Mesurament i avaluació del soroll - 2

Identificació del
departament o organisme
Curs sobre el mesurament i
l’avaluació del soroll-2
Manresa, 8 de juny de 2017
Carles López, carles.lopez@gencat.cat
Eduard Puig, epuigs@gencat.cat
Servei per a la Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica (Generalitat de
Catalunya)

EUROPA
Directiva 2002/49/CE, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, aprovada el
25/06/2002
ESTAT ESPANYOL
Llei del Ruido 37/2003, de 17 de novembre 2003
Reial Decret 1513/2005 desenvolupa l’avaluació i gestió del soroll ambiental
Reial Decret 1367/2007, desenvolupa la Llei del Ruido
Reial Decret 1371/2007, desenvolupa el DB-HR (modificat pel RD 1675/2008)
CATALUNYA
Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, aprovada el
16/06/2002, en vigor el 11/10/2002
Decret 245/2005 fixa criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica
Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten
els annexos
Ordenances municipals
Normativa sobre contaminació acústica a Catalunya
Ordre competencial
2

1. Dur a terme les funcions de vigilància, inspecció, control i règim
sancionador de la contaminació acústica de les activitats, de les
relacions de veïnatge i dels vehicles de motor.
2. Controlar la contaminació acústica de les vies urbanes.
3. Autoritzar el treball nocturn a la via pública i la suspensió provisional
dels objectius de qualitat acústica, excepte en les obres de les
infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
4. Elaborar i aprovar els mapes de capacitat acústica.
5.Declarar les zones d’especial protecció de la qualitat acústica
(ZEPQA) en les àrees incloses en sòl urbà i urbanitzable.
6. Declarar les zones acústiques de règim especial (ZARE).
7.Divulgar els objectius de qualitat acústica.
Decret 176/2009. Competències de l’Administració local
3

8. Elaborar i aprovar els mapes estratègics de soroll d’àmbit
municipal.
9. Elaborar i aprovar els plans d’acció en matèria de contaminació
acústica d’àmbit municipal.
10. Elaborar els plans específics de mesures per minimitzar
l’impacte acústic.
11. Comprovar que els projectes de noves construccions dins la
zona de soroll són compatibles amb els objectius de qualitat
acústica que els sigui d’aplicació.
Decret 176/2009. Competències de l’Administració local
4

Llei 16/2002
Article 21 – Ordenances reguladores de la contaminació acústica
1. Correspon als ajuntaments, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la
contaminació per sorolls i vibracions, en el marc del que regula aquesta Llei i la
normativa que la desenvolupa.
2. Poden regular aspectes específics com: activitats de càrrega i descàrrega de
mercaderies, treballs a la via pública, especialment els relatius a l’arranjament de
calçades i voreres, les relacions de veïnatge, instal·lacions d’aire condicionat,
ventilació o refrigeració, activitats de lleure, d’espectacle i recreatives, sistemes
d’avís acústic, els treballs de neteja de la via pública i de recollida de residus
municipals o la circulació de vehicles de motor, especialment ciclomotors i
motocicletes.
3. Les ordenances poden tenir en compte les singularitats pròpies del municipi,
com ara les activitats festives i culturals, i les que tenen un interès social, sempre
que tinguin un cert arrelament.
5

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Valors límit d’immissió en dB(A)
Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A)
(A1) Espais d’interès natural i altres - - -
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45
(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o
infraestructures de transport existents
65 65 55
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús
industrial
65 65 55
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60
(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals
d’infraestructures de transport o altres equipaments públics
- - -
7
Annex A. Objectius de qualitat acústica del
territori i usos del sòl
En zones urbanitzades existents i per les zones A2, A3, A4, B2, C1 i C2, el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

Avaluació:
a) El període d’avaluació és d’un any.
b) El nivells Ld, Le i Ln, s’han d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i
s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant
Compliment:
a) La mitjana anual no supera els valors fixats en aquest annex.
b) El 97 % de tots els valors diaris no superen en 3 dB(A) els valors
fixats en l’annex.
Avaluació i compliment dels
objectius de qualitat
8

