrota republicana va suposar l’esfondrament de la rereguarda i va ser el preludi d’una desfeta imminent. El 23 de desembre Franco va decidir ocupar Catalunya. Tarragona fou ocupada el 15 de gener i Barcelona, el 26. Amb la caiguda de Girona es va produir l’èxode cap a França de milers de fugitius (uns 470000), entre els quals hi havia grans figures com Lluís Companys o Manuel Azaña.  Lluís Companys  Manuel Azaña
La població civil, per por  a ser perseguits per la seva ideologia política  o la seva condició social, fugien del territori en el qual es trobaven. La zona republicana va acollir milers de refugiats que fugien de l’ocupació franquista. Fins a arribar al nombre d’un milió de refugiats.
Les necessitats bàsiques  van ser un factor  de pes alhora d’acollir i atendre  una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians. Una part de la població civil va fugir a altres països. La prioritat alhora evacuar, va ser donada als infants que van ser embarcats amb destinació a països europeus  i americans.
Cap a finals de la guerra, la població civil i soldats d’arreu del país van desplaçar-se cap a Catalunya amb el propòsit de passar la frontera francesa. Una gran part dels refugiats van ser reclosos als camps de concentració improvisats situats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià.
Quina va ser la contribució de Catalunya a l’esforç de guerra?
Greu conflicte entre autoritats republicanes i les de la Generalitat. Polítics del govern central en desacord amb la contribució catalana. 1937: el govern de Negrín assumeix facultats que no li corresponen, tals com l’ordre públic, la justícia, els transports, etc. Catalunya donava el seu suport per perjudicar l’esforç  de guerra. - Generalitat: únic govern català. El 1838 se li posa fi amb l’expropiació de les indústries de guerra i edificis pertanyents a la Generalitat.
L’aportació dels catalans a la guerra va ser molt important:  Mobilització de recursos humans  Creació de  Comissió d’Indústries de Guerra (CIG):  control de 500 fàbriques, amb 50000 treballadors.
* Catalunya va acollir més d’un milió de refugiats 34% d’Extremadura i Madrid 15% andalusos 12% asturians i càntabres 5% bascos 4% aragonesos La majoria eren dones, nens i ancians i hi va haver problemes d’escolarització, higiene, sanitat i alimentació. Tasca organitzativa de Catalunya.

La guerra civil 1936-1939

  • 1.
    La Guerra Civil1936-1939
  • 2.
    Insurrecció militar 18Juliol del 1936 Resultat de: L'oposició entre sectors conservadors i republicans. Francisco Franco
  • 3.
    Tensions Europees Crisieconòmica 1930 Feixisme Italià i Nazisme Alemany
  • 4.
    Conflicte internacional -Enfrontament entre feixisme i democràcia - Brigades internacionals, Anarquistes. - Defensa de la República
  • 5.
    Ajuda exterior alsinsurrectes Alemanya nazi Legió Còndor Proves d’armament Itàlia feixista Corpo Truppe Volontarie
  • 6.
    Ajuda exterior alsrepublicans Brigades Internacionals (60.000 voluntaris) Largo Caballero Unió Soviètica Or com a recompensa
  • 7.
    L’esclat de laguerra civil. 17 de juliol del 1936, a Melilla alçament militar contra la República i el Front Popular per part dels nacionals. Entre el 18 i el 19 de juliol s’uneix poc a poc la resta d’Espanya al cop d’Estat.
  • 8.
  • 9.
    Casares Quiroga JoséGiral El Front Popular intenta sufocar el cop militar fen front al nacional. La insurrecció triomfa a Espanya interior i fracassa on les forces d’esquerra tenen més presència. El país queda dividit en dos bàndols que s’enfrontarien en una guerra civil.
  • 10.
    Insurrecció catalana GeneralGoded dirigeix el cop militar. Escàs suport civil. Govern de la Generalitat actua amb forces policials. Manuel Goded Enfrontament entre forces d’ordre públic de la Generalitat contra els rebels.
