Downloaded 170 times
![Tema 2
A/E ÀTONES
Anomenem vocal neutra el so vocàlic del català oriental que correspon a les vocals a/e en posició àtona i
que de vegades s’escriu amb a i d’altres amb e, però que fonèticament és un so entremig que representem
amb el símbol [∂].
A/E àtones en l’acabament de substantius i adjectius
En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a.
alcalde, poble, Pere, viatge porta, taula, Maria, platja
directe, tendre, esquerre, ample directa, tendra, esquerra, ampla
Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castellà, però no sempre és així.
el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra
la pesta, la tarda, la planícia, l’orgue, l’Esteve
la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra)
D’altra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, són excepció a la norma.
És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e.
-arca: monarca, patriarca
-cida: homicida, insecticida
-ista: artista, ciclista
Les terminacions
-ma: diploma, cisma
-grama: programa, diagrama
Masculins
-ta: pirata, demòcrata
que acaben
en -a Substantius masculins
el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el
que provenen de
paraigua, el picaporta
femenins
dia, goril·la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc.
Altres i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc.
i fem.), belga (masc. i fem.)
febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge,
Els femenins següents àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície,
espècie, sèrie
Femenins -aire: cantaire, xerraire
que acaben -ble: comptable, feble
en -e Les terminacions -me: enorme, inerme
-ne: indemne, solemne
-re: acre, alegre
Altres jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple
Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es.
Recordeu que la formació de plural comporta els canvis ortogràfics següents:
ca > ques: vaca > vaques ja > ges: esponja > esponges
ça > ces: plaça > places ga > gues: mànega > mànegues
qua > qües: Pasqua > Pasqües gua > gües: aigua > aigües
Ortografia 11](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-12-2048.jpg)
![L’ACCENTUACIÓ Tema 4
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa
perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la
masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt
d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per
que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar
a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres
de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una
d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert
del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb
la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una
activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava
homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies
als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig
moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son...” No se n’havia recordat
mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca
per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio
catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol
de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va
ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes
despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
Ortografia 23](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-24-2048.jpg)
![Tema 8
S SORDA I S SONORA
La diferència a l’hora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibració
de les cordes vocals. Així, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan
pronunciem una essa sonora, sí que ho fan.
[z] [s]
pesar passar
casa caça
zona sona
zinc cinc
Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, ç, z.
La essa sorda
La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, ç. Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents
–s/ss, d’una banda, i c/ç, de l’altra– i, en certa manera, podem dir que cada mot s’inclou en un d’aquests dos
grups.
Per saber si el so de la essa sorda s’ha d’escriure s/ss o bé c/ç cal tenir en compte que hi ha moltes paraules
que coincideixen amb altres llengües romàniques. Així, si en italià, francès o castellà van amb z, c o ç, en
català van amb c o ç. I si en una altra llengua romànica van amb s en català van amb s o ss:
cançó, informació, ofici, cent, llaç, pinça, citació
fals, assassí, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment
Cal tenir present, però, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al
final d’aquest tema.
s ss c ç
sal, serp, sina, soca, cèdula, cella,
Inici de paraula
suc citació, civil
massa, assumpte,
Mercè, felices, amenaçar, alliçonar,
Entre vocals discussió, agressor,
cacic, decisió traçut
assegurança
sencer, vèncer,
Abans o després atansar, precursor,
sentència, començar, llençol, forçut
de consonant polsim, parsimònia
violència
incapaç, redreç, feliç,
cas, tres, avís, orgullós,
Final de paraula precoç, lluç, març,
embús
comerç, esforç
Remarques
En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, però no en totes.
Ortografia 35](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-36-2048.jpg)
![ELS PRONOMS FEBLES Tema 6
El pronom li substitueix sempre un sol element de l’oració, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD
normalment hi és explícit:
Li hem agafat les claus del cotxe.
CI CD
La combinació l’hi substitueix sempre dos elements de l’oració, que poden representar:
CD + CC L’ós de peluix, a les escombraries, no l’hi vull llençar.
CD CC CD CC
CD + CI He comprat aquest llibre per a en Lluc. L’hi regalaré per Sant Jordi.
CD CI CD CI
CD + Pred. Torna’m el jersei intacte. La Bel no me l’hi va tornar.
CD Pred. CD Pred.
CD + CP Van condemnar l’infractor a pagar una multa. L’hi van condemnar.
CD CP CD CP
En el cas de li hi, ja sabem que li només pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment
substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho féssim, el podríem confondre amb el CD,
com en els exemples del paràgraf anterior). En aquests casos, també hi sol aparèixer explícit el CD.
Amaguem-l’hi el mòbil.
Amaguem-li-hi el mòbil. [a en Josep dins el calaix]
CI CC CD CI CC
La combinació ho + hi
Quan en una combinació binària el CD està representat per ho i el CP o CC per hi, la combinació resultant és
l’hi.
Trametrem tot això a l’Audiència L’hi trametrem.
(ho) CD (hi) CC
Errors més comuns
a) No s’ha d’afegir el pronom hi a un altre Demanaré l’acta als membres de la comissió.
pronom si només se substitueix un sol Els hi demanaré l’acta.
complement. Els demanaré l’acta.
b) Compte amb els pleonasmes. Si el pronom Hi va anar molt poca gent, al teatre.
és anteposat a l’element que afecta, cal posar- No se n’ha adonat, del que ha passat.
hi una coma. Se m’hi ha fet un blau, al colze.
116 Morfosintaxi](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-117-2048.jpg)
![Tema 7
ELS PRONOMS RELATIUS
Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, què, qui i on), un de variable (el qual, la qual, els quals, les quals)
i un de neutre (la qual cosa / cosa que).
Els pronoms relatius fan d’enllaç entre una oració principal i una subordinada, que pot ser substantiva
o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a més de fer la funció d’enllaç,
representa dins de l’oració subordinada un element de l’oració principal, que anomenem antecedent.
El meu veí treballa en una immobiliària.
+ = El meu veí, que és molt xerraire, treballa en una immobiliària.
El meu veí és molt xerraire. Oració subordinada adjectiva
que = el meu veí
Tipus d’oracions de relatiu
Oracions de relatiu adjectives
Característiques:
– El pronom relatiu encapçala l’oració subordinada i l’enllaça amb l’oració principal.
– El pronom relatiu substitueix un element que ja ha aparegut en l’oració principal; és a dir, té un antecedent
concret.
– El pronom relatiu té una funció sintàctica pròpia.
– L’oració subordinada adjectiva equival a un adjectiu.
Els alumnes que estalviïn podran anar de viatge de fi de curs.
que = els alumnes
Subjecte
= estalviadors (adjectiu)
Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres són les que aporten
una informació necessària de l’antecedent, mentre que les explicatives n’afegeixen una informació extra. Les
subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes.
Especificativa Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala.
[Determina quins són els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat.
Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.]
Explicativa Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala.
[En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat és
una informació addicional que no afecta el significat del missatge principal.]
Morfosintaxi 123](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-124-2048.jpg)
![ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
• En les oracions de relatiu substantives no és correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que.
Lo que has de fer és desaparèixer del mapa durant un temps.
El que has de fer és desaparèixer del mapa durant un temps.
• En les oracions de relatiu substantives la combinació article + que (substituïble per aquell que), precedida o no de
preposició, és correcta quan hi ha un nom sobreentès.
Les sentències que estan traduïdes i les [sentències] que s’han de notificar tenen un senyal a l’encapçalament.
Els psicòlegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava àvies.
Aquesta combinació no és correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oració. En
aquest cas, hem d’utilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que).
S’ha apujat el preu del petroli, el que repercutirà en l’economia del país.
S’ha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutirà en l’economia del país.
• És incorrecte utilitzar la forma que com a conjunció d’enllaç i acompanyar-la d’un pronom feble que substitueixi
l’antecedent. És el que anomenem relatiu col·loquial.
He pres declaració a un home que li han incendiat el cotxe.
He pres declaració a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe.
És un nen que tothom se’n riu pel seu espinguet.
És un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet.
• No és correcta la combinació *preposició + que. La combinació correcta és preposició + què o preposició + article +
qual.
El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
El dia en què / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda.
QUÈ
Característiques
• Es refereix a coses.
• Només s’utilitza en oracions adjectives, sempre precedit d’una preposició feble (a, amb, de, en, per).
• És equivalent al relatiu variable precedit d’una preposició.
cas de què / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
El
Funcions
CP La còpia del DNI amb què acompanyo la sol·licitud és en blanc i negre.
CAdj. Ens va llegir l’informe mèdic de què se sent orgullós.
CC Els materials amb què treballo són altament inflamables.
Remarques
• No són correctes les combinacions *preposició + article + què /que, *preposició + que. La combinació correcta és
preposició + què o preposició + article + qual.
El cas del què / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera.
El cas de què / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera.
Morfosintaxi 125](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-126-2048.jpg)
![ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7
Funcions
CCL El poble on ens vam conèixer ha canviat molt des d’aleshores.
Remarques
• Quan el relatiu on va precedit de preposició només equival al relatiu variable, també precedit de preposició.
El camí per on m’has fet venir està en molt mal estat.
El camí per què m’has fet venir està en molt mal estat.
El camí pel qual m’has fet venir està en molt mal estat.
• No són correctes les combinacions *preposició + article + què /que, *preposició + que. Les formes adequades són
preposició + què i preposició + relatiu variable.
L’Òscar estiueja en un poble en el què / en el que / en que es practica el surf d’estel.
L’Òscar estiueja en un poble en què / en el qual es practica el surf d’estel.
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS
Característiques
• Es refereix a persones i a coses.
• Només s’utilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposició segons la funció sintàctica de l’oració de
relatiu.
• Darrere de preposicions tòniques s’utilitza sempre el relatiu variable.
La resolució contra què s’ha interposat el recurs està molt mal fonamentada.
La resolució contra la qual s’ha interposat el recurs està molt mal fonamentada.
• La combinació de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i té un sentit possessiu. És el que
anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castellà).
Abasta’m el diccionari les cobertes del qual són de color groc.
Funcions
S El denunciat, el qual triplicava la taxa d’alcoholèmia permesa, va negar que hagués begut.
CN En Roger festeja amb una noia els pares de la qual són d’origen grec.
CD Les troballes arqueològiques d’enguany, les quals es consideren excepcionals, s’exposaran al museu d’història
de la ciutat.
CI Detesto l’escriptora a la qual han donat el premi.
CP Els documents amb els quals acompanyo la demanda no són originals.
CAdj. En Jan col·lecciona papallones de les quals la Dora està fastiguejada.
CC La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres.
Remarques
• L’ús del relatiu variable ajuda a desfer ambigüitats.
El germà de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[No queda clar si és amb la Laia o amb el seu germà amb qui comparteixo pis.]
El germà de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb el germà de la Laia.]
El germà de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals.
[Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.]
Morfosintaxi 127](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-128-2048.jpg)
![Tema 2
LA PUNTUACIÓ
Els signes de puntuació són l’eina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al
lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, l’entonació, el contingut expressiu, i també depèn
del gust personal i la llargada de les frases.
També cal saber quin és l’ordre neutre de l’oració (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perquè certs
canvis d’aquest ordre s’han de marcar amb un signe de puntuació.
Els signes de puntuació poden fer funcions textuals (d’ajuda a la comprensió del text) i funcions
convencionals.
Generalment, puntuar textos és més fàcil del que ens pensem; per això us mostrem unes indicacions
bàsiques, que estan resumides en les taules següents.
Les comes incorrectes
No es poden posar comes entre el subjecte i el verb, i tampoc entre el verb i els complements.
Tant els sol·licitants com l’Administració, ............................ Tant els sol·licitants com l’Administració han
. S mantingut les seves pretensions.
han mantingut les seves pretensions.
V
La junta avaluadora dels mèrits, ha.ajornat la .................... La junta avaluadora dels mèrits ha ajornat la
... .S....................................... V presentació de les sol·licituds.
presentació de les sol·licituds.
L’article 25.1 de la LEC estableix que, els insults ...... L’article 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en
.................................... ... V CD via pública són constitutius d’una falta........
fets en via pública, són constitutius d’una falta.......
. ....................S V Els funcionaris van acordar en la reunió que
Els funcionaris van acordar en la reunió, que ..................... ajornarien la vaga.
........ .. V ............ Els funcionaris van acordar, en la reunió, que
ajornarien la vaga. ajornarien la vaga. (Es tracta d’un incís.)
...........CD
Les enumeracions
– Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la
conjunció i de l’últim element no hi posem cap coma.
– En sèries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i
coma. En aquests casos, entre el penúltim i últim element de l’enumeració, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem
d’escriure una coma.
202 Expressió escrita](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-203-2048.jpg)
![ELS CONNECTORS Tema 3
Els músics exigien a l’organització una indemnització
per les despeses de transport dels aparells i del personal,
a continuació
així com un nou contracte perquè el concert es fes més
a més
endavant.
Per continuar a/de més a més
Els músics exigien a l’organització una indemnització per
[i ] encara / encara més
sobre un les despeses de transport dels aparells i del personal; així
i fins i tot
mateix tema mateix, els van demanar de subscriure un nou contracte
així mateix
o per afegir- perquè el concert es portés a terme més endavant.
com també
hi elements Els músics exigien a l’organització una indemnització
així com
per les despeses de transport dels aparells i del personal.
tot seguit
A més a més(,) els van demanar de subscriure un nou
contracte perquè el concert es portés a terme més
endavant.
a causa de/que; per causa de/que; de Pel fet que plovia, han ajornat el concert.
resultes de; arran de; com que A causa que plovia, han ajornat el concert.
perquè; ja que; atès que; vist que; Vist que la pluja impedia que es fes el concert,
atès / atesa l’organització i els músics van decidir ajornar-lo.
Per expressar
gràcies a/que Arran de la pluja, es va ajornar el concert.
una causa
per culpa de Com que l’organització i els músics es van posar d’acord,
per aquest motiu el concert es va ajornar.
pel fet que No es va portar a terme el concert de resultes de la
per tal com pluja.
així; així és que
així doncs
La pluja impedia connectar els aparells; així doncs, el
doncs; per tant
concert es va haver d’ajornar.
[com] a conseqüència de
La pluja impedia connectar els aparells i,
en conseqüència
Per expressar consegüentment, el concert es va haver d’ajornar.
consegüentment; per consegüent
una La pluja impedia connectar els aparells; en
cosa que; per la qual cosa
conseqüència conseqüència, el concert es va haver d’ajornar.
de manera que
En efecte, la pluja va provocar que s’ajornés el concert.
en efecte
La pluja impedia connectar els aparells, per la qual cosa
fins al punt que
el concert es va haver d’ajornar.
per això; és per això que
per aquest fet
a fi de (+ v. inf.); a fi que
perquè (+ v. inf.) L’organització i els músics van arribar a un acord a fi
per a (+ nom); per (+ v. inf.) d’ajornar el concert.
Per expressar per tal de (+ v. inf.); per tal que L’organització i els músics van arribar a un acord per
una finalitat a l’efecte de (+ v. inf.) ajornar el concert. / ... per a l’ajornament del concert.
amb l’objectiu de (+ v. inf.)/que L’organització i els músics van arribar a un acord per tal
amb la finalitat de (+ v. inf.)/que que s’ajornés el concert.
la finalitat del qual
206 Expressió escrita](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-207-2048.jpg)
![ELS CONNECTORS Tema 3
en el cas que/de
fora que; tret de/que
llevat de/que; posat que El concert es farà més endavant, llevat que l’organització
sempre que; i els músics no decideixin una altra cosa.
Per expressar si; si de cas; si fa al cas El concert es farà més endavant sempre que
si és necessari; l’organització i els músics hi estiguin d’acord.
una condició
si fos el cas; Si hi estan d’acord, el concert es farà més endavant.
o una
si [molt] convé La suspensió del concert, si s’escau, comportarà moltes
excepció si no és que pèrdues. [si es produeix]
si per cas; si de cas Cal que l’organització i els músics acordin, si escau,
si s’escau ajornar el concert. [si és procedent]
si escau
tenint en compte
[això] no obstant; no obstant [això]
L’organització va comunicar al públic la decisió que
però
el concert s’ajornava; així i tot, el públic es resistia a
tanmateix
abandonar el recinte.
malgrat [que]; malgrat tot;
L’organització volia suspendre definitivament el concert;
així i tot; tot i així; tot i amb això
en canvi, els músics només volien ajornar-lo.
Per indicar al contrari; en/per contra
L’organització volia suspendre definitivament el concert,
altrament
oposició o mentre que els músics només volien ajornar-lo.
amb tot; amb tot i això
objecció L’organització volia suspendre definitivament el concert.
ans [al contrari]
No obstant això, només es va ajornar.
ara bé
L’organització volia suspendre definitivament el concert;
de fet
tanmateix, els músics s’hi van oposar.
de tota manera
L’organització volia suspendre definitivament el concert;
en canvi
els músics, però, s’hi van oposar.
encara que; tot i [que]
si bé
a continuació
A continuació(,) l’organització va comunicar al públic
d’una banda; de l’altra (d’una altra);
que el concert s’ajornava.
d’altra banda;
En acabat(,) l’organització va comunicar al públic que el
Per marcar d’entrada; per començar
concert s’ajornava.
ordre en primer lloc; primer; primerament
En primer lloc, l’organització i els músics van arribar a
en segon lloc; segon; segonament
un acord i, en segon lloc, l’organització va comunicar al
al final; en acabat; en darrer lloc/
públic que el concert s’ajornava.
terme; en últim lloc/terme; per fi
això és; o sigui
Els músics volien ajornar el concert, és a dir, fer-lo més
Per fer és a dir
endavant.
aclariments a saber; és a saber
Expressió escrita 207](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-208-2048.jpg)
![El llenguatge oral té uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: l’entonació, l’ús de frases
inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcció gramatical en què la primera part no lliga
gramaticalment amb la primera), els mots crossa, l’espontaneïtat, l’ús de les variants dialectals, etc. La
situació comunicativa i la competència lingüística de cada orador fan que cada missatge sigui diferent.
Ara bé, qualsevol exposició oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisió, coherència,
naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a configurar el discurs (frases
curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a l’hora de reproduir-lo
(entonació, pausa, pronúncia correcta, ús de mots normatius...).
Així doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut d’un discurs. Hem de saber què
direm però també com ho direm, per tal que la comunicació sigui eficaç.
Tot seguit, reproduïm unes pautes que contribueixen a millorar el discurs.
1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes d’ús de
l’estàndard oral, no pot deixar de banda els seus orígens.
a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralització [ə] de la a i la e en posició àtona.
b) De la mateixa manera, la o en posició àtona es converteix en [u].
c) Cal fer les distincions entre [e] i [ε], [o] i [ɔ]. A més a més, cal tenir en compte la diferent repartició de les
vocals obertes i tancades que responen a àmbits geogràfics diferents. Així mentre els parlants del bloc
oriental diuen cad[ε]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na.
2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir
ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]ió per impre[s]ió.
3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com:
majúscula, pronunciada incorrectament *ma[j]úscula, o jutge, pronunciada també incorrectament *[j]utge.
En altres casos, es produeix un error de pronúncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir.
4. No hem de desplaçar l’accent, normalment ho fem per interferència castellana, en la conjugació de verbs
amb l’infinitu acabat en –iar: *anúncia per anuncia, *estúdia per estudia, etc.
5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb l’ús de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com
*tenir que, *deure de, etc.
6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fonètics (mmm...).
7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: és a dir, vull dir, o sigui...
8. No fer servir la forma lis pel pronom els.
9. No són recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit...
10. La -t final dels gerundis és muda (excepte quan la grafia del mot següent fa que se sensibilitzi): saben[Ø]
però sabent-ho .
11. La -r dels infinitius també és muda: canta[Ø], téme[Ø] , sorti[Ø]; igual com la -r final de molts mots: fuste[Ø],
bestia[Ø], po[Ø]. Tot i així hi ha algunes paraules en què aquesta -r final sí que es pronuncia: amor, tenor, mar.
228 Expressió oral](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-229-2048.jpg)
![12. Les consonants fricatives i africades en posició final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o
consonant sorda: les cançons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores.
13. No s’ha d’ometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot
començat en vocal. Així haurem de dir: am[b] ell i també san[t] Antoni.
Expressió oral 229](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-230-2048.jpg)
![Ortografia
La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita
que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una
angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé
que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són...” No se n’havia recordat
mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una mà davant de la boca
per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li
agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records!
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió
catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un
capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme
pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del
profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues
setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i
deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
LA DIÈRESI
Pàg. 25. Exercici 1
ve-ï-na be-cai-na ra-ïm
frui-ta ge-ni-üt di-a
sa-ïm con-se-qüent trans-e-ünt
di-ürn fei-na un-güent
riu ai-gua co-foi
ter-ra-qüi ma-le-ï-en pro-du-ï-a
boi-ra pe-üc es-mor-te-ït
an-ti-gui-tat pe-ü-lla in-tro-du-ï-u
al-moi-na pro-te-ï-na jo-ia
he-ro-ï-na con-tri-bu-ïs-sin ta-üt
pa-la-uet llu-ï-es ca-fe-ï-na
Pàg. 25. Exercici 2
tradueixo traduïa tradueixi traduís
tradueixes traduïes tradueixis traduïssis tradueix
tradueix traduïa tradueixi traduís tradueixi
traduïm traduíem traduïm traduíssim traduïm
traduïu traduíeu traduïu traduíssiu traduïu
tradueixen traduïen tradueixin traduïssin tradueixin
Pàg. 26. Exercici 3
amb accent amb dièresi sense accent ni dièresi
Lluís, país, veí, genuí, països, aïllar, aïllament, traïdoria, agraïes, beneïda, mania, llengua, juliol, viure,
beneí, produíeu, Caín lluïssor, fluïdesa, assiduïtat, descafeïnat, veïnatge accentua, diumenge
252 Clau dels exercicis](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-253-2048.jpg)
![Diccionaris
Abril Español, Joan. Diccionari de frases fetes. 4a edició. Barcelona: Edicions 62, 1999.
Bruguera, Joan. Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990.
Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions.
Barcelona: Edicions 62, 1999.
Ruaix, Jordi. Diccionari auxiliar. Moià: Josep Ruaix, 1996.
Diccionari castellà-català. Barcelona. 4a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.
Diccionari català-castellà. Barcelona. 3a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.
Diccionari de la llengua catalana. 2a edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.
Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.
Manuals i llibres complementaris
Alemany, Esther [et al.]. Curs de llengua catalana. Nivell suficiència 1, 2 i 3 i solucionaris. Barcelona: Edicions
Castellnou, 2005.
Badia Margarit, Antoni. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994.
Badia, Joan; Brugarolas, Núria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001.
Badia, Joan; Brugarolas, Núria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Solucionari. Barcelona: Castellnou, 2001.
Badia, Joan [et al.]. Llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Edicions
Castellnou, 1997.
Badia, Joan [et al.]. 1000 exercicis per al nivell C. Barcelona: Castellnou, 2000.
Badia, Joan i Grifoll, Jordi. Ortografia catalana. Barcelona: Castellnou, 2005.
Castellanos i Vila, Josep A. Quadern. Normativa bàsica de la llengua catalana. Institut de Ciències de l’Educació.
UAB, 1998.
Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 16a edició. Barcelona: Teide, 1996.
Herrero, Pere; Valle, Maria. Llengua catalana: Material didàctic per a cursos de nivell C. Barcelona: EAPC, 2004.
Marquina, Ferran; Pallàs, Víctor i Pazos, M. Lluïsa. Exercicis per a l’obtenció del certificat de capacitació en llengua
catalana. Barcelona: La Busca Edicions. 1997, reimpressió 2006. Mas, Marta [et al.]. 10 exàmens de català. El
nou nivell C. Barcelona: Teide, 2001.
Mestres, J.M.; Costa, J.; Oliva, M.; Fité, R. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 3a. edició. Barcelona: Eumo
Editorial / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/1. Moià: Josep Ruaix, 1997.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/2. Moià: Josep Ruaix, 1998.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/3. Moià: Josep Ruaix, 1998.
Ruaix i Vinyet, Jordi. Punts conflictius de català. Barcelona: Barcanova, 1989.
Solà, Joan. Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990.
Xuriguera, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. 9a ed. Barcelona: Claret, 2008.
Documents de la Secció Filològica, I. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XIX, 1990.
Documents de la Secció Filològica, II. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XXVII, 1993.
Documents de la Secció Filològica, III. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XXX, 1996.
Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002.
306 Bibliografia](https://image.slidesharecdn.com/nivellcsolucionari-121225183430-phpapp01/75/Nivell-c-solucionari-307-2048.jpg)
More Related Content
Nivell c solucionari
- 4.
- 5. BIBLIOTECA DE CATALUNYA- DADES CIP Curs de llengua catalana. Nivell C Bibliografia I. Catalunya. Departament de Justícia 1. Català – Gramàtica – Ensenyament 804.99-5 Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se’n citi el titular dels drets (Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca. © Generalitat de Catalunya Departament de Justícia www.gencat.cat/justicia Primera edició: novembre de 2008 Dipòsit legal: B-53.838-2008 Creació gràfica i impressió: Novatesa Gràfiques, SL La versió electrònica d’aquest document és accessible a www.gencat.cat/justicia/departament/publicacions
- 6. ÍNDEX ORTOGRAFIA . ............................................................................................................ 7 La síl·laba ....................................................................................................................... 8 A/E àtones . .................................................................................................................. 11 O/U àtones . .................................................................................................................. 15 L’accentuació .............................................................................................................. 19 La dièresi ....................................................................................................................... 24 B/V ................................................................................................................................... 28 Les oclusives ................................................................................................................ 31 S sorda i S sonora ....................................................................................................... 35 G/J (TG/TJ), IG/TX, X/IX ............................................................................................ 39 M (MPC, MPT), N . ........................................................................................................ 42 R/RR ................................................................................................................................. 44 L/L·L/LL . ......................................................................................................................... 47 H ....................................................................................................................................... 50 MORFOSINTAXI . ....................................................................................................... 53 L’oració ........................................................................................................................... 54 Els determinants i els quantificadors ................................................................. 59 El substantiu i l’adjectiu. Gènere i nombre ...................................................... 71 El verb . ........................................................................................................................... 82 Les funcions sintàctiques ....................................................................................... 102 Els pronoms febles . .................................................................................................. 110 Els pronoms relatius ................................................................................................. 123 Les preposicions ........................................................................................................ 133 Les conjuncions .......................................................................................................... 144 Els adverbis . ................................................................................................................ 152 LÈXIC .............................................................................................................................. 159 Derivació ....................................................................................................................... 160 Mots compostos ........................................................................................................ 170 Sinonímia i antonímia .............................................................................................. 174 Polisèmia i homonímia . ........................................................................................... 177 Locucions i frases fetes . .......................................................................................... 179 Barbarismes . ............................................................................................................... 184 Problemes lèxics ........................................................................................................ 190
- 7. EXPRESSIÓ ESCRITA ............................................................................................... 197 Introducció ................................................................................................................... 198 La puntuació ................................................................................................................ 202 Els connectors ............................................................................................................. 205 La descripció ................................................................................................................ 209 El resum ......................................................................................................................... 210 La narració ................................................................................................................... 212 La carta personal ........................................................................................................ 213 La carta formal ............................................................................................................ 217 El text argumentatiu ................................................................................................. 222 El text instructiu . ........................................................................................................ 224 EXPRESSIÓ ORAL . .................................................................................................... 227 MODELS D’EXAMEN ............................................................................................... 231 Clau dels exercicis . .......................................................................................... 245 BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................... 305
- 8.