A partir dels mesuraments s'obté un un valor LAr = 65,6 dB(A).
Com obtenim el nivell definitiu LAr ?
1. El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A):
LAr = 65,6 + 0,5 = 66,1 dB(A)
2. S’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.
LAr = 66,1 dB(A) →→ LAr = 66 dB(A)
Exemple arrodoniment
9

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl
Valors límit d’immissió en dB(A)
Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA: A
(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 50 50 40
(A3) Habitatges situats al medi rural 52 52 42
(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 55 55 45
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B)
(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o
infraestructures de transport existents
60 60 50
(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 60 60 50
(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús
industrial
60 60 50
ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C)
(C1) Usos recreatius i d’espectacles 63 63 53
(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 65 65 55
Annex 3: Activitats i veïnatge en
ambient exterior
10
En zones urbanitzades existents i per les zones B3, C1 i C2, el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A).

Avaluació:
a) El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts
per a l’horari vespre i 120 minuts per a l’horari nocturn.
b) El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i
s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.
Compliment:
a) Cap valor del nivell d’avalució LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30
minuts, de manera continua o discontinua.
b) Cap valor d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex.
c) El conjunt d’emissors no supera els objectius de qualitat de l’Annex A.
Avaluació i compliment dels valors límit. Annex 3
11

Ús del local
confrontant
Dependències
Valors límit d’immissió
Ld(7 h – 21 h) Le(21 h – 23 h) Ln(23 h – 7 h)
Habitatge o ús
residencial
Sales d’estar 35 35 30
Dormitoris 30 30 25 * *
Administratiu i
d’oficines
Despatxos
professionals
35 35 35
Oficines * 40 40 40
Hospitalari
Zones d’estada 40 40 30
Dormitoris 35 35 25 * *
Educatiu o cultural
Aules 35 35 35
Sales de lectura,
d’audició i
exposició
30 30 30
(*) Excepte en zones industrials
(**) Per a les activitats existents el valor límit d’immissió s’incrementa en 3 dB(A)
Annex 4: Activitats i veïnatge en
ambient interior
12

Avaluació
a) El període d’avaluació és de 180 minuts per a l’horari diürn, 120 minuts
per a l’horari vespre i 30 minuts per a l’horari nocturn.
b) El nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A) i
s’ha de prendre la part sencera com a valor resultant.
Compliment:
a) Cap valor del nivell d’avalució LAr,i supera en més de 5 dB(A) durant 30
minuts, de manera continua o discontinua.
b) Cap valor d’avaluació LAr supera els valors fixats en aquest annex.
Avaluació i compliment dels valors límit . Annex 4
13

a) Condicions meteorològiques representatives de l’indret i la velocitat del
vent a de ser inferior a 5 m/sg. Caldrà assegurar-ho !!!
b) Situació del punt de mesurament:
 En edificacions, al mig de la finestra en dependències d’ús
sensibles al soroll.
 A peu de carrer entre 0,5 i 2 metres de façanes amb
dependències d’ús sensible dels receptors. Possibilitat
d’aplicar correccions per reflexions de façana.
 Les zones encara no construïdes, en el pla d’emplaçament de
la façana més exposada al soroll.
c) Abans i després de cada mesurament,s’ha de verificar el correcte
funcionament de la cadena del mesurament mitjançant un calibrador
sonor, i garantir un marge de desviació no superior a 0,5 dB.
Condicions de mesurament
Ambient exterior
14