  • 11.
    Goded es rendeixi els rebels abandonen la lluita. La victòria es va viure com un gran triomf popular.
  • 12.
    La consolidació delsbàndols Els Insurrectes s’havien oposat a les formes de la República (nacionals) Els republicans (els rojos)
  • 13.
    Els republicans defensenla legitimitat republicana i el conjunt de reformes endegades durant el bienni d’esquerres i el Front Popular.
  • 14.
    Guerra Civil: Enfrontament entre: Grups de la Restauració Obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic.
  • 15.
    La internacionalització dela guerra civil Repercussió internacional. Espanya: enfrontament de les forces democràtiques i els règims feixistes. Comitè de No-intervenció, agost del 1936
  • 16.
    Creació d’estructura depoder popular Sindicats Partits d’esquerres Desencadenament de la revolució social Clima revolucionari Govern Dissolució exèrcit tradicional Creació de batallons de voluntaris
  • 17.
    Estiu – tardor1936 comitès consells juntes Organitzar aspectes de la vida social 20 de juliol CNT + FAI Comitè Central de Milícies Antifeixistes
  • 18.
    Repressió contra elsINSURRECTES burgesia església propietaris classes benestants Conseqüències ...fugen cap a l’estranger ...passen a la zona insurrecta ...fan front al bàndol franquista Els perseguits...
  • 19.
    1936 Juliol: Col·lectivitzacióde la propietat industrial i agrària Decrets Legalitzen les confiscacions d’indústries i de terres Agost: creació de Consell d’Economia de Catalunya Octubre: Decret de col·lectivitzacions Mesures El control de la banca. Creació d’entitats de crèdits. Regulació dels salaris. Municipalització del sòl urbà.
  • 20.
    El govern deLargo Caballero (Setembre 1936 – Maig 1936) El 5 de desembre de 1936 Largo Caballero crea a Madrid un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
  • 21.
    A Catalunya esdissolueix el Comitè de Milícies Antifeixistes i es crea un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. Comitè de Milícies Antifeixistes J.Tarradellas
  • 22.
    El tombant delsFets de Maig del 1937 Enfrontament de les forces republicanes Orde a la rereguarda Exèrcit potent Republicans, comunistes i socialistes Control col·lectivitzacions Reforç vincles cl.mitj Estat centrat en l’esforç bèl·lic Negació a integrar milícies en l’exercit regular Anarquistes i POUM Aprofundir l'obra col·lectivitzadora Consolidar transformacions revolucionàries
  • 23.
    3 de maig: Desallotjament d’anarquistes de l’edifici de Telefònica. Lluites arreu de la ciutat en barricades. La Generalitat intervé en el conflicte Derrota dels anarquistes i POUM
  • 24.
    Problemes del bàndolrepublicà Tensió per la direcció política i militar Diferències entre el govern republicà i autonòmic
  • 25.
    El govern deNegrín Després dels fets de Maig Els anarquistes perden influència a costa dels comunistes. Els comunistes demanen la il·legalització del POUM i la detenció dels seus membres. Largo Caballero s’hi nega
  • 26.
    Crisi de govern Largo Caballero dimiteix, és substituit per Juan Negrín (socialista) El POUM va ser il·legalitzat, els militants detinguts i Andreu Nin assassinat.
  • 27.
    Nou govern Centralització política i militar. Reforçament poder central, unificació bèl·lica, dissolució Consell de Defensa d’Aragó. Nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
  • 28.
    Novembre 1937, traslladamentgovern de València a Barcelona. El govern republicà assumeix control públic, comerç, indústria de guerra i el govern autonòmic valencià i basc.
  • 29.
    1938 Programadels Tretze Punts, rebutjat per Franco. Acord de Munic, en el qual Gran Bretanya i França claudiquen davant l’expansionisme nazi.
  • 30.