- 9. Tema 1 LA SÍL·LABA Entenem per síl·laba un grup de sons que emetem d’un sol cop de veu. Els diftongs Un diftong és la reunió en una mateixa síl·laba d’una vocal i d’una i o una u. gua: a-guan-tar qua: qua-li-tat güe: ai-güe-ra qüe: de-lin-qüent Creixents ua, üe, üi, uo darrere de g o q güi: pin-güí qüi: a-qüi-cul-tu-ra guo: pa-rai-guot quo: quo-ti-di-à ai: ai-re au: pa-lau Quan la i i la u estan situades al darrere d’una altra ei: fei-na eu: creu-re Decreixents vocal oi: noi iu: viu-re ui: cui-na ou: mou-re Remarques a) Els diftongs ii i uu, tot i que teòricament possibles, són rars en la nostra llengua. b) Quan tenim dues vocals contigües en síl·labes diferents diem que estem en presència d’un hiat o hiatus, no d’un diftong. Eu-là-li-a, Jo-an, u-ni-ó, cu-a, te-a-tre c) En els diftongs decreixents la primera lletra funciona com una vocal i la segona, com una semivocal. En aquestes combinacions la semivocal mai no és tònica, altrament no hi hauria diftong, sinó hiat. En moltes paraules que porten dièresi aquest símbol indica la presència d’un hiat on hi podria haver un diftong decreixent. a-gra-ir, tra-du-int, trans-e-ünt, ra-ïm, ve-í d) Tingueu en compte com separem les combinacions següents que molts manuals inclouen en els diftongs creixents: i + vocal a inici de mot io-gurt, io-de, hie-na, iu-gos-lau, iot no-ia, La-ia, fe-ia, dè-iem, dú-iem vocal + i /u + vocal cre-uar, be-uen, ni-ua-da, mo-uen Els triftongs Són el resultat de la combinació, en una mateixa síl·laba, d’un diftong creixent i un de decreixent. Al-guai-re, Pa-ra-guai, guai-tar, fè-ieu, dú-ieu, cre-ueu 8 Ortografia
- 10. LA SÍL·LABA Tema 1 La separació de síl·labes a efectes ortogràfics a) Els dígrafs gu a-con-se-guir ny pi-nya Dígrafs que no podem separar qu ro-ques ig re-buig ll ca-va-ller rr car-ro ss tas-sa sc as-cen-sor l·l til-la Dígrafs que hem de separar tx cot-xe tj nat-ja tg fet-ge tz set-ze ix cai-xa b) En els mots compostos hem de destriar quins són els elements que els integren. in-ter-ur-bà, trans-at-làn-tic, mal-a-gra-ït, in-hu-mà, al-ho-ra, cel-o-bert c) A final o a inici de ratlla no podem deixar mai una lletra tota sola. Per tant, és incorrecte fer les següents separacions: farmàci-a, d’-altres, l’-oli, a-nell, o-bligació Síl·laba tònica i síl·laba àtona La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols. camí, algú, paper, dolent, paret, parlarem, faré, roí, Mots aguts La síl·laba tònica és l’última. demà, partit cérvol, pinta, jutge, pilota, til·la, préssec, platja, Mots plans La síl·laba tònica és la penúltima. beina ràdio, autèntica, Dénia, física, història, fórmula, Mots esdrúixols La síl·laba tònica és l’antepenúltima. Úrsula uEXERCICIS 1. Separeu les síl·labes d’aquestes paraules i classifiqueu-les segons si tenen diftong creixent, decreixent o hiat. caure, interlocutòria, eina, treure, condició, guineana, quatre, boina, freqüent, pingüí, fruita, sentien, aguantar, continuar, quota, ciutat, crueltat, antiquari, cloure, cuota, guapa diftong creixent diftong decreixent hiat Ortografia 9
- 11. LA SÍL·LABA Tema 1 2. Separeu les síl·labes de les paraules següents i digueu quantes síl·labes té cadascuna. Ex.: adhesió ad-he-si-ó 4 desinhibició interacció guaitéssim atribuir mouen traduïa reimpressió possessiu joieria interactuar cloïssa borratxera guaitar guant delinqüència juliol trèieu bellugueig il·lusió Eulàlia diguéssiu sapigueu cacauet policíac veïna anàveu Maria vosaltres besàvia iaia llenyataire produir engreixar aleatòria 3. Torneu a escriure aquestes poblacions dels Països Catalans amb les síl·labes separades. Tingueu en compte que teniu un requadre per a cada síl·laba. Aiguamúrcia Duesaigües Alguaire Maials Guadassuar Arbúcies Carcaixent Enveig Borriana Eivissa Paüls Mollerussa Riudecanyes Dénia 4. Classifiqueu, com en l’exemple, les paraules de més d’una síl·laba d’aquesta cita segons si són agudes, planes o esdrúixoles. Escriviu-les amb les síl·labes separades. Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi ha de morts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació. Stanislaw Jerzy Lec (1909-1966), escriptor polonès Agudes: Planes: ce-men-ti-ri Esdrúixoles: 10 Ortografia
- 12. Tema 2 A/E ÀTONES Anomenemvocal neutra el so vocàlic del català oriental que correspon a les vocals a/e en posició àtona i que de vegades s’escriu amb a i d’altres amb e, però que fonèticament és un so entremig que representem amb el símbol [∂]. A/E àtones en l’acabament de substantius i adjectius En general, els mots masculins acaben en -e i els femenins acaben en -a. alcalde, poble, Pere, viatge porta, taula, Maria, platja directe, tendre, esquerre, ample directa, tendra, esquerra, ampla Aquests acabaments coincideixen amb els acabaments en castellà, però no sempre és així. el pobre, la pobra el pediatre, la pediatra el psiquiatre, la psiquiatra la pesta, la tarda, la planícia, l’orgue, l’Esteve la ema, la ena, la ela, la essa, la erra (els noms de lletra) D’altra banda, hi ha alguns mots que no segueixen la regla general i que, per tant, són excepció a la norma. És a dir: masculins que acaben en -a i femenins que acaben en -e. -arca: monarca, patriarca -cida: homicida, insecticida -ista: artista, ciclista Les terminacions -ma: diploma, cisma -grama: programa, diagrama Masculins -ta: pirata, demòcrata que acaben en -a Substantius masculins el defensa, el guàrdia, el paleta, el policia, el terra, el guarda-roba, el que provenen de paraigua, el picaporta femenins dia, goril·la, ioga, mapa, papa, pària, el tequila, el titella, antípoda (masc. Altres i fem.), geòmetra (masc. i fem.), trànsfuga (masc. i fem.), agrícola (masc. i fem.), belga (masc. i fem.) febre, flaire, llebre, mare, torre, Carme, Irene, Clotilde, Matilde, verge, Els femenins següents àgape, barbàrie, base, calvície, classe, faringe, fase, higiene, superfície, espècie, sèrie Femenins -aire: cantaire, xerraire que acaben -ble: comptable, feble en -e Les terminacions -me: enorme, inerme -ne: indemne, solemne -re: acre, alegre Altres jove, ferotge, múltiple, rude, salvatge, tènue, verge, ximple Tots els substantius i adjectius, encara que en singular acabin en -a, fan el plural en -es. Recordeu que la formació de plural comporta els canvis ortogràfics següents: ca > ques: vaca > vaques ja > ges: esponja > esponges ça > ces: plaça > places ga > gues: mànega > mànegues qua > qües: Pasqua > Pasqües gua > gües: aigua > aigües Ortografia 11
- 13. A/E ÀTONES Tema 2 A/E àtones en l’acabament de verbs Si la vocal neutra és l’última lletra, hi escrivim -a; si la vocal neutra és la penúltima lletra, hi escrivim -e. venia, anava, canta, deia venien, anaves, cantes, dèieu Hi ha, però, algunes formes de verb que acaben en -e. Els infinitius dels verbs de la 2a conjugació: veure, prendre, riure, caure Les formes: corre, vine, obre, omple A/E àtones en l’arrel dels mots Com podem saber quina lletra cal escriure? Exemples taula > taulada Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la família Substantius teula > teulada on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat i adjectius blau > blavós (gràficament o no). negre > negrós parla > parlar Verbs Buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu. queda > quedar Els verbs següents, però, tenen doble arrel. Cal escriure la vocal que pronunciem en posició tònica, i a, en posició àtona. jeure (jaure) jec (jac), jeguis (jaguis), jaiem, jauríeu, jaient, jagut néixer (nàixer) neixi (naixi), neix (naix), naixia, naixessis, naixent, nascut treure (traure) treus (traus), treuen (trauen), trauràs, traguem, traient, tret En canvi, els verbs següents presenten alternances de a/e en el radical, però les formes àtones sempre s’escriuen amb a. saber sé, sabés caure quèiem, cauran fer fent, faria haver hem, hagut Recordeu que els mots següents sovint s’escriuen malament per influència del castellà. Català amb e / castellà amb a albercoc alcàsser almogàver ametista ànec assemblea cànem canemàs Caterina eben efeminat emparar Empordà Empúries enyorar espàrrec estella estendard Esteve gelea javelina Llàtzer malenconia màrfega meravella monestir orfe orgue polseguera punxegut ràfega rapsode rave resplendir sergent setí sometent tàlem tàvec temptejar tràfec treball vernís Xúquer 12 Ortografia
- 14. A/E ÀTONES Tema 2 Català amb a / castellà amb e afaitar ambaixada arravatar assassí avaluar avantatge avaria davall davant darrere latrina maragda quarantena ramat rancor sanefa sarbatana Sardenya uEXERCICIS 1. Completeu els substantius següents amb a/e. Tingueu en compte que en el primer grup tots són masculins, i en el segon, femenins. psiquiatr... dogm... mestr... ebenist... orf... periodism... belg... rav... sogr... templ... tract... vespr... símptom... bisb... pediatr... palet... deut... comet... titell... pebr... sèri... escombriair... Assumpt... flair... piràmid... rest... sogr... catàstrof... tard... llebr... templ... lleny... ef... pediatr... Carm... pest... obr... cov... act... xacr... 2. Escriviu el singular (masculí i femení) d’aquests adjectius. xerraires: agres: golafres: terribles: còmodes: cultes: lliures: dignes: rudes: joves: liles: agrícoles: ximples: amples: tendres: pulcres: alegres: pobres: febles: rectes: neutres: 3. Completeu la taula següent tal com mostrem en l’exemple. Derivat Primitiu Verb derivat terreny terra aterrar t...ulell emb...natge t...ndresa quar...ntena recl...mació c...ndrer abr...çada m...ndrós bl...vor verm...llor lam...ntació f...blesa Ortografia 13
- 15. A/E ÀTONES Tema 2 4. I ara completeu la taula de verbs següents d’acord amb l’exemple. pensar jo penso tu pensaves ell pensarà pensant saber treure afaitar néixer caure jeure 5. Completeu aquestes frases amb una de les dues paraules que teniu entre parèntesis. 1. Em fa l’................ (afecte / efecte) que fa la seva feina amb diligència. 2. La Mariona ............... (centra / centre) el seu treball de recerca en l’evolució de la pagesia. 3. Cal enllestir el .............. (conducta / conducte) de l’aigua abans de l’arribada de les pluges. 4. La nau ................ (espacial / especial) es va enlairar amb cinc tripulants europeus. 5. La modista m’............... (estranyaria / estrenyeria) el vestit per a la festa si l’hi portés avui. 6. Avui es ................ (jutja / jutge) a l’Audiència l’acusat de l’homicidi de Romeu Guinart. 7. Aquest any no hi haurà prou pastures per a tots els ................ (ramats / remats). 8. Al poble on passo l’estiu, Gisclareny, hi ................ (regna / regne) la tranquil·litat. 9. Avui gairebé cap jove ja no treballa en la ................ (tornaria / torneria). 1 0. El genet ................ (subjecta / subjecte) el cavall amb fermesa abans de la cursa. 6. Completeu les paraules i torneu-les a escriure al costat del seu sinònim o hiperònim. orgue, ass...ssí, jav...lina, pols...guera, l...trina, r...ncor, punx...gut, ...stella, ...valuar, fr...gant, ràf...ga, tràf...c, est...ndard, g...lea, m...r...vella, r...spl...ndir, av...ria, màrf...ga, v...rnís, av...ntatjós, s...rgent harmònium: orgue llança: ratxa: afilat: brillar: fusta: olorós: gelatina: puntuar: agitació: sac: laca: militar: vàter: desperfecte: penó: homicida: profitós: polsinera: ressentiment: prodigi: 7. Completeu els buits amb les vocals adients. 1. Tot i el caràcter ...f...minat i aquella pell de s...tí, destacava entr... la rest... dels ...mbaix...dors en ser un dels homes més atractius de l’...ss...mblea. 2. La metgessa forens... va examinar la presumpt... homicid... i va recom...nar que rom...ngués aj...guda un mínim de quar...nta-vuit hores per un problema al pàncre...s. 3. La veu del rapsod... ompl... la sala del mon...stir mentr... els tr...balladors que la restaur...n en van d...v...llant plaques de la t...ulada. 4. Vés tr...ient del cov... els alb...rcocs que s’hagin fet malbé i posa’ls a la caixa del r...có. 5. L’...stiu passat vàr...m fer un viatg... per S...rdenya, però ...nguany anirem a ...mpúri...s, a l’Alt ...mpordà, perquè arran del n...ix...ment de la nostr... filla no podem viatjar lluny. 6. Corr... una altr... vegad... cap al celler i digu...s a l’Estev... que l’ampoll... verd... només s’ompl... fins a la m...itat. 7. Per veur... si la s...nefa amb forma de ess... ha quedat ben fixada te l’has de mirar pel d...vant i pel d...rrer... . 8. La jutgessa va admetr... el recurs d’...mpara interposat i va prendr... la decisió d’obrir el procediment un altr... cop. 9. La Cat...rina, pobr..., ...ncar... ...nyora l’època en què només lluïa m...ragdes i am...tistes. 1 0. Obr... una llauna d’espàrr...cs perquè f...rem una bona am...nida d’enciam i n’hi posarem. 14 Ortografia
- 16. Tema 3 O/U ÀTONES Encatalà oriental les o i les u que es troben en posició àtona es pronuncien totes dues com una u. O/U àtones en l’arrel dels mots Com podem saber quina lletra cal escriure? Exemples Buscar el primitiu de la paraula o una paraula de la família Substantius i lluny > llunyania on aquest so aparegui en posició tònica, és a dir, accentuat adjectius grumoll > grumollós (gràficament o no). ell munta > muntar Verbs Buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu. ell triomfa > triomfar Ara bé, no sempre que la tònica s’escriu amb o o amb u aquesta lletra es conserva en les altres paraules de la mateixa família. a) En els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i els seus compostos) aquesta vocal s’escriu u quan és tònica i o quan és àtona. collir collíem, colliré culli, culls cosir cosíssim, cosiries cuso, cusin escopir escopiré, escopia escup, escupis sortir sortiríeu, sortí surt, surto tossir tossim, tossissis tusso, tussi b) En els verbs poder i voler, quan l’arrel és tònica, escrivim o/u, segons soni; quan l’arrel és àtona escrivim o, llevat de les formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu, que s’escriuen totes amb u. puc / vull pugui / vulgui pots / vols puguis / vulguis pugues / vulgues pot / vol pugui / vulgui pugui / vulgui podem / volem puguem / vulguem puguem / vulguem podeu / voleu pugueu / vulgueu pugueu / vulgueu poden / volen puguin / vulguin puguin / vulguin c) Els pseudoderivats són mots cultes derivats directament del llatí i no de la paraula catalana evolucionada del llatí. És per això que no es pot partir del primitiu català per escriure’ls correctament. Primitius Derivats Pseudoderivats boca boqueta bucal cònsol consolat consular corb encorbar curvatura, curvilini doble doblar duplicar, duplicitat dolç endolcir dulcificar, edulcorar home homenet humà, humanitat, humanisme jove jovent, joventut juvenil moc mocós mucositat, mucosa món ______ mundial, mundà nodrir nodriment nutritiu, nutrició sorgir ressorgir insurgent, insurrecció títol titolàs titular, titulació volcà volcànic vulcanisme Ortografia 15
- 17. O/U ÀTONES Tema 3 O/U àtones en l’acabament dels mots Normalment s’ha d’escriure -o: xoriço, toro, lloro... Substantius i Hi ha alguns cultismes, però, que acaben en -u. Sovint coincideixen amb la terminació adjectius en castellà -uo: individu, vidu, interviu, contigu, mutu... La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -o: admeto, cabo, començo, rebo, Verbs venço... La terminació del plural de noms i adjectius masculins és sempre -os, tot i que en català oriental soni -us: discos, calaixos, braços, pisos, espessos, textos, lletjos, complexos... Cal no confondre aquests plurals amb mots invariables com: tipus, globus, cactus, sinus, cosinus, ficus... Recordeu que els mots següents sovint s’escriuen malament per influència del castellà! Català amb o / castellà amb u aixovar atordir avorrir-se bordell Borriana botifarra brúixola capítol cartolina cobrir colobra complimentar complir cònsol embotir Empordà escapolir-se escodrinyar escopir escrúpol esdrúixol fonament furóncol governatiu Hongria Joan joglar joventut monyó mostela nodrir ordir pèndol podrir polir polvoritzar rètol robí roí Romania rossinyol sofrir sorgir sospirar sostreure tamboret títol tomba tonyina Torí Català amb u / castellà amb o ateneu bufetada butlletí butxaca cacau correu cuirassa escullera estiu europeu fetus focus fòrum harmònium liceu muntanya muntar mussol Pirineus Pompeu porus ritu riu sèrum sinus subornar sufocar supèrbia suportar tètanus tramuntana trofeu turmell turment vidu uEXERCICIS 1. Completeu amb o o u aquestes paraules i escriviu una paraula de la mateixa família que tingui una o o una u tòniques. floreta: flor b...ndat: garr...tada: p...nxegut: f...guera: rej...venir: j...ventut: f...llejar: f...llia: f...scor: f...mera: cart...lina: s...rdesa: d...tzena: j...guina: p...bresa: s...rtejar: toss...deria: ...llada: f...steria: c...llada: p...rtalada: p...ruc: pl...mall: 16 Ortografia
- 18. O/U ÀTONES Tema 3 2. Completeu el quadre segons l’exemple. dur duc duies duguem dut tossir poder muntar sortir bullir voler collir 3. Completeu els pseudoderivats següents i aparelleu-los amb la seva definició. b...cal Que posseeix un títol. cons...lar De tot el món. d...plicar Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols. n...trició Conjunt de les manifestacions volcàniques. v...lcanisme Que segueix una línia corba. c...rvilini Fer dolç. tit...lar Fer doble, multiplicar per dos. m...ndial Pertanyent a la joventut. j...venil Relatiu o pertanyent a la boca. d...lcificar Acció de nodrir o de nodrir-se, l’efecte. 4. Completeu aquestes paraules i classifiqueu-les segons que s’escriguin amb o, amb u o que no hi afegim ni o ni u. trofe..., cangur..., ganx..., barat..., s...pèrbia, s...spirar, corre..., tamb...ret, vidu..., rit..., b...tifarra, trib..., gest..., individ..., b...fetada, lice..., caca..., lavab..., estupend..., mutu..., escrúp...l, at...rdir, s...f...car, t...nyina, b...txaca, atene..., xoriç..., t...mba, t...rment, europe..., ridíc...l s’escriuen amb o s’escriuen amb u no hi afegim ni o ni u 5. Empleneu els buits de les frases següents amb o o u. 1. Se us ac...mulen els problemes si pretene... travessar la m...ntanya després d’haver-vos s...stret el J...an la brúix...la. 2. Agafe... el llibre primer sobre n...rmativa ...rbanística l...cal i ane... al tít...l preliminar, capít...l 1, per resoldre el cas dels b...rdells regentats per r...manes...s ubicats en carreteres dels Pirine...s. 3. Tot i s...p...sar un t...rment per a ell, va esc...llir l’adv...cacia ac...nsellat pel seu t...tor, encara que ell hauria v...lgut ser m...ntador. 4. Tingue... en compte que s...vint s’usa inc...rrectament el verb c...mplimentar com a sinònim d’emplenar. Ortografia 17
- 19. O/U ÀTONES Tema 3 5. El s...spitós de s...streure una gran quantitat de r...bins del magatzem va ac...nseguir escap...lir-se de la policia esc...rtat per una banda j...venil que havia s...b...rnat ja abans de l’esti.... 6. La pr...posta que va tri...mfar incl...ïa un rèt...l il·luminat per un p...tent foc...s que emetia una llum fl...orescent. 7. L’ac...sat ha inc...rregut en un delicte d’h...micidi amb l’agre...jant de traïd...ria, per la qual cosa la jutgessa l’ha c...ndemnat a una pena de presó inc...ndicional. 8. El viatge fins a T...rí en un tren tan atr...tinat li va permetre p...der llegir d’una tirada tot El pènd...l de Foucault. 9. Si p...guéssim c...brir les baixes ràpidament, p...dríem c...mplir amb escreix tots els compromis...s adoptats amb el g...vern. 1 0. No admet... que v...lgueu que el s...tssecretari de defensa h...ngarès faci públic el mem...ràndum que ha aixecat tanta p...lseguera. 6. Ompliu els buits del text següent amb les vocals corresponents. Un cop corregit, prepareu-vos el text perquè us el dictin. Un n...mbrós grup d’usuaris va viur... ahir una altr... j...rnada negr... a conseqüència de l’av...ria de trens. Els problemes més importants es var...n pr...duir a les lín...s emp...rdaneses, amb la cancel·lació de la m...tat dels trens previst...s fins a primera hora de la tard... . Els ...fectats, av...rrits d’haver de s...p...rtar el servei deficient que ...fereix l’empresa pel reiterat inc...mpliment de l’horari, van celebrar una ass...mblea en què es van c...nstituir com a grup i van instal·lar una taula per rec...llir signatures de queixa d...vant de diferents estacions, signatures que preten...n portar a l’òrgan g...vernamental competent. A més, els ...fectats consider...n que ni la ret...lació, ni les s...rtides d’emergència ni els av...ntatges per al j...vent i la gent gran són adequats. L’empresa ha anat tr...ient importància als fets i els ha ...valuat com a lleus, tot i la freqüència amb què han oc...rregut d...rrer...ment. 18 Ortografia
- 20. Tema 4 L’ACCENTUACIÓ L’accentuació gràficade les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del mot i per la terminació de la paraula. La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a la síl·laba. En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes per escriure bé l’accent sobre la e i la o. E oberta / e tancada La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert. alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè Mots aguts pagès, francès, Vallès, interès, entès mossèn, aprèn, ofèn, comprèn dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol Mots plans convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu Mots esdrúixols molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia Però hi ha excepcions a aquesta norma general. Formes verbals de futur i passat cantaré, diré, faré, aniré simple digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé Mots aguts amb accent Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové tancat accés (accessos), congrés (congressos), exprés Els mots que fan el plural en -essos (expressos), progrés (progressos) Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén Aquests tres adverbis després, només, adés prémer, témer, créixer, néixer, ésser Mots plans amb accent Els temps verbals següents érem, éreu, duguérem, duguéreu tancat tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol Mots esdrúixols amb Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega accent tancat Ortografia 19
- 21. L’ACCENTUACIÓ Tema 4 O oberta / o tancada La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten l’accent obert. Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història Però hi ha excepcions a aquesta norma general. això, allò, però, de debò Mots aguts amb accent obert arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò exclòs, conclòs, inclòs estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...) Mots plans amb accent tancat fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola Regla general d’accentuació S’accentuen els que acaben en les terminacions següents: -a: català -as: repàs -en: edèn, amén -e: cafè, convé -es: anglès, revés -in: Berlín Mots aguts -i: llumí -is: incís -o: allò, nadó -os: capgròs, calorós -u: comú -us: talús S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil, Mots plans íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens Mots esdrúixols S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen diftongs. Els mots aguts s’escriuen sense palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui, Mots amb accent gràfic. paranoic diftong decreixent Els mots plans s’escriuen amb accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei Mots amb Els mots plans s’escriuen sense contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua, diftong creixent accent gràfic. pasqua, pasqües Casos especials En els mots construïts amb formes prefixades acabades fisicoquímic, anglosaxó, amb o (i de vegades amb i) només porta accent el cardiovascular, socioeconòmic Mots compostos segon element, si s’escau. En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer pèl-roig, adéu-siau, més-dient element ha de portar accent, l’hi hem de posar. 20 Ortografia
- 22. L’ACCENTUACIÓ Tema 4 fàcil > fàcilment Adverbis acabats Porten accent si l’adjectiu de què provenen també en tèbia > tèbiament en -ment duu. comuna > comunament Així mateix, hi ha alguns mots que els parlants pronuncien de manera diferent a les regles d’accentuació i que, per tant, se solen accentuar malament. a) Alguns cultismes i mots d’origen estranger. Mots aguts Mots plans Mots esdrúixols oceà futbol intèrfon medul·la diòptria olimpíades timpà tiquet atmosfera míssil aurèola Himàlaia poliglot hoquei rèptil tèxtil Etiòpia Hèlsinki elit interval megàlit omòplat isòbara pneumònia iber oboè termòstat acne èczema Ítaca xassís Raimon Marràqueix víking període Àtila b) Determinades formes del present d’indicatiu i de subjuntiu dels verbs acabats en -iar. jo estudio / canvio / copio / denuncio (i no estúdio / cànvio / còpio / denúncio) tu estudies / canvies / copies / denuncies (i no estúdies / cànvies / còpies / denúncies) ell/a estudia / canvia / copia /denuncia (i no estúdia / cànvia / còpia / denúncia) ells/es estudien / canvien / copien / denuncien (i no estúdien / cànvien / còpien / denúncien) L’accent diacrític S’anomena diacrític l’accent que s’usa per diferenciar dos mots que s’escriuen igual però que tenen una pronúncia diferent i que, segons la regla general, no n’haurien de dur. Verbs sóc (v. ésser) / soc (soca) véns (v. venir) / vens (v. vendre) és (v. ésser) / es (pronom) vénen (v. venir) / venen (v. vendre) són (v. ésser) / son (ganes de dormir) té (v. tenir) / te (infusió; nom de la t; pronom) dóna (v. donar) / dona (sexe femení) sé (v. saber) / se (pronom) dónes (v. donar) / dones (sexe femení) mòlt (v. moldre) / molt (quantitatiu) fóra (v. ser) / fora (adverbi) Noms bóta (de vi) / bota (calçat) déu (divinitat) / deu (número; font: v. deure) móra (fruita) / mora (àrab) pèl (vellositat) / pel (contracció) ós (animal) / os (ossamenta) sòl (terreny) / sol (adjectiu; astre) nét, néta (parents) / net, neta (adjectiu) ús (acció d’usar) / us (pronom) mà (extremitat) / ma (possessiu) món (terra) / mon (possessiu) rés (pregària) / res (cap cosa) séc (plec) / sec (adjectiu; v. seure) Altres formes més (quantitatiu) / mes (període de l’any) sí (afirmació) / si (condicional) bé (riquesa; adverbi) / be (xai) què (pronom tònic) / que (conjunció; pronom àton) Ortografia 21
- 23. L’ACCENTUACIÓ Tema 4 uEXERCICIS 1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi. cantare comite mossen cafe apren enten pure ale pages impres irlandes cinque nomes entes tambe consome congres gairebe fare interes aixo resso boiros aficio ambdos espos preso arros coto refos exclos allo pero sino curios talos glorios repos difos inclos 2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar. riuet colliu dema permis aniran algun llumins Ramon porro avis aixi crosto votacio anireu Ferran proces respon cigro campio espai 3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui. corriem deies telefon debil reiem escrivia origens parlavem orfe fessin xerif llapis avisaven nuvol diguessiu feieu cantaveu fenomen sortieu cervol 4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi. Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin artilleria polvora Letonia policia camera academia esglesia pertinent ferestega origen palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima 5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin. hoquei olimpiades dioptria xassis elit xandall medul·la viking reptil periode atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa isobara missil futbol textil omoplat 6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi. 1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal. 2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la. 3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res. 4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres. 5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat. 22 Ortografia
- 24. L’ACCENTUACIÓ Tema 4 7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents. Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios? 8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27. El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos! 9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres. No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments. Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist. El pont dels jueus, Martí Gironell La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son...” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records! Mirall trencat, Mercè Rodoreda Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir. La vida després de Déu, Matthew Tree Ortografia 23