 El valor del nivell d’avaluació LAr s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha
de prendre la part sencera com a valor resultant.
 Els mesuraments s’han de fer en dependències d’ús sensibles al soroll (dormitoris,
sales d’estar, menjadors, despatxos d’oficina, aules escolars o d’altres dependències
assimilables), que s’han de mantenir totalment tancades durant el mesurament.
 En cas de presència de sons greus i en sales petites (menys de 75 m3), almenys un
dels mesuraments s’ha de prendre en una cantonada, a una distància de 0,5 m de
les parets adjacents i a l’alçada d’on es produeixi el nivell màxim entre 0,5 i 1,5 m.
 En el moment dels mesuraments, només l’operador/a, o com a màxim una altra
persona, poden ésser presents a la dependència on hi ha la immissió del soroll.
 Si l’habitació és buida, sense mobiliari, i no té cap tractament absorbent al sostre, cal
sostreure 3 dB(A) als nivells mesurats.
Condicions de mesurament
Ambient interior
15

16
Preparació d’un mesurament
 Conèixer quin és el problema: focus emissor, transmissió...
 Poder caracteritzar bé aquest problema:
 Horari funcionament.
 Aleatori, continu o periòdic.
 Percepció components baixa freqüència, tonals o impulsius ?
 Distingir fases de soroll. Cal mesurar en cada una de les fases ?
Una vegada tenim aquesta informació, es pot decidir quan es
mesurarà i per quant temps, quants punts – PLA DE MOSTREIG
IMPORTANT saber que s’ha d’anar a mesurar !!!

17
Realització del mesurament
A l’hora de fer mesures, cal ser metòdics i utilitzar algun full de seguiment
de mesura o acta d’inspecció. En aquest full ha de figurar la situació,
horari, equips, dades acústiques i no acústiques importants.

18
Els mesuraments es poden realitzar en continu durant tot el període d’avaluació o
mitjançant mesuraments representatius de cada fase de soroll.
Avaluació immissió exterior:
• DIA: 180 m
• VESPRE: 120 m
• NIT: 120 m
Avaluació immissió interior:
• DIA: 180 m
• VESPRE: 120 m
• NIT: 30 m
Mostreig
Tipus activitat
Tipus de font
Nº fases
Duració de fons
Tipus entorn
Soroll residual

Període d’avaluació, T = T1 + T2 + T3 + T4
TEMPS DE MESURA EN CADA FASE
Nivell mesurat en fase 4: Leq4, LAr4
Fase 1
Fase 2
Fase 3
Fase 4
















 10
4
10
3
10
2
10
1
4321
10101010
1
log10
LeqLeqLeqLeq
T tttt
T
Leq
Fases de soroll
19

20
Exemple 1 – bar musical
Registre Leq 1m (dBA).
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
01:34:47
01:48:47
02:02:47
02:16:47
02:30:47
02:44:47
02:58:47
03:12:47
03:26:47
03:40:47
03:54:47
04:08:47
04:22:47
04:36:47
04:50:47
05:04:47
05:18:47
05:32:47
05:46:47
06:00:47
06:14:47
06:28:47
06:42:47
06:56:47
07:10:47
07:24:47
07:38:47
07:52:47
08:06:47
08:20:47
08:34:47
08:48:47
09:02:47
09:16:47
09:30:47
09:44:47
09:58:47
10:12:47
Hora (hh:mm:ss)
Nivell
Leq (dBA) L90 (dB)

21
Exemple 2 – planta industrial
Mesures Leq 10m dB(A)
60
60,5
61
61,5
62
62,5
63
63,5
64
64,5
65
65,5
66
66,5
67
67,5
68
68,5
69
69,5
70
18:22:08
18:52:08
19:22:08
19:52:08
20:22:08
20:52:08
21:22:08
21:52:08
22:22:08
22:52:08
23:22:08
23:52:08
00:22:08
00:52:08
01:22:08
01:52:08
02:22:08
02:52:08
03:22:08
03:52:08
04:22:08
04:52:08
05:22:08
05:52:08
06:22:08
06:52:08
07:22:08
07:52:08
08:22:08
08:52:08
09:22:08
09:52:08
10:22:08
10:52:08
Hora
Nivell(dBA)
Leq(dBA) L90(dBA) L10(dBA)
Leq nit =64,6 dBA Leq dia =65,2 dBA