    1939 Pèrduade Catalunya, el que va significar l’exili del governs de la República, Catalunya i Pais Vasc. Gran Bretanya i França reconeixen el govern de Franco i Manuel Azaña presenta la seva dimissió.
  • 31.
  • 32.
    Muerte del generalSanjurjo  20 de julio 1936 Problemas de liderazgo Franco gana partidarios y consolida su liderazgo 30 Septiembre: militares lo escogen jefe del Alzamiento. 1 Octubre: publicación del Decreto que nombraba Jefe del Estado i Generalísimo de los ejércitos españoles a Franco
  • 33.
    Creación de laJunta de Defensa Nacional  24 julio, 1936 Medidas: Prohibición de la actividad de partidos políticos Suspensión de la Constitución Paralización de la reforma agraria - En Octubre, es sustituida por la Junta Técnica
  • 34.
    Abril de 1937  Decreto de Unificación Unión de falangistas i carlinos en un partido único. Franco: jefe nacional del partido Falange Española Tradicionalista i de las JONS
  • 35.
    Este partido adoptó Camisa azul de la Falange Boina roja de los carlinos Saludo facha con el brazo en alto
  • 36.
    Enero del 1938  Desaparición de la Junta Técnica i formación del primer gobierno de la zona nacional Franco, caudillo de España
  • 37.
    Nuevo estado inspiradoen el fascismo (conservadurismo y catolicismo): -Abolición de la legislación republicana -Restablecimiento de la pena de muerte -Supresión de la libertad religiosa y de prensa -Supresión de los Estatutos de Autonomía Catalán y Vasco -Fuero del trabajo -No al matrimonio civil y al divorcio -Establecimiento del culto religioso en la educación y el ejército -Retribución estatal al clero
  • 38.
    LES OPERACIONS MILITARSI L’OCUPACIÓ DEL NORD
  • 39.
    Les operacions militarsLa lluita per Madrid (juliol 1936- març 1937) Franco volia prendre Madrid El coronel Yagüe ocupa Badajoz Franco pretén posar fi al setge de l’Alcàzar. 29 d’octubre  mobilització general per aturar l’ocupació de Madrid
  • 40.
    Les operacions militarsEl govern republicà es trasllada a València Capital a mans del general Miaja i defensat pel comandant Rojo Madrid resisteix gràcies a: Brigades Internacionals els tancs russos voluntaris catalans A Catalunya els milicians intenten recuperar Osca i Saragossa. La Generalitat no recupera Mallorca  Plataforma logística
  • 41.
    Les operacions militarsIntenten aïllar Madrid tallant les comunicacions amb València Dues batalles: El Jarama febrer del 1937 Guadalajara març del 1937 Primera victòria republicana Febrer 1937 Quiepo de Llano bombardeja i ocupa Màlaga  Reducció del territori andalús
  • 42.
    L’ocupació del nord (abril- octubre del 1937) Franco no pot amb la capital i es concentra a la zona nord Els insurrectes controlaven Navarra, Alaba i Sant Sebastià El gruix del territori basc es mantenia a principi del 1937 en mans de la República.
  • 43.
    General Mola atacaBiscaia Gernika és arrasada per l’aviació nazi per ordre de Franco Primer bombardeig aeri sobre la població civil Bilbao és ocupat 19 de juny del 1937 per la superioritat dels insurrectes en armament i aviació
  • 44.
    La República atacaBrunete i Belchite , tot i que entren a Santander i ocupen Astúries Les zones de importància econòmica passen als insurrectes La gent fuig a les zones de la República
  • 45.
    L’ARRIBADA A LAMEDITERRÀNIA 1937: L’exèrcit republicà va fer una sèrie de reformes: -Van dotar l’exèrcit de comandaments professionals. - Van integrar els quadres procedents de les milícies i de les brigades internacionals. - Van col·locar al capdavant a Vicente Rojo. - Es van desencadenar diferents ofensives: La més important a Terol.