- 25. Tema 5 LA DIÈRESI La dièresi és un signe ortogràfic (¨) que s’escriu damunt les vocals i i u per indicar que es pronuncien, o que es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants. La dièresi, doncs, fa les funcions següents: a) Indica que la u es pronuncia en els grups qüe, qüi, güe, güi. aigües, següent, qüestió, freqüent, pingüí, argüir, adeqüi, obliqüitat b) Indica que la i o la u damunt la qual hi ha la dièresi no forma diftong amb la vocal en contacte. raïm, cocaïna, oïda, heroïna, fortuïta, peüc, reüll, diürn, cruïlla, proteïna, suïssa, països També és el cas d’aquests temps verbals dels verbs de la 3a conjugació l’infinitiu dels quals acaba en vocal+ir. conduïm produïm reduïm conduïu produïu reduïu conduïa produïa reduïa conduïes produïes reduïes conduïen produïen reduïen conduïssis produïssis reduïssis conduïssin produïssin reduïssin conduït/ïda produït/ïda reduït/ïda Així mateix, també porten dièresi les formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs l’infinitiu dels quals acaba en vocal+ar: denunciï, denunciïs, denunciïn actuï, actuïs, actuïn Hi ha altres mots en què la dièresi no és en síl·laba tònica i, per tant, és més difícil saber com s’escriuen. -tat: espontaneïtat, continuïtat, gratuïtat, heroïcitat, homogeneïtat -al: esferoïdal, trapezoïdal, discoïdal -itzar: europeïtzar, arcaïtzar A banda d’aquests acabaments, tenim altres mots que cal aprendre que porten dièresi. agraïment, posseïdor, intuïció, aïllar, amoïnar, arruïnar, atuïment, coïssor, decaïment, diürètic, ensaïmada, esfereïdor, esmorteïdor, genuïnament, suïcida, traïdor, veïnat, viduïtat Aquests mots que acabem d’esmentar són generalment derivats d’un mot que té una i o una u tòniques. agrair agraïment aïllo aïllar veí veïnat saïm ensaïmada 24 Ortografia
- 26. LA DIÈRESI Tema 5 Remarques Casos en què ens estalviem la dièresi: Exemples Quan la i o la u han de dur accent segons veí (aguda acabada en vocal) - veïna les regles d’accentuació agraíem (plana acabada en m) - agraïa Els mots que acaben en els sufixos egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista -isme i -ista agrair L’infinitiu, el gerundi, el futur i el agraint condicional dels verbs acabats en vocal+ir agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan (beneir, produir, seduir...) agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien Els mots que comencen per un prefix com reunir, reincidir, reintegrar, contraindicació, coincidència, coincidir re-, contra- i co- Els mots acabats en -um i -us harmònium, aquàrium, Pius, Màrius uEXERCICIS 1. Separeu les síl·labes d’aquests mots, marqueu-ne la tònica i poseu-los dièresi, si cal. veina: becaina: raim: fruita: geniut: dia: saim: consequent: transeunt: diurn: feina: unguent: riu: aigua: cofoi: terraqui: maleien: produia: boira: peuc: esmorteit: antiguitat: peulla: introduiu: almoina: proteina: joia: heroina: contribuissin: taut: palauet: lluies: cafeina: 2. Poseu les dièresis que calguin en aquestes formes del verb traduir. tradueixo traduia tradueixi traduís tradueixes traduies tradueixis traduissis tradueix tradueix traduia tradueixi traduís tradueixi traduim traduíem traduim traduíssim traduim traduiu traduíeu traduiu traduíssiu traduiu tradueixen traduien tradueixin traduissin tradueixin Ortografia 25
- 27. LA DIÈRESI Tema 5 3. Poseu accent o dièresi, si cal, en les paraules següents i classifiqueu-les. Lluis, paisos, aillar, pais, aillament, vei, mania, traidoria, agraies, genui, llengua, benei, produieu, beneida, lluissor, juliol, fluidesa, viure, assiduitat, Cain, descafeinat, veinatge, accentua, diumenge amb accent amb dièresi sense accent ni dièresi 4. Poseu dièresi i/o accent en aquestes paraules, si cal. trair arcaisme harmonium complaiem heroinoman rabiut egoista constituia proteinic fiin suin canvii contraindicat cuit circuit beneir reunificar suant gratuitament fluidament medium ateisme traduiria posseir deslluiment succeir intuicio queixa coieu reull succeiran constituint diuretic lluint obeim 5. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquestes frases. 1. No et refiis d’anar a l’aquarium amb el Marius i el Raul perque segur que obeiran les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pel·licula, els vikings, airats com uns posseits, esgrimien les armes perque els deus els beneissin. 3. Es millor que no s’enrabii tant amb el veinat si vol que el seu germa continui vivint al pis que tenien els avis a la cruilla entre els carrers de Napols i Valencia. 4. Per reduir els indexs de mortalitat en accidents de transit cal que apliqueu mesures com ara que les fabriques ja no produeixin automobils de serie tan rapids. 5. Es diu que es una dona molt intuitiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat d’una increible espontaneitat. 6. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquests textos. Encara que a primera vista sembla una cloissa mes, la cloissa d’Islandia no es un mol·lusc qualsevol, sino tot un fenomen aillat. Un grup d’oceanografs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu mes longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduit a partir de les linies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no es gratuit, ates que esta relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la historia del clima passat i la seva repercussio en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal mari. Un dels seus descobridors afirma que perque un esser visqui tant cal que crei mecanismes de defensa extraordinariament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Aixi, l’analisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Pero el que es preten en aquest escrit no es coneixer aquesta cloissa, sino saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloisses amb pesols i cigrons, o amb arros, o amb esparrecs de marge... 26 Ortografia
- 28. LA DIÈRESI Tema 5 Com cada any el capella de la parroquia expressava el seu agraiment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebracio de la Pasqua. I com cada any el public assistent era el mateix: en un banc, l’Antonia de cal Mas amb el seu marit, el Julia, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc seguent, l’Isaies Joan, proveidor de petits electrodomestics de gairebe tota la provincia, amb cara de no pair que la muller i les filles lluissin un escot tan generos en una cerimonia tan assenyalada; a continuacio, la familia Pujals, que havia contribuit a refer la teulada de l’esglesia; uns bancs mes enlla, la Lluisa Roig... I podriem allargar i allargar la llista, pero el fet que no continuem per aqui es que no volem que despres els omesos ens maleeixin els ossos dues centuries seguides. 7. Finalment, poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text. Despres d’un instant d’esverament general, un treballador mes sere que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprova que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla humana sino una peça escultorica. L’aspecte insolit i un pel esfereidor de la troballa, a causa de la mirada de l’unic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produides per l’enderroc, van ser la causa que la invencio estrambotica quedes abandonada entre les ruines. Camí de sirga, Jesús Moncada Ortografia 27
- 29. Tema 6 B/V Actualment la be (b) i la ve baixa (v) es pronuncien de la mateixa manera en gran part del domini lingüístic català, cosa que comporta problemes ortogràfics. Tenim, però, algunes regles que ens resolen alguns casos de dubte. Exemples Excepcions moble, bloc, oblidar, cobla Davant l i r abraçar, brusa, brivall, bressol Darrere m embolicar, comboi, vamba, reembors circumval·lació, tramvia, triumvirat Si a l’arrel d’un mot llop lloba, llobató de la mateixa família rep rebia, rebut trobem el so de p Exemples Darrere n canviar, convertir, enviament, envestir Si a l’arrel d’un mot de la mateixa família neu nevar, nevada trobem la lletra u viu viva, vivència La terminació de l’ imperfet d’indicatiu dels cantava, trobaves, acabàvem, arribàveu, parlaven verbs de la primera conjugació Tingueu present que els pseudoderivats, derivats d’un mot llatí, conserven la grafia llatina. Primitius Derivats Pseudoderivats avortar avortament aborció, abortiu calb calba, calbejar calvície cervell cervellet cerebral, cerebel corb (adj.) corba curvatura, curvilini corb (ocell) corbera còrvids deure devia dèbit escriu escrivent, escrivà escriba llavi llaviejar labial lliure lliurement llibertat, liberal moure movia, moviment automòbil, immòbil, mobilitzar, mòbil provar emprovador, aprovar, probable (que és possible), probabilitat, comprovable, provable probatori (que es pot provar) L’ús de b/v coincideix sovint amb el d’altres llengües romàniques, però no sempre és així. 28 Ortografia
- 30. B/V Tema 6 S’escriuen amb b: abans acabar Àlaba arribar automòbil baf baró basc beina bena (tira de fil) berbena (planta) berruga biga Biscaia bivac bolcar boleiar bufeta calb comboi corb desimbolt embenar rebentar rebolcar riba ribera saba sabó treballador S’escriuen amb v: advocat alcova almívar arravatar avall avet avi avorrir avortar bava canvi caravel·la cascavell cavall civada covard Còrdova endívia envestir escrivà espavilar Esteve esvelt fava gavardina govern gravar haver javelina l’Havana llavi núvol pavelló prevere provar raval rave rovell savi sivella tàvec taverna travar trèvol vaixell vedella vernís Vesuvi voltor uEXERCICIS 1. Completeu les paraules següents amb b/v tenint en compte les regles que afecten aquestes dues lletres. Aneu amb compte amb les paraules pseudoderivades. bla...or be...ia esto...ar tram...ia ne...ar arxi...ament la...ial sua...itat cla...ar mo...iment cal...ície ca...ota escri...ia automò...il re...ut vam...a trium...ir estre...ar o...lidar pro...abilitat bre...etat no...etat lli...ertat escla...itud circum...al·lació 2. Completeu amb mb o nv i escriviu un verb i un substantiu o adjectiu derivats de cada mot. verb subst. o adj. verb subst. o adj. esco......ra i......ent ca......i bo......a e......às to...... a......ició o......ra co......at e......olic 3. Completeu les paraules amb b/v i escriviu un verb derivat de cadascuna. sa...ó: ende...í: tra...a: tra...és: ...ufetada: ...af: a...anç: mò...il: ba...a: pro...a: ...adall: a...ís: co...ard: tre...all: cal...: Ortografia 29
- 31. B/V Tema 6 ...ernís: ...eina: nú...ol: ...olta: ...ena: ...ala: 4. Completeu els buits de les frases següents amb b/v. 1. Han impro...isat un en...elat annex al pa...elló d’esports per enca...ir tots els con...idats al congrés de tre...alladors socials. 2. El ...ehicle del pilot ala...ès va ...olcar al re...olt número di...uit en re...entar-se-li una roda del da...ant; així, el trè...ol que duia a la si...ella dels pantalons no li va portar gaire sort. 3. Ja cal que m’espa...ili si per les noces d’or dels a...is ...ull lluir un figura ...en es...elta. 4. L’ad...ocat de l’acusació va posar tra...es a l’hora d’admetre la gra...ació com a pro...a de la defensa en el cas dels a...ortaments il·legals. 5. A...ans de ser...ir-nos la ...edella amb fa...etes ens van portar una amanida d’endí...ies i ra...es amb un almí...ar que li dona...a un toc exòtic. 5. Completeu el text amb b/v i prepareu-vos-el perquè us el dictin. No sa...ia com ha...ia arri...at a la situació en què em tro...a...a: m’aca...a...a de separar, potser per a...orriment, per l’enyorança d’una altra època millor o, senzillament, perquè no el suporta...a. Si hagués de descriure què ha...ia influït a l’hora de prendre la gran decisió, pro...a...lement hauria d’esmentar les contínues infidelitats amb què l’Este...e m’ha...ia castigat des que ha...ia sa...ut com ha...ia condicionat el go...ern en la decisió de tancar nom...roses ta...ernes ...asques. La intuïció em diu, però, que les nostres desa...inences es remunten més enllà, que potser ja naixeren quan ens ...am conèixer mentre muntà...em a ca...all per aquella a...etosa del Montseny. 30 Ortografia
- 32. Tema 7 LES OCLUSIVES L’escripturade les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de síl·laba. En canvi, quan es troben en posició de final de síl·laba es pronuncien de la mateixa manera. sap / dissabte potser / nord sacsejar / càstig P/B, T/D, C/G a final de paraula a) En general, escrivim p, t, c després de vocal tònica o de diftong tònic. llop, tap, sap, equip, percep, naip mut, nebot, cunyat, humit, got , beneit groc, foc, aparec, amic, prec, arcaic Hi ha paraules, però, que no segueixen aquesta norma. Acaben en -b adob, club, tub, cub, Jacob, Carib, Job, baobab, esnob Els noms femenins acabats en -itud i -etud: solitud, lentitud, quietud Acaben en -d Els mots: fluid, fred, sud, quid, alcaid, David, Alfred, Conrad, Madrid Els mots acabats en -gog: pedagog, demagog Acaben en -g mag, estrateg, tuareg, Hug, zig-zag Tingueu en compte que paraules com inic o oblic fan el femení amb -qua (iniqua i obliqua), mentre que les paraules que acaben en -cu, com innocu o promiscu, fan el femení amb -cua (innòcua i promíscua). b) Després de consonant o de vocal àtona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats. àrab (arabesc), príncep (principat), superb (supèrbia) ràpid (rapidesa), sord (sordes), sort (sortós) càstig (castigar), amarg (amargar), fresc (frescor) No són comprovables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc. Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivació: són paraules que acaben en -c en lloc de -g. És el cas de la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc. I també d’aquests altres mots: mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga) Ortografia 31
- 33. LES OCLUSIVES Tema 7 A banda de totes aquestes regles, cal recordar: Exemples Els gerundis acaben en -nt. ballant, naixent, sortint Els adjectius plans que fan el femení en -da àcid (àcida), pàl·lid (pàl·lida), tímid (tímida) acaben en -d. Els mots acabats en -fag, -fug , -leg acaben en -g. sarcòfag, centrífug, sacríleg Cal escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no Tremp (trempolí), camp (camperol), tomb es pronunciïn. (tombar) Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no profund (profunditat), pont (pontet), es pronunciïn. desmunt (desmuntar) Paraules que s’escriuen sense -t final. col·legi, geni, premi, api P/B, T/D, C/G enmig de paraula Grafies p/b Exemples Excepcions abdicar, absència, absolut apnea, apte, òptic, òptim, Mots començats per ab-, ob- i sub-. objecte, obsessió, obtenir optar subjecte, subtil, submarí recepta, adoptar, escriptor, clepsa, En general escrivim p. dubte, sobte, dissabte el·lipsi, hipnosi També escrivim amb p els mots capsa, captar, capçalera, cabdal, cabdell, cabdill començats per cap-. capdamunt, capciós Grafies t/d Exemples Excepcions formatge, platja, ametlla, setmana, En general escrivim t. cotna, potser, dotze Escrivim d en els mots començats administració, adjectiu, admissió, atles, atleta, Atlàntic, atzar, per ad-. advocat atmosfera, atzavara Grafies c/g Exemples Excepcions cc accident, succés ct actor, recte Escrivim c davant c, t, z, s. cz èczema cs sacsejar, sacsó 32 Ortografia
- 34. LES OCLUSIVES Tema 7 gm fragment, augment acne, anècdota, aràcnid, gn signar, magnífic Escrivim g davant m, n, d, g. dracma, estricnina, gd magdalena, maragda sinècdoque, tècnic gg suggerir, suggestió u EXERCICIS 1. Escriviu la forma masculina d’aquests substantius i adjectius. adequada: sociòloga: geperuda: tímida: àcida: àvida: xenòfoba: pedagoga: austríaca: muda: fluida: cega: balba: gallega: càlida: humida: polida: opaca: clàssica: grega: plàcida: feréstega: malastruga: enemiga: 2. Escriviu el primitiu d’aquestes paraules. rigidesa: sortejar: agudesa: rapidesa: adobar: supèrbia: albergar: abadia: profunditat: candidesa: antiguitat: presseguer: destorbar: enfangar: catalogar: buidor: verdor: tombar: sangonós: fastigós: amargor: 3. Ompliu els buits de les paraules següents amb p/b, t/d, c/g. p/b t/d c/g su...venció ca...dal bu...llofa bi...llet mara...da si...nificat ca...dell su...til a...vocat a...zar è...zema anè...dota ò...tima ca...tenir a...mosfera a...miració sa...só si...natura ca...taire du...te è...nic co...na au...ment tè...nic a...te a...sència a...quisició reve...lla dra...ma co...nom 4. Completeu amb c o q i escriviu cada paraula al costat de la seva definició. eva...uar, ini...ua, ...uocient, ...uotidià, conspí...ua, innò...ua, obli...ua, và...ua, promís...ua, perspí...ua, a...uïtat Que no és perpendicular ni paral·lela a un pla, a una recta, a una direcció: Nombre que resulta de la divisió d’un nombre per un altre: Qualitat d’agut: Que manté relacions sexuals sovint i amb persones diferents: Ortografia 33
- 35. LES OCLUSIVES Tema 7 Buida, especialment en sentit figurat: Que atreu l’atenció per la seva excel·lència: Que no fa mal: Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: De cada dia: Treure d’un lloc les persones que l’ocupaven: Mancat de justícia: 5. Ompliu els buits del text següent amb les grafies corresponents (b/v/p/t/d/c/g). Aquell home àra... vi...ia al nor... de ...iscaia i regenta...a des de feia molt de temps un clu... ròne..., amb ...igues fumades i rene...s escrits a les pare...s. Era alt i cal..., tenia una ...erruga al lla...i i se li perfila...a una incipient cor...a de la felicita... Tenia per soci un paio norue..., fre..., prim com un espàrre... i pàl·li... com un glo... de llet, que porta...a tot l’hi...ern la mateixa ga...ardina, del qual es deia que era pròfu... de la justícia del seu país. Forma...en una parella professional aparentment a...orrida, tot i que es mo...ien en un esplèndi... automò...il descapotable de color gro... que no passa...a desaperce...ut. So...int ha...ien re...ut su...eriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sor... i es tanca...en a qualsevol possibilita... de diàle... 6. Completeu el text, si cal, amb b/p/t/d/c/g i, un cop corregit, prepareu-vos-el perquè us el dictin. Quan... sa...s que la solitu... serà per sempre la teva companya de viatge po...s comprendre què passa per la men... d’un aspiran... a suïcida. Així, és ara quan... enten... per què l’Alfre... ens imposà amb severita... el càsti... de la seva mort, per què el gran... ma... de les finances que ocupava el càrre... més prestigiós en aquella empresa d’origen aràbi... ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que, al ca...davall, era ben seva. Ara bé, l’Alfre... havia nascu... un càli... dissa...te del mes de desembre i, segons els astròle...s a què massa sovin... s’encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causan... de la seva mort. 34 Ortografia
- 36. Tema 8 S SORDAI S SONORA La diferència a l’hora de pronunciar el so de la essa sorda [s] i el de la essa sonora [z] consisteix en la vibració de les cordes vocals. Així, quan pronunciem una essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora, sí que ho fan. [z] [s] pesar passar casa caça zona sona zinc cinc Com es pot veure, el so de la essa es pot representar amb aquestes cinc lletres: s, ss, c, ç, z. La essa sorda La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, ç. Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents –s/ss, d’una banda, i c/ç, de l’altra– i, en certa manera, podem dir que cada mot s’inclou en un d’aquests dos grups. Per saber si el so de la essa sorda s’ha d’escriure s/ss o bé c/ç cal tenir en compte que hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques. Així, si en italià, francès o castellà van amb z, c o ç, en català van amb c o ç. I si en una altra llengua romànica van amb s en català van amb s o ss: cançó, informació, ofici, cent, llaç, pinça, citació fals, assassí, sentiment, assenyalar, premissa, vicissitud, assentiment Cal tenir present, però, que hi ha paraules que no coincideixen. Trobareu un quadre amb aquestes paraules al final d’aquest tema. s ss c ç sal, serp, sina, soca, cèdula, cella, Inici de paraula suc citació, civil massa, assumpte, Mercè, felices, amenaçar, alliçonar, Entre vocals discussió, agressor, cacic, decisió traçut assegurança sencer, vèncer, Abans o després atansar, precursor, sentència, començar, llençol, forçut de consonant polsim, parsimònia violència incapaç, redreç, feliç, cas, tres, avís, orgullós, Final de paraula precoç, lluç, març, embús comerç, esforç Remarques En la majoria de paraules que comencen amb un prefix escrivim una sola s, però no en totes. Ortografia 35
- 37. S SORDA IS SONORA Tema 8 a- (asimètric) alti- (altisonant) ante- (antesala) anti- (antisocial) bi- (bisectriu) contra- (contrasentit) entre- (entresuat) foto- (fotosíntesi) hipo- (hiposensible) homo- (homosexual) mono- (monosil·làbic) psico- (psicosomàtic) as- (assegurar) dis- (dissociar) pres- (pressentir) pros- (prosseguir) res- (resseguir) trans- (transsexual) El plural de qualsevol és qualssevol. S’escriuen amb ss els femenins acabats amb el sufix -essa com: metgessa, alcaldessa, jutgessa, comtessa, duquessa, etc. Cal tenir en compte, però, que pagesa, marquesa i princesa s’escriuen amb una s. S’escriuen amb ss els mots acabats amb els sufixos següents: -assa: bonassa, cuirassa -issa: canyissa, terrissa -ussa: gentussa, batussa -gressió, -gressor: agressió, agressor, transgressió, transgressor -missió, -missor: emissió, emissor, dimissió, transmissió, admissió -pressió, -pressor: impressió, impressor, expressió, compressor Els sufixos de derivació -ança i -ença sempre s’escriuen amb ç: enyorar enyorança, témer temença. Cal anar alerta, però, amb mots com dansa i defensa perquè no són derivats. La essa sonora Per representar gràficament el so de la essa sonora tenim dues grafies: s, z. s z Excepcions zàping, zebra, ziga-zaga, Inici de mot zona, zulu amazona, bizantí, topazi, ozó, trapezi rasa, desena, provisió, Entre vocals nazisme, esquizofrènia, Ezequiel, protozou, gasós, casual rizòfag, paleozoic Després de atzar, dotzena, agutzil, consonant gatzoneta, atzur Remarques Els mots compostos amb fons, dins i trans s’escriuen amb una s però s’han de pronunciar amb essa sonora: enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc. 36 Ortografia
- 38. S SORDA IS SONORA Tema 8 Cal tenir en compte que hi ha un grup de paraules que sovint són pronunciades erròniament ja que ho fem amb el so de la essa sorda en lloc de fer-ho amb el de la sonora. Vegem-ne algunes: Noms de lloc: Àsia, Camarasa, Freser Noms de persona: Cèsar, Eusebi, Susanna Paraules que en castellà acaben en -s, però no en català: tesi, crisi, anàlisi, dosi Altres: anestèsia, asil, gasa, presumpte, fase, casino, paisatge, medusa Finalment, i tal com hem dit, hi ha un seguit de paraules que sovint escrivim malament per influència d’altres llengües romàniques. Paraules que s’escriuen amb s o ss: alferes arrebossar arrissar arròs assot barnús basar bus cabàs Cadis calabós capatàs carrossa cassola cervesa Còrsega dansa disfressa drassana Eivissa embarassar esbós gasela gaseta garsa gessamí hissar Ignasi llapis masmorra massapà massís Mequinensa Montsó mostassa pissarra pòlissa pretensiós quars regalèssia ris Saragossa Sardenya sarsuela sentinella sèquia suïssa tapís tassa tossut tros Tunis vernís Vinaròs xerès Paraules que s’escriuen amb z: alzina benzina botzina bronze donzella pinzell senzill ximpanzé zebra zèfir zel zenit zinc u EXERCICIS 1. Completeu aquestes paraules amb s/ss i relacioneu-les amb la seva categoria. metge...a prince...a savie...a portugue...a – gentilici hoste...a barone...a – substantiu abstracte abade...a belle...a derivat d’adjectiu page...a ferme...a – substantiu femení jutge...a dee...a irlande...a marque...a 2. Col·loqueu s, c o ç en aquestes paraules acabades en -ança, -ença, -ansa, -ensa. dan...a creen...a esperan...a inten...a son...a defen...a pan...a renaixen...a coneixen...a ordenan...a ofen...a alian...a recompen...a bonan...a estan...a Ortografia 37
- 39. S SORDA IS SONORA Tema 8 3. Feu el substantiu derivat dels verbs següents. prémer: pressió imprimir: explotar: agredir: emetre: discutir: incloure: dividir: transmetre: admetre: remetre: cometre: 4. Completeu el quadre següent amb el plural i un verb derivat de cada paraula. pas passos passar tapís avís repòs tros interès ingrés matís pes ús ros espès vernís gas embaràs llis 5. I ara completeu aquest quadre amb el plural i un substantiu de la mateixa família. gros grossos grossària accés seriós gos matalàs suís rus mas curiós llaç capaç pagès glaç nas 6. Completeu aquestes frases amb les grafies corresponents (s/ss/c/ç/z/x). 1. El ...entinella va observar una co...a e...tranya a l’e...planada i va preparar el fu...ell sen...e adonar-se que només era una ga...ela e...traviada. 2. Atan...eu-me els permi...os de re...idència dels di...et ciutadans e...trangers que re...ideixen a Eivi....a inclo...os en el programa de forma...ió. 3. Els Mo...os d’Esquadra van detenir aquest de...embre pa...at quin...e persones acu...ades d’un delicte d’estafa i fal...edat documental. 4. És un contra...entit que en aquest hotel tan preten...iós els barnu...os tinguin aquest to gri...ós i que les ta...es de l’esmor...ar fa...in tan poc goig. 5. En la ter...era fa...e de discu...ió del judi...i es va avaluar l’actitud del pre...umpte a...a...í d’una mestre...a de ca...a d’origen cor.... 6. Pa...a’m les ...etrilleres per po...ar-les al costat de la ga...o...a i la ...erve...a i així es podran amanir ells mateixos els en...enalls de caraba...a arrebo...ats. 7. Si no fó...iu tan to...udes i us hagué...iu disfre...at de don...elles medievals us haurien deixat desfilar en una de les carro...es. 8. L’Igna...i va pre...entar la pòli...a d’a...eguran...a d’una antiquí...ima col·lecció de topa...is tuni...ians que volia e...po...ar al ca...al del barri. 9. Cal e...pol...ar la ga...a aban... d’esbo...ar-hi amb el pin...ell el perfil del ma...ís del Mont...eny. 1 0. Les de...i...ions pre...es amb pre...es han supo...at un autèntic de...astre en la construcció de la ...èquia que ha de trave...ar els arro...ars. 38 Ortografia
- 40. Tema 9 G/J (TG,TJ),IG/TX, X/IX Les grafies de què parlem en aquesta unitat es poden classificar en dos grups, segons si representen un so sonor o un de sord. so sonor so sord pagès xiular Joan peixateria fetge faig platja Txèquia G/J (TG/TJ) Exemples Excepcions Els mots amb els grups -jecc- i -ject-: objecció, objectar, injecció, injectar, trajectòria, projecció Totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu, jèiem jardí, menjar Escrivim j al davant Una sèrie de noms propis, d’origen hebreu: Jesús, jove, rajolí de a, o, u. Jesucrist, Jeremies, Jehovà, Jeroni, Jerusalem, jesuïta, juvenil, ajuda Jerònim Altres mots, com ara: jerarca, jersei, majestat, jeroglífic Escrivim g al davant gener, mengen de e, i. girafa, màgic Aquestes regles també s’han d’aplicar als grups tg i tj. mitja, platja, desitjar, ostatge, paisatge, metge IG/TX Les grafies ig i tx representen el mateix so quan són a final de mot. En cas de dubte els derivats dels mots que acaben amb aquest so ens indiquen amb quines lletres s’han d’escriure. El grup tx sempre alterna amb -tx- en els escabetx escabetxada derivats. despatx despatxar bateig batejar El grup ig alterna amb g/j o tg/tj en els boig bogeria derivats. mig mitjana lleig lletgesa Tingueu en compte que no hi ha cap paraula que acabi amb els dígrafs tg o tj. Ortografia 39
- 41. G/J (TG,TJ), IG/TX,X/IX Tema 9 X/IX La lletra x representa diversos sons: taxi, fix, explotar examen, exemple, hexàgon maduixa, xiclet, carxofa Per escriure el so de maduixa, xiclet o carxofa tenim la grafia x i el dígraf ix: A començament de paraula i darrere de xal, xerès, xiroi, xofer, xumet consonant orxata, panxeta, arxiu, tronxo, panxut Escrivim x Darrere de la vocal i i darrere del diftong guix, bixest, Flix decreixent au disbauxa, xauxa, rauxa Escrivim ix Darrere de vocal faixa, lleixa, boix (arbre), gruixut u EXERCICIS 1. Completeu aquestes paraules amb g o j i torneu-les a escriure on correspongui. ...ut...essa, ...erani, ...erusalem, ser...ent, ...irafa, ...enet, ...eure, in...ectar, ...erarca, bu...ia, ...ulivert, còn...u...e, ...elea, pro...ectil, ...essamí, ...in...ebre, ma...estat, pro...ecció, bur...ès, tar...eta, ...ira-sol, ...inesta, ...onc, ...eroni Segueixen la norma general Són excepcions 2. Completeu els mots següents amb g/j/tg/tj/tx i escriviu-ne el primitiu. cartu...era: escabe...ar: mare...ar: sonde...ar: mi...ana: ra...olí: sandvi...eria: sorte...os: capri...ós: passe...ada: bloque...ar: despa...ar: saque...ar: bate...os: rebu...ar: 40 Ortografia
