La poesia d'avantguarda. Literatura catalana

La poesia d'avantguarda. Literatura catalana

• 1.
  LA POESIA D'AVANTGUARDA ( EL S A N T I N O U C E N T I S T E S )
• 2.
  1. ELS MOVIMENTSD’AVANTGUARDA • L’expressió moviments d’avantguarda fa referencia a una sèrie de manifestacions artístiques diferenciades però amb uns trets comuns: – Voluntat de trencar amb la tradició artística i el model burgés de cultura. – Afany de recerca i experimentació per a construir un llenguatge nou. – Èmfasi per la modernitat, amb una clara consciència aguda del trencament que la societat industrial havia representat en la historia del humanitat. – Reacció contra els poders burgesos que havien portat Europa a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Intel·lectuals i artistes van considerar la gran carnisseria que va representar aquesta guerra com una prova de de la ruïna de la cultura i la moral tradicionals. • Les avantguardes van transformar tots els aspectes de la creació artística: des de l’arquitectura fins a la música, la poesia, l’escultura i la pintura.
• 3.
  1.1 EL CUBISMEO UNA INTERPRETACIÓ DE L’ESPAI NOVA • El cubisme obri les avantguardes cronològicament (1907-1914) • S’inaugura amb el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó de Pablo Picasso. • Rebutja la còpia directa de la realitat, l’objectiu és representar-ne l’estructura per mitjà d’un llenguatge formal geometritzant. • La gran aportació literària és el cal·ligrama, introduït per Apollinaire.
• 4.
  CUBISME Pablo Picasso, Donaamb mandolina 1910 Georges Braque, Violin and Candlestiks, 1910
• 5.
  1.2 EL FUTURISMEO L’EXALTACIÓ INDISCRIMINADA DE LA VIDA MODERNA • Donat a conèixer pel poeta italià Marinetti  Manifest futurista 1909. • Exalta les innovacions de la societat industrial: les màquines, les ciutats modernes, la velocitat, els trens, l’automòbil... • En el camp literari  paraules en llibertat  destrucció del discurs tradicional (sintaxi, signes de puntuació, combinació de signes matemàtics...) La musa metafísica (1917), de Carlo Carrà
• 6.
  MANIFEST FUTURISTA • 1.Volem cantar l'amor al perill, el costum a l'energia i a la temeritat. • 2. El valor, l'audàcia, la rebel·lia, seran elements essencials de la nostra poesia. • 3. La literatura ha exaltat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son. Nosaltres volem exaltar el moviment agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny. • 4. Nosaltres afirmem que la magnificència del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serpents d'alè explosiu... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia • 5.Nosaltres volem alabar l'home que s'agafa al volant, la llança ideal del qual travessa la Terra, llançada a córrer, fins i tot pel circuit de la seva òrbita . • 6. Cal que el poeta es prodigui, amb ardor, pompa i liberalitat, per tal d'augmentar l'entusiàstic fervor dels elements primordials. • 7.No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tinga un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home. • 8. Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent. • 9.Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona.
• 7.
  MANIFEST FUTURISTA • 7.Nohi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tinga un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. La poesia ha d'ésser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-se davant l'home. • 8. Nosaltres estem damunt el promontori més elevat dels segles...! Per què hem de mirar enrere, si volem traspassar les misterioses portes de l'Impossible? ElTemps i l'Espai moriren ahir. Nosaltres ja vivim en l'absolut, perquè ja hem creat l'eterna velocitat omnipresent. • 9.Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona. • 10. Nosaltres volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena, i combatre el moralisme, contra el feminisme i contra qualsevol vilesa oportunista o utilitària. • 11. Nosaltres cantarem a les grans multituds mogudes per la feina, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i polifòniques de les revolucions en les capitals modernes,als arsenal, a les fàbriques penjades als núvols, als ponts semblants a gimnastes gegants que salten els, a les locomotores de pit ample, que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs, i al vol relliscós dels aeroplans, l'hèlix dels quals xiscla al vent com una bandera i sembla que aplaudeixi com una boja massa entusiasta. • 12. És des d'Itàlia que nosaltres llancem al món aquest nostre manifest de violència atropelladora i incendiària, amb el qual fundem avui el "Futurisme", perquè volem alliberar aquest país de la seva fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat de drapaires. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la cobreixen tota de cementiris innombrables.
• 8.
  1.3 EL DADAISMEO LA NEGACIÓ DE TOT • Dadà era le nom d’un grup nascut a Zuric al voltant del poetaTristan Tzara.Aquest moviment es va proposar dur al terreny intel·lectual el desordre que imperava en els àmbits social i polític de la 1a Guerra Mundial. • Van atacar tots els fonaments de la societat occidental mitjançant l’absurd, l’atzar, el subconscient i l’humor. • Reivindicaven la destrucció per la destrucció com una manera de crear confusió. “LHOOQ” (retrat de la Giocoonda amb bigotis) d Marcel Duchamp “La font” de Marcel Duchamp
• 9.
