Jessica Pinilla Vivas Noelia Tareco Rodríguez La narrativa de la postguerra (  ) I Mercè Rodoreda
La lenta recu p eració de la narrativa La recuperació de la narrativa, després de la guerra civil espanyola (1936 – 1939), va ser especialment lenta i difícil: fins a mitjan anys cinquanta no es podran publicar els primers reculls de contes com per exemple: “cròniques de la veritat oculta” (1955) de Pere calders o “vint-i-dos contes” (1958) de Mercè rodoreda. Fins la dècada dels seixanta no arribaren les primeres novel·les importants de la postguerra:  “bearn o la sala de les nines”  (1961) de Llorenç Villalonga i “ la plaça del Diamant”  (1962) de Mercè Rodoreda.
La incor p oració de noves tècni q ues i contin g uts Després de la guerra civil s’incorporen, a la narrativa catalana, noves tècniques i nous continguts, alguns dels quals ja havien triomfat a Europa o a Amèrica durant la primera meitat del segle  XX . Destacarem la introducció de la  novel·la psicològica , el  realisme màgic , la  novel·la de ciència-ficció  i la  novel·la negra .
1. La novel·la  p sicolò g ica La novel·la psicològica es planteja l’anàlisi profunda del caràcter dels personatges i la seva vida interior. Els autors recorren a la tècnica del  monòleg interior . Així el lector entra en contacte directe amb el pensament, record i les contradiccions dels personatges. Llorenç Villalonga  i  Mercè Rodoreda  son els principals impulsors d’aquesta tècnica literària en la literatura catalana.
2. El realisme mà g ic El realisme màgic narra una realitat farcida d’elements màgics i fantasiosos, la qual provoca situacions insòlites i efectes sorprenents. La tècnica consisteix a donar versemblança o credibilitat a un argument en què  realitat ,  fantasia  i  somni  formen una unitat inseparable.
3. Novel·la de ciència-ficció i novel·la negra La novel·la de ciència-ficció sorgí a la segona meitat del segle XIX amb Jules Verne “viatge al centre de la terra” (1864) i H.G. Wells “la màquina de temps” (1893). Després de la segona guerra mundial, la ciència adquireix gran popularitat. La novel·la negra presenta personatges que viuen immersos en un món dominat per la violència i la corrupció. Aquest gènere deriva de la novel·la policíaca i sol tenia com a protagonista un antiheroi que viu en la frontera entre el bé i el mal. La tècnica narrativa es basa en mantenir al lector el suspens fins al final de la novel·la.
Mercè Rodoreda Va néixer a Barcelona al barri de Sant Gervasi, l’any 1908. La seva infantesa va ser solitària ja que era filla única i va haver de deixar l’escola. Encara que l’ambient familiar li va ser favorable per a la formació com a escriptora. A partir dels vint anys  va començar a publicar narracions curtes i diaris. L’any 1938 va aparèixer la seva primera novel·la important:  Aloma. Rodoreda va haver de marxar a l’exili a causa de la guerra civil espanyola i va viure en una situació de gran pobresa i amb salut precària. Les tres novel·les més importants són: Aloma (1938), La plaça del diamant (1962) i Mirall trencat (1974).

La Narrativa De La Postguerra

  • 1.
    Jessica Pinilla VivasNoelia Tareco Rodríguez La narrativa de la postguerra ( ) I Mercè Rodoreda
  • 2.
    La lenta recup eració de la narrativa La recuperació de la narrativa, després de la guerra civil espanyola (1936 – 1939), va ser especialment lenta i difícil: fins a mitjan anys cinquanta no es podran publicar els primers reculls de contes com per exemple: “cròniques de la veritat oculta” (1955) de Pere calders o “vint-i-dos contes” (1958) de Mercè rodoreda. Fins la dècada dels seixanta no arribaren les primeres novel·les importants de la postguerra: “bearn o la sala de les nines” (1961) de Llorenç Villalonga i “ la plaça del Diamant” (1962) de Mercè Rodoreda.
  • 3.
    La incor poració de noves tècni q ues i contin g uts Després de la guerra civil s’incorporen, a la narrativa catalana, noves tècniques i nous continguts, alguns dels quals ja havien triomfat a Europa o a Amèrica durant la primera meitat del segle XX . Destacarem la introducció de la novel·la psicològica , el realisme màgic , la novel·la de ciència-ficció i la novel·la negra .
  • 4.
    1. La novel·la p sicolò g ica La novel·la psicològica es planteja l’anàlisi profunda del caràcter dels personatges i la seva vida interior. Els autors recorren a la tècnica del monòleg interior . Així el lector entra en contacte directe amb el pensament, record i les contradiccions dels personatges. Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda son els principals impulsors d’aquesta tècnica literària en la literatura catalana.
  • 5.
    2. El realismemà g ic El realisme màgic narra una realitat farcida d’elements màgics i fantasiosos, la qual provoca situacions insòlites i efectes sorprenents. La tècnica consisteix a donar versemblança o credibilitat a un argument en què realitat , fantasia i somni formen una unitat inseparable.
  • 6.
    3. Novel·la deciència-ficció i novel·la negra La novel·la de ciència-ficció sorgí a la segona meitat del segle XIX amb Jules Verne “viatge al centre de la terra” (1864) i H.G. Wells “la màquina de temps” (1893). Després de la segona guerra mundial, la ciència adquireix gran popularitat. La novel·la negra presenta personatges que viuen immersos en un món dominat per la violència i la corrupció. Aquest gènere deriva de la novel·la policíaca i sol tenia com a protagonista un antiheroi que viu en la frontera entre el bé i el mal. La tècnica narrativa es basa en mantenir al lector el suspens fins al final de la novel·la.
  • 7.
    Mercè Rodoreda Vanéixer a Barcelona al barri de Sant Gervasi, l’any 1908. La seva infantesa va ser solitària ja que era filla única i va haver de deixar l’escola. Encara que l’ambient familiar li va ser favorable per a la formació com a escriptora. A partir dels vint anys va començar a publicar narracions curtes i diaris. L’any 1938 va aparèixer la seva primera novel·la important: Aloma. Rodoreda va haver de marxar a l’exili a causa de la guerra civil espanyola i va viure en una situació de gran pobresa i amb salut precària. Les tres novel·les més importants són: Aloma (1938), La plaça del diamant (1962) i Mirall trencat (1974).