- 42. G/J (TG,TJ), IG/TX,X/IX Tema 9 3. Completeu amb ig/ix/x i escriviu el plural (masculí i femení) i un verb derivat de cada paraula. Masculí plural Femení plural Verb derivat lle... anne... flu... fi... bo... ba... ro... co... 4. Completeu aquests mots amb j/g/tj/tg/tx/ig/x/ix. Tingueu en compte que n’hi ha 9 que es poden completar amb més d’una opció. ...ile ...au...a refle... ven...ar Ca...mir ta...a Fli... lle...iu ...arampió ...erro tor...a ...oc ra...ar esque... esbia...ada a...udar ...i...ona va...a missa...e rau...a fe...isme mi...eta Cui...à bol...evic bi...est ...ec ...e...ènia mere...o pu...ant e...ut corre...ir ma...úscula via...e e...tin...ir rè...im ...ep ...aciment fa...enda ma... fa...eda 5. Completeu aquest text amb les lletres que calguin. Un cop corregit, prepareu-vos-el perquè us el dictin. La tra...ectòria del nostre persona...e està farcida d’è...its de presti...i mundial que fan considerar el su...eriment d’investir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de ...oventut visqué amb e...altació l’ingrés en un monestir ...esuïta, més endavant, arran d’un brevíssim període d’estiue... al ...ad, descobrí la seva veritable vocació i optà per canviar de professió. Aleshores diri...í la seva tra...ectòria cap a l’antropolo...ia, una matèria que sempre li havia suscitat un gran interès, disciplina de la qual avui se’l considera un ...eni. Els seus estudis han contribuït a des...ifrar els ...eroglífics e...ipcis més comple...os que han suportat el pas del temps i que ...uguen un paper fonamental en el cone...ement del passat de la humanitat. Ortografia 41
- 43. Tema 10 M (MPC, MPT), N Quan m i n van al davant d’una consonant poden ocasionar problemes ortogràfics ja que tenen gairebé el mateix so: T’ho pots combinar per compaginar els dos cursos o has de canviar d’horari? Regles que resolen alguns casos en què m i n sonen igual: Exemples Excepcions gamba, ombra, embenar benparlat Davant b, p i m comprovar, trempat, omplir enmig, granment, tanmateix immòbil, commutar, emmetzinar Escrivim m Davant ff èmfasi, samfaina, xamfrà, simfonia, Escrivim n en els mots començats per con-, triomf, àmfora en-, in-: confitar, conferència, confessió En els prefixos circumval·lació, circumferència, enfonsar, enfilar, enfeinat circum- i amfi- amfiteatre, amfibi informar, infinit, infermer circumval·lació, tramvia i triumvir Escrivim n Davant v envair, conveni, canviari (i derivats) Remarques Mots que s’escriuen amb m impremta, empremta, premsa, somriure, somnàmbul, somiar mm gamma, summe, Gemma Mots que dupliquen la consonant nn Anna, annex, connectar, innocent, Susanna Les paraules acabades en -sumpte: assumpte, presumpte mpt Paraules com: atemptat, exempt, prompte, redemptor, símptoma, Els grups consonàntics mpt i mpc temptar, temptativa, temptejar Les paraules acabades en -sumpció: assumpció, presumpció mpc I paraules com: exempció, redempció El títol de comte està per damunt del de vescomte i per sota del de marquès. He perdut el compte de les trucades que he fet aquest mes. Les paraules compte, comte i conte Vés amb compte de no caure! El banc li ha cancel·lat el compte corrent. Tenim el costum d’explicar-li un conte abans d’anar a dormir. u EXERCICIS 1. Completeu les paraules següents amb mb/nv/mv i classifiqueu-les. a.....ulatori, e.....elat, ca.....i, triu.....irat, a.....iciós, e.....oltar, e.....estida, i.....itar, rebo.....ori, e.....ussar, co.....ersa, i.....estigar, ta.....oret, be.....ingut, tra.....iaire, ti.....al, co.....inar, to.....ar, co.....idar, e.....afar, e.....eja, e.....otit, e.....ut, circu.....al·lar 42 Ortografia
- 44. M (MPC, MPT),N Tema 10 mb nv mv 2. Completeu aquestes paraules amb mf o nf. co.....iscar co.....usió à.....ora i.....ernal li.....àtic trio.....ant i.....usió circu.....lex pa.....let co.....raria co.....essar sa.....aina xa.....rà co.....ort co.....abular e.....ebrar cà.....ora e.....arfegar ni.....a e.....urismar 3. Escriviu els contraris d’aquestes paraules. moral: mortal: pacient: perfecte: fal·lible: prudent: madur: mòbil: manejable: feliç: voluntari: material: mediat: millorable: fidel: 4. I ara escriviu un verb derivat de cadascuna d’aquestes paraules. petit: vermell: mandra: creu: midó: dolç: fons: fang: gran: mordassa: car: marc: focus: bala: magatzem: bell: barca: faixa: curiós: malalt: pedra: boig: vell: noble: 5. Completeu les frases següents amb m/n/mm/nn/nm/mn/mp, segons calgui. 1. L’i.....fant va esbossar un i.....ocent so.....riure quan li van servir un deliciós fla..... amb nata. 2. El jutge va tenir en co.....te a l’hora de co.....demnar el presu.....te acusat que en l’i.....forme presentat consta que les empre.....tes trobades corresponen als culpables d’e.....etzinar la co.....tessa. 3. Els inco.....tables intents d’aturar un ate.....tat i.....inent han fracassat. 4. La pre.....sa ha e.....fatitzat la su.....tuositat de les festes del co.....tat, la qual cosa ha enutjat la pri.....irada noblesa del país. 5. En el so.....i l’A.....a es veia caminant so.....àmbula pels passadissos de la impre.....ta e.....ig d’i.....enses piles de paper. 6. Té un do i.....at per co.....oure el públic quan escriu co.....tes i, ta.....ateix, és un pèssim recitador de poemes. 7. La Ge.....a, sempre tan be.....parlada, presentava clars sí.....tomes d’e.....briaguesa després d’uns gotets de ro..... cremat. Ortografia 43
- 45. Tema 11 R/RR La lletra r pot representar dos sons diferents segons la posició en què apareix, el so simple i el so múltiple: carota, pare, corall, perill rata, roca, enraono, colrar A l’hora d’escriure’ls, però, només la erra múltiple ofereix una certa dificultat, ja que es pot escriure de dues maneres: amb r o amb rr. A començament de mot Raquel, religió, riquesa, roca, ruïna Escrivim r Darrere de consonant Celrà, folre, Conrad Escrivim rr Entre vocals esborrar, carrer, parricida, ferro, carruatge, arrestar Remarques a) Els mots compostos i derivats En un mot format per una paraula o un prefix que acaba en vocal i una altra que comença amb r no doblem la erra, encara que quedi entre dues vocals. a- arítmic greco- grecoromà semi- semirecta anti- antireligiós infra- infraroig sobre- sobrerealitat auto- autoretrat mono- monorail supra- suprarenal bi- bireactor multi- multiracial tele- telereceptor co- coreligionari neo- neoromànic termo- termoregulació contra- contrareforma poli- polirítmia tri- trirectangle extra- extraradi pre- preromà ultra- ultraràpid foto- fotoreproducció radio- radioreceptor vice- vicerector Hi ha altres mots compostos en els quals tampoc no doblem la r: dentirostre, eradicar, bielorús, otorinolaringòleg, etc. b) Emmudiment de la erra final En la majoria dels mots la erra final no sona, la qual cosa comporta sovint problemes ortogràfics. Així, cal recordar que s’escriuen amb r final mots com: Exemples Excepcions Els infinitius dels verbs de la Els infinitius dels verbs lliurar, esperar, témer, córrer, sortir, fugir segona conjugació que acaben en -re: moure, caure, viure carrer carreró clar clarejar Els primitius de mots derivats en por poruc què apareix una r paper paperera flor florir 44 Ortografia
- 46. R/RR Tema 11 -ar: alzinar, bestiar, colomar -er: ametller, clauer, fuster Els mots acabats amb aquests -or: blavor, escalfor, maror sufixos de derivació -dor: escalfador, parador, pescador -tor: cantor, pintor, corrector -sor: impressor, marmessor, professor A més, cal anar amb compte de no confondre les dues formes de la tercera persona del singular del passat, que tenen una mateixa pronúncia en català oriental: mirà, escopí va mirar, va escopir Finalment, cal tenir present que no pronunciem la primera r de la paraula arbre ni la de les formes de l’infinitiu, el futur i el condicional del verb prendre i els seus derivats i compostos, com aprendre, comprendre o corprendre. u EXERCICIS 1. Completeu els mots següents amb r o rr i escriviu cada mot al costat de la seva definició. co...eferent, ba...al, anti...àbic, con...eu, pre...ogativa, e...adicar, pre...equisit, i...isori, contra...estar, i...adiar Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític o una persona: Requisit previ a un altre o altres requisits: Atuell per contenir líquids, de formes i matèries diverses: Llevar radicalment: Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.), mitjançant una altra: Que fa riure: Un cos, llançar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): Plantació que hom explota: Que designa el mateix referent que un altre element: Que prevé o combat la ràbia: 2. Completeu la taula d’acord amb l’exemple que us donem. fon ell va fondre ell fongué jo fondré aprens temies conec tinguéssim prenem planyut corries Ortografia 45
- 47. R/RR Tema 11 desfés pertany percebien 3. A partir de cadascun dels mots següents escriviu un substantiu acabat en -r. botiga: canya: cendra: avió: vidre: buit: cirera: mercat: carn: bou: venda: gris: pastís: carxofa: ferro: 4. Completeu els mots següents afegint-hi una r o bé accentuant-ne la vocal, si cal. consome... potse... hindu... melo... ple... llogue... clixe... estupo... fre... lleuge... cale... atza... robi... clamo... fino... millo... seito... cartro... llumi... calo... 46 Ortografia
- 48. Tema 12 L/L·L/LL En catalàhi ha força paraules que tenen repetit el so de la ela, és a dir, la ela geminada. La pronúncia, però, sovint no marca clarament aquest so, la qual cosa comporta problemes ortogràfics a l’hora d’escriure aquestes paraules. Com a regla general, cal recordar que s’escriuen amb ela geminada: a) Els mots començats per: al·l- Al·là, al·legar, al·legoria, al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·lucinar col·l- col·laborar, col·lateral, col·locació, col·lapse, col·lectiu, col·lega, col·legi, col·lisió, col·locar il·l- il·legal, il·legible, il·lès, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·luminar, il·lusió, il·lustrar mil·l- mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre sil·l- síl·laba, sil·logisme b) Els mots acabats per: aquarel·la, caravel·la, cel·la, Compostel·la, damisel·la, franel·la, legionel·la, Marcel·la, mortadel·la, -el·la novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la, salmonel·la, varicel·la -el·lar apel·lar, cancel·lar, flagel·lar, interpel·lar -il·la axil·la, Camil·la, clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la -il·lar capil·lar, cavil·lar, destil·lar, maxil·lar, oscil·lar, titil·lar, vacil·lar c) Paraules com: ampul·lós el·lipse imbecil·litat mol·lusc pusil·lànime Avel·lí excel·lent instal·lar nul·la putxinel·li bèl·lic expel·lir intel·lectual pal·liar rebel·lió Brussel·les fal·laç intel·ligent pàl·lid satèl·lit cal·ligrafia fal·lera libèl·lula paral·lel sigil·lós cel·lofana fàl·lic lil·liputenc pel·lícula sol·licitar cèl·lula fil·loxera lul·lià penicil·lina taral·lejar circumval·lació gal·lès mal·leable pol·len violoncel·lista constel·lació gal·licisme medul·la pol·luir xarel·lo coral·lí hel·lènic metàl·lic protocol·lari xitxarel·lo cristal·lí idil·li miscel·lània pul·lular Cal tenir en compte que aquestes paraules no duen ela geminada: alegria, cèdula, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, milió, revelar, selecció, solitud, solució També cal tenir present que les parelles següents, entre altres, tenen un significat diferent segons que duguin ela geminada o no en duguin: al·locució (discurs) / elocució (dicció) vil·la (casa) / vila (població) al·ludir (esmentar) / eludir (evitar) anul·lar (derogar) / anular (dit anular) Ortografia 47
- 49. L/L·L/LL Tema 12 Per acabar, pareu compte a pronunciar i escriure bé les paraules següents: motxila, relotge, trasladar, porcel·lana, pullòver, llògic, aubergínia, bauma motxilla, rellotge, traslladar, porcellana, pul·lòver, lògic, albergínia, balma u EXERCICIS 1. Escriviu la paraula contrària dels adjectius següents. legal: lícit: lògic: llegible: localitzable: les: limitat: legítim: literari: 2. Escriviu -ela o -el·la en l’acabament d’aquests mots. sarsu........ fran........ parc........ esqu........ t........ ombr........ p........ cand........ varic........ mortad........ client........ most........ gas........ passar........ pam........ 3. Completeu ara aquests mots amb -ila o -il·la. ax........ cercav........ pup........ arg........ l........ t........ f........ p........ clorof........ gor........ pap........ Cam........ tequ........ mut........ cav........ 4. Completeu aquests mots amb l o l·l i escriviu-ne un substantiu derivat de cadascun. oscil·lar: oscil·lació ampu.....ós: pà.....id: so.....: he.....ènic: conci.....i: co.....aborar: inte.....igent: co.....idir: to.....erar: nu.....: e.....aborar: po.....uir: rebe.....: ga.....ant: so.....icitar: a.....egre: de.....egat: a.....udir: a.....ucinar: tranqui.....: 5. Trieu les paraules adients per completar aquest text. L’Iu va ..................... (revelar / rebel·lar) les fotografies que havia fet a la ..................... (vila / vil·la) on havia passat les vacances, una gran casa amb jardí, el lloc ideal per ..................... (eludir / al·ludir) les obligacions quotidianes, ..................... (anular / anul·lar) qualsevol maldecap i recuperar l’. .................... (alè / al·lè) necessari per tornar a la feina després de l’estiu. 48 Ortografia
- 50. L/L·L/LL Tema 12 6. Completeu aquestes frases amb l, l·l o ll. 1. Quina fa.....era per co.....ar bé la camami.....a! Tampoc no cal ser tan primmirat. 2. El govern ha pa.....iat la seva ma.....a premsa amb uns ampu.....osos actes de ce.....ebració del mi.....enari del monestir. 3. Li han garantit que aquest medicament és infa.....ible contra la ma.....altia del cò.....era perquè no li’n quedi cap seqüe.....a. 4. A l’examen ava.....uaran si domines la termino.....ogia jurídica; et poden preguntar què és una cèdu.....a de citació, un recurs d’ape.....ació, la .....egítima, etc. 5. Tras.....adeu amb molta cura al pis de la Mique.....a aquesta exce.....ent co.....ecció de tasses de porce.....ana que va heretar de la seva àvia. 6. Tot i que semblava infa.....ible, el sistema informàtic ha patit un co.....apse co.....ossal que ha causat la cance.....ació de mi.....ers de vols. 7. En la tertú.....ia literària d’aquest mes els assistents podran dia.....ogar amb una de les nove.....istes més cè.....ebres del nou mi.....enni. 8. La insta.....ació de més tanques metà.....iques no so.....ucionarà el problema dels accidents que hi ha en la circumva.....ació nord. 9. Deixa’t de fa.....òrnies i reconeix que un dels a.....icients de la pe.....ícula és l’idi.....i entre els protagonistes. 1 0. Calcu.....em que els títols que ha acumu.....at la se.....ecció nacional d’halterofí.....ia no cabran en les noves vitrines. Ortografia 49
- 51. Tema 13 H La lletra hac, que es conserva per raons etimològiques, no representa avui cap so, tret d’alguns casos d’onomatopeies i de mots manllevats d’altres llengües: ha, ha, ha!; he, he, he!; ehem handicap, hawaià, Hèlsinki, hippy, Sàhara Convé recordar les paraules que porten hac i també fixar-se en les diferències que hi ha respecte a altres llengües. Per exemple, escrivim amb hac: haixix ham hàmster handbol harmonia hecatombe hectolitre hel·lènic hemisferi hemorràgia hendecasíl·lab heptàgon heràldic herba hereu hèrnia heterosexual hexàgon higiene hipèrbole hipòtesi hissar hivern homicida homogeni hoquei hort humitat També escrivim amb hac, en aquest cas intercalada, paraules com: adherir ahir alcohol aleshores alhora conhort cohesió cohibir exhalar exhaurir inherent inhibir menhir subhasta subtrahend tothom tothora Però tingueu en compte que s’escriuen sense hac paraules com ara: avui benaurat Boí cacauet coet exuberant Ester Judit malaurat Maó orfe orxata truà Taüll Remarques Cal fixar-se en els homònims o parònims. Per exemple, cal distingir bé: ha: forma del verb haver El vent ha fet caure les fulles. ah!: interjecció Ah!, eres tu qui trucava? a: preposició Agafarem l’avió a Girona. 50 Ortografia
- 52. H Tema 13 he: forma del verb haver He escoltat la ràdio tot el matí. eh: interjecció Eh?, què dius? hem: forma del verb haver Els pares hem de ser responsables. em: pronom feble Em dic Joana. u EXERCICIS 1. Completeu amb hac aquestes paraules, si cal, i escriviu un verb derivat de cadascuna. ...àbil: ...ombra: ...umit: ...ospital: ...ereu: ...igiene: ...orgull: ...omogeni: ...umà: ...armonia: ...ivern: ...oste: ...alè: ...èrnia: ...ona: ...àgil: ...èmfasi: ...imant: 2. Algunes d’aquestes paraules han perdut la hac. Ratlleu les que estiguin mal escrites i escriviu-les correctament. air ahir inalar ermètic emorràgia Maó erba Taüll exaustiu ostatge cacauet avui ipòtesi totom orfe inibir exultant exibir òstia ermità Elisabet indú orxata exaurir subasta Zuric emicicle anel endecasíl·lab aderir truà Boí malaurat Vic Ester coesió exorbitant isard coet menir ortodox conort coibir exàgon Montblanc 3. Completeu els espais en blanc amb un dels mots indicats, com en l’exemple. i/hi: Hi va anar i en va tornar ràpidament. 1. si/sí/s’hi: Vam dir que ................ al metge quan ens va preguntar ................ volíem saber el sexe de la criatura ................ ................ posava bé (en l’ecografia). Ortografia 51
- 53. H Tema 13 2. amb/em/ham/hem: ................ preguntat quina diferència de gust hi ha entre el peix pescat ................ un ................ i el pescat ................ xarxa, però ................ penso que no ................ entès res. 3. as/has: Sempre ................ de fer veure que et guardes un ................ a la màniga. 4. o/ho: Vols conduir tu ................ vols que ................ faci jo? 5. li/l’hi: Recorda que, al Marc, ................ havies de portar el dècim de la loteria i que encara no ................ has portat. 6. a/ha: ................ veure, qui ................ llençat aquests papers? 7. mi/m’hi: A ................ no ................ veuran pas, en un parc temàtic. 8. e/eh/he: ................, Vicenç, des que vaig assistir a les teves classes sempre més ................ distingit la ................ oberta de la ................ tancada. 9. ni/n’hi: ................ que tu ho vulguis no ................ portaré cap. 0. sabia/s’havia: ................ oblidat l’agenda a l’oficina i ara no ................ on havien quedat. 1 52 Ortografia
- 54.
- 55. Tema 1 L’ORACIÓ L’oració és la unitat mínima de comunicació amb sentit complet. Aquesta unitat la formen paraules, que podem agrupar en diverses categories gramaticals: Categoria Definició Exemples Mots que representen o designen una persona, un animal o Substantius fill, gat, museu, pau una cosa (concreta o abstracta) Mots que acompanyen un substantiu i que li afegeixen alguna Adjectius blanc, gros, meu, quart característica. Hi concorden amb gènere i nombre Mots que acompanyen el nom, el determinen i n’indiquen el el, un, tres, algun, meva, Determinants nombre i el gènere aquest, quin copulatius: semblar, estar, ser Mots que expressen accions, estats d’ànim, processos, etc. Els transitius: cantar podem classificar en: Verbs intransitius: arribar – copulatius reflexius: rentar-se – predicatius: transitius, intransitius, reflexius i recíprocs recíprocs: escriure’s Mots que substitueixen altres mots que han aparegut abans o Pronoms ell, que, li, ho que queden sobreentesos Partícules invariables que enllacen un element sintàctic amb Preposicions a, de, en, amb el seu complement Conjuncions Partícules que relacionen mots o oracions perquè, quan, si Mots invariables que modifiquen el significat d’un verb, d’un Adverbis bé, avui, aquí, no, sí adjectiu o d’un altre adverbi L’estructura bàsica de l’oració, la formen un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal, que fa la funció de predicat. SN (Subjecte) + SV (Predicat) El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom, al qual s’atribueix l’acció o la qualitat expressada pel verb. L’Arnau ha dormit tota la nit. / Ell ha dormit tota la nit. El meu gat és molt esquerp. Aquest mas té el sostre malmès. El nucli del predicat és el verb i el poden acompanyar diversos tipus de complements: La Mireia ha marxat en bicicleta. El nostre pare era alguerès. Fixeu-vos, però, que tant el subjecte com el verb d’una oració poden no aparèixer. Si això passa amb el subjecte, parlem d’oracions amb el subjecte elidit. Quan passa amb el verb, ho podem marcar amb una coma. Tant en un cas com en l’altre, aquests elements queden sobreentesos pel context; per tant, és com si hi fossin. 54 Morfosintaxi
- 56. L’ORACIÓ Tema 1 Marxarem d’hora. (S’entén que el subjecte elidit és nosaltres) Jo estudio a la biblioteca. Ella, a casa. (S’entén que el verb elidit de la segona oració és estudia) Rebaixes! (S’entén que el verb elidit és hi ha) De fet, en la nostra parla quotidiana, trobarem molts exemples d’expressions que suprimeixen un o altre element, tot i tractar-se d’oracions. El verb és l’element clau de l’oració. Per tant, no hi ha cap oració sense verb. Ara bé, sí que hi ha oracions sense subjecte. Es tracta de les oracions impersonals, dins les quals hem d’incloure les passives pronominals, les que tenen com a nucli el verb haver-hi o verbs de comunicació utilitzats en tercera persona del plural i les oracions amb verbs meteorològics. Es viu bé al teu país. És d’hora encara. Hi ha dinar per a tothom. Diuen que l’equip baixarà a segona. Aquest vespre ha plogut molt. Recordeu que el verb haver-hi només es conjuga en singular i que el sintagma nominal que l’acompanya fa la funció de complement directe i no de subjecte. Hi han escamarlans per a tothom. Hi ha escamarlans per a tothom. L’ordre usual de l’oració (subjecte + predicat) pot resultar invertit: S’expressa molt malament, aquest polític. Ja ha sortit el tren de rodalies. M’agraden les telenovel·les de la tarda. Per identificar el subjecte d’aquestes d’oracions, que de vegades confonem amb el complement directe, cal tenir present la regla de concordança, segons la qual el subjecte i el verb d’una oració sempre concorden en nombre i persona. S’expressa molt malament, aquest polític. / S’expressen molt malament, aquests polítics. V S V S Ja ha sortit el tren de rodalies. / Ja han sortit els trens de rodalies. V S V S M’agraden les telenovel·les de la tarda. / M’agrada la telenovel·la de la tarda. V S V S L’oració passiva Dins aquest tipus d’oracions, hi trobem dos grups: les passives perifràstiques i les passives pronominals. Morfosintaxi 55
- 57. L’ORACIÓ Tema 1 La passiva perifràstica Aquest tipus d’oracions, tot i que segueixen l’estructura bàsica de l’oració (SN + SV), alteren l’ordre normal dels components per ressaltar el complement directe. El subjecte de l’oració activa passa a ser el complement agent en la passiva i el complement directe de l’oració activa passa a ser el subjecte pacient. El verb, a més a més, adopta una forma perifràstica (d’aquí el nom), constituïda pel verb ser o ésser + el participi del verb transitiu, que concorda amb el subjecte. La policia va detenir un grup de delinqüents. S V CD Un grup de delinqüents fou detingut per la policia. S pacient V C. agent La passiva pronominal Aquestes oracions les utilitzem quan no volem indicar quin és el subjecte de l’acció; per tant, són oracions impersonals. El verb està format pel pronom es + el verb conjugat en tercera persona. Es menja bé en aquest restaurant. Com a oracions impersonals, doncs, és incorrecte acompanyar el verb d’un complement agent: S’ha presentat un escrit pel procurador. Oració passiva pronominal incorrecta S’ha presentat un escrit per part del procurador. Oració passiva pronominal incorrecta S’ha presentat un escrit. Oració passiva pronominal correcta El procurador ha presentat un escrit. Oració activa correcta D’altra banda, en cas que el verb regeixi, és a dir, demani o exigeixi, complement directe, si aquest està en plural, s’hi pot fer concordar. Es recull molt poca aigua a l’estiu. CD Es cull / Es cullen moltes maduixes a l’estiu. CD L’oració composta. Classificacions Fins ara totes les oracions que hem vist eren oracions simples. Ara bé, l’oració pot tenir alguns dels seus elements –subjecte o complement verbal– constituïts per tota una altra oració, que s’anomena proposició. En aquests casos l’oració és composta. Les oracions compostes tenen més d’un verb, doncs, i formen una unitat sintàctica. 56 Morfosintaxi
- 58. L’ORACIÓ Tema 1 TIPUS D’ORACIONS COMPOSTES La coordinació té lloc entre dues o més proposicions que Ni m’agrada el futbol ni hi vull es troben en un mateix nivell gramatical (no n’hi ha cap entendre. que predomini sobre l’altra). Les uneix una conjunció de Coordinades coordinació. En sèries de tres o més oracions la conjunció En Pep cantava, en Lluís ballava i els freqüentment se substitueix per una coma, que cal altres s’ho miraven. considerar també com a element d’enllaç. Entri, miri, remeni, compri. Quan les oracions coordinades prescindeixen de La seva reacció no m’ha conjuncions es diu que són oracions juxtaposades. En estranyat gens: és pròpia del seu Juxtaposades l’escriptura, l’element que aleshores les enllaça són comportament. alguns signes de puntuació: el punt i la coma, els dos punts i, sobretot, la coma. Les dones xerraven al menjador; els homes fumaven a la terrassa. La nena plora perquè té son. En la subordinació tenim sempre una oració principal i una, o més, de subordinades que la completen i Sempre que se sentia trist pujava a exerceixen una funció sintàctica determinada respecte Subordinades la muntanya. al verb de l’oració principal. Van gairebé sempre enllaçades amb la principal per mitjà de conjuncions de Han arribat al magatzem els discos subordinació o per pronoms relatius. que em vas demanar. u EXERCICIS 1. Digueu quina categoria gramatical tenen els mots subratllats d’aquest text. Els bombers van rescatar il·lesos quatre joves que havien quedat incomunicats quan practicaven barranquisme. L’avís de la desaparició dels joves es va rebre abans-d’ahir però fins avui no s’ha acabat el rescat d’aquest grup, format per un noi i tres noies. 2. Identifiqueu el subjecte i el predicat de les oracions següents. Si el subjecte està elidit, especifiqueu-ho. 1. La tieta de la Núria s’ha llicenciat en filologia anglesa. 2. Em molesta molt el soroll. 3. M’empasso tots els programes d’Andreu Buenafuente. 4. Afanya’t! 5. Les actuacions han quedat vistes per a sentència. 6. Ha arribat un nou carregament de fruita. 3. Digueu quines d’aquestes oracions són impersonals i quines no, i d’aquestes últimes indiqueu-ne el subjecte. 1. Es menja molt malament a casa teva. 2. S’asseu aquí, l’Elisenda. 3. No hi ha prou cadires per a tothom. 4. S’ha estat tot l’estiu de vacances a Suïssa. 5. El març passat va nevar moltíssim als Pirineus. 6. S’han de complir les regles del joc. Morfosintaxi 57
- 59. L’ORACIÓ Tema 1 4. Assenyaleu quines d’aquestes oracions són passives. 1. L’Ernest ha estat president de la companyia durant vuit anys. 2. L’Ernest va ser nomenat president de la companyia vuit anys enrere. 3. Aquestes ajudes socials són concedides per l’Ajuntament. 4. L’Ajuntament és l’encarregat de concedir aquestes ajudes socials. 5. He fet la reunió amb l’assistència de tots els vocals de la junta. 6. La reunió ha estat feta amb l’assistència de tots els vocals de la junta. 58 Morfosintaxi
- 60. Tema 2 ELS DETERMINANTSI ELS QUANTIFICADORS Els determinants Els determinants són mots que acompanyen el nom, amb el qual concorden, i l’especifiquen. Formen part d’aquesta categoria lèxica els articles, els demostratius, els possessius i els interrogatius. Articles Els articles es divideixen en definits, indefinits i personals segons si el nom que determinen és conegut, poc conegut o si especifiquen un nom propi, respectivament. a) Definits Singular Plural Masculí el els l’ Femení la les Remarques Quan fem enumeracions, és aconsellable precedir de l’article corresponent cada substantiu, sobretot quan l’enumeració conté mots amb gèneres diferents. He comprat els pèsols, les patates, el pa i l’arròs. Els dies de la setmana no porten article quan s’usen com a adverbis, però sí que en duen quan s’usen com a substantius. Dimarts tinc hora al metge. (Només aquest dimarts.) El dimecres vaig a dansa. (Tots els dimecres, cada dimecres.) És incorrecte l’ús de l’article davant d’infinitius amb valor verbal i d’oracions subordinades substantives. caminar és saludable. El Caminar és saludable. que m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió. El m’hagis convidat a la festa em fa molta il·lusió. Que Dins d’un text, escrivim amb minúscula l’article que precedeix alguns topònims. la Bisbal d’Empordà, el Vendrell, els Hostalets de Pierola, Castellar de n’Hug En canvi, en les adreces l’article s’escriu amb majúscula, ja que inicia frase. 43700 El Vendrell Morfosintaxi 59
