Download to read offline
L'Univers actual (4t ESO)
- 2.
- 3. El sistema solarés un conjunt d'astres en òrbita al voltant del Sol, lligats per la força de gravetat, que es va crear a partir del colapse del gran núvol molecular, fa uns 4.600 milions d'anys. Els objectes al voltant el Sol l'encerclen en una òrbita el·líptica i el componen 8 planetes, 162 satèl·lits naturals, planetes nans com Plutó, Eris i Ceres, i un incomptable nombre d'asteroides, meteorits i cometes, envoltat pel medi interplanetari, format de gas i pols. Tot aquest conjunt està situat en un dels braços de la galàxia espiral Via Làctia.
- 5. Un planeta ésun astre sense llum pròpia, i que gira al voltant de una estrella fent formes el·líptiques. En els nostre sistema solar tenim 8 planetes: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter Saturn, Urà, i Neptú. Sovint els planetes tenen satèl·lits
- 6. De moment nose sap com es van formar els planetes, però hi ha una teoria que es van formar per el col·lapse de una nebulosa a un disc de gas i pols prim. Llavors una protoestrella està al centre envoltat d’un disc protoplenatari. Llavors les partícules de pols va acumulant massa per fer-ne un planetes més grans
- 7. Hi ha dostipus de planetes: Els rocosos que estan compostos per roca com el planeta Terra, Mart, Venus i Mercuri. I els gasosos que el material que hi ha són gasos i són més grans que els terrestres Júpiter, Saturn . Però dintre dels gasosos hi ha els grans glaçats que són Neptú i Urà
- 9. Un planeta nanssón cossos celestes que han de tenir unes característiques per ser-ho: • No haver esvaït gravitatòriament de la seva òrbita altres cossos veïns.
- 11. Un cometa ésun cos celeste sòlid semblant als asteroides , però amb diferent composició. El seu nom prové del llatí Junt amb els asteroides, planetes i els seus satèl·lits , formen part del Sistema Solar. Alguns son destruïts per l’acció de la gravetat. Provenen principalment de el cinturo de Koipe i el núvol d’Oort.
- 13. Són astres que,generalment són molt més petits que els planetes i els acompanyen en la seva revolució al voltant del Sol. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en compte de considerar a la Terra com un planeta i a la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble).
- 15. Un asteroide ésun objecte sòlid compost majoritàriament per roca I metall, més petit que un planeta I més gran que un meteorit i que orbita al voltant del Sol. En el sistema solar, la majoria d’asteroides orbiten majoritàriament a Mart y Júpiter, que són les òrbites més estables.
- 16. Ceres va serl’asteroide més gran del sistema solar, fins que a l’any 2006 va ser considerat un planeta nan. El seu tamany és una quarta part del de la Lluna i està en un cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter.
- 18. És un astremassiu format per plasma en un equilibri, semblant a l’equilibri hidrostàtic, que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Els estels excepte el Sol, apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l’atmosfera terrestre
- 20. Una galàxia ésun conjunt de milers de milions d'estels i de núvols de gas i pols. El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia.
- 22. Núvols de gasosi pols amb diversos orígens: * Producte de l’explosió de les capes externes d’un estel (ex: nebulosa de la Lira) *Núvols de gas on s’estan formant estels (ex: nebulosa d’Orió) Formades per HIDROGEN Tipus: -Nebuloses brillants: N. d’emissió: emet llum de colors. N. de reflexió:reflecteixen llum d’una o diverses estrelles veïnes. Nebuloses fosques: núvol molt dens. Nebuloses presolars: on es formen els sistemes planetaris.
- 24. Un forat negreés una concentració de matèria amb molta densitat, i té una força gravitatòria tan immensa que la velocitat que allibera la velocitat de la llum no pot escapar. Llavors tots els cossos que entren es queden en una zona central amb una densitat molt alta però en un volum molt petit i s’acaba el temps. I deia Hawking que els forats negres emitien radiacions conegudes com a radiacions de Hawking.
- 25. Un forat negreencara no sap del tot de com es formen però la primera teoria deia que no es podien formar. Una teoria diu que es formen a partir del col·lapse gravitatòria a d’objectes pesants com els estels, però també poden haver-hi altres procediments més exòtics de la creació de forats negres