23
Exemple 4 – compressors neveres botiga
Leq 1sg dB(A)
0
10
20
30
40
50
60
70
17/05/201323:46:54
17/05/201323:52:45
17/05/201323:58:36
18/05/20130:04:27
18/05/20130:10:18
18/05/20130:16:09
18/05/20130:22:00
18/05/20130:27:51
18/05/20130:33:42
18/05/20130:39:33
18/05/20130:45:24
18/05/20130:51:15
18/05/20130:57:06
18/05/20131:02:57
18/05/20131:08:48
18/05/20131:14:39
18/05/20131:20:30
18/05/20131:26:21
18/05/20131:32:12
18/05/20131:38:03
18/05/20131:43:54
18/05/20131:49:45
18/05/20131:55:36
18/05/20132:01:27
18/05/20132:07:18
18/05/20132:13:09
18/05/20132:19:00
18/05/20132:24:51
18/05/20132:30:42
18/05/20132:36:33
18/05/20132:42:24
18/05/20132:48:15
18/05/20132:54:06
18/05/20132:59:57
18/05/20133:05:48
18/05/20133:11:39
18/05/20133:17:30
18/05/20133:23:21
18/05/20133:29:12
18/05/20133:35:03
18/05/20133:40:54
18/05/20133:46:45
18/05/20133:52:36
18/05/20133:58:27
18/05/20134:04:18
18/05/20134:10:09
Hora
Nivell

24
Mesures curtes vs llargues
 Mesuraments curts:
 Coneixement del comportament de la font de soroll i les fases
d’aquestes (mesures en el període - fase més desfavorable)
 Fonts de soroll de tipus continu / cíclic.
 Fonts de soroll variable (temps de mesuraments més llargs).
 Entorns (fons amb certa estabilitat).
 Mesuraments llargs:
 Funcionament variable i/o aleatori amb un desconeixement de les
fases de soroll.
 Nivell residual alt i variable.
Més dades
Necessitat de fer un processat
Temps

25
Situació dels punts
P1
P2
P3
1,5 m
1 m
0,5 m
0,5 m
1 m
1,5 m
INTERIOR
3 PUNTS – Requisits de distàncies.
 1 Punt a la cantonada ( V < 75 m3 , S < 27 m2).
Alçada punt ?
 I si es realitza una mesura de llarga durada ?
Compte en situar el punt !!
 Possibilitat de corregir per sales buides (3 dB)
EXTERIOR
3 Mesures – Mateix punt
 Centre de la finestra, amb aquesta oberta de bat a bat (Es recomana mesurar-
ho)
 I si es realitza una mesura de llarga durada ?
 Possibilitat de corregir per l’efecte de les reflexions (3 dB)

Influència de l’operari
 Evitar apropar-se al micròfon.
 Millor estar immòbil.
 No parlar, ni que sigui fluix.
 Telèfon mòbil o equip de comunicacions en silenci.
Influència de les condicions meteorològiques
 Evitar mesura amb vent (mesures exteriors)
 Utilitzar sempre pantalla antivent.
 Evitar mesura amb pluja. Si em mesura amb presencia de pluja (en interiors), que
aquesta no se senti.
26
Algunes precaucions a tenir en compte

27
Caracterització del soroll residual
 Si el resultat de l’avaluació és de COMPLIMENT, no és rellevant el
soroll residual.
 Si el resultat de l’avaluació és de NO COMPLIMENT , potser que
tampoc sigui rellevant si la superació és alta o hi ha correccions
positives.
 En el cas de NO COMPLIMENT, i superacions petites (>0 i <3), és
quan cal afinar en la mesura i caracterització del soroll residual, ja que
pot afectar al resultat de l’avaluació.
 10/,10/
, 1010log10 residLAeqLAeq
corAeqL 
És important mesurar de manera precisa el soroll residual ? Depèn !!!