- 61. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 Pel que fa al nom de les comarques, tret de la d’Osona, la resta duen article. el Pla de l’Estany, l’Alta Ribagorça, la Selva Cal tenir en compte que l’article definit masculí i el neutre tenen la mateixa forma: el. Per tant, la forma lo per a l’article neutre és incorrecta. et pots imaginar lo que m’ha dit. No et pots imaginar el que m’ha dit. No és lo millor que li podia passar. Això és el millor que li podia passar. Això a lo millor ve en Roger a dinar. Avui potser ve en Roger a dinar. Avui no saps lo animal que és! Tu no saps com n’és, d’animal! Tu ve lo bo! Ara ve el que és bo. Ara – L’apòstrof Els articles el i la s’apostrofen davant de mots que comencen en vocal, precedida o no d’una hac. masculins l’altaveu, l’habitatge femenins l’acta, l’harmonia l’expedient, l’helicòpter l’espècie, l’herba l’infermer, l’historiador l’illa, l’hípica l’ofici, l’horari l’ona, l’hora l’universitari, l’humanisme l’ungla, l’hulla Tingueu en compte, però, que l’article femení no s’apostrofa davant de paraules femenines que comencen en i, u, hi i hu àtona. la investigació, la instància, la infermera, la infància; la historiadora, la hisenda, la historieta; la universitària, la ubicació, la unificació, la urgència; la humitat, la humiliació, la humilitat Pel que fa a la preposició de, sempre s’apostrofa davant d’un mot que comença en vocal o en vocal + hac. d’Austràlia, d’handbol, d’espera, d’herba, d’inici, d’hisenda, d’ofici, d’hora, d’unitat, d’humor Remarques No s’apostrofen a) les paraules que comencen amb el diftong creixent i + vocal: el iogurt, la hiena, de iode 60 Morfosintaxi
- 62. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 b) els noms de les lletres: la ena, la essa, de a c) els mots que comencen amb una hac aspirada: el handicap, el hawaià, de Hawaii d) per tradició: la una (hora), la host, la ira i la Haia S’apostrofen Les xifres que es pronuncien amb una vocal inicial: l’11 de setembre, l’1 de maig Pel que fa a l’ús de l’apòstrof amb les sigles, tant si es pronuncien com un mot com si es lletregen, segueixen les mateixes normes que acabem de veure. Cal tenir en compte, a més, que les sigles que es lletregen i comencen amb una consonant s’apostrofen si aquesta es pronuncia amb una vocal inicial. No s’apostrofen la UNESCO, la UGT, la CEE, el DNI, el NIF, el CP S’apostrofen l’ADN, l’IRPF, l’ONU, l’URSS, l’FP, l’LSD Quant a la preposició de, només s’apostrofa davant de sigles que comencen en vocal: d’ADN, d’IRPF, d’UGT, però de FP, de LSD. – Les contraccions Els articles definits el i els es contrauen amb les preposicions a, de, per i amb la partícula ca, mentre que l’article personal en només es contrau amb aquesta última. + el els en a al als al Gironès als estudiants de del dels del Tarragonès dels amics per pel pels pel camí pels carrers ca cal cals can cal metge cals avis can Manel Tingueu en compte que la contracció es desfà quan precedeix un mot que comença en vocal o vocal + hac. + el en a a l’ a l’Empordà de de l’ de l’Urgell per per l’ per l’horitzó ca ca l’ ca n’ ca l’oculista ca n’Enric Morfosintaxi 61
- 63. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 b) Indefinits Singular Plural Masculí un uns Femení una unes c) Personals Singular Masculí en n’ Femení na En singular, els noms propis de persona poden anar precedits tant de l’article personal (en / na / n’ ) com de l’article definit (el / la / l’ ), però no en plural, ja que l’article personal només té les formes del singular: el / en Codina, però els Codina. Demostratius Els demostratius determinen la proximitat o la llunyania respecte a l’espai que ocupen els interlocutors o respecte a elements apareguts en el discurs. D’acord amb això, tradicionalment s’ha establert un sistema de tres graus segons si es parteix de l’espai de l’emissor (primer grau), del receptor (segon grau), o si es tracta d’un espai llunyà a aquests (tercer grau). Val a dir, però, que en l’actualitat aquesta distinció ha quedat reduïda a dos graus: aquest i aquell (amb les variants flexives respectives). Singular Plural Masculí aquest aquests 1r Femení aquesta aquestes grau Neutre açò Masculí aqueix aqueixos 2n Femení aqueixa aqueixes grau Neutre això Masculí aquell aquells 3r Femení aquella aquelles grau Neutre allò Possessius Els possessius estableixen relacions de pertinença. Es divideixen en tònics i àtons. 62 Morfosintaxi
- 64. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 Possessius tònics Singular Plural Masculí meu meus 1a pers. Femení meva meves Masculí teu teus Un posseïdor 2a pers. Femení teva teves Masculí seu seus 3a pers. Femení seva seves Masculí nostre 1a pers. nostres Femení nostra Diversos Masculí vostre 2a pers. vostres posseïdors Femení vostra Masculí seu seus 3a pers. llur llurs Femení seva seves Possessius àtons Singular Plural Masculí mon mos 1a pers. Femení ma mes Masculí ton tos 2a pers. Femení ta tes Masculí son sos 3a pers. Femení sa ses Els possessius àtons acompanyen noms de parentiu i formen part d’alguns tractaments protocol·laris. El caldo de ma mare és el millor que he tastat mai. L’homilia de Sa Santedat ha estat llarga i avorrida. Les formes llur, llurs sempre han de fer referència a diversos posseïdors. manifestant assistirà a l’acte amb llurs pancartes. El manifestants assistiran a l’acte amb llurs pancartes. Els manifestants assistiran a l’acte amb llur pancarta. Els Els possessius tònics tant poden anar al davant com al darrere del nom que acompanyen. Quan van al davant sempre els precedeix un article, però no quan van al darrere. Hi anirem amb el meu cotxe. Vindrà un cosí meu que viu al Japó. En algunes expressions, però, el possessiu va sempre al darrere. Hem quedat per sopar a casa meva. Dóna-li records de part meva. Pel que fa a la posició dels possessius àtons, van sempre al davant del nom que acompanyen i no els precedeix cap altre determinant. Hi anirem amb el cotxe de mon pare. Morfosintaxi 63
- 65. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 Interrogatius Singular Plural Masculí quin quins Femení quina quines Quin dia vindràs? Aquestes formes també s’utilitzen com a exclamatives. Quina gana que tinc! Els quantificadors Els quantificadors expressen quantitat o assenyalen algun tipus d’especificació de caràcter numèric. Es divideixen en numerals, quantitatius i indefinits. Numerals a) Cardinals Fan referència a una quantitat exacta. No tenen flexió de gènere ni de nombre, tret de les formes un, dos i cent (aquesta última sols té flexió de gènere en plural). aconseguit dos entrades per al concert d’avui. Ha aconseguit dues entrades per al concert d’avui. Ha Xifra Numeral Xifra Numeral 1 u, un / una 21 vint-i-u, vint-i-un / vint-i-una 2 dos / dues 22 vint-i-dos / vint-i-dues 3 tres 23 vint-i-tres 4 quatre 30 trenta 5 cinc 31 trenta-u, trenta-un / trenta-una 6 sis 32 trenta-dos / trenta-dues 7 set 40 quaranta 8 vuit 50 cinquanta 9 nou 60 seixanta 10 deu 70 setanta 11 onze 80 vuitanta 12 dotze 90 noranta 13 tretze 100 cent 14 catorze 110 cent deu 15 quinze 125 cent vint-i-cinc 16 setze 200 dos-cents / dues-centes 17 disset 500 cinc-cents / cinc-centes 18 divuit 1.000 mil 19 dinou 10.125 deu mil cent vint-i-cinc 20 vint 65.389 seixanta-cinc mil tres-cents vuitanta-nou 64 Morfosintaxi
- 66. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 Usem la forma u quan el cardinal té valor ordinal, com també quan ens referim al nom del número. Va ser el número u de la promoció. El bitllet de loteria acaba en u. Quan els numerals cardinals s’utilitzen amb valor ordinal han d’anar darrere del nom i sempre en masculí (hi ha implícit el mot número). El que et dic ho trobaràs a la pàgina (número) dos. Com que la fila (número) u estava plena, no he comprat les entrades. Recordeu que només escrivim guionet entre les desenes i les unitats (vint-i-dues, trenta-un), i entre les unitats i les centenes (dos-cents, cinc-centes). b) Ordinals Fan referència a l’ordre. Tots els ordinals tenen flexió de gènere i de nombre. Singular Plural Xifra Masculí Femení Masculí Femení 1 primer primera primers primeres 2 segon segona segons segones 3 tercer tercera tercers terceres 4 quart quarta quarts quartes 5 cinquè cinquena cinquens cinquenes 6 sisè sisena sisens sisenes 7 setè setena setens setenes 8 vuitè vuitena vuitens vuitenes 9 novè novena novens novenes 10 desè desena desens desenes 11 onzè onzena onzens onzenes 12 dotzè dotzena dotzens dotzenes 13 tretzè tretzena tretzens tretzenes 14 catorzè catorzena catorzens catorzenes 15 quinzè quinzena quinzens quinzenes 16 setzè setzena setzens setzenes 17 dissetè dissetena dissetens dissetenes 18 divuitè divuitena divuitens divuitenes 19 dinovè dinovena dinovens dinovenes 20 vintè vintena vintens vintenes 21 vint-i-unè vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes 22 vint-i-dosè vint-i-dosena vint-i-dosens vint-i-dosenes 23 vint-i-tresè vint-i-tresena vint-i-tresens vint-i-tresenes 30 trentè trentena trentens trentenes 100 centè centena centens centenes 1.000 milè milena milens milenes Morfosintaxi 65
- 67. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 c) Partitius Fan referència a una part d’un conjunt. La majoria de les formes coincideixen amb les dels ordinals, si bé n’hi ha d’altres que no: terç, dècim (també desè), centèsim (o centè), mil·lèsim (o milè) i mig. Només una quarta part dels inscrits s’ha presentat a l’examen final. Segons l’OMS, un terç de la població mundial no té accés a l’aigua potable. Ens partim mitja poma? No hem de confondre les formes mig (amb les variants flexives mitja / mitjos / mitges) i mitjà (mitjana / mitjans / mitjanes). Tal com hem vist, mig significa ‘que forma la meitat d’un tot’, mentre que mitjà vol dir ‘que és igualment lluny de dos extrems’. Som al punt mitjà de l’illa. M’apassionen les novel·les de l’edat mitjana. Com endrapa! S’ha menjat mitja barra de pa. La notícia ha commocionat mig país. Quantitatius Els quantitatius fan referència a una quantitat sense precisar-la. N’hi ha que tenen flexió de gènere i nombre i d’altres que no. Singular Plural Masculí Femení Masculí Femení bastant bastants quant quanta quants quantes molt molta molts moltes poc poca pocs poques tant tanta tants tantes gaire gaires més menys prou massa força gens Encara fa bastantes faltes d’ortografia. Encara fa bastants faltes d’ortografia. hi haurà proutes cadires ni prous ordinadors. No hi haurà prou cadires ni prou ordinadors. No masses ganes de marxar de viatge. Tinc massa ganes de marxar de viatge. Tinc 66 Morfosintaxi
- 68. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 comprat forces coses. Ha comprat força coses. Ha Recordeu que en frases interrogatives, condicionals i negatives l’equivalent de poc és gaire, i no pas molt o massa. tinc molts amics. No tinc massa amics. No tinc gaires amics. No Cal anar amb compte a no confondre els quantitatius quant i tant amb les formes quan i tan. Quant valen aquestes arracades? Digueu-me quan arribareu. Té tant fred que ha de dormir amb peücs. La Núria m’ha dit que ha conegut un noi tan encantador. Indefinits Els indefinits designen d’una manera vaga o general. En alguns casos presenten formes diferents segons si funcionen com a pronoms o com a especificadors. Pronoms Especificadors algú algun / alguna / alguns / algunes altre altre / altra / altres cada u cada un / cada una cadascú cadascun / cadascuna cert / certa /certs /certes diferents hom mateix / mateixa / mateixos / mateixes ningú qualsevol qualsevol / qualssevol quelcom res tal tal / tals tot tot / tota / tots / totes tothom un / una / uns / unes un / una / uns / unes La forma tot s’usa sempre en masculí quan determina un topònim que no va precedit d’article. Avui plourà a tot Catalunya. No és correcte l’ús de mateix com a pronom amb valor referencial (és a dir, quan s’utilitza per substituir un substantiu esmentat abans), tot i que sí és correcte com a pronom quan significa la mateixa cosa. Morfosintaxi 67
- 69. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 saber a les parts que poden impugnar el recurs d’apel·lació o bé adherir-se Feu (valor referencial) al mateix. saber a les parts que poden impugnar el recurs d’apel·lació o bé adherir-s’hi. Feu (valor referencial) Sempre passa el mateix quan anem de viatge. (= la mateixa cosa) D’altra banda, mateix també ens serveix per expressar èmfasi quan acompanya un substantiu o determinats pronoms o adverbis, en substitució de l’incorrecte *propi. propis directius han dimitit després de conèixer el resultat de la moció de censura. Els mateixos directius han dimitit després de conèixer el resultat de la moció de censura. Els directius mateixos han dimitit després de conèixer el resultat de la moció de censura. Els Fes-ho tu mateixa. Ara mateix m’hi poso. – Remarca general Els determinants demostratius, possessius i interrogatius també poden funcionar com a pronoms. Quin jersei t’agrada més? –Aquest. El meu pis és més assolellat que el teu. Pots triar un d’aquests dos llibres. Quin vols? u EXERCICIS 1. Corregiu, si cal, l’article determinat dels mots que teniu a continuació. el espai l’espai la opinió el horari la ungla la ona la universitària el avi el universitari la illa el investigador la oca la investigació el ull el univers el elefant la història el altaveu el historiador la Anna la herba 2. Poseu la forma d’article que correspongui davant els mots que trobareu tot seguit. .....instància .....interlocutòria ..... imaginació .....hípica .....Irene .....unió .....imaginari ..... indi .....Índia ..... infermera .....infància ..... intern .....hipòtesi .....humitat .....Isabel ..... infant .....interlocutor .....húmer .....Úrsula .....Ignasi .....infermer .....imatge ..... humà .....humanitat 68 Morfosintaxi
- 70. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 3. Feu el mateix que en l’exercici anterior. .....una .....handbol .....ira .....UNESCO ..... iode .....ADN ..... hawaià .....host .....iaia .....DNI .....ema .....1 .....iogurt .....ianqui .....ela .....31 .....hiena .....hàmster 4. Subratlleu l’opció correcta de les que hi ha entre parèntesis. 1. Els convidats han arribat a (la / l’) hora prevista; ni massa tard ni massa (de / d’) hora. 2. El mes (de / d’) abril és el més plujós (del / de el / de l’) any. 3. Amb aquell vi (de / d’) ínfima qualitat vam agafar una turca. 4. (La / L’) interessada principal es reserva el dret de dir (la / l’) última paraula. 5. Reescriviu les frases següents aplicant les regles d’apostrofació i, quan calgui, de contracció. 1. La infermera de el iode. 2. A el estiu tinc el costum d’anar a passar uns dies a El Pla de el Estany. 3. Viu a els afores de el poble, a prop de cal Eugeni. 4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. 5. Què fem amb la Íngrid? L’hem de inscriure al casal o la durem a ca els avis? 6. Ompliu amb la preposició de i amb articles determinats els buits d’aquest text. Únic. ....... fiscal, en ....... informe emès ....... 1 ....... abril ....... 2007 davant ....... aquest Jutjat, sol·licita ....... inadmissió total ....... recurs, ....... acord amb el que disposa ....... article 1710 ....... Llei ....... enjudiciament civil, atès que ....... quantitat litigiosa és notòriament inferior a ....... import que estableix ....... article 1687 ....... Llei esmentada. Aquest Jutjat ha tramès les actuacions, mitjançant ....... interlocutòria de 25 ....... juliol ....... 2007, ....... tribunal competent. 7. Escriviu amb lletres els numerals cardinals següents. 29 72 555 1.925 83.677 8. Corregiu, si cal, els quantitatius de les frases que teniu a continuació. 1. En aquest curs hi ha massa nois i masses poques noies. 2. Encara ha de fer bastantes coses abans d’agafar l’avió. 3. No té prous diners per pagar tots els deutes. 4. Sempre diu que no té gaire amics, però la veritat és que en té forces. 5. Darrerament té bastanta gana, però no té proutes hores per preparar-se el menjar. 6. No compro molts llibres, perquè cada vegada tinc menys lloc on posar-los. Morfosintaxi 69
- 71. ELS DETERMINANTS IELS QUANTIFICADORS Tema 2 9. Corregiu les frases que trobareu tot seguit. 1. El Enric anirà de viatge amb llurs pares. 2. El dissabte passat vaig acabar les vacances. 3. Tinc dos tortugues i un periquito. 4. Vaig aprovar l’BUP amb una nota mitja de 8,75. 5. És tant poc agraciat que tothom se’l rifa. 6. Viu a La Garrotxa, en una zona de interès natural. 7. Trameteu-me el informe lo més aviat possible. 8. El fumar perjudica seriosament la salut. 9. A lo millor recorro tota Catalunya amb bicicleta. 10. Quant pensis venir, avisa’m amb temps, que reservaré taula a cal Enric. 11. Aquest vespre, a el teatre, seurem a les butaques dues i quatre de la fila una. 70 Morfosintaxi
- 72. Tema 3 EL SUBSTANTIUI L’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE El substantiu o nom és la categoria gramatical que serveix per representar o designar una persona, un animal o una cosa (sigui concreta o abstracta), mentre que l’adjectiu indica les qualitats del substantiu al qual acompanya. La majoria d’adjectius i de substantius referits a persones o animals amb dos gèneres tenen una forma per al masculí i una altra per al femení, tant en singular com en plural, si bé n’hi ha que són invariables. Tot seguit veurem les diferents alternances que presenten el gènere i el nombre dels substantius i dels adjectius. Gènere En la majoria de casos el femení es forma a partir del masculí, tot i que n’hi ha que parteixen del femení per crear el masculí i d’altres que fan l’oposició de gènere mitjançant l’alternança de sufixos. a) Afegim una -a al masculí. Ø masculí / -a femení Substantius Adjectius nen nena exempt exempta gat gata mixt mixta regidor regidora gris grisa Ramon Ramona annex annexa carnisser carnissera limítrof limítrofa Aquest és el sistema més productiu. Cal tenir en compte que l’addició de la vocal a la forma masculina pot donar lloc a alguns canvis. Canvis Substantius Adjectius secretari secretària erroni errònia Lluís Lluïsa seriós seriosa Accentuació i dièresi funcionari funcionària cortès cortesa pagès pagesa conspicu conspícua Última grafia s ss gos gossa espès espessa pb llop lloba td advocat advocada adequat adequada cg amic amiga groc groga uv hereu hereva tou tova l l·l Marcel Marcel·la nul nul·la fv serf serva ig j/tj boig boja roig roja lleig lletja c qu inic iniqua Fixeu-vos que els adjectius que acaben en -cu no experimenten cap canvi de grafia, ja que l’únic que fem és afegir una -a al masculí: vacu vàcua; innocu innòcua; promiscu promíscua. b) Canviem la -e, la -o o la -u final del masculí per una -a. Morfosintaxi 71
- 73. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 -e, -o, -u masculí / -a femení Substantius Adjectius pediatre pediatra pobre pobra alumne alumna ample ampla psiquiatre psiquiatra culte culta mestre mestra vague vaga -e / -a ministre ministra altre altra fillastre fillastra esquerre esquerra rapsode rapsoda negre negra arquitecte arquitecta addicte addicta moro mora fondo fonda -o / -a monjo monja flonjo flonja viudo viuda moreno morena reu rea europeu europea -u / -a ateu atea hebreu hebrea Els mots que canvien la -u final per una -a són els que en masculí tenen com a terminació el diftong decreixent -eu : plebeu plebea, però nadiu nadiua. En general, els adjectius que canvien la -e del masculí per una -a en el femení són els que en castellà (i en masculí) acaben en -o. Cal tenir en compte, però, que hi ha un cert nombre d’adjectius acabats en -e que són invariables (vegeu l’apartat g). c) Afegim la terminació -na als masculins que acaben en vocal tònica. -vocal tònica masculí / -na femení Substantius Adjectius germà germana pla plana cosí cosina amè amena lleó lleona oportú oportuna degà degana comú comuna Hi ha un cas que, tot i que no acaba en vocal tònica, també fa aquesta flexió: orfe òrfena. d) Afegim un sufix feminitzador al masculí. Masculí + sufix feminitzador Sufix Substantius Adjectius jutge jutgessa poeta poetessa -essa abat abadessa duc duquessa gall gallina -ina heroi heroïna tsar tsarina Tingueu en compte que substantius com pagès, burgès, marquès i príncep no fan el femení amb el sufix -essa, sinó que formen part dels casos en què afegim una -a al masculí (vegeu l’apartat a): pagès pagesa; burgès burgesa; marquès marquesa; príncep princesa. 72 Morfosintaxi
- 74. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 e) Afegim un sufix masculinitzador al femení. Femení +sufix masculinitzador Sufix Substantius Adjectius -ot abella abellot bruixa bruixot merla merlot nina ninot Es tracta d’un nombre molt reduït de mots que es caracteritzen pel fet que, a diferència de la resta de casos que hem vist, el masculí es forma a partir del femení. f) El masculí i el femení tenen sufixos diferents. Sufixos diferents Substantius Adjectius -or / -riu actor actriu emperador emperadriu -leg / -loga psicòleg psicòloga anàleg anàloga podòleg podòloga homòleg homòloga Tingueu en compte que el femení de l’adjectiu sacríleg és sacrílega, i no pas *sacríloga. g) El masculí i el femení tenen la mateixa forma. Invariables Excepcions Substantius Adjectius Substantius Adjectius -aire captaire xerraire escombriaire rondinaire pidolaire somicaire -ista artista altruista anestesista capitalista publicista egoista -cida homicida bactericida suïcida herbicida fratricida larvicida -arca jerarca monarca oligarca -a gimnasta entusiasta recluta agrícola espia hipòcrita -ant demandant amargant ajudant ajudanta sant santa manifestant extravagant comerciant comercianta firmant elegant vigilant abundant -ent agent prudent client clienta corpulent corpulenta contribuent bullent aprenent aprenenta violent violenta delinqüent creient parent parenta fraudulent fraudulenta pacient lluent president presidenta turbulent turbulenta vident diferent Morfosintaxi 73
- 75. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 -e cònjuge rude lladre alegre forense cèlebre conserge golafre jove indemne -ble comptable amable deixeble deixebla responsable possible feble -al criminal igual caporal caporala mal mala fiscal normal anòmal anòmala -el fidel paral·lel paral·lela cruel rebel -il fàcil tranquil tranquil·la difícil àgil -ar regular avar avara auxiliar rar rara vulgar car cara -aç capaç audaç -iç feliç -oç veloç precoç Tingueu en compte que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables en singular, però no en plural. un noi feliç / una noia feliç uns nois feliços / unes noies felices Pel que fa als noms d’animals, generalment són invariables. En cas que vulguem fer la distinció de sexe, hem d’indicar-ho mitjançant els mots mascle o femella. el canari mascle / el canari femella la balena mascle / la balena femella h) El masculí i el femení tenen arrels diferents en substantius com ara: gendre nora o jove pare mare ase somera porc truja home dona oncle tia boc cabra toro vaca marit muller amo mestressa cavall euga o egua hereu pubilla Remarques sobre el gènere dels substantiust a) Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere. 74 Morfosintaxi
- 76. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 el canal (via d’aigua) la canal (conducte, canonada) el cremallera (ferrocarril) la cremallera (sistema de tancament) el delta (terme geogràfic) la delta (lletra grega) un editorial (article) una editorial (empresa) el fi (objectiu, finalitat) la fi (acabament) el planeta (astre) la planeta (destí d’una persona) el llum (aparell) la llum (resplendor, claror) un ordre (contrari de desordre) una ordre (manament) el son (el fet de dormir) la son (les ganes de dormir) el terra (sòl, paviment) la terra (altres sentits) el clau (de clavar) la clau (d’obrir i tancar) el còlera (malaltia) la còlera (ràbia) el coma (estat patològic) la coma (altres sentits) el pols (batec) la pols (partícules) el pudor (modèstia) la pudor (mala olor) el salut (salutació) la salut (estar sa) el vall (excavació) la vall (depressió entre muntanyes) Cal tenir en compte que hi ha substantius que admeten tots dos gèneres i tenen el mateix significat: el mar o la mar; un art o una art; un èmfasi o una èmfasi; el vessant o la vessant. b) Són noms masculins: els afores un anell el pebre el lleixiu els bacteris el batent el titella el pendent el costum el deute un avantatge el dubte el front els espinacs el compte els narius un orde els llegums el corrent el senyal c) Són noms femenins: una anàlisi les incisives una aroma la suor una esplendor una olor la cercavila una au la dent la remor les pólvores la claror la nespra una allau la resplendor la marató la calor la síndrome la sida les postres Nombre a) En la majoria de casos, afegim una -s al singular per formar el plural. Ø singular / -s plural Substantius Adjectius advocat advocats exempt exempts hereu hereus limítrof limítrofs ministre ministres nul nuls reu reus addicte addictes jutge jutges fondo fondos client clients violent violents actor actors fraudulent fraudulents actriu actrius dur durs boletaire boletaires prudent prudents demandant demandants alegre alegres Morfosintaxi 75
- 77. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 b) Canviem la -a àtona final del singular per -es. -a àtona singular / -es plural Substantius Adjectius advocada advocades exempta exemptes hereva hereves limítrofa limítrofes ministra ministres nul·la nul·les rea rees addicta addictes jutgessa jutgesses fonda fondes clienta clientes violenta violentes suïcida suïcides fraudulenta fraudulentes recluta reclutes dura dures germana germanes egoista egoistes Aquest canvi pot provocar certes alternances ortogràfiques. Substantius Adjectius ca ques monarca monarques fosca fosques ça ces adreça adreces monoplaça monoplaces ja ges monja monges mitja mitges ga gues podòloga podòlogues anàloga anàlogues gua gües paraigua paraigües ambigua ambigües qua qües ventríloqua ventríloqües iniqua iniqües c) Afegim -ns al singular dels mots que acaben en vocal tònica. -vocal tònica singular / -ns plural Substantius Adjectius germà germans pla plans cosí cosins amè amens lleó lleons oportú oportuns degà degans comú comuns mà mans bo bons Hi ha, però, alguns mots en què afegim -s al singular tot i que acaben en vocal tònica. Substantius Adjectius a (nom lletra) as cru crus be (nom lletra) bes nu nus re (nota musical) res do (nota musical) dos perquè perquès però peròs sofà sofàs cafè cafès puré purés bisturí bisturís menú menús 76 Morfosintaxi
- 78. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 d) Afegim -os al singular dels mots aguts masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx. -s, -ç, -x, -ix, -tx singular / -os plural Substantius Adjectius imprès impresos gris grisos esquinç esquinços eficaç eficaços annex annexos complex complexos brioix brioixos fluix fluixos capritx capritxos gavatx gavatxos Cal tenir en compte, però, que afegim -s a determinats substantius acabats en -ç o -x (alguns dels quals són plans o femenins). calç calçs falç falçs índex índexs apèndix apèndixs tòrax tòraxs matx matxs Hi ha paraules acabades en -s que la doblen quan en fem el plural. Substantius Adjectius tros trossos espès espessos congrés congressos llevadís llevadissos calabós calabossos malaltís malaltissos Recordeu que els adjectius acabats en -aç, -iç, -oç són invariables quant al gènere, però no quant al nombre. Singular Plural Masculí / Femení Masculí Femení -aç audaç audaços audaces capaç capaços capaces -iç feliç feliços felices -oç veloç veloços veloces precoç precoços precoces e) Afegim -s o -os al singular dels mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, -ig. -sc, -st, -xt, -ig singular / -s o -os plural Substantius Adjectius -sc disc discs o discos fosc foscs o foscos -st test tests o testos llest llests o llestos -xt text texts o textos mixt mixts o mixtos -ig passeig passeigs o passejos lleig lleigs o lletjos Tingueu en compte que afegim -s al reduït nombre de substantius femenins acabats en -st: la post les posts; la host les hosts. Morfosintaxi 77
