Pau Vancells
 Hèctor Farrés
Aleix Bascompte
   Ignasi Solà
 Ardipithecus ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys)


 Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)
 Es situa a l’est del continent africà.


 Habitava a:
      -selves plujoses
      -grans serralades
   DESCRIPCIÓ FÍSICA

 Estructura física adaptada
 per la vida als arbres:
      -Braços llargs
      -cames amb poca movilitat
 Altura de 120 cm en mascles
  i de 115 cm en femelles.
 Crani de 350 cm3
 Vivien al vall del rift, a l’est d’Àfrica.




                        Habitaven:
                        - sabanes
                         -petites selves o boscos
                         -zones elevades
                         -muntanyes
DESCRIPCIÓ FÍSICA
 Semblants als ximpanzés actuals.
 Caminaven sobre 2 peus
 Crani de 450 cm3
 Fàcil distinció entre mascles i femelles
  -els mascles eren més peluts i grans
 Capacitat d’autoregulació de la temperatura
 corporal.
  Augment de la capacitat de percebre el
    perill
 Cost energètic menor
 La gran vall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de
   l’Àfrica.
 La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a
   Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí.



        Una falla és un enfonsament de l’escorça
       terrestre, es separen les plaques.
Geodinàmica Interna Terrestre

   CAUSES:   Moviment de plaques
                 tectòniques
              Formació de falla divergent
La escorça terrestre s’escalfa pel magma
                      que sorgeix formant fissures i cons
                      volcànics.


CONSEQÜÈNCIES:    Formació dels llacs
                     Victòria, Tanganyika i
                     Malawi
                 SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ

 OEST                                                      EST
•   DENSA SELVA (Zona Muntanyosa)   •   SABANA
Clima plujós                        Clima sec
Boscos Densos, Aliment (fruits)     Desertització: reducció dels boscos
    abundants.                      Animals amb
Goril·les i Ximpanzés, com altres       ungles, rosegadors, primeres
    lemúrids.                           girafes, búfals, hienes, antílops, tigre
                                        s de dents de sabre i papions
                                        (primats)




    Australophitecs Ramidus                                Australopithecus
                                                                 Afarensis
-Australopithecus Afarensis-


 Vegetals, abundants productes durs i abrasius
         fulles, fruits secs, talls
         fibrosos i òrgans
         subterranis i insectes.
   Omnívors
 Locomoció bípeda, eficient i
      poc costosa energèticament



 Augment de l'intestí gros


 Alimentació oportunista
“menjaven fins al moment de que no podien més”
 Apareix el bipedisme
 Sensibilitat diferencial a l’acció de la insulina
 Capacitat de digerir insectes
 Aparició del ponderostat.
• Augment de l’intestí gros
• Càmera de fermentació eficaç per digerir tanta
  fibra vegetal.
• Són capaços de córrer distàncies molt
  llargues, secretant les hormones de l’estrès.
 Els aliments eren molt difícils de trobar.
 Es trobaven molt concentrats però en llocs molt
  separats (oasis).




 Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la
  insulina
 La sensibilitat diferencial a la acció de la insulina:
 Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós
 per moments pitjors



                               Es basa en la resistència de la
                               insulina en les cèl·lules
                               musculars(R) i la gran sensibilitat
                               en les cèl·lules adiposes(S).
 Guarda els nutrients extres en forma de greix.


 Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta
 l’acumulació en les cèl·lules adiposes.

 És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix
 el “mono obeso”.
Què passava quan se’ls hi acabaven les reserves?
• El ponderostat informava a d'hipotàlem, que
  activava els nuclis de la gana

• Quan tenien el màxim de energia el ponderostat
 detectava que era suficient.

• Només ingerien el necessari per cobrir les
  necessitats energètiques diàries.
 Feien servir les reserves energètiques quan estaven en
 perill.

 Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar
 gràcies a: les hormones de l’estrès

 Les hormones actuen sobre les reserves de teixit
 adipós degradant-les per satisfer les necessitats de
 l’organisme.
 El genotip estalviador


 Locomoció bípeda


 Utilització de reserves
  d’energia acumulades
Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

Monobeso. capítol 4. l'expulsió del paradís

  • 1.
    Pau Vancells HèctorFarrés Aleix Bascompte Ignasi Solà
  • 3.
     Ardipithecus ramidus(4.4 - 4.1 milions d’anys)  Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)
  • 4.
     Es situaa l’est del continent africà.  Habitava a: -selves plujoses -grans serralades
  • 5.
    DESCRIPCIÓ FÍSICA  Estructura física adaptada  per la vida als arbres: -Braços llargs -cames amb poca movilitat  Altura de 120 cm en mascles i de 115 cm en femelles.  Crani de 350 cm3
  • 6.
     Vivien alvall del rift, a l’est d’Àfrica. Habitaven: - sabanes -petites selves o boscos -zones elevades -muntanyes
  • 7.
    DESCRIPCIÓ FÍSICA Semblantsals ximpanzés actuals. Caminaven sobre 2 peus Crani de 450 cm3 Fàcil distinció entre mascles i femelles -els mascles eren més peluts i grans Capacitat d’autoregulació de la temperatura corporal. Augment de la capacitat de percebre el perill Cost energètic menor
  • 8.
     La granvall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de l’Àfrica.  La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí. Una falla és un enfonsament de l’escorça terrestre, es separen les plaques.
  • 9.
    Geodinàmica Interna Terrestre  CAUSES: Moviment de plaques tectòniques Formació de falla divergent
  • 10.
    La escorça terrestres’escalfa pel magma que sorgeix formant fissures i cons volcànics. CONSEQÜÈNCIES: Formació dels llacs Victòria, Tanganyika i Malawi SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ OEST EST
  • 11.
    DENSA SELVA (Zona Muntanyosa) • SABANA Clima plujós Clima sec Boscos Densos, Aliment (fruits) Desertització: reducció dels boscos abundants. Animals amb Goril·les i Ximpanzés, com altres ungles, rosegadors, primeres lemúrids. girafes, búfals, hienes, antílops, tigre s de dents de sabre i papions (primats) Australophitecs Ramidus Australopithecus Afarensis
  • 12.
    -Australopithecus Afarensis-  Vegetals,abundants productes durs i abrasius fulles, fruits secs, talls fibrosos i òrgans subterranis i insectes.  Omnívors
  • 13.
     Locomoció bípeda,eficient i poc costosa energèticament  Augment de l'intestí gros  Alimentació oportunista “menjaven fins al moment de que no podien més”
  • 14.
     Apareix elbipedisme  Sensibilitat diferencial a l’acció de la insulina  Capacitat de digerir insectes  Aparició del ponderostat. • Augment de l’intestí gros • Càmera de fermentació eficaç per digerir tanta fibra vegetal. • Són capaços de córrer distàncies molt llargues, secretant les hormones de l’estrès.
  • 15.
     Els alimentseren molt difícils de trobar.  Es trobaven molt concentrats però en llocs molt separats (oasis).  Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la insulina
  • 16.
     La sensibilitatdiferencial a la acció de la insulina: Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós per moments pitjors Es basa en la resistència de la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).
  • 17.
     Guarda elsnutrients extres en forma de greix.  Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta l’acumulació en les cèl·lules adiposes.  És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix el “mono obeso”.
  • 18.
    Què passava quanse’ls hi acabaven les reserves? • El ponderostat informava a d'hipotàlem, que activava els nuclis de la gana • Quan tenien el màxim de energia el ponderostat detectava que era suficient. • Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries.
  • 19.
     Feien servirles reserves energètiques quan estaven en perill.  Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar gràcies a: les hormones de l’estrès  Les hormones actuen sobre les reserves de teixit adipós degradant-les per satisfer les necessitats de l’organisme.
  • 20.
     El genotipestalviador  Locomoció bípeda  Utilització de reserves d’energia acumulades