Nietzsche

1.
Friedrich Nietzsche 1844-1900De Filòleg a Anticrist Crítica a la cultura occidental

2.
Neix a Röcken,un petit llogaret d’Alemanya, el 1844.

3.
La capital méspropera és Leipzig

4.
El seu pareera pastor protestant, la seva mare, filla d’un altre Casa natal a Röcken Parròquia

5.
Nietzsche: infantesa Totala família volia que Nietzsche fos també pastor protestant.

6.
El seu paremorirà quan ell tenia 4 anys.

7.
Té dos germans,Elisabeth i Joseph, que morirà de jove.

8.
La família estrasllada a la ciutat de Naumburg

9.
Als 12 anyscomença el mal de cap i d’ulls que l’acompanyara tota la vida. La seva germana Elisabeth, que serà de gran importància en la seva vida (i també després!) Casa a Naumburg

10.
Nietzsche: joventut Als14 anys ingressa en la famosa escola de Pforta, on rebrà una formació humanista excel·lent, dominant el llatí i el grec en sortir-ne.

11.
Augmenta la sevaafecció a la música i ell mateix composa. Escola de Pforta

12.
Nietzsche: joventut El1864 es matricula a la Universitat de Bonn de Teologia i Filologia clàssica.

13.
Abandona la Teologiaal cap d’una any amb gran disgust de la seva mare.

14.
Pertany a l’Associaciójuvenil Franconia

15.
Nietzsche: joventut Seguintal seu professor Ritschl es trasllada a la Universitat de Leipzig per continuar la Filologia clàssica

16.
Coneix casualment lafilosofia de Schopenhauer i es converteix en schopenhauarià

17.
Nietzsche: joventut Fundal’”Associació Filològica”.

18.
Dóna les sevesprimeres conferències.

19.
Destaca ja coma filòleg enlluernant al seu professor Ritzschl.

20.
Segurament contrau lamalaltia de la sífilis durant aquest període universitari. Ritzschl

21.
Nietzsche coneix WagnerEl 1868, quan Nietzsche té 24 anys, coneix al gran músic Richard Wagner, que tenia 55 anys.

22.
Tots dos sónseguidors de Schopenhauer.

23.
Nietzsche es converteixara en wagnerià.

24.
També fa amistatamb Cosima Wagner.

25.
Nietzsche: professor aBasilea El 1869, quan Nietzsche té només 25 anys es nomenat Catedràtic de la universitat de Basilea,a Suïssa, gràcies a la influència de Ritschl, sense tenir ni tan sols el doctorat fet, només els articles publicats en vàries revistes.

26.
Es nacionalitza suïs.

27.
Nietzsche: professor aBasilea El 1870 participa com a infermer a la guerra franco-prussiana.

28.
Malalt de disenteriai diftèria.

29.
Visita vàries vegadesels Wagner a Tribschen

30.
Treballa en laseva primera gran obra. Nietzsche vestit de militar Tribschen

31.
El naixement dela tragèdia en l’esperit de la música El 1872 publica aquesta obra.

32.
Té bona acollidaentre els wagnerians.

33.
Té una grandesaprovació entre la comunitat filològica.

34.
Comença el “duel”amb diversos autors i el seu prestigi com a filòleg decau.

35.
Escriu Sobreveritat i mentida en sentit extramoral , que no es publicarà fins el 1903, quan ja havia mort.

36.
Nietzsche: professor aBasilea Intenta vàries vegades passar de professor de Filologia a professor de Filosofia, però no ho aconsegueix.

37.
Publica, sota lainfluència de Wagner, les Consideracions intempestives .

38.
Malaltia i separacióde Wagner La seva salut empitjora, obté mesos de permís per curar-se.

39.
Acudeix a lesrepresentacions wagnerianes a Bayreuth i comença a ser molt crític amb Wagner.

40.
El 1878 esprodueix la separació definitiva. Bayreuth

41.
Final de lacarrera acadèmica El 1878 publica la primera part d’ Humà, massa huma. Un llibre per esperits lliures.

42.
El 1879, 10anys després d’arribar-hi, abandona la càtedra de Basilea i obté una pensió de per vida.

43.
Comença el pelegrinatgeper millorar la salut. Sils-Maria cap el 1870

44.
1879-1889: la dècadadel filòsof errant A causa de la malaltia, els estius els passarà als Alps suïssos, a Sils-Maria, i els hiverns a Niça o Gènova.