- 79. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 Remarques Recordeu que hi ha mots que tenen la mateixa forma del plural tant en masculí com en femení. Invariables Excepcions Substantius Adjectius Substantius Adjectius -ants demandants amargants ajudants ajudantes sants santes manifestants elegants comerciants comerciantes -ents agents prudents parents parentes corpulents corpulentes delinqüents diferents presidents presidentes fraudulents fraudulentes -als criminals iguals caporals caporales mals males fiscals normals anòmals anòmales -els fidels paral·lels paral·leles cruels -ils fàcils tranquils tranquil·les difícils -ars regulars rars rares auxiliars cars cares També són invariables els substantius que teniu a continuació, ja que tenen la mateixa forma tant en singular com en plural. dilluns temps comptagotes focus dimarts tos obrellaunes globus dimecres ics penja-robes cactus dijous llapis paracaigudes tipus divendres atles eucaliptus virus perdut dos llapissos de color vermell. He perdut un llapis de color vermell. He perdut dos llapis de color vermell. He En canvi, no són invariables mots com oasi, tesi, crisi, anàlisi, tuberculosi, etc. Per tant, tenen la forma del singular i la del plural: Aquest any en Climent només ha tingut una crisis nerviosa. Aquest any en Climent només ha tingut una crisi nerviosa. al vespre la Farners va patir dues crisis nervioses. Ahir Finalment, tingueu en compte que hi ha noms que només tenen la forma del plural tot i que els podem utilitzar per referir-nos a un únic element. les acaballes les alicates les bermudes les tisores els afores les arres els calçotets les postres 78 Morfosintaxi
- 80. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 u EXERCICIS 1. Canvieu el gènere dels noms i dels adjectius subratllats. 1. El jutge ha disposat que el metge forense aturi l’autòpsia. 2. El demandant va manifestar que el seu veí era un homicida violent. 3. Segons el president, aquell agent era massa prudent. 4. El secretari sempre havia considerat que aquell advocat autodidacte era capaç de guanyar qualsevol cas. 5. El pacient predilecte del psiquiatre era un monarca golafre i tranquil, addicte a la xocolata. 6. El degà de la facultat era un cèlebre filòleg, parent d’un arquitecte famós, culte i elegant. 7. L’heroi de la sèrie d’èxit del moment és un pagès ateu, cosí d’un duc creient. 8. La podòloga tenia un ajudant molt xerraire, capaç de fer perdre els estreps a l’home més tranquil del món. 9. El meu cosí va comprar a un vell príncep extravagant un cavall negre i salvatge, gens àgil ni veloç i difícil de dominar. 10. La fillastra del fiscal era una artista lletja i egoista, amant d’un recluta cruel i rebel. 2. Completeu les sèries de substantius i d’adjectius que trobareu tot seguit. reu culta bessó complexes bruixot boja precoç mixts / mixtos fiscals exempta crues intel·ligent institutor cardiòleg denunciants fàcil dur alegres lleones marquès 3. Torneu a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesis i fent els canvis necessaris. sala annexa (document): document annex 1. escola mixta (jutjat) agre (llet) 6. vi gris (ciutat) 2. país 7. cotxe lluent (patena) amargant (ametlla) 3. suc 8. carrer ample (carretera) 4. plaça lletja (quadre) bullent (aigua) 9. cafè 5. memòria vaga (discurs) 10. sentència iniqua (judici) Morfosintaxi 79
- 81. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 4. Ara canvieu el nombre de les sèries de l’exercici anterior. sala annexa: sales annexes 1. escola mixta agre 6. vi gris 2. país 7. cotxe lluent amargant 3. suc 8. carrer ample 4. plaça lletja bullent 9. cafè 5. memòria vaga 10. sentència iniqua 5. Torneu a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesis i fent els canvis necessaris. sala annexa (document): document annex 1. funcionari cortès (cambrera) 6. mestra culta (professor) 2. manifestant corpulent (majordoma) 7. actor feliç (infància) 3. ostatge intel·ligent (rea) alegre (princesa) 8. rei 4. germà pobre (ciutat) 9. client extravagant (noia) rude (tardor) 5. amo 10. home difícil (situació) 6. Feu el mateix que en l’exercici anterior. 1. funcionari cortès (atractiva) 6. mestra culta (treballador) 2. manifestant corpulent (agressiva) 7. actor feliç (bona) 3. ostatge intel·ligent (submisa) alegre (trista) 8. rei 4. germà pobre (rica) 9. pagès extravagant (somiadora) rude (trempada) 5. amo 10. europeu pedant (viatjadora) 7. Canvieu el nombre de les sèries que teniu a continuació. sala annexa: sales annexes incòmode 1. sofà 6. ministra elegant 2. annex incomplet 7. temps inestable 3. passeig rar 8. equació fàcil fosc 4. casc 9. apèndix espès 5. llapis normal 10. calçotets grisos 8. Corregiu els errors de les sèries que trobareu tot seguit. 1. caporala corrupte 6. calabosos mixtes 2. esquinçs dolorossos 7. tuberculosis violenta 3. torneigos europeos alegra 8. rea 4. jutges dusos 9. pagessa ruda 5. índex complexe 10. païssos catalàs 80 Morfosintaxi
- 82. EL SUBSTANTIU IL’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Tema 3 9. Poseu les formes dels articles que corresponguin. 1. Viu ......... afores de la ciutat. 2. ............. claror del sol l’enlluernava. 3. S’ha fet ............. anàlisis per saber si li falta ferro. 4. Li agraden ................. llegums barrejats amb ............. espinacs. 5. Hi va haver ........... allau de neu que va provocar ............. remor que ens eixordava. 6. És .......... avantatge que ja hagis pagat .................. deute. 7. ............ postres de l’àvia desprenen .......... aroma que enamora. 8. Deixeu el missatge quan hàgiu sentit ............. senyal. 9. Ens queda ......... dubte que es puguin trobar ................ restes del vaixell. 10. ............ sida és ................... síndrome d’immunodeficiència adquirida. Morfosintaxi 81
- 83. Tema 4 EL VERB Definició i categories El verb, nucli del sintagma verbal o predicat, és l’element imprescindible de l’oració, perquè indica l’acció que fa o rep el subjecte, el seu estat o la seva qualitat. Està format per un lexema (o arrel) que és la part invariable, al qual s’afegeix un grup de morfemes (desinència) que aporten les informacions següents: nombre: singular o plural, en concordança amb el subjecte persona: primera, segona o tercera (del singular o del plural), d’acord amb el subjecte temps: moment en què té lloc l’acció verbal (passat, present, futur) mode: indica la manera com es realitza l’acció verbal (indicatiu, subjuntiu, imperatiu) aspecte: indica si el procés de l’acció verbal s’ha acabat (perfectiu) o si encara no ha començat o encara ha de finalitzar (imperfectiu). Classificació Des del punt de vista sintàctic, els verbs es divideixen segons la manera com es relacionen amb els altres components de la frase, això és, amb el subjecte o amb els altres complements. Quant a la relació amb el subjecte, podem trobar: a) Verbs impersonals. Són els que no tenen subjecte que realitza l’acció, com els verbs meteorològics i els verbs haver-hi i caldre: ploure, nevar, fer calor, fer sol, llampegar Hi ha trenta persones. / Cal tenir paciència. b) Verbs personals. Són els que formen oracions amb subjecte. Els podem trobar en veu activa: El meu amic va guanyar la plaça d’agent merescudament. O en veu passiva: La plaça d’agent va ser guanyada merescudament pel meu amic. Quant a la seva relació amb els complements, podem trobar: a) Verbs copulatius o atributius. Quan sols enllacen un atribut amb el subjecte, sense cap altra càrrega semàntica: ser, estar, semblar, tornar-se. El Pere és un xicot molt trempat. (copulatiu) La Maria s’ha tornat vermella. (atributiu) 82 Morfosintaxi
- 84. EL VERB Tema 4 b) Verbs predicatius. Quan indiquen una acció o una activitat del subjecte. Aquests se subdivideixen en transitius, intransitius, reflexius, pronominals i recíprocs: El funcionari va avisar els mossos. (transitiu) Els testimonis passejaven pels passadissos. (intransitiu) L’advocat es prepara les preguntes. (reflexiu) L’edifici nou és tan gran que ens hi vam perdre. (pronominal) Els funcionaris s’ajuden molt els uns als altres. (recíproc) Conjugacions 1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació -ar -er / -re -ir REGULARS IRREGULARS témer PURS INCOATIUS cantar Només: créixer dir dormir servir estudiar anar perdre dur sortir compartir pujar estar rebre consentir definir 1a conjugació: verb cantar VERB CANTAR Infinitiu: cant-ar Gerundi: cant-ant Participi: cant-at, cant-ada, cant-ats, cant-ades MODE INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet cant-o he cantat cant-ava havia cantat cant-es has cantat cant-aves havies cantat cant-a ha cantat cant-ava havia cantat cant-em hem cantat cant-àvem havíem cantat cant-eu heu cantat cant-àveu havíeu cantat cant-en han cantat cant-aven havien cantat Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat ant. perifràstic cant-í haguí cantat vaig cantar vaig haver cantat cant-ares hagueres cantat vas cantar vas haver cantat cant-à hagué cantat va cantar va haver cantat cant-àrem haguérem cantat vam cantar vam haver cantat cant-àreu haguéreu cantat vau cantar vau haver cantat cant-aren hagueren cantat van cantar van haver cantat Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet cant-aré hauré cantat cant-aria hauria cantat cant-aràs hauràs cantat cant-aries hauries cantat cant-arà haurà cantat cant-aria hauria cantat cant-arem haurem cantat cant-aríem hauríem cantat cant-areu haureu cantat cant-aríeu hauríeu cantat cant-aran hauran cantat cant-arien haurien cantat Morfosintaxi 83
- 85. EL VERB Tema 4 MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet cant-i hagi cantat cant-és hagués cantat ------- cant-is hagis cantat cant-essis haguessis cantat cant-a cant-i hagi cantat cant-és hagués cantat cant-i cant-em hàgim cantat cant-éssim haguéssim cantat cant-em cant-eu hàgiu cantat cant-éssiu haguéssiu cantat cant-eu cant-in hagin cantat cant-essin haguessin cantat cant-in Irregularitats de la 1a conjugació – Irregularitats ortogràfiques Tot i que la majoria dels verbs que pertanyen a aquesta conjugació són regulars (excepte anar i estar), en alguns verbs es produeixen canvis ortogràfics provocats per l’alternança de certes grafies: començo–comences, jutjar–jutges, entregar–entregues, aixeco–aixeques, adequar–adeqües A més, cal recordar que el verb donar duu accent diacrític (dóna/dónes) i que els verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar duen dièresi en algunes terminacions del present de subjuntiu i de l’imperatiu, per marcar que no hi ha diftong: cre-ï, canvi-ïs, inco-ïs, actu-ïn. – Irregularitats morfològiques Pel que fa al verb anar, té doble arrel o lexema: l’arrel va- en els presents d’indicatiu, de subjuntiu i en l’imperatiu (vaig, vagi, vés...) i l’arrel an- en la resta de temps (aniré, anava, anem, aniríeu, anéssim...). Quant al verb estar, té el present d’indicatiu irregular, llevat de la 1a i 2a persona del plural, i el passat simple adopta els morfemes auxiliars propis de la 2a conjugació. Cal anar amb compte amb les formes *jo estés, *tu estessis, etc., del present de subjuntiu perquè són incorrectes. Present indicatiu Passat simple Present subjuntiu Imperfet subjuntiu estic estiguí estigui estigués estàs estigueres estiguis estiguessis està estigué estigui estigués estem estiguérem estiguem estiguéssim esteu estiguéreu estigueu estiguéssiu estan estigueren estiguin estiguessin 2a conjugació: verbs témer o perdre VERB TÉMER Infinitiu: tém-er Gerundi: tem-ent Participi: tem-ut, tem-uda, tem-uts, tem-udes MODE INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet tem-o he temut tem-ia havia temut tem-s has temut tem-ies havies temut tem-∅ ha temut tem-ia havia temut tem-em hem temut tem-íem havíem temut tem-eu heu temut tem-íeu havíeu temut tem-en han temut tem-ien havien temut 84 Morfosintaxi
- 86. EL VERB Tema 4 Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat ant. perifràstic tem-í haguí temut vaig témer vaig haver temut tem-eres hagueres temut vas témer vas haver temut tem-é hagué temut va témer va haver temut tem-érem haguérem temut vam témer vam haver temut tem-éreu haguéreu temut vau témer vau haver temut tem-eren hagueren temut van témer van haver temut Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet tem-eré hauré temut tem-eria hauria temut tem-eràs hauràs temut tem-eries hauries temut tem-erà haurà temut tem-eria hauria temut tem-erem haurem temut tem-eríem hauríem temut tem-ereu haureu temut tem-eríeu hauríeu temut tem-eran hauran temut tem-erien haurien temut MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet tem-i hagi temut tem-és hagués temut ------- tem-is hagis temut tem-essis haguessis temut tem-∅ tem-i hagi temut tem-és hagués temut tem-i tem-em hàgim temut tem-éssim haguéssim temut tem-em tem-eu hàgiu temut tem-éssiu haguéssiu temut tem-eu tem-in hagin temut tem-essin haguessin temut tem-in Irregularitats de la 2a conjugació La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són irregulars. – Irregularitats ortogràfiques Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -tendre (entendre, estendre, pretendre...) i el verb encendre, porten accent tancat a la e en la 3a persona del singular del present d’indicatiu i la 2a persona del singular de l’imperatiu (atén, estén, pretén, encén...). En canvi, el participi segueix la regla general de l’accentuació i manté la e oberta (atès, estès, pretès, encès...). Cal recordar que les formes dels verbs poder i voler s’escriuen sempre amb o (podia, poguérem, voldràs, volguéssim...), excepte la 1a persona del singular del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu, que s’escriuen amb u. Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu puc / vull pugui / vulgui ----- ---- puguis / vulguis pugues / vulgues ---- pugui / vulgui pugui / vulgui ---- puguem / vulguem puguem / vulguem ---- pugueu / vulgueu pugueu / vulgueu ---- puguin / vulguin puguin / vulguin Els verbs jeure, treure, néixer i péixer tenen una peculiaritat en la primera vocal de l’arrel: pot ser -e o -a quan és en posició tònica i amb -a quan és en posició àtona. Morfosintaxi 85
- 87. EL VERB Tema 4 Tònica Àtona Infinitiu néixer / nàixer neixo / naixo naixem Present ind. neixen / naixen naixeu Present subj. neixi / naixi Futur naixeré Imperfet naixia El verb dur pot tenir dues formes en el present d’indicatiu i en l’imperatiu: duus o dus, duu o du. – Irregularitats morfològiques Cal tenir en compte que molts verbs de la 2a conjugació tenen el radical velaritzat, que tractem a l’apartat dels verbs velars. Els verbs caldre i soler manquen d’algunes formes del paradigma de la 2a conjugació: només tenen terceres persones, a més de les formes no personals, i no tenen imperatiu. Els verbs saber i cabre o caber tenen aquestes formes en el present de subjuntiu i l’imperatiu: Present de subjuntiu Imperatiu càpiga sàpiga ---- ---- càpigues sàpigues cap sàpigues càpiga sàpiga càpiga sàpiga capiguem sapiguem capiguem sapiguem capigueu sapigueu cabeu sapigueu càpiguen sàpiguen càpiguen sàpiguen Cal parar atenció, però, en l’imperfet de subjuntiu d’aquests verbs: cabés capigués sabés sapigués cabessis capiguessis sabessis sapiguessis cabés capigués sabés sapigués cabéssim capiguéssim sabéssim sapiguéssim cabéssiu capiguéssiu sabéssiu sapiguéssiu cabessin capiguessin sabessin sapiguessin Per acabar, cal tenir en compte que a vegades, per influència del castellà i per analogia amb altres verbs catalans, es formen infinitius acabats en -èixer que són incorrectes. Això fa que molts cops els conjuguem amb el paradigma de la 2a conjugació quan, de fet, n’hi ha alguns que són de la 3a. compadèixer, pertenèixer, prevalèixer, florèixer, afavorèixer, permanèixer, apetèixer compadir, pertànyer, prevaler (o prevaldre), florir, afavorir, romandre, venir de gust De fet, els verbs acabats en -èixer només són conèixer, merèixer, parèixer, aparèixer i els seus derivats. 86 Morfosintaxi
- 88. EL VERB Tema 4 3a conjugació: verb dormir (model pur) VERB DORMIR Infinitiu: dorm-ir Gerundi: dorm-int Participi: dorm-it, dorm-ida, dorm-its, dorm-ides MODE INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet dorm-o he dormit dorm-ia havia dormit dorm-s has dormit dorm-ies havies dormit dorm-∅ ha dormit dorm-ia havia dormit dorm-im hem dormit dorm-íem havíem dormit dorm-iu heu dormit dorm-íeu havíeu dormit dorm-en han dormit dorm-ien havien dormit Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat ant. perifràstic dorm-í haguí dormit vaig dormir vaig haver dormit dorm-ires hagueres dormit vas dormir vas haver dormit dorm-í hagué dormit va dormir va haver dormit dorm-írem haguérem dormit vam dormir vam haver dormit dorm-íreu haguéreu dormit vau dormir vau haver dormit dorm-iren hagueren dormit van dormir van haver dormit Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet dorm-iré hauré dormit dorm-iria hauria dormit dorm-iràs hauràs dormit dorm-iries hauries dormit dorm-irà haurà dormit dorm-iria hauria dormit dorm-irem haurem dormit dorm-iríem hauríem dormit dorm-ireu haureu dormit dorm-iríeu hauríeu dormit dorm-iran hauran dormit dorm-irien haurien dormit MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet dorm-i hagi dormit dorm-ís hagués dormit ------- dorm-is hagis dormit dorm-issis haguessis dormit dorm-∅ dorm-i hagi dormit dorm-ís hagués dormit dorm-i dorm-im hàgim dormit dorm-íssim haguéssim dormit dorm-im dorm-iu hàgiu dormit dorm-íssiu haguéssiu dormit dorm-iu dorm-in hagin dormit dorm-issin haguessin dormit dorm-in 3a conjugació: verb servir (model incoatiu) VERB SERVIR Infinitiu: serv-ir Gerundi: serv-int Participi: serv-it, serv-ida, serv-its, serv-ides MODE INDICATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet serv-eix-o he servit serv-ia havia servit serv-eix-es has servit serv-ies havies servit serv-eix ha servit serv-ia havia servit serv-im hem servit serv-íem havíem servit serv-iu heu servit serv-íeu havíeu servit serv-eix-en han servit serv-ien havien servit Morfosintaxi 87
- 89. EL VERB Tema 4 Passat simple Passat anterior Passat perifràstic Passat ant. perifràstic serv-í haguí servit vaig servir vaig haver servit serv-ires hagueres servit vas servir vas haver servit serv-í hagué servit va servir va haver servit serv-írem haguérem servit vam servir vam haver servit serv-íreu haguéreu servit vau servir vau haver servit serv-iren hagueren servit van servir van haver servit Futur Futur perfet Condicional Condicional perfet serv-iré hauré servit serv-iria hauria servit serv-iràs hauràs servit serv-iries hauries servit serv-irà haurà servit serv-iria hauria servit serv-irem haurem servit serv-iríem hauríem servit serv-ireu haureu servit serv-iríeu hauríeu servit serv-iran hauran servit serv-irien haurien servit MODE SUBJUNTIU MODE IMPERATIU Present Perfet Imperfet Plusquamperfet serv-eix-i hagi servit serv-ís hagués servit ------- serv-eix-is hagis servit serv-issis haguessis servit serv-eix serv-eix-i hagi servit serv-ís hagués servit serv-eix-i serv-im hàgim servit serv-íssim haguéssim servit serv-im serv-iu hàgiu servit serv-íssiu haguéssiu servit serv-iu serv-eix-in hagin servit serv-issin haguessin servit serv-eix-in Irregularitats de la 3a conjugació – Irregularitats ortogràfiques La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius, això vol dir que afegeixen l’increment -eix entre l’arrel i la desinència en algunes formes del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu: jo serveixo, ell serveixi, serveixin ells, etc. Els altres, de forma pura, no afegeixen la partícula -eix: escullo, bullo, obro, cuso, fujo, etc. Hi ha un grup de verbs que admeten totes dues formes, la incoativa i la pura: mentir menteixo / mento acudir acudeixo / acudo consumir consumeixo / consumo presumir presumeixo / presumo El verb sentir és pur i ho són també la major part dels seus derivats (consentir, pressentir, ressentir-se...). Els únics derivats que són incoatius són assentir i dissentir: consento, pressento, ressento; consents, pressents, ressents assenteixo, dissenteixo; assenteixes, dissenteixes Alguns dels verbs acabats en -air, -eir, -oir i -uir porten dièresi quan es conjuguen en alguns temps verbals (païm, obeït, desoïm, traduïu). En aquest sentit, cal recordar que l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional no porten mai dièresi (conduir, conduint, conduirà, conduiria) i que l’accent gràfic té prioritat sobre la dièresi (obeíem, obeíeu). 88 Morfosintaxi
- 90. EL VERB Tema 4 Els verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s’escriuen amb u quan està en posició tònica i amb o quan està en posició àtona: cullo – collim, cus – cosíeu, escups – escopirà, surto – sortí, tusso – tossiríem. Els verbs tenir i venir alternen e /i en l’arrel de les formes verbals (tinc – tenia, vindré – veniu). Cal recordar que els infinitius tindre i vindre no són adequats al registre estàndard. A més, com veurem més endavant, la 1a persona del present d’indicatiu d’aquests verbs té el radical velaritzat: tinc, vinc. El verb lluir és pur quan vol dir emetre llum i incoatiu quan vol dir fer goig: El sol lluu. Aquest vestit no et llueix gens. – Irregularitats morfològiques En la forma estàndard hi ha alguns verbs que tenen el participi irregular: establir establert imprimir imprès morir mort obrir obert omplir omplert Més endavant, en l’apartat d’Usos de modes i temps verbals, hi trobareu més exemples. També hi ha alguns verbs que els tractem com si fossin de la 1a conjugació i que en realitat són de la 3a. Són aquests: reflexar, traicionar, pol·lucionar, garantitzar, col·lisionar reflectir, trair, pol·luir, garantir, col·lidir Per tant, són incorrectes les formes *reflexa, *traiciona o *garantitza, etc., i cal dir reflecteix, traeix o garanteix. Els verbs velars Són els que acaben en consonant velar (-c / -g) en la primera persona del singular del present d’indicatiu. Aquest fet comporta uns canvis: en totes les persones del present de subjuntiu, de l’imperfet de subjuntiu i del passat simple; en totes o algunes persones de l’imperatiu, i en algunes formes del participi. 1a pers. Present Imperfet Passat Infinitiu Imperatiu Participi pres. ind. subjuntiu subjuntiu simple absol absolgui (ell) absolguem absoldre absolc absolgui absolgués absolguí (nos.) absolt absoleu absolguin (ells) Morfosintaxi 89
- 91. EL VERB Tema 4 apareix aparegui aparèixer aparec aparegui aparegués apareguí apareguem aparegut apareixeu apareguin coneix conegui conèixer conec conegui conegués coneguí coneguem conegut coneixeu coneguin digues digui dir dic digui digués diguí diguem dit digueu diguin duu (du) dugui dur duc dugui dugués duguí duguem dut dueu duguin val valgui valer valc valgui valgués valguí valguem valgut valeu valguin viu visqui viure visc visqui visqués visquí visquem viscut viviu visquin Remarques El verb escriure admet també el so velar en els temps següents: Passat simple Imperfet de subjuntiu escriví / escriguí escrivís / escrigués escrivires / escrigueres escrivissis / escriguessis escriví / escrigué escrivís / escrigués escrivírem / escriguérem escrivíssim / escriguéssim escrivíreu / escriguéreu escrivíssiu / escriguéssiu escriviren / escrigueren escrivissin / escriguessin El verb donar no fa la velarització: no *donc, sinó dono, i no *dongui, sinó doni. Els infinitius i gerundis tampoc fan la velarització, és a dir, no acaben en -guer o -guent, respectivament. Correctes Incorrectes Infinitius Gerundis Infinitius Gerundis caldre o caler calent *calguer *calguent haver havent *haguer *haguent 90 Morfosintaxi
- 92. EL VERB Tema 4 poder podent *poguer *poguent saber sabent *sapiguer *sapiguent cabre o caber cabent *capiguer *capiguent valer o valdre valent *valguer *valguent voler volent *volguer *volguent Finalment, per a l’ús dels verbs preposicionals, vegeu el tema de les funcions sintàctiques i de les preposicions. Usos de modes i temps verbals El gerundi El gerundi és la forma no personal del verb que fa funcions bàsicament adverbials. Es va lesionar jugant a futbol. Sortint del despatx he coincidit amb el Toni. Es passa el dia xiulant l’himne del Barça. Parlant tan fort despertaràs els nens. Reprendrem el judici havent dinat. Per utilitzar correctament el gerundi, cal que tinguem en compte: 1. Expressa una acció simultània a la del verb principal: Es va lesionar jugant a futbol. verb principal Per saber si l’acció és simultània, podem comprovar-ho de diverses maneres: Exemples Si intercanviem l’ordre i no canvia el sentit de la frase. Jugant a futbol es va lesionar. Si podem posar-hi una conjunció del tipus mentre. Mentre jugava a futbol es va lesionar. Si hi podem afegir el mot tot davant del gerundi. Tot jugant a futbol es va lesionar. 2. Expressa una acció anterior al verb principal: Reprendrem el judici havent dinat. verb principal Per saber si és una acció anterior podem provar-ho, igualment, de les maneres següents: Si intercanviem l’ordre i no canvia el sentit de la frase. Havent dinat, reprendrem el judici. Si podem posar-hi una locució adverbial del tipus Després de dinar, reprendrem el judici. després de. Així doncs, són usos incorrectes del gerundi: Morfosintaxi 91
- 93. EL VERB Tema 4 – el gerundi de posterioritat (quan expressa una acció posterior a la que expressa el verb principal) L’acusat fou ingressat a la presó, fugint al cap de dos dies. L’acusat fou ingressat a la presó i va fugir al cap de dos dies. Noteu que, en aquest cas, si fem les comprovacions anteriors la frase no té sentit. Invertir l’ordre. Fugint al cap de dos dies, l’acusat fou ingressat a la presó. Posar-hi la conjunció mentre L’acusat fou ingressat a la presó, mentre fugia al cap de dos dies. o la locució després de. L’acusat fou ingressat a la presó, després de fugir al cap de dos dies. – el gerundi copulatiu (que pot ser substituït per la conjunció i), usat per coordinar dues accions diferents El jutge va declarar ferma la Sentència, advertint les parts que no hi podien interposar cap recurs. El jutge va declarar ferma la Sentència i va advertir les parts que no hi podien interposar cap recurs. – el gerundi especificatiu (el que pot ser substituït per un relatiu) El nombre de dones complint condemna és de 300. El nombre de dones que compleixen condemna és de 300. Han redactat una circular regulant l’ús de les màquines fotocopiadores. Han redactat una circular que regula l’ús de les màquines fotocopiadores. La quantitat de presos encara és massa alta, portant a la construcció d’una nova presó. La quantitat de presos encara és massa alta, la qual cosa / cosa que ha portat a la construcció d’una nova presó. Recordeu, a més, que els gerundis acabats en -guent i -quent (*poguent, *visquent, etc.) són incorrectes. El participi És la forma no personal del verb que pot tenir un valor de verb (quan va acompanyat d’un auxiliar: ha cantat) o d’adjectiu (quan acompanya un nom: el full imprès). En els verbs regulars el participi es forma afegint -at, -ut i -it a l’arrel del verb: 1a conjugació: cantar cantat 2a conjugació: témer temut; perdre perdut 3a conjugació: dormir dormit; patir patit La formació dels participis de la primera conjugació no genera cap dubte, perquè sempre usa la mateixa terminació i no hi ha alteracions ortogràfiques. En canvi, en la segona i tercera conjugacions sovint utilitzem formes de participi incorrectes perquè tenen diverses terminacions i no segueixen una regla a l’hora de formar-se. A més, cal tenir en compte les modificacions ortogràfiques que pateixen. 92 Morfosintaxi
- 94. EL VERB Tema 4 2a conjugació Terminacions Infinitiu Participi Incorrecte Correcte -ut / -uda caber o cabre *capigut cabut -uts / -udes saber *sapigut sabut vendre *vengut venut tòrcer *torçat torçut o tort -cut / -cuda néixer o nàixer *naixut nascut -cuts / -cudes créixer *creixut crescut merèixer *mereixut merescut -gut / -guda aparèixer *aparescut aparegut -guts / -gudes comparèixer *comparescut comparegut conèixer *conescut conegut seure *sentat segut sobreseure *sobreseït sobresegut -t / -ta absoldre / resoldre *absolgut / resolgut absolt /resolt -ts / -tes estrènyer / constrènyer *estrenyut / constrenyut estret / constret compondre *compongut compost -s / -sa admetre/ comprometre *admetut / comprometut admès / compromès -os / -es fondre / confondre *fundit / confundit fos / confós empènyer *empenyut empès romandre *romangut romàs 3a conjugació Terminacions Infinitiu Participi Incorrecte Correcte -it / -ida dormir / patir / florir / oir dormit / patit -its / -ides -ert / -erta obrir *obrit obert -erts / -ertes -ert / -erta establir *establit establert -erts / -ertes omplir omplert -ès / -esa imprimir *imprimit imprès -esos / -eses -rt / -rta morir *morit mort -rts / -rtes -ut / -uda tenir tingut -uts / -udes Remarques El participi és la forma no personal del verb que pot tenir un valor adjectiu i, per tant, pot concordar en gènere i nombre amb el nom que qualifica. Hem tingut un matí farcit de sorpreses. Les places, ben repartides, satisfan a tothom. Els menors, avisats del perill, van creure l’educador. Morfosintaxi 93