Correcció per raó de components de baixes freqüències (Kf), tonals (Kt) i
impulsius (Ki).
Quan en el procés de mesurament d’un soroll es percebin components de
baixa freqüència, o de tonals emergents, o d’impulsius, o de qualsevol
combinació entre components que provinguin de la font a avaluar, s’ha de
dur a terme una avaluació detallada del soroll introduint les correccions
adequades.
El valor màxim de la correcció resultant de la suma Kf + Kt + Ki no ha de ser
mai superior a 9 dB.
Correccions de nivell
28

29
Correccions (Kf, Kt i Ki)
 Les correccions sols caldrà aplicar quan les correccions siguin
imputables a l’activitat.
 Per comprovar-ho es poden superposar els espectres:
 En cas de correccions positives, caldrà calcular les correccions pel soroll
residual.

 a) S’ha de mesurar, simultàniament, el nivell de pressió acústica de
la font que s’ha d’avaluar amb les ponderacions freqüencials A i C, a
partir de les bandes de terç d’octava de 20 a 160 Hz.
 b) Es calcula la diferència entre els valors obtinguts:
Lf = LCeq,Ti 20-160 – LAeq,Ti 20-160
 LCeq,Ti i LAeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres
mesuraments considerats vàlids.
 Si la diferència LCeq – LAeq és menor a 20 dB, es considera que no hi
ha components de baixa freqüència significatius. En el cas contrari,
s’ha d’avaluar la importància de la baixa freqüència en detall a fi de
conèixer la seva contribució.
Estudi en detall
Components de baixa freqüència
30

A cada una de les bandes de terç d’octava compreses entre 20 i 160 Hz, s’ha
de sostreure al nivell mesurat sense ponderar el llindar auditiu humà
referenciat a la norma ISO 226:2003 (Tf).
Banda
freqüencial
Hz
Nivell mínim audible
Tf
dB
Banda
freqüencial
Hz
Nivell mínim audible
Tf
dB
20 78,5 63 37,5
25 68,7 80 31,5
31,5 59,5 100 26,5
40 51,1 125 22,1
50 44 160 17,9
Estudi en detall de la baixa freqüència
31

LB és el resultat de la suma energètica de les bandes en què la
diferència obtinguda a l’apartat anterior és superior a zero.
Es determina la presència o absència de components de baixa
freqüència i el valor del paràmetre de correcció Kf aplicant la taula
següent:
LB en dB Kf
LB < 25 dB 0 dB
25 dB ≤ LB ≤35 dB 3 dB
LB > 35 dB 6 dB
Correcció de baixa freqüència
32

a) Es fa l’anàlisi espectral del soroll en bandes d’1/3 d’octava entre 20 i 10.000
Hz.
b) Es calcula la diferència:
Lt = Lf – Ls
On
Lf és el nivell de pressió acústica de la banda f, que conté el to emergent
Ls és la mitjana aritmètica dels nivells de la banda situada immediatament
per sobre i per sota de f
Lf i Ls són el resultat de la mitjana energètica de tres mesuraments
considerats vàlids.
Δf = 1/3 oct.
Lf
_
Ls
Components tonals emergents
33

Es determina la presència o absència de components tonals i el valor
del paràmetre de correcció Kt aplicant la taula següent:
Banda de freqüència
en 1/3 d’octava
Lt en dB
Component tonal Kt en
dB
De 20 a 125 Hz
Si Lt < 8 Nul·la: 0
Si 8 ≤ Lt ≤ 15 Neta: 3
Si Lt > 15 Forta: 6
De 160 a 400 Hz
Si 5 ≤ Lt ≤ 8 Neta: 3
Si Lt > 8 Forta: 6
De 500 a 10.000 Hz
Si 3 ≤ Lt ≤ 5 Neta: 3
Si Lt > 5 Forta: 6
Components tonals emergents
34

Correcció de tons predominants
Es compara el to predominant respecte de les corbes de percepció
Lf = 32,6 dB (banda 200 Hz)
Ls = 23,9 dB (suma aritmètica de les bandes de 160 i
250 Hz)
Lt = Lf – Ls = 32,6 – 23,9 dB = 8,7 dB: TONAL FORT
35