  1.4 EL SURREALISME OLA DESCOBERTA DEL SUBCONSCIENT • Text programàtic  Manifest surrealista.André Breton 1924. • Reivindicació de l’estat de somni i els moments de la vida dominats per l’espontaneïtat i la manca de control racional com a espais òptims per a la creació artística perquè és quan l’individu s’allibera de les repressions imposades per la cultura burgesa. • Escriptura automàtica  transcripció directa, sense reflexió, feta a partir de suggestions i d’estímuls de vegades desconeguts fins i tot pel mateix artista. El carnaval d’Arlequí (1924-1925) Joan Miró
• 10.
  2. LA 1AAVANTGUARDA CATALANA 1915-1924 • La 1a avantguarda catalana va coincidir amb l’Europea, Barcelona va ser, després de París, la ciutat més favorable a les innovacions de la pintura moderna. • Inici amb el 1r cal·ligrama en català  “Oda a Guynemer” de Josep M. Junoy • Tancament amb la mort de Joan Salvat-Papasseit.
• 11.
  2. 1 JOANSALVAT-PAPASSEIT • Influït per Maragall i partint dels plantejaments crítics del futurisme italià, Salvat- Papasseit va crear una obra poètica original que l’enfrontà amb el to mitjà de la poesia noucentista. • 1917  publicació del poema “Columna vertebral: sageta de foc” en la revista Un enemic del poble. Obra clarament futurista. • Els seus dos llibres més avantguardistes que contenen cal·ligrames (cubisme) i trets del futurisme com l’exaltació de la màquina, l’ús de paraules en llibertat etc. – Poemes en ondes hertzianes 1919 – L’irradiador del port i les gavines 1921 • El poema de la rosa als llavis 1923 és un llibre singular dins la tradició de la poesia amorosa.
• 13.
  3. EL SEGON AVANTGUARDISME 1925-1936 •El dadaisme i el surrealisme substitueixen el cubisme i el futurisme. • L’avantguarda es converteix en un autèntic moviment d’agitació cultural a partir de la constitució del grup de Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch. Cignes reflectint els elefants (1937), Salvador Dalí
• 14.
  3. 1 ELGRUP DEL MANIFEST GROC. DALÍ • El grup del Manifest groc va actuar com un revulsiu de la vida intel·lectual catalana, en impulsar una campanya de subversió i de divulgació de les noves formes d’art. • El Manifest groc va ser un full d’aquest color en què atacaven les rutines i les realitzacions del Noucentisme. • En una conferència a l’Ateneu el 1930, Dalí va explicar el seu mètode paranoicocrític i va carregar amb gran violència contra Àngel Guimerà. • Dalí va escriure també una obra creativa ben original, que fins als anys trenta va ser redactada en català: articles teòrics sobre l’art i la cultura, i proses poètiques com L’alliberament dels dits o Poema agafat al vol, no taquigràficament.
• 15.
  3. 2 L’AVANTGUARDISMEAL PAÍS VALENCIÀ: CARLES SALVADOR • El 1928 , la revista Taula de LletresValencianes va reproduir el Manifest groc. • Al cap de poc temps el poeta Carles Salvador publicava en la mateixa revista dos articles amb el títol: El jazz, el maquinisme i la poesia, que va provocar una forta polèmica. • Malgrat les crítiques, Carles Salvador propugnava la necessitat de renovar i posar al dia el panorama literari valencià. • Reculls poètics: – Vermell en to major 1929 – Rosa dels vents 1930 – El bes als llavis 1934. • Gran influència de Salvat-Papasseit.
• 16.
  3. 3 JOSEPVICENÇ FOIX • Va ser la figura que va contribuir d’una manera més decisiva a difondre l’avantguarda artística • Des de L’Amic de les Arts va donar notícia puntual de les novetats surrealistes i va acollir les col·laboracions del grup de Dalí. • A més de promocionar l’avantguarda, va presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí. • També va escriure proses narratives en què provava de reproduir la fluència lliure del somni (Gertrudis 1927 i Krtu 1932. • Després va evolucionar cap a una estètica diferent però sempre amb el compromís de l'esperit de recerca de la modernitat.
• 17.
  LA POESÍA DE JOSEPVICENÇ FOIX • Sol, i de dol (1947) – És el primer llibre de versos de Foix. – Conté setanta sonets escrits en un estil que incorpora la llengua medieval a la moderna i que reprèn com a models els poetes de l’edat mijtana en una síntesi única de classicisme i avantguarda. • Altres obres: – Les irreals omegues 1949 – On he deixat les claus... 1953 – Onze Nadals i un Cap d’Any 1960 La masia (1921-1922), Joan Miró