- 95. EL VERB Tema 4 També es respecta la concordança en les oracions amb funció de complement circumstancial. Vistes les proves presentades, és procedent admetre a tràmit la demanda. Admesa a tràmit la demanda, citeu les parts. Adjunta, us trameto la demanda presentada. L’infinitiu És la forma no personal del verb que pot tenir el valor d’un substantiu i és independent de qualsevol matís temporal. Tot seguit repassarem els errors més comuns que se solen fer en l’ús dels verbs en infinitiu: a) L’infinitiu no porta article. El començar és el que més costa. Començar és el que més costa. El fet de començar és el que més costa. Haver de començar és el que més costa. b) L’infinitiu no és un imperatiu. Passar a la sala, si us plau. Passeu a la sala, si us plau. c) Al + infinitiu no s’admet en contextos formals. A l’acabar el curs es farà un qüestionari de satisfacció. En acabar el curs es farà un qüestionari de satisfacció. Quan acabi el curs es farà un qüestionari de satisfacció. (més recomanable) S’ha suspès el judici al retirar la denúncia. S’ha suspès el judici en retirar la denúncia. S’ha suspès el judici perquè han retirat la denúncia. (més recomanable) d) De + infinitiu no té valor condicional. De saber-ho, hauríem actuat d’una altra manera. Si ho haguéssim sabut, hauríem actuat d’una altra manera. e) L’infinitiu d’introducció no és correcte. Finalment, advertir-lo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia. Finalment, l’adverteixo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia. Finalment, convé advertir-lo que si no es presenta serà declarat en rebel·lia. L’imperatiu L’imperatiu es forma a partir dels presents d’indicatiu i de subjuntiu. Ja sabem que no té 1a persona del singular; la 2a persona, del singular i del plural, es forma a partir de l’indicatiu, i la resta de persones (és a dir, 3a del singular i 1a i 3a del plural) es formen a partir del subjuntiu. 94 Morfosintaxi
- 96. EL VERB Tema 4 present present de imperatiu d’indicatiu subjuntiu moc -- mogui mous mou moguis mou mogui mogui movem moguem moguem moveu moveu mogueu mouen moguin moguin Pel que fa a les formes velars, de vegades podem dubtar a l’hora de formar un imperatiu. Per això, és útil recordar aquesta norma, que segueixen sempre tots els verbs: cal fixar-se en les formes del singular, de manera que la 2a persona del singular es correspon amb la 2a del plural i la 3a persona del singular es correspon amb la 1a i 3a del plural. Vegem-ho en l’esquema següent: imperatiu singular plural -- 1a 2a 2a 3a 3a Per exemple: -- diguem -- beguem digues digueu beu beveu digui diguin begui beguin -- coneguem -- vinguem coneix coneixeu vine veniu conegui coneguin vingui vinguin Ja hem vist que quan es vol expressar una ordre s’ha d’utilitzar la 2a persona del plural de l’imperatiu i no l’infinitiu: Tancar la porta, si us plau. Tanqueu la porta, si us plau. Apagar els mòbils. Apagueu els mòbils. Quan l’ordre és negativa, s’ha d’utilitzar el present de subjuntiu: Moveu els expedients. (imp.) No mogueu els expedients. (pres. subj.) Enceneu el llum. (imp.) No encengueu el llum. (pres. subj.) Oracions condicionals En el quadre següent trobareu esquematitzat com hem d’usar els temps verbals en les oracions condicionals. Morfosintaxi 95
- 97. EL VERB Tema 4 Oració subordinada Oració principal Si aproves l’examen de català, farem una festa. present futur Si aprovessis l’examen de català, faríem una festa. imperfet subj. condicional Si haguessis aprovat l’examen, hauríem fet una festa. plusquamperfet subj. condicional perfet Per tant, són incorrectes les construccions següents: Si haguessis aprovat l’examen, haguéssim fet una festa. Si hagués sabut que vindries, hagués encomanat el dinar. Si hagués sabut que vindries, hauria encomanat el dinar. Perífrasis verbals Són la unió de dos verbs per expressar una idea única. El primer verb es conjuga i aporta el sentit a la perífrasi, i el segon ha de ser un infinitiu, un gerundi o un participi, i és el que aporta el significat a l’oració. Segons quin sigui el primer verb, distingim entre diversos tipus de perífrasis, tal com veureu a la taula següent. A més, cal tenir en compte els errors més freqüents que se solen fer en algunes d’aquestes construccions. Tipus de perífrasis Exemples Incorreccions habituals Haver de + infinitiu Heu de comparèixer al judici del Teniu que comparèixer al dia 3 de juny. judici del dia 3 de juny. Haver-se de + infinitiu S’ha de provar la seva culpabilitat. Es té de provar la seva D’obligació o culpabilitat. necessitat Caldre + infinitiu Cal presentar l’escriptura de poder. Hi ha que presentar l’escriptura de poder. Caldre + que + oració Cal que ratifiqueu el conveni Es precís que ratifiqueu el regulador. conveni regulador. Deure + infinitiu Deu ser el pèrit qui truca. Serà el pèrit qui truca. De probabilitat Devien ser cent persones, en Hi serien / Deurien ser aquella manifestació. cent persones, en aquella manifestació. Poder + infinitiu Enguany podríem ampliar els De possibilitat pressupostos per al material. Estar a punt de + La vista està a punt de començar. infinitiu Estar per + infinitiu El tren estava per sortir. Anar a + infinitiu Anava a obrir la porta, però vaig D’imminència (sempre en passat) veure que no hi havia pany. Tot seguit fonamentaré les meves Tot seguit vaig a conclusions. fonamentar les meves conclusions. Plourà./ Està a punt de ploure. Va a ploure. 96 Morfosintaxi
- 98. EL VERB Tema 4 Soler + infinitiu Com que és molt tenaç, en Pere sol De freqüència aconseguir tot allò que es proposa. Estar + gerundi Les autoritats estan fent un Les autoritats vénen fent De durada seguiment exhaustiu dels un seguiment exhaustiu dels abocaments. abocaments. u EXERCICIS 1. Completeu les frases següents amb les formes adients dels verbs entre parèntesis. 1. La lesió no va permetre que l’atleta ...................... (igualar) les marques anteriors. 2. Quan érem petits, els professors ens ......................... (castigar) de cara a la paret. 3. Sempre que ............................ (tornar, nosaltres, imperfet) de viatge li ............................ (portar) algun regal. 4. En Joan i l’Ester ................................ (desitjar) que els facis algun regal sorpresa. 5. No ......................... (marejar, tu) el teu pare amb aquestes foteses. 6. ........................... (abraçar, vosaltres) la vostra germana. 7. El professor continua ............................. (esperar) que facis el treball pendent. 8. Serà millor que us .......................... (abstenir, vosaltres) de fer comentaris forassenyats durant la declaració. 9. Hem demanat a l’Ajuntament que ............................ (adequar) els parcs i jardins del municipi. 10. És millor que l’escola ............................ (tancar) mentre duren les obres. 2. Conjugueu la 1a persona del singular del present d’indicatiu i del present de subjuntiu d’aquests verbs. 1a persona singular Present indicatiu Present subjuntiu renunciar crear lloar continuar suar incoar adequar creuar 3. Destrieu entre els següents verbs de la tercera conjugació quins són incoatius i quins són purs. Distribuïu- los en dues files conjugant-los en primera persona del present d’indicatiu. dormir, servir, avorrir, inhibir, grunyir, munyir, produir, requerir, precedir, ajupir, descobrir, escollir, repartir, deduir, recollir, aclarir, fugir, sofrir, emmalaltir, competir, sorgir, cruixir, introduir, proveir, consentir, bullir, eximir, pressentir, transgredir, urgir Morfosintaxi 97
- 99. EL VERB Tema 4 verbs purs verbs incoatius dormo serveixo 4. Completeu les frases següents amb la forma verbal adequada. 1. Per fer el pastís, primer ......................... (batre, jo, present) la clara amb el sucre i després hi ................... (afegir, jo, present) el rovell i la farina. 2. L’acte s’.............................. (anunciar, present) a tot arreu com un gran esdeveniment. 3. ..........................-vos (menjar, vosaltres) l’esmorzar i després .................... (veure, nosaltres) si us compro pegadolça. 4. No pots anar ............................ (interrompre) cada minut! 5. Feu el mateix que a l’exercici anterior. 1. Fa quinze anys que el .............................. (conèixer, jo). 2. Em passo el dia ........................... (introduir) dades a l’ordinador. 3. ............................ (comparèixer, jo, present) en qualitat de testimoni. 4. La Marta ............................ (poder, present) aprovar fàcilment les oposicions. 5. L’advocada va provar suficientment que el seu client no havia .............................. (ometre) el deure de socors a la víctima. 6. Ella el ............................ (denunciar, present) com a autor de les amenaces. 7. Si no heu ............................. (estendre) la roba, haureu de fer-ho de seguida. 8. Després dels aldarulls s’ha ............................ (reprendre) el judici amb normalitat. 9. Els nens ............................ (obeir) el mestre si tingués més autoritat. 10. No .......................... (consentir, jo, present) que m’insultis! 6. Feu el mateix que a l’exercici anterior. 1. De seguida que ................................ (poder), vine a recollir l’informe pericial. 2. ............................... (treure) aquests paquets d’aquí, i després feu el que ........................... (voler). 3. Abans sempre ............................. (tossir) durant la nit, però ara ja hi he trobat remei. 4. ............................ (escollir) el que t’agradi més. 5. Desitgem que tots els invitats ............................. (caber) bé en aquesta sala. 6. Si et ............................... (poder) ajudar, ho faria de bon grat. 7. Quan ........................... (saber) el resultat de l’examen medicoforense, digues-me’l. 8. Quan li semblava ............................. (escopir) a terra; era una persona amb molt poca educació. 9. ............................... (estar) quiet, si no avisaré la mestra. 10. El jutge ha decidit que el reu ................................ (sortir) de la presó controlat per una polsera. 7. Corregiu les formes verbals quan sigui necessari. 1. La secretària atèn els convidats amablement. 2. No cal que traguis els expedients de l’armari. Ara treiem els nostres. 98 Morfosintaxi
- 100. EL VERB Tema 4 3. Si sapigués on anirem de vacances, ja començaria a preparar-ho tot. 4. Jo m’asseguraria que capiguessin les maletes al cotxe. 5. Si pertanguéssiu al club excursionista, gaudirieu de la natura amb tota la família. 6. Vaig estar molt content que m’escriguéssiu des d’Egipte. 7. No crec que poguem venir. 8. Els ciutadans se senten traicionats perquè els resultats no reflexen la seva elecció ni garantitzen un govern estable. 8. Ompliu els espais buits amb la forma que correspongui dels verbs en negreta de la mateixa frase. 1. Encenc la foguera. Vol que jo ............................ la foguera. Volia que jo ............................ la foguera. 2. Enteneu això? M’agrada que ............................. això. M’agradaria que .............................. això. 3. Treu la moto. Et dic que ............................... la moto. Et vaig dir que ............................ la moto. 4. Suspendran el judici? Espero que no ................................ el judici. Esperava que no ................................. el judici. 5. Ens revenem les entrades del concert. Ens demanen que ens ................................. les entrades. Ens demanaven que ens ............................... les entrades. 6. Aquest aparell val molts diners. Quan en ................................... menys, el compraré. Si en .............................. menys, el compraria. 7. Seieu, si us plau! M’agrada que ............................... a classe. M’agradaria que .............................. a classe. 9. Passeu les següents ordres afirmatives a negatives. Ex. Moveu els expedients! No mogueu els expedients. 1. arla més fluix! P ............................................... 2. issoleu la manifestació! D ............................................... 3. epreneu el ritme! R ............................................... 4. stigues quiet! E ............................................... 5. scriviu la redacció! E ............................................... 6. oneguem-nos primer! C ............................................... 7. orreu més de pressa! C ............................................... 8. eu més aigua! B ............................................... Morfosintaxi 99
- 101. EL VERB Tema 4 10. Les frases següents són ordres. Poseu-hi les formes verbals adients. 1. No li ................................... (retreure, nosaltres) la seva feblesa. 2. ......................................... (veure, vosaltres) la tasca que ha fet i .................................-ne (conèixer, vosaltres) els motius. 3. .................................-me (dir, tu) si començaràs el curs. 4. No ens ................................. (estendre, nosaltres) amb detalls que no interessen a ningú. 5. No ens ......................................... (moure) i no passarà res. 6. Cal que us ........................................ (creure) el que us diuen. 7. Vull que .................................... (reconèixer) el vostre error. 8. No ....................................... (respondre, vosaltres) amb monosíl·labs al vostre pare! ....................................... (aprendre, vosaltres) a comportar-vos. 9. Cal que ....................................... (obtenir, nosaltres) una autorització del jutge per poder embargar-li el sou. 10. Vull que ....................................... (saber, vosaltres) que si fumeu al bus, al taxi o al tren infringireu la llei. 11. Corregiu, si cal, els gerundis incorrectes d’aquestes frases. 1. Van assistir a la reunió esperant arribar a un consens. 2. Instrucció 01/06 modificant la Instrucció 11/96, de permisos d’absència del lloc de treball. 3. Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los retornant-los a la unitat emissora. 4. La Unitat de Control de Gestió va elaborar el pressupost, gestionant-lo immediatament. 5. S’està ampliant la formació dels funcionaris oferint-los cursos d’informàtica. 6. Van presentar una demanda sol·licitant que es requerís de pagament el demandat. 7. Havent acabat l’acte, els assistents van sortir de la sala. 8. Va sortir del judici rient i saltant. 9. Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions, quedant-li seqüeles a l’avantbraç dret. 10. La sentència absol la persona acusada imposant d’ofici les costes causades. 12. Completeu les frases següents amb la forma del participi adequada. 1. L’Ajuntament ha ................................. (establir) un termini molt curt per fer les reclamacions. 2. El seu ajudant l’ha .............................. (suplir) amb tanta eficàcia mentre era fora que l’empresa ha decidit contractar-lo. 3. Quants fulls has .................................. (imprimir)? 4. No se m’havia ............................... (ocórrer) que podien ser cosins. 5. A l’acte de presentació, he ............................. (seure) a la primera fila. 6. No m’han ............................... (cabre) tots els expedients a l’arxivador. 7. Per fi li han ............................... (aparèixer) els informes que buscava. 8. No hem ............................... (ser) a temps de citar tots els testimonis. 13. Completeu aquestes frases condicionals amb la forma verbal adient. 1. Si li ........................................ (escriure) una postal, l’àvia us ho hauria agraït. 2. Podries guanyar tots els rivals si ..................................... (córrer) una mica més ràpid. 3. Si hagués sabut que em podien desnonar, ................................... (pagar) abans. 4. Si demà ............................ (perdre, nosaltres) el judici, haurem de pagar una multa. 5. Si la moto .................................. (estar) en millors condicions, segur que me la compraria. 100 Morfosintaxi
- 102. EL VERB Tema 4 14. Escriviu les formes que falten per acabar la sèrie. Infinitiu Pres. ind. Pres. ind. Pres. subj. Gerundi Participi 1a sing. 1a plural 1a plural combatre combato combatem combatem combatent combatut córrer concebem pertànyer percebent difondre incloure capiguem resoldre 15. Ompliu els buits amb les formes de les perífrasis d’obligació o de probabilitat adients. 1. El denunciat ..................... complir amb l’obligació de presentar-se al judici. 2. El jurat ja .................................... haver pres una decisió. 3. No ................................... que presentis el carnet d’identitat. 4. L’imputat ...................................... aclarir al magistrat si va participar en el robatori. 5. La imposició de mesures penals alternatives ............................... valorar amb molta prudència. 6. .............................. que fóssiu puntuals. 7. No ............................ ser cert que l’hagin inculpat. 8. Ja no ..................................... venir, si a hores d’ara no ha arribat. 9. Pel que fa a les penes imposades, .................... indicar que no arriben al 3%. 16. Corregiu les frases següents quan sigui necessari. 1. Si haguessin aprovat els pressupostos, els haguéssim gestionat immediatament. 2. Els alumnes tenen que assistir obligatòriament a les 40 hores de pràctiques. 3. És precís que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze. 4. Seria el mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei d’Atenció a l’Usuari. 5. El rètol deia: no fumar. 6. Serà el repartidor qui ha vingut. 7. Vénen treballant en aquesta qüestió des de l’any 1993. 8. D’haver-se sapigut que no es feia la reunió, no hauríem vingut. 9. Al començar el judici, s’han de cridar tots els testimonis. 10. Hi va haver un gran nombre de visitants, provocant l’enfonsament de la torre. 11. Finalment, concloure que no es pot admetre la petició respecte a la custòdia del fill. Morfosintaxi 101
- 103. Tema 5 LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Subjecte (S) En el tema de l’oració, en parlar dels seus components bàsics, ja vam avançar les característiques principals del subjecte. Recordem-les: És allò (persona, animal o cosa) de El jutge ha dictat sentència. què declarem o prediquem alguna S cosa. El teu gat és molt esquerp. Definició S Aquest llum fa pampallugues. S Sol anar al davant del verb, tot i que Ha arribat el tren de les nou. pot aparèixer darrere seu. S No ha vingut, la teva mare. S Pot no aparèixer (subjecte elidit). Calleu! (vosaltres) S elidit Hi pot haver oracions sense subjecte Es viu bé a pagès. Característiques quan el verb és impersonal. És massa tard. Plou molt. Hi ha procediments pendents d’arxivament. En les passives perifràstiques la La policia va detenir uns delinqüents. funció de S la fa el complement S V CD directe de l’oració activa i el S de l’oració activa passa a fer la funció de Uns delingüents foren detinguts per la policia. complement agent. S pacient V C. agent Concorda amb el verb en nombre i L’ovella menja herba del prat. persona. S V Les ovelles mengen herba del prat. S V Com l’identifiquem Aquesta regla ens pot ser M’agraden molt els teus dibuixos. especialment útil en els casos en V S què el S apareix darrere del verb, en la posició que ocuparia un M’agrada molt el teu dibuix. complement directe, per poder V S diferenciar-lo d’aquest últim. 102 Morfosintaxi
- 104. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 La funció de S la poden realitzar un sintagma nominal, un pronom fort o feble, un infinitiu o una oració. La Sònia treballa en un bufet d’advocats. (sintagma nominal amb funció de S) S Vosaltres heu confós l’electorat. (pronom fort amb funció de S) S D’expedients, n’han entrat? (pronom feble amb funció de S) S M’agrada molt llegir. (infinitiu amb funció de S) S El noi de qui em parles és bomber. (oració amb funció de S) S Complement del nom (CN) El nom, com a nucli d’un sintagma nominal, pot anar acompanyat d’un o més adjectius, d’un sintagma preposicional o d’una oració de relatiu que el complementin. Aquests elements fan la funció de complement del nom. Els països rics també pateixen els efectes del canvi climàtic. CN CN La casa on viu el meu germà és de lloguer. CN Complement directe (CD) i complement indirecte (CI) Recordeu que anomenem verbs transitius els verbs que necessiten la presència d’un CD per tenir un significat complet; els que no la necessiten s’anomenen verbs intransitius. Fixeu-vos en aquests dos exemples: Els nens han visitat. Els nens han visitat la Catedral de Girona. La primera frase és agramatical perquè el verb és transitiu i, per tant, li fa falta un CD per completar el seu significat. Repassem, a continuació, algunes de les característiques que diferencien el CD i el CI: Morfosintaxi 103
- 105. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 CD CI El CD indica l’objecte (persona, cosa...) El complement indirecte indica qui és el sobre el qual recau l’acció expressada pel destinatari de l’acció verbal. verb. Definició El cambrer neteja els gots. Avui he escrit als meus cosins. CD CI El CD no necessita cap lligam que l’uneixi Va sempre introduït per preposicions (a o per al verb, és a dir, generalment no va precedit a) o el pronom que el representa substitueix de preposició (a, per a). un SPrep. Ja he avisat la Maria. He regalat flors a la meva mare. CD CI Hem citat els testimonis. Tinc un encàrrec per a tu. CD CI Hi ha molt pocs casos en què el CD admet preposició: – Davant d’un pronom personal fort (T’he saludat a tu) – En les oracions recíproques (Es miren l’un a l’altre) Com – En frases on hi pot haver ambigüitat (El l’identifiquem conec millor que al teu germà) – Opcionalment davant dels pronoms tots, totes, tothom i ningú (No he vist (a) ningú) D’altra banda, en passar l’oració a passiva, el CD de l’oració activa n’esdevé el S. El jutge va citar el testimoni. S CD El testimoni va ser citat pel jutge. S pacient C. agent A diferència del S, el CD no pot ser elidit de l’oració i no concorda amb el verb. (Jo) He visitat els meus cosins. S elidit CD Tal com hem vist en el quadre anterior, generalment la funció de CD la realitza un sintagma nominal, mentre que la de CI la fa un sintagma preposicional. Ara bé, aquestes funcions també les poden realitzar un pronom fort, un pronom feble o una oració. Us ha cridat a vosaltres. (pronom fort amb funció de CD) CD A nosaltres ens llança floretes cada dia. (pronom fort amb funció de CI) CI El pentino cada matí. (pronom feble amb funció de CD) CD 104 Morfosintaxi
- 106. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 Li agrada molt anar al cinema. (pronom feble amb funció de CI) CI Explica’m per què heu arribat tard. (oració amb funció de CD neutre: equival a això) CD Tinc bombons per a qui en vulgui. (oració amb funció de CI) CI Les interferències del castellà ens han portat a considerar intransitius verbs que en realitat són transitius i a considerar transitius verbs que són intransitius. En aquests casos és fàcil confondre el CD i el CI. Són transitius verbs com ajudar, amenaçar, atendre, avisar, citar, elegir, escollir, escoltar, estimar, obligar, saludar, veure i visitar. En aquests casos el verb regeix o demana un CD, el qual –recordem-ho– no pot anar introduït per cap preposició. En Joan ha amenaçat a en Pau a la sortida de l’escola. En Joan ha amenaçat en Pau a la sortida de l’escola. (verb transitiu) En canvi són intransitius agradar, avortar, callar, córrer, treballar, telefonar, esmorzar, dinar, berenar i sopar, entre altres. En aquests casos el verb no pot aparèixer mai seguit d’un CD. Avui he telefonat la Núria. Avui he telefonat a la Núria. (verb intransitiu) He dinat llenties. He menjat llenties per dinar. (verb intransitiu) Hem recorregut la sentència. Hem recorregut contra la sentència. (verb intransitiu) No obstant això, hem de tenir en compte que una bona part de verbs tant es poden usar transitivament com intransitivament, depenent del significat que tinguin dins el context en el qual apareixen. Aquest advocat crida molt durant els judicis. (cridar: fer crits; intransitiu) V L’advocat ha cridat els testimonis perquè compareguin a la sala. (cridar: avisar; transitiu) V CD Remarques sobre el CD i el CI El CD i el CI poden aparèixer junts en una mateixa frase: He portat flors a la meva mare. CD CI El CD pot no aparèixer quan el verb transitiu té un significat complet amb CD o sense. En aquests casos es tracta de verbs que es poden usar en un sentit absolut. El teu fill parla l’alemany amb molta claredat. (amb CD) El teu fill parla amb molta claredat. (sense CD) Morfosintaxi 105
- 107. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 Si destinatari de l’acció i objecte de l’acció coincideixen, la funció de CD recau sobre el destinatari sempre que no expressem l’objecte. En Pere ha pentinat la Núria / En Pere es pentina (no expressem l’objecte: els cabells) CD CD (destinatari) (destinatari) Si expressem l’objecte, el destinatari passa a fer la funció de CI. En Pere ha pentinat els cabells a la Núria / En Pere es pentina els cabells CD CI CI CD (objecte) (destinatari) (destinatari) (objecte) Complement preposicional (CP) Hi ha verbs que completen el seu significat amb un complement semblant al directe (ja que també expressa l’objecte en què recau l’acció) però que va introduït per una preposició. Són complements que regeixen els anomenats verbs preposicionals o de règim verbal i el complement que regeixen s’anomena complement preposicional o de règim verbal. Ha après a nedar en poc més d’una setmana. CP Ens hem descuidat d’agafar el paraigua. CP Confieu en mi. CP La Núria no s’avé gens amb la Marta. CP S’interessa per tot el que diuen les revistes del cor. CP Els terroristes van atemptar contra un comboi d’ajuda humanitària. CP A continuació us donem una llista dels principals verbs preposicionals: a de en amb contra accedir a abstenir-se de afanyar-se en amenaçar amb recórrer contra acostumar-se a adonar-se de col·laborar en anar amb compte amb apel·lar contra arriscar-se a aprendre de complaure’s en comptar amb atenir-se a burlar-se de confiar en conformar-se amb atrevir-se a dubtar de consistir en trobar-se amb contribuir a oblidar-se de convertir en fer-se amb decidir-se a parlar de entossudir-se en dedicar-se a penedir-se de insistir en exposar-se a queixar-se de participar en limitar-se a recordar-se de pensar en negar-se a riure’s de tardar en obligar a saber de tenir interès en vacil·lar en 106 Morfosintaxi
- 108. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 Més endavant veurem com la preposició que introdueix els complements preposicionals pot canviar davant d’infinitiu (en i amb es canvien per a o de) o bé desapareix –cau– davant de la conjunció que. Atribut (Atr.) Anomenem atribut el complement que expressa una característica atribuïda al subjecte amb el lligam d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar o parèixer). Aquestes flors són de paper. Atr. El testimoni estava nerviós. Atr. Amb aquests cabells, sembles un espantall. Atr. La funció d’atribut la pot realitzar un sintagma nominal, un adjectiu o un sintagma preposicional i, quan la fa un adjectiu, concorda amb el subjecte en gènere i nombre. Complement predicatiu (Pred.) Respon a la pregunta com? És l’adjectiu o substantiu que completa simultàniament el verb (predicatiu, no copulatiu) i el subjecte o el complement directe. La Núria s’ha tornat vermella. S Pred. Porta la camisa tacada. CD Pred. Si la funció la realitza un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte o el complement directe que complementa. Com que apareix amb verbs predicatius, és impossible confondre’l amb l’atribut. El vigilant és molt tranquil. (verb copulatiu: és) Atr. El vigilant ha actuat molt tranquil. (verb predictiu: ha actuat) Pred. Però sí cal vigilar a no confondre’l amb el complement circumstancial de manera, que, si bé també respon a la pregunta com?, té per resposta un adverbi, no un adjectiu. Aquest bolígraf escriu bé. CCM Morfosintaxi 107