En una determinada fase de soroll de durada Ti segons, en la qual es percep
el soroll impulsiu, es mesura simultàniament el nivell de pressió acústica
contínua equivalent ponderat A, LAeq,Ti, i la constant temporal d’impuls I, LAleq,Ti.
Es calcula la diferència entre els valors obtinguts: Li = LAleq,Ti – LAeq,Ti
LAIeq,Ti i LAeq,Ti són el resultat de la mitjana energètica dels tres mesuraments
considerats vàlids.
LAIeq,Ti
Ti
LAeq,Ti
Components impulsius
36

Es determinen la presència o l’absència de component impulsiu i el valor
del paràmetre de correcció Ki aplicant la taula següent:
Li en dB Component impulsiu Ki en dB
Si Li < 3 Nul·la: 0
Si 3 ≤ Li ≤ 6 Neta: 3
Si Li > 6 Forta: 6
Correcció per components impulsius
37

Tasques d’oficina
 Que hi hagi un període d’avaluació de 16 h (7 a 23 h), o de 180 minuts, no
significa que s’hagi de mesurar durant tot aquest temps; el que cal és tenir
informació representativa de les fases de soroll d’aquesta font durant aquests
períodes d’avaluació.
 Amb l’ajuda d’un full de càlcul, o programari, es realitzarà el processament
de les dades (per exemple, NIVAVAL).
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/atmosfera/contaminacio_acustica/mesurament_i_avaluacio_de_la_contaminacio_
acustica/
 Finalment, s’elaborarà l’informe tècnic del mesurament, seguint criteris com
ara:
 IT-102 de l’Oficina d’Acreditació
 ISO 1996-2
38

Annex 6 - Emissió de soroll dels vehicles
de motor i ciclomotors
 Valor límit: SUMANT 4 dB al nivell de la fitxa d’homologació, corresponent a
l’assaig amb vehicle aturat.
Si no hi ha aquesta dada en la fitxa d’homologació o placa bastidor, la Inspecció
Tècnica de Vehicles, serà l’encarregada de facilitar-la o determinar-la.
39
Per ciclomotors, si no hi ha dada en la fitxa d’homologació, el nivell d’emissió
sonora, és de 87 dB(A).

Condicions de l’assaig
1. Comprovar que el motor del vehicle es troba a la temperatura normal de
funcionament i que el comandament de la caixa de canvi es troba en
punt mort.
2. S’accelerà progressivament el motor fins a assolir el règim de referència,
en r.p.m., que figura a la fitxa d’homologació o a la targeta d’inspecció
tècnica. Un cop assolit aquest punt s’ha de deixar de sobte, l’accelerador
a la posició de ralentí (ajuda d’un tacòmetre extern).
3. El nivell sonor s’ha de mesurar durant el període de funcionament en què
el règim del motor es troba estabilitzat i durant tot el període de
desacceleració.
Condicions de l’indret de mesurament:
 Zona amb el terra dur (no absorbent)
 Sense superfícies reflectants, com a mínim, a tres metres del voltant del
vehicle.
 El nivell de soroll residual < 10 dB(A) per sota
40

Punt de mesuraments-1
41
 0,5 m de distància al
tub d’escapament
 > 0,2 m per damunt
del terra
 Orientació a un
angle de 45º amb el
pla vertical a la
direcció de sortida dels
gasos

Punt de mesuraments-2
42
 0,5 m de distància al
tub d’escapament
 > 0,2 m per damunt
del terra
 Orientació a un
angle de 45º amb el
pla vertical a la
direcció de sortida dels
gasos

Determinació del nivell d’emissió
El nivell LAFmax s’ha d’arrodonir amb l’increment de 0,5 dB(A), i s’ha de prendre la
part sencera com a valor resultant.
S’ha de realitzar, com a mínim, tres mesuraments, i es consideren vàlids quan la
diferència entre els valors extrems és menor o igual a 3 dB(A)
El nivell d’emissió resultant, LAFmax , és el valor més alt dels tres mesuraments.
43
En el supòsit que es superi el valor límit
(1), s’ha de procedir a una segona sèrie
de mesures (si quatre dels sis valors no
superen, el nivell sonor del vehicle és el
tercer dels sis valor en ordre decreixent).