45.
Anirà de tanten tant a Naumburg a veure la seva mare i la germana, però evitarà quedar-s’hi gaire temps. Casa a Sils-Maria Residència a Niça

46.
1881: el pensamentde l’etern retorn Passejant per la vora del llac li ve el pensament de l’etern retorn, que ja no abandonarà mai. “ Principis d’agost a Sils-Maria, a 6.000 peus sobre el nivell de la mar i molt més amunt encara sobre totes les coses humanes”.

47.
1882: Lou Andreas-SaloméConeix a Lou, a la que proposa el matrimoni, però ella el rebutja.

48.
Nietzsche posa músicaa un poema d’ella l' Oració a la vida . Veure el text.

49.
Publica Lagaia ciència , on apareix el pensament de “Déu ha mort”. Lou, Pau Ree i Nietzsche

50.
Així parlà ZaratustraUn llibre per a tots i per a ningú Entre el 1882 i el 1885 escriu la que serà la seva obra més famosa.

51.
Apareixen els granstemes de la filosofia nietzschiana: L’ultrahome

52.
L’etern retorn

53.
El nihilisme

54.
La voluntat depoder

55.
La transvaloració detots els valors

56.
1885: Elisabeth escasa amb un antisemita La germana de Nietzsche es casa amb un antisemita.

57.
Nietzsche no aniràa les noces i tendrà una opinió negativa de Bernhard Förster.

58.
Elisabeth i Bernhardmarxen a Paraguai a fundar una comunitat ària.

59.
Obres de 1886a 1888 1886: Més enllà del bé i del mal, preludi d’una filosofia del futur.

60.
1887: Lagenealogia de la moral, un escrit polèmic.

61.
1888: Crepuscledels ídols, o com es filosofa amb el martell .

62.
1888: L’Anticrist.Maledicció contra el cristianisme.

63.
1888: Eccehomo. Com s’arriba a ser el que se és .

64.
1889: El col·lapseEl 3 de gener de 1889, té un col·lapse mental a la plaça de Turí i entra a la bogeria de la que ja no en sortirà.

65.
Diagnòstic: paràlisi progressiva.Derivada de la sífilis.

66.
Passa per manicomisfins que se’n fan càrrec la mare i la germana (que havia quedat vídua pel suïcidi del marit).

67.
1890-1900: anys dela bogeria La mare i la germana el cuiden.

68.
Elisabeth es facàrrec de les obres i els manuscrits.

69.
1897: mor lamare.

70.
Elisabeth mostra elmalalt com una atracció a amics i famosos.

71.
1900: comença lamanipulació Friedrich Nietzsche mor el 25 d’agost.

72.
La germana iPeter Gast preparen edicions d’obres amb el nom de Nietzsche, sobretot, Voluntat de poder , que no es pot considerar autèntica.

73.
El nom deNietzsche esdevé famós i cau en l’òrbita dels nazis. Arxiu Nietzsche Elisabeth saluda Hitler Tomba

74.
Segle XX. Unsegle nietzschià Nietzsche esdevé un dels filòsofs més importants al segle XX, essent interpretat des de totes les perspectives.

75.
“ Déu hamort!” “ Jo us predico l’ultrahome . L’home és quelcom que ha de ser superat.”

76.
Aquesta primera obrapublicada per Nietzsche es troba sota l’influx de Richard Wagner i Arthur Schopenhauer.

77.
En ella, Nietzscheintenta posar les bases per una revitalització cultural de l’Alemanya de la seva època.

78.
Això es realitzarà,tal i com havia dit Schopenhauer, a través de la música, i més concretament, a través de l’obra d’art total que Wagner construiria.

79.
Les òperes deWagner eren l’únic model actual que podia recuperar les forces de la tragèdia clàssica. Per què?

80.
Nietzsche estableix quea la Grècia clàssica hi havia dues forces que competien entre sí: l’element apol·lini i l’element dionisíac .