  • 46.
    Al mes deFebrer del 1938 l’exèrcit de Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar la derrota dels Republicans per començar la campanya d’Aragó (Març, 1938). El front de guerra es va traslladar a Catalunya. 3 d’Abril: els nacionals van ocupar Lleida, Gandesa, Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. L’ofensiva va continuar cap al Sud fins assolir la Mediterrània . El nou objectiu era València. El Territori Republicà va quedar dividit en dues zones i Catalunya va quedar aïllada.
  • 47.
    L’OCUPACIÓ DE CATALUNYAL’exèrcit republicà, amb nou armament, va aturar el progrés de les tropes insurrectes amb una poderosa ofensiva sobre el riu Ebre. Els republicans tenien l’esperança de reconquerir el territori per tal d’intentar unir la zona republicana i mostrar a l’opinió internacional que la República encara era viva i amb forces per emprendre una nova iniciativa. Batalla de l’Ebre (començada el 25 de juliol del 1938): un dels episodis militars més importants de la guerra.
  • 48.
    Els republicans vanavançar cap a l’interior, però Franco va enviar reforços (incloent aviació alemanya, italiana i Terç de Requetès) i va aconseguir aturar l’avanç. A continuació va contraatacar. El 16 de novembre del 1938 es va considerar acabada la batalla. Situació dels fronts (Agost de 1938).
  • 49.
    La derrota republicanava suposar l’esfondrament de la rereguarda i va ser el preludi d’una desfeta imminent. El 23 de desembre Franco va decidir ocupar Catalunya. Tarragona fou ocupada el 15 de gener i Barcelona, el 26. Amb la caiguda de Girona es va produir l’èxode cap a França de milers de fugitius (uns 470000), entre els quals hi havia grans figures com Lluís Companys o Manuel Azaña. Lluís Companys Manuel Azaña
  • 50.
    La població civil,per por a ser perseguits per la seva ideologia política o la seva condició social, fugien del territori en el qual es trobaven. La zona republicana va acollir milers de refugiats que fugien de l’ocupació franquista. Fins a arribar al nombre d’un milió de refugiats.
  • 51.
    Les necessitats bàsiques van ser un factor de pes alhora d’acollir i atendre una població formada majoritàriament per dones, nens i ancians. Una part de la població civil va fugir a altres països. La prioritat alhora evacuar, va ser donada als infants que van ser embarcats amb destinació a països europeus i americans.
  • 52.
    Cap a finalsde la guerra, la població civil i soldats d’arreu del país van desplaçar-se cap a Catalunya amb el propòsit de passar la frontera francesa. Una gran part dels refugiats van ser reclosos als camps de concentració improvisats situats a les platges properes a Argelers i Sant Cebrià.
  • 53.
    Quina va serla contribució de Catalunya a l’esforç de guerra?
  • 54.
    Greu conflicte entreautoritats republicanes i les de la Generalitat. Polítics del govern central en desacord amb la contribució catalana. 1937: el govern de Negrín assumeix facultats que no li corresponen, tals com l’ordre públic, la justícia, els transports, etc. Catalunya donava el seu suport per perjudicar l’esforç de guerra. - Generalitat: únic govern català. El 1838 se li posa fi amb l’expropiació de les indústries de guerra i edificis pertanyents a la Generalitat.
  • 55.
    L’aportació dels catalansa la guerra va ser molt important: Mobilització de recursos humans Creació de Comissió d’Indústries de Guerra (CIG): control de 500 fàbriques, amb 50000 treballadors.
  • 56.
    * Catalunya vaacollir més d’un milió de refugiats 34% d’Extremadura i Madrid 15% andalusos 12% asturians i càntabres 5% bascos 4% aragonesos La majoria eren dones, nens i ancians i hi va haver problemes d’escolarització, higiene, sanitat i alimentació. Tasca organitzativa de Catalunya.