Determinació del nivell d’emissió – condicions de
funcionament del motor
Si es té nivell de referència, el nivell sonor es mesurarà a les revolucions
que indica la fitxa/placa.
Si no es tenen les revolucions del motor:
1) En ciclomotors i motocicletes amb S < 5000 rpm es farà la mesura
a ¾ del règim de gir que dona la potència màxima (S)
2) En motocicletes amb S > 5000 rpm es farà la mesura a ½ del
règim de gir que dona la potència màxima (S)
44
Anesdor té una publicació a la web, amb taules de referència per assaigs a vehicle parat. www.anesdor.com

Classificació d’activitats en funció del
nivell d’emissió. Ordenança tipus
Classificació d'activitats Nivells d'immissió dB(A)
Grup I 95 a 100
Grup II 90 a 94
Grup III 85 a 89
Grup IV ≤ 84
Nivell d’immissió: el nivell sonor màxim, LAeq,60s que es genera dins de
l’activitat, mesurat en un lloc representatiu degudament justificat. En els locals
de pública concurrència s’ha de mesurar a la part central de la zona de públic
on hi hagi el major nivell sonor i amb tots els serveis a ple rendiment.
En l’annex 11, es troba un llistat on es classifiquen diferents activitats en
funció del nivell d’immissió acústica dins el seu recinte
45

Requeriments d’aïllament al soroll aeri
DnT,A , dB(A)
Horari diürn i vespertí ( 7h i 23h) Horari nocturn (23h i 7h)
Grup I 72 77
Grup II 66 71
Grup III 61 66
Grup IV 56 61
(S’indiquen els valors mínims. En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar serà el
necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell de soroll igual o inferior al
valor límit d’immissió en el receptor)
Es mesura i calcula segons, la UNE-EN-ISO 140-4 I UNE-EN-ISO 717-1 (actualment
s’ha aprovat l’actualització de la norma 140-4 per la UNE-EN ISO 16283-1)
S’admet una tolerància de 3 dB(A)
46

Per definir les propietats d’aïllament d’un parament, es realitza una mesura
diferencial, entre els nivells de la sala emissora i la sala receptora Lp1-Lp2
Mesurament de l’aïllament al soroll aeri
Lp2 (dB)
Lp1 (dB)
Aïllament acústic brut:
21 Lp-LpD
La pressió
depèn de
l’entorn !!!
Diferència de nivells
estandarditzada i ponderada A:
T
TR60
log10Lp-LpD
o
21AnT, +=
On:
• TR60, és el temps que triga en decaure a la sala, 60
dB, en segons
• To, temps de referència, 0,5 sg
47

Requeriments d’aïllament al soroll d’impacte
Entre recinte de l’activitat i un recinte d`ús sensible
DnTw
’ = 40 dB
S’ha d’utilitzar com a font generadora una màquina d’impactes
normalitzada conforme a l’Annex A de la norma UNE EN ISO 140-7.
La màquina d’impactes s’ha de situar en el local emissor conforme a les
condicions establertes a la norma UNE EN ISO 140-7.
El nivell global de pressió de soroll d’impactes estandarditzat, L’nT,w, s’ha
de calcular segons el que s’estableix a la norma UNE EN ISO 717-2.
48

Aïllament acústic al soroll d’impacte
Lp2
TR60







To
TR
LL pnT
60
log102
'
L’nTw
Aplicació de la
norma ISO
UNE-EN ISO
717-2
49

Requeriments d’aïllament al soroll d’impacte
(S’indica el valor màxims. En tot cas, l’aïllament que s’haurà d’acreditar serà el
necessari per garantir a l’habitatge més afectat un nivell de soroll igual o inferior
al valor límit d’immissió en el receptor)
Es mesura i calcula segons, la UNE-EN-ISO 140-7 I UNE-EN-ISO 717-2
50
L´NT.w
Entre recinte d’activitat i recinte d’ús sensible 40