81.
Apol·lo era eldéu de la bellesa, de la claredat, de la raó, i Dionís era el déu grec d’allò lleig, de la foscor, d’allò irracional, del somni i de l’embriaguesa.

82.
A la tragèdiaclàssica (Esquil i Sófocles) l’element dionisíac hi era present, no havia estat desterrat. El model d’home era l’home tràgic , el que accepta que la vida està formada també per coses tràgiques, irracionals.

83.
Amb Sòcrates, s’imposala raó per damunt de tot: la lògica, el raonament són els objectius de la vida i del pensament. Apol·lo triomfa, s’instaura l’home racional, el model d’home és el filòsof, l’ésser humà no és més que un animal racional , oblidant l’animalitat per destacar la racionalitat. Dionís Apol·lo

84.
Nietzsche considera ques’han de recuperar els valors dionisíacs, que s’ha d’acceptar que la raó no ho és tot, que la vida conté elements irracionals, lletjos, són els instints . Aquests havien estat deliberadament deixats de banda pel logocentrisme . El centre de gravetat en l’ésser humà s’havia situat en l’ànima racional i s’havia condemnat el cos. Totes les pulsions (impulsos) d’aquests havien estat condemnats des de Sòcrates, Plató ho havia accentuat i el cristianisme ho va popularitzar.

85.
Nietzsche dirà queel «cristianisme no és més que platonisme per al poble». Per tant, cal potenciar Dionís i deixar d’imposar Apol·lo.

86.
La història dela filosofia no ha estat més que dos mil anys d’errors. La filosofia, la moral i la religió s’equivocaren a partir de Sòcrates.

87.
A partir d’aquestaprimera obra nietzschiana la resta de publicacions són atacs més o menys ferotges a tota la filosofia, que s’ha encarnat en una moral i una religió que han dominat la cultura europea des dels inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa Nietzsche. Annibale Carracci, El triomf de Bacus i Ariadna

88.
Nietzsche parteix d'unaanàlisi de la seva època, d'un diagnòstic de tota la cultura occidental. Considera que la vida s'ha desvaloritzat i que s'han imposat uns valors que van contra la vida. Això, més tard serà anomenat «nihilisme» i serà la característica de l'època nietzscheana.

89.
Cristianisme i platonismesón els dos culpables d'aquesta desvalorització de la vida, ambdós han inventat la separació dels dos móns, el terrenal o sensible i el supraterrenal o intel·ligible. Han creat aquest i han anul·lat el sensible. Han inventat la moral des de la perspectiva del ramat per dominar als homes poderosos. Michelangelo, El judici final

90.
Aquest menyspreu dela vida es pot expressar en una sola paraula: nihilisme . El nihilisme consisteix en voler que la vida sigui no res, aquesta vida, perquè l'autèntica vida és l'altra, la del món que ve després de la mort.

91.
Per trencar ambaquest nihilisme, Nietzsche anuncia que Déu ha mort ( La gaia ciència i Així parlà Zaratustra) . Amb això nega l'existència del món suprasensible, el que va inventar Plató i el cristianisme va adoptar.

92.
Només existeix unmón, aquest, el de la vida. Si no hi ha Déu, és l'home el que ha de crear els nous valors, les «noves taules» ( Així parlà Zaratustra ). Eduard Munch, El crit

93.
L’home que siguicapaç de suportar el nihilisme ja serà un nou home, un home superior a l’actual.

94.
Aquest nou homeés el nucli del devenir; és l' ultrahome , «Übermensch», l’home superior, l’home de nous valors, l'home que ve després de l'home actual, que és «l'últim home».

95.
L'ultrahome se situa«més enllà del bé i del mal»; «bé i mal», aquestes són categories que pertanyen a la forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una «genealogia» de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit moral se situen en el poble judeocristià. “ L’home és una corda tibant entre la bèstia i l’ultrahome, - una corda sobre un abisme”

96.
L'ultrahome sap quela vida és voluntat de poder : la vida sempre vol poder, poder per seguir vivint. Diu Nietzsche que l'ultrahome sempre voldrà, serà una voluntat de tenir sempre voluntat.