Classificació de les activitats
Grup I entre 95 - 100 dB(A)
Discoteca.
Sales de ball.
Sales de festa amb espectacle.
Karaokes.
Restaurants musicals amb música produïda en directe.
.......
Grup II entre 90 – 94 dB(A)
Bars musicals.
Restaurants musicals sense música produïda en directe.
Jocs i apostes, recreatius i esportius.
Tallers de reparació de motos i cotxes .
…….
51

Classificació de les activitats
Grup III entre 85 – 89 dB (A)
Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora amb un
nivell LAeq,60s superior a 75 dB(A) a 1 metre de la font.
Botigues de pa i pastisseria amb obrador.
Impremtes, copisteries i similars.
Tallers de confecció i similars.
……
Grup IV inferior o igual a 84 dB(A)
Activitats de restauració que no disposin d’un sistema de reproducció de
so.
Activitats de restauració que disposin d’equip de reproducció sonora
amb un nivell LAeq,60s inferior o igual a 75 dB(A) a 1 metre de la font.
Local de pràctiques psicofísiques no esportives.
Comerços alimentaris especialistes i polivalents alimentaris.
…….
52

Activitats a l’aire lliure
Terrasses, fires d’atraccions, mercats,
espantalls acústics, ... han de disposar
d’autorització municipal.
Terrasses d’ús públic, instal·lació
d’elements acústics, actuacions en viu o
megafonia han de disposar d’autorització
municipal.
Envelats i discoteques a l ‘aire lliure han
de disposar de limitador.
53

Activitats festives a via pública
Revetlles, festes tradicionals, cercaviles, espectacles musicals i altres han
de disposar d’autorització municipal, la qual ha d’assenyalar les condicions
a complir per minimitzar la possible incidència de sorolls.
Activitats públiques amb sistemes electroamplificats, no poden superar els
100 dB(A) [LAeq 60sg] en la zona de públic i els 80 dB(A) [LAeq 30 m] a la
façana més exposada.
L’ajuntament pot exigir la instal·lació d’un limitador-enregistrador o altres
mecanismes.
54

Un limitador acústic, és un equip, que s'instal·la en la cadena musical, just
entre la taula de mescles i els sistemes d’amplificació-altaveus.
Limitadors acústics
La finalitat d’un limitador acústic, és el de limitar el valor d’emissió de l’equip
musical.
Un limitador no ha de substituir mai, un bon condicionament del local.
55

Annex 10 – Requeriments dels
limitadors acústics
Programar els límits d’emissió a l’interior de l’activitat, i la immissió a al receptor o a
l’exterior de l’activitat per als diferents períodes horaris.
Disposar d’un micròfon extern que reculli el nivell sonor dins del local per la detecció de
possibles manipulacions. Verificable.
Programar horaris d’emissió musical diferents per a cada dia de la setmana (hora d’inici i
hora d’acabament), i introduir horaris extraordinaris.
Restriccions d’accés als tècnics municipals autoritzats, mitjançant sistemes de protecció
mecànics o electrònics (paraula de pas).
Emmagatzemar dades històriques
Emmagatzemar, mitjançant suport físic estable, els nivells sonors (nivell de pressió sonora
continu equivalent amb ponderació freqüencial A) i de les possibles manipulacions
esdevingudes amb una periodicitat programable entre 5 i 15 minuts. Memòria per un mes.
57

Més informació a www.gencat.cat/mediamb
Servei per a la Prevenció i Control de la
Contaminació Acústica i Lumínica
Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Departament de Territori i Sostenibilitat
Gràcies per la vostra atenció

Mesurament i avaluació del soroll - 2

More Related Content

Similar to Mesurament i avaluació del soroll - 2

More from Eduard Puig

Mesurament i avaluació del soroll - 2