97.
L'home nihilista erael que preferia voler el no res abans de no voler. L’ultrahome practica un nihilisme actiu que accepta l’absència de Déu i crearà nous valors.

98.
No s’ha deconfondre “voluntat de poder” amb voler “el” poder, no es tracta de governar als altres, es tracta de voler la pròpia vida. La imatge de l’home superior que té la voluntat de poder s’ha representat moltes vegades com un “superman”, però Nietzsche més bé pensava amb un artista que crea o un nin que juga i balla sense més intenció que seguir creant o seguir jugant i ballant. Ellen Kooi, MonteSibilini-Rim

99.
El camell: Moralcristiana. S’agenolla i carrega pel desert tota la càrrega que se li posi al damunt. Només obeeix al “tu has de...” El lleó: moral kantiana. Es creu lliure i senyor de si mateix, però és incapaç de crear nous valors. Respon al “jo vull”. El nin: més enllà del bé i del mal, l’ultrahome. És innocència i oblit, un sagrat dir sí. Crea nous valors. El camell es transforma en lleó, i el lleó es transforma en nin.

100.
Del que estracta és de valorar d'una altra manera, no igual que els valors cristians i platònics.

101.
Nietzsche li diu«transvaloració de tots els valors»: situar-se «més enllà del bé i del mal».

102.
El nou homeque crearà aquest valors no valorarà primer com a dolents als altres i després es considerarà a ell com a bo, sinó que valorarà en funció d'allò que afavoreixi la vida , no allò que la negui ( Genealogia de la moral) . Pablo Picasso, Las Meninas

103.
L’etern retorn ésuna doctrina cosmològica i ètica.

104.
L'ultrahome és l'homeque sap de l'etern retorn, Zaratustra és el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negació del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmació que el temps és circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perquè tot el que pugui succeir ha d'haver succeït ja alguna vegada.

105.
A Aixíparlà Zaratustra diu Nietzsche que des de l’«ara» s'estén un camí etern cap enrera i un camí etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'«ara», un portal que es diu « instant ». Tot torna a ocórrer, «l'etern retorn de lo igual». ( Zaratustra, III, 146)

106.
Com a doctrinaètica es formula en forma de pregunta: voldries que el que et succeeix tornàs a succeir una altra vegada? Una resposta afirmativa, valora la vida per damunt de tot. Una resposta negativa, menysprea la vida. Animació basada en la cinta de Moebius, de M.C. Escher

107.
L'obra no publicadaen vida Sobre veritat i mentida en sentit extramoral podem dir que és una obra on Nietzsche desemmascara la teoria del coneixement, descobreix el joc de l'intel·lecte amb el llenguatge, en oblidar que els conceptes són metàfores. Així, la veritat és una mentida inconscient , extramoral. La veritat són metàfores que hem oblidat que ho són.

108.
El llibre ésun atac a la teoria del coneixement clàssica, la que varen proposar Aristòtil, Tomàs d’Aquino o Kant.

109.
Nietzsche destaca queel llenguatge l’hem creat per donar valor a unes coses (l’ésser de Parmènides o d’Aristòtil) i condemnar-ne unes altres (l’esdevenir d’Heràclit). I ara, tant la filosofia com la ciència obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a «coses».

110.
Nietzsche proposa un perspectivisme front al dogmatisme que ha caracteritzat la filosofia.

111.
De «veritat» non’hi una, única, estable i immòbil, com havia dit Plató, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Déu.

112.
Tot depèn dela perspectiva que s’adopti. I la perspectiva adoptada depèn en cada cas de la voluntat de poder, que és el motor de la vida.

113.
Freud

114.
Heidegger

115.
Jaspers

116.
Existencialisme: Sartre, Camus

117.
Escola de Frankfurt

118.
Foucault, Derrida, DeleuzeThomas Mann

119.
Pio Baroja

120.
Unamuno

121.
Ortega y Gasset(raciovitalisme)

122.
Etc.

Nietzsche

More Related Content

Similar to Nietzsche

More from jcalzamora

Nietzsche