- 109. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 Tampoc l’hem de confondre amb el complement del nom. En aquests casos, diferenciarem el predicatiu del complement del nom perquè l’adjectiu amb funció de predicatiu es pot situar davant del nom sense que la frase resulti agramatical. Hem rebut el correu obert. (Pred.) Hem rebut obert el correu. (Pred.) S’ha comprat la brusa vermella. (CN) S’ha comprat vermella la brusa. (CN) Complement circumstancial (CC) Completa el verb o tot el predicat indicant-ne les circumstàncies. Aquest locutor de ràdio parla malament. CC manera L’Estel i jo vam anar al teatre. CC lloc L’accident va ocórrer la nit del dijous. CC temps L’Eduard ha marxat amb els seus cosins. CC companyia He arribat tard per culpa dels embussos que hi ha a la variant. CC causa Hem decorat l’habitació amb garlandes de colors. CC instrument Aquesta nena menja poquíssim. CC quantitat Aquesta funció la pot realitzar un sintagma nominal o preposicional, un adverbi o locució adverbial, un pronom feble o una oració subordinada. u EXERCICIS 1. Indiqueu quina funció sintàctica realitzen els elements subratllats en les oracions següents: S o CD. Tingueu en compte que el S sempre concorda amb el verb. 1. Camina molt a poc a poc, la Montse. 2. Cada matí pentina les nenes. 3. A l’aeroport acaben d’aterrar dos avions provinents de Londres. 4. Ja ha arribat tothom. 5. No suporto els programes d’esports. 6. No li agrada el teatre musical. 108 Morfosintaxi
- 110. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Tema 5 2. Completeu cadascuna de les frases següents amb l’opció que considereu correcta, tenint en compte que els CD per norma general no van precedits de preposició i que els CI sí. 1. L’Andreu s’estima .............................. (la Mireia / a la Mireia) amb deliri. 2. M’agradaria telefonar .............................. (l’Esteve / a l’Esteve). 3. Hem citat a judici .............................. (l’imputat / a l’imputat). 4. Escolta bé .............................. (el teu advocat / al teu advocat) abans de prendre una decisió. 5. L’Estel esperava .............................. (el seu pare / al seu pare). 6. No molesteu .............................. (els companys / als companys). 7. El llop es va menjar .............................. (la Caputxeta / a la Caputxeta). 8. Aquestes coses no agraden .............................. (ningú / a ningú). 3. Indiqueu si els elements subratllats de les frases següents fan funció d’Atr., Pred. o CC de manera. 1. La Montse i l’Ester van tornar juntes de Barcelona. 2. En Lluís semblava esperitat quan marxava cap a casa. 3. Sóc el redactor en cap d’aquest diari. 4. L’home va sortir d’amagat de la botiga. 5. El pare ha acabat malalt per culpa dels bancs. 6. La campanya de recollida d’aliments ha funcionat força bé. 7. M’he posat el vestit arrugat. 8. Està nerviosa a causa del judici. 4. Indiqueu la funció sintàctica que realitzen els elements subratllats en les oracions següents. 1. Avisa’m quan arribi la teva mare. 2. Ja ens hem desempallegat de la nevera vella. 3. Han arribat dos funcionaris nous. 4. A en Robert no li agraden gens les pel·lícules de terror. 5. Em sap greu que t’hagis enfadat. 6. Hem vist el teu professor aquest matí en sortir de classe. 7. Aquesta actriu, que s’acaba de divorciar, ha fet molt poques pel·lícules. 8. Aviat seran vacances. 9. El Barça va guanyar el partit per la mínima. 10. En Jordi parla massa de vegades. 11. L’ha molestat que no tinguessis en compte les seves propostes. 12. En Jordi es creu l’ànima del grup. 13. El cap de setmana passat vam viatjar a Roma. 14. Tinc el vostre advocat al telèfon. 15. Hem pintat la façana amb la pintura que ens ha deixat el veí. Morfosintaxi 109
- 111. Tema 6 ELS PRONOMS FEBLES Els pronoms febles són elements formats per una síl·laba àtona que es pronuncien junt amb el verb. La seva funció principal és substituir elements sintàctics de la frase a fi de no repetir-los. He vist el teu germà. Tu l’has vist? (l’ substitueix el teu germà) Tot i això, també poden formar part del mateix verb i llavors no substitueixen cap element: és el cas dels verbs pronominals com veure-hi, adonar-se, ballar-la, etc. En aquest cas el pronom no té funció sintàctica. La majoria dels pronoms poden presentar fins a quatre formes diferents. Singular Plural 1a pers. me m’ em ‘m nos ens ‘ns 2a pers. te t’ et ‘t vos us lo l’ el ‘l los els ‘ls la l’ les ho 3a pers. li (hi) los els ‘ls se s’ es ‘s ne n’ en ‘n adverbials hi Per saber quina forma hem d’usar, hem de tenir en compte la posició que ocupen en relació amb el verb i en combinació amb altres pronoms. Pronoms Ús Exemples em, et, es, · Davant d’un verb començat en consonant es pentina ens, us, · Davant d’un verb començat en vocal o en h ens endarrerim Forma el, els, si el pronom no té forma elidida reforçada en · Darrere del verb quan l’hem de col·locar endugueu-vos-els darrere d’un altre pronom feble me, te, se, · Darrere d’un verb acabat en consonant o en cansar-se nos, vos, diftong mireu-vos Forma lo, los, li, · Davant d’un altre pronom feble te la quedes plena la, les, me’l dónes ho, en, hi Forma m’, t’, s’, · Davant dels pronoms febles hi i ho i d’un t’ho perds elidida l’, n’ verb començat en vocal o en h m’instal·lo ‘m, ‘t, ‘s, · Darrere d’un verb o d’un altre pronom feble estimi’l Forma ‘ns, acabats en vocal, no en diftong treure-la’n reduïda ‘l, ‘ls, ‘n 110 Morfosintaxi
- 112. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 Col·locació dels pronoms febles · Els pronoms febles es col·loquen o tots davant del verb o tots darrere del Me la dóna. verb. Dóna-me-la. · Normalment s’escriuen davant del verb, però si el verb és un imperatiu Et sento bé, Núria. o un infinitiu van sempre al darrere i si es tracta del passat perifràstic o Tanca-la, la porta. d’una perífrasi verbal poden anar tant al davant com al darrere. Els vaig esperar. Vaig esperar-los. N’ha de menjar, de pa. Ha de menjar-ne. · Si el pronom o la combinació de pronoms van al darrere del verb, Porta-la-hi. han d’anar units entre si per mitjà de guionets, d’un apòstrof o d’una Agafa’ns. combinació d’un apòstrof i guionets. Dóna’ls-en. Mengeu-vos-l’hi. · Si el pronom o la combinació de pronoms van davant del verb, no es Li he telefonat. poden unir entre ells o amb el verb per mitjà de guionets. Només s’hi L’hi portaré. pot fer servir l’apòstrof. Te l’amago. Us les hi deixaré. Ús de l’apòstrof · Tenint en compte que l’apòstrof marca l’elisió d’una vocal, cal escriure’l Va emportar-se’l. tan a la dreta com sigui possible. Te n’has d’anar. · Ara bé, la combinació el + en és l’en i no pas le’n, ja que la forma *le no No puc treure-l’en. existeix. · El pronom la no s’apostrofa davant de verbs que comencen amb (h)i o La instal·lem allà? (h)u àtones La humidifiquen. · Les combinacions la hi, li hi, li ho i se us no s’apostrofen mai. La hi va portar. Li hi van fer tastar el vi. Li ho comunicaré demà. Se us respecta molt. Funcions dels pronoms febles Subjecte (S) En una frase amb el verb intransitiu: · Quan és indeterminat (és a dir, no en Ahir van entrar expedients nous, però avui no duu cap determinant) n’han entrat. No te’n surten, de cabells blancs. · Quan és determinat per un en Ha descarrilat un tren; feia un any que no en quantificador o l’indefinit (només descarrilava cap. se substitueix el nucli del S) En aquestes frases el subjecte acostuma a aparèixer darrere del verb i no al davant. Morfosintaxi 111
- 113. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 Complement del nom (CN) · Introduït per la preposició de en He perdut l’adreça de la Sònia. En tens el telèfon? Complement directe (CD) · Quan és indeterminat (és a dir, no en Abans menjava fruita cada dia, però ara no en duu cap determinant) menja mai. · Quan és determinat per un en Hem citat dos testimonis a judici i n’havíem de quantificador o l’indefinit (només citar sis. se substitueix el nucli del CD) · Quan és neutre (equival a això o ho Emporta’t tot el que sigui teu. Emporta-t’ho tot. allò o és una oració introduïda per que) · Quan es refereix a la 1a persona em En Carles em va acompanyar al museu. gramatical ens · Quan es refereix a la 2a persona et Vaig cridar-te i no em vas contestar. gramatical us · Quan és reflexiu, referit a la 3a es Per carnaval no es disfressen mai. persona gramatical · Quan és determinat (per un article, el T’he cosit el vestit nou i te l’he deixat a sobre el un demostratiu o un possessiu) la llit. els les Complement indirecte (CI) · Quan es refereix a la 1a persona em Demà em tallaré els cabells. gramatical ens · Quan es refereix a la 2a persona et No us ho dirà mai. gramatical us · Quan es refereix a la 3a persona gramatical a) Com a reflexiu es S’està netejant les sabates. b) Com a determinat (per un article, li Compteu-li les faltes d’assistència. un demostratiu o un possessiu) els Els indicarem el camí si no el troben. Complement preposicional (CP) · Quan és introduït per la preposició en Tot just ara s’adonen de la seva absència. No se de n’han adonat durant dies. · Quan és introduït per altres hi No s’interessa gens pels estudis. De fet no s’hi preposicions ha interessat mai. Cada dia penso en tu. Nit i dia, hi penso. 112 Morfosintaxi
- 114. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 Atribut (Atr.) · Quan és indeterminat (l’atribut ho La casa estava deshabitada. Jo no sabia que ho no duu article, demostratiu o estava. possessiu, o bé és un adjectiu o una oració subordinada) · Quan és determinat (per un article, el Semblen els teus pares. Els són? un demostratiu o un possessiu) la els les · Quan el volem emfasitzar en Que en són, de murris! Complement predicatiu (Pred.) · Si depèn dels verbs fer-se, dir-se, en S’ha fet gran. Se n’ha fet de cop. elegir, nomenar i semblants · Si depèn de qualsevol altre verb hi Somiava despert. Hi somiava sovint. Complement circumstancial (CC) · Si és un CC de lloc introduït per la en No hem sortit de casa en tot el matí. En tot el preposició de matí no n’hem sortit. · Si és un altre tipus de CC (incloent- hi Aquesta primavera viatjaré a Costa Rica. Hi hi els CC de manera introduïts per viatjaran els teus cosins? la preposició de) D’amagat, hi fumava fins que el van enxampar. Combinacions binàries de pronoms febles Per combinar dos pronoms febles cal observar quins elements de l’oració volem substituir i determinar-ne la funció; tot seguit, determinar quin pronom correspon a cadascun dels dos elements i, finalment, combinar els pronoms. Deixo revistes al taulell. En deixo al taulell. CD indet. CCL CD (revistes) N’hi deixo. Hi deixo revistes. CCL (al taulell) Morfosintaxi 113
- 115. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 Ordre de col·locació A l’hora de combinar-los, l’ordre en què els col·loquem ha de ser el següent: 1r 2n 3r 4t 5è Reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona Adverbials CD, CI CD, CI CD, CI CI CD o atribut se te, us me, ens li, els el, la, els, les ho en, hi Pel que fa a les funcions sintàctiques, l’ordre dels pronoms és: CI + CD (o S) + altres complements. L’Iu es perd sempre la sèrie; jo no me la perdo mai. CI CD Quan trobi els expedients, ja us els portaré. CI CD T’ho dic perquè després no t’agafi per sorpresa. C I CD De diners, se us en queden molts. pron. CI CD Se te n’hi han apuntat, de nens, a l’excursió? r efl. CI S CP Combinacions incorrectes o impossibles Cal tenir en compte que les combinacions en en, n’ho i hi hi són incorrectes i que les combinacions l’ho, la ho i les ho és impossible que es produeixin. En els tres primers casos només podrem pronominalitzar un dels dos complements. He agafat iogurts de la nevera N’he agafat de la nevera. O bé: N’he agafat iogurts. CD CC CD (iogurts) CC (de la nevera) He portat això del rebost. Ho he portat del rebost. O bé: N’he portat això. CC CC CD (això) CC (del rebost) Aniré al teatre amb en Joan Hi aniré amb en Joan. O bé: Hi aniré al teatre. CC CC CC (al teatre) CC (amb en Joan) La combinació li + el, la, els o les Quan en una combinació binària el CI està representat per li i el CD per el, la, els o les: a) S’inverteix l’ordre de col·locació, de manera que primer hi va el CD i després el CI. b) El pronom li es converteix en hi. 114 Morfosintaxi
- 116. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 CI CD CD CI Li + el = l’ hi He portat l’anorac per a en Joan. Posa-l’hi si sortiu perquè fa fred. l’abric a en Joan Li + la = la hi L’Ester no va presentar la sol·licitud. La hi vaig presentar jo perquè ella estava de viatge. la sol·licitud a l’Ester Li + els = els hi He reservat els bitllets per al pare. Els hi tindran a l’agència fins a dos dies abans de la sortida. els bitllets per al pare Li + les = les hi La farmacèutica m’ha venut les medecines tot i no portar les receptes. Porta-les-hi aquesta tarda mateix. les receptes a la farmacèutica En el català que es parla al País Valencià no es produeix aquesta alteració i la combinació utilitzada és li’l, li la, li’ls i li les. El viatjant ha oblidat les mostres per al client. El viatjant li les ha oblidat. CD CI per al client les mostres La combinació els + hi Aquesta combinació, els hi, representa sempre dos complements, que poden ser: CD + CI He comprat els còmics per a en Lluís. Els hi he comprat. CD CI CD CI CI + CC Telefonaré als meus tiets al vespre. Els hi telefonaré. CI CC CI CC CD + CC Vam acostar els pares a l’estació. Els hi vam acostar. CD CC CD CC CD + Pred. Porto els pantalons esparracats. Els hi porto. CD Pred. CD Pred. CD + CP No animis els acusats a presentar al·legacions. No els hi animis. CD CP CD CP Li, l’hi, li hi En la llengua escrita cal diferenciar aquestes tres combinacions, encara que en la llengua parlada es pronunciïn igual o gairebé igual. Morfosintaxi 115
- 117. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 El pronom li substitueix sempre un sol element de l’oració, que fa de CI singular. En aquestes oracions el CD normalment hi és explícit: Li hem agafat les claus del cotxe. CI CD La combinació l’hi substitueix sempre dos elements de l’oració, que poden representar: CD + CC L’ós de peluix, a les escombraries, no l’hi vull llençar. CD CC CD CC CD + CI He comprat aquest llibre per a en Lluc. L’hi regalaré per Sant Jordi. CD CI CD CI CD + Pred. Torna’m el jersei intacte. La Bel no me l’hi va tornar. CD Pred. CD Pred. CD + CP Van condemnar l’infractor a pagar una multa. L’hi van condemnar. CD CP CD CP En el cas de li hi, ja sabem que li només pot substituir un CI de 3a persona, i hi, en aquests casos, normalment substitueix un CC. Per tant, aquest li mai el podrem apostrofar (si ho féssim, el podríem confondre amb el CD, com en els exemples del paràgraf anterior). En aquests casos, també hi sol aparèixer explícit el CD. Amaguem-l’hi el mòbil. Amaguem-li-hi el mòbil. [a en Josep dins el calaix] CI CC CD CI CC La combinació ho + hi Quan en una combinació binària el CD està representat per ho i el CP o CC per hi, la combinació resultant és l’hi. Trametrem tot això a l’Audiència L’hi trametrem. (ho) CD (hi) CC Errors més comuns a) No s’ha d’afegir el pronom hi a un altre Demanaré l’acta als membres de la comissió. pronom si només se substitueix un sol Els hi demanaré l’acta. complement. Els demanaré l’acta. b) Compte amb els pleonasmes. Si el pronom Hi va anar molt poca gent, al teatre. és anteposat a l’element que afecta, cal posar- No se n’ha adonat, del que ha passat. hi una coma. Se m’hi ha fet un blau, al colze. 116 Morfosintaxi
- 118. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 Però si l’element es desplaça al començament A la Dolors li hem de donar una bona notícia. de la frase cal repetir-lo obligatòriament per A la reunió hi va assistir tothom. mitjà d’un pronom feble, i generalment no cal separar-lo de la resta de la frase amb una coma. c) No s’ha de repetir el pronom hi.i Hi vaig anar-hi. Vaig anar-hi. / Hi vaig anar. d) Si hi ha un pronom relatiu, no s’hi ha És un tema del qual n’haurem de parlar. d’afegir cap pronom feble. És un tema del qual haurem de parlar. e) No s’ha d’utilitzar el pronom en quan hi ha Volia apuntar-se al curs, però ja n’hi havia massa el nom al qual substitueix. Aquest error és inscrits. molt habitual amb el verb haver-hi.i Volia apuntar-se al curs, però ja hi havia massa inscrits. f) Quan el pronom en equival a un possessiu, He donat l’informe al director, que n’estudiarà la solament s’ha de fer servir el pronom. seva validesa. He donat l’informe al director, que n’estudiarà la validesa. g) Els verbs preposicionals han d’anar Podeu anar a la inauguració, perquè esteu tots acompanyats sempre del complement que convidats. regeixen o del pronom que el substitueix. Així Podeu anar a la inauguració, perquè hi esteu tots doncs, quan el complement preposicional convidats. funciona com a complement de dos verbs alhora, hem de recordar-nos de substituir-lo pel pronom a la segona frase o proposició. h) Alguns verbs pronominals incorporen pronoms que no fan cap funció sintàctica però que els donen un significat diferent. També poden formar part de certs modismes. haver-hi (≠ haver) Havia massa gent. Hi havia massa gent. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes. anar-se’n (≠ anar) L’Helena s’ha anat / ha anat. L’Helena se n’ha anat. Vaig anar a Sidney. tocar-hi (≠ tocar) No li feu cas; no veieu que no toca? No li feu cas; no veieu que no hi toca? No toqueu el gos, que va brut! caure-hi (≠ caure) Es deia Rafel, però llavors no vaig caure. Es deia Rafel, però llavors no hi vaig caure. Vaig relliscar amb una pell de plàtan i vaig caure. sentir-hi (≠ sentir) No sent; és sord. No hi sent; és sord. No sento el que em dius. Morfosintaxi 117
- 119. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 sortir-se’n (≠ sortir) Era un problema difícil, però m’he sortit. Era un problema difícil, però me n’he sortit. El cotxe va sortir de la carretera a causa de la pluja. i) Cal distingir quan el pronom es forma part S’ha oblidat d’agafar les claus. d’un verb pronominal (i no fa, doncs, cap Sense funció (V. pronominal) funció sintàctica) i quan és reflexiu (i fa una funció sintàctica determinada). La Núria es fa el menjar. CI (V. reflexiu) Quan és reflexiu pot fer funció de CD i CI. En Pere es pentina. En Pere el/la pentina. Per saber quina funció fa el pronom que (funció CD) l’acompanya sempre podem substituir-lo per S’ha posat el vestit. Li ha posat el vestit. el, la o li. (funció CI) j) S’ha de posar el pronom en quan se El jutge dictava moltes sentències de separació; substitueix un complement directe sense ara ja no dicta tantes. article. El jutge dictava moltes sentències de separació; ara ja no en dicta tantes. k) Cal recordar de posar el pronom en quan Venim del cinema; també veniu? se substitueix un complement introduït per la Venim del cinema; també en veniu? preposició de. l) La forma lis que s’utilitza per al CI no és Lis vaig donar les gràcies. correcta, i cal substituir-la per els, los o ‘ls.i Els vaig donar les gràcies. M’agrada no haver-lis d’insistir. M’agrada no haver-los d’insistir. Aquestes formes són les mateixes tant per al Els vaig donar les gràcies. masculí plural com per al femení plural. Vaig donar les gràcies als assistents. Vaig donar les gràcies a les assistents. m) Els verbs telefonar, trucar i escriure s’usen Telefona a l’advocat. Telefona-li. intransitivament davant d’un complement de persona i, per tant, aquest complement és un Truca a les tietes. Truca’ls. CI i no un CD. Hem d’usar, doncs, el pronom feble que els correspon. He d’escriure al meu sogre. Li he d’escriure. n) El pronom li només es pot referir a Al meu fill, li dedico molt de temps. persones, per tant, no s’ha d’usar en comptes A la dansa, hi dedico molt de temps. del pronom hi quan es fa referència a éssers inanimats. o) Per referir-nos a la 1a i 2a persona del Agafeu-se bé, que caureu. plural, cal utilitzar els pronoms -nos i -vos en Agafeu-vos bé, que caureu. comptes de -se. En la llengua oral tampoc no Vegem-se demà per dinar. és recomanable d’utilitzar-los. Vegem-nos demà per dinar. p) No és admissible, en la llengua escrita, que Vaig convence’l que ens hi acompanyés. infinitius com convèncer, conèixer, etc., i els Vaig convèncer-lo que ens hi acompanyés. imperatius com digues seguits d’un pronom Digue’m com hi puc arribar. perdin la consonant final i el pronom es Digues-me com hi puc arribar. redueixi. En la llengua oral, en canvi, s’admet aquesta reducció. 118 Morfosintaxi
- 120. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 u EXERCICIS 1. Substituïu el complement subratllat pel pronom feble corresponent i digueu quin tipus de complement és: CD o CI. En Sergi beu rom amb cola. En Sergi en beu. CD 1. Han enviat per fax propostes noves. 2. Saps si el jutge ha deixat cap encàrrec per a mi? 3. Escriu cartes als presos des de fa molts anys. 4. Telefona al teu germà al despatx. 5. S’ha acostumat a escridassar els empleats per qualsevol cosa. 6. El lladre va amenaçar l’empleat del banc amb un ganivet. 7. Per què pegueu a aquesta nena? 8. Vaig esperar la núvia prop de dues hores davant l’altar. 9. Vam denunciar els veïns i ara ens amenacen. 10. Recorda a en Pau que hem de ser puntuals. 2. Digueu quina funció fan els pronoms febles subratllats (CD o CI). Transformeu, si cal, la frase seguint l’exemple següent per esbrinar-ho. No us sento gaire bé. No el sento gaire bé. (el: CD; per tant, us: CD) 1. Em tremolen les mans. 2. Fa molts anys que no es veuen. 3. T’he explicat més d’una vegada que no has d’obrir la nevera descalç. 4. Renteu-vos les dents abans d’anar a dormir. 5. S’ha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir. 6. Amaguem-nos darrere la porta! 7. Us ho ha dit perquè no l’atabaleu més. 8. No et sento amb tot aquest soroll. 9. No us sento la veu amb tot aquest soroll. 10. Sap que m’importa molt el que li passa. 3. Indiqueu la funció dels complements subratllats (atribut, predicatiu o complement circumstancial de manera) i substituïu-los pel pronom feble corresponent. 1. L’hivern és cru a Praga. 2. Robert Redford es conserva bé per l’edat que té. 3. El detingut tenia els fills amagats en un soterrani. 4. L’han elegit president de la nova junta. 5. La Teresa escoltava impertèrrita el professor mentre la sermonejava. 6. A casa seva són del morro fort. 7. Volem en Jordi com a representant de la companyia. 8. No cal anar de genolls a la peregrinació. 9. Parlar de París és parlar de la torre Eiffel. 10. Sembla amoïnada, la teva mare. Morfosintaxi 119
- 121. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 4. Substituïu els complements circumstancials i preposicionals subratllats i digueu quin tipus de complement són. 1. Els meus cosins han marxat de viatge. 2. No he parlat mai de tu amb els teus pares. 3. No he parlat mai de tu amb els teus pares. 4. T’hauràs desfet d’això quan torni? 5. M’he penedit sempre d’haver-lo abandonat. 6. M’he penedit sempre d’haver-lo abandonat. 7. Camino molt quan surto d’excursió. 8. Camino molt quan surto d’excursió. 9. S’ha acostumat a dormir de dia. 10. La Núria es mira la gent de reüll. 5. Substituïu la part subratllada pel pronom feble corresponent. Vigileu els apòstrofs quan ajunteu els pronoms. Em menjo el pastís. Me’l menjo. 1. Es riu de tothom. ................................................. 2. Ens expliques el conte? ........................................ 3. Li vam comprar croissants. ................................... 4. Em demana que hi vagi. ....................................... 5. Us apartaré el tortell. ........................................... 6. La separo de les altres. ........................................ 7. Es casa amb ella. ................................................. 8. L’envio a França. .................................................. 9. Et recordes d’en Pol? ............................................ 10. En trec el llibre. .................................................... 6. Escriviu els grups de pronoms següents col·locant-los darrere del verb. Ens els va trepitjar. Va trepitjar-nos-els. 1. Se us va escapolir. ................................................. 2. Ens hi vam repenjar. .............................................. 3. Els en podrem donar. ............................................. 4. Me’ls volia fer a mida. ............................................. 5. Els les han de trametre. .......................................... 6. Se li va aparèixer. ................................................... 7. Li ho puc dir avui. ................................................... 8. Ens en va portar tres. .............................................. 9. Els hi podríeu enviar. ............................................... 10. Els el volem regalar. ................................................ 7. Passeu les frases de prohibició següents a d’altres d’imperatives afirmatives utilitzant la mateixa persona. No ens ho digui. Digui’ns-ho. 120 Morfosintaxi
- 122. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 1. No li’n parlis. .......................................................... 2. No us hi mateu. ...................................................... 3. No els les treguis. ................................................... 4. No me’n llegeixis més. ............................................ 5. No els hi escrigueu. ................................................ 6. No se’ls emprovin. .................................................. 7. No ens ho portis fins demà. ..................................... 8. No li ho compris. ..................................................... 9. No l’hi enredis. ........................................................ 10. No els la reservis. .................................................... 8. Trieu la resposta adequada en cada cas segons la normativa. 1. El calendari? ........................... a dins l’armari, que ja l’agafaré. a) Deixa’m-el c) Deixa-me’l b) Deixa’m-lo d) Deixa-m’el 2. El ratolí és darrere la nevera i no ........................... podem treure. a) l’hi c) n’hi b) le’n d) l’en 3. El bany era moll? Jo no ........................... deixo mai. a) li’n c) li hi b) l’hi d) el hi 4. La Clara sempre arriba tard. ........................... a) Acostumeu-us-hi c) Acostumeu-vos-hi b) Acostumeu-s’hi d) Acostumeu’s-hi 5. Quan arribin, la porta serà tancada. ........................... obriràs? a) Els la c) Les hi b) Els l’ d) Els hi 6. El sopar, ........................... que ja era fred. a) vam menjar-nos-lo c) vam menja’ns-lo b) vam menja’ns-el d) vam menjar-nos-el 7. Hem rebut moltes queixes del professor de biologia. Tu també vols ...........................? a) queixar-te’n c) queixar-t’hi b) queixar-te d) queixar-t’en 8. Vaig preguntar a la Maria si vindria demà i encara no m’ha contestat. Vols ......................... tu mateixa? a) preguntar-li-hi c) preguntar-l’hi b) preguntar-li-ho d) preguntar-s’ho 9. Si l’Albert et demana xocolata, ........................... una mica. a) dóna-l’en c) dóna-li’n b) dóna-l’hi d) dóna-n’hi Morfosintaxi 121
- 123. ELS PRONOMS FEBLES Tema 6 10. El portaveu català va presentar la dimissió, però el cap de partit no ........................... va acceptar. a) la hi c) li ho b) l’hi d) el la 9. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries adequades de pronoms febles segons la normativa. 1. Es va casar amb una dona estrangera, tot i que els seus pares van oposar........................ fermament. 2. L’Emma ha encarregat unes flors per als seus parents de Castelló. ........................ farà arribar per missatger. 3. Et posaràs aquests pantalons? Jo no ........................ posaria mai! 4. En Joan se n’ha anat al despatx sense el portàtil. Si me’n dius l’adreça, ........................ portaré el portàtil ara mateix. 5. He reservat taula al restaurant. A l’Estel i la Núria, ........................ diré tan bon punt arribin a casa. 6. La bossa que et vas deixar al tren, ........................ va trobar després el revisor. 7. Se’m fa tard per portar els nens a escola. Porta........................ tu. 8. M’he equivocat d’expedient i no ........................ he adonat fins que he baixat a la sala de notificacions. 9. Si no pots tornar el llibre a la Mercè, ja ........................ tornaré jo. 10. La mare em va demanar torrons d’Alacant i no ........................ vaig portar. 10. Esmeneu les frases següents quan la combinació els hi sigui incorrecta. 1. La Rut s’havia deixat els comprovants i jo els hi he anat a buscar. 2. Als meus parents els hi vam dir que marxàvem d’excursió. 3. La nena s’ha de quedar amb els meus sogres. Els hi portarem abans d’agafar l’avió. 4. Els llavis pintats, mai els hi he portat! 5. Tenim reunió amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els hi direm tot just comenci la reunió. 6. He comprat xocolata. Als teus fills, els hi dono una presa? 7. Els meus alumnes no es creuen que el menjar ràpid sigui perjudicial per a la salut. Com els hi faries veure? 8. Els teus llibres ja són a casa. Els hi han portat aquest matí. 9. Estan interessats en aquest quadre. Els hi vas parlar tu? 10. Ja els hi he reparat, els ordinadors a la Marta. 11. Esmeneu les incorreccions de les frases següents pel que fa a l’ús dels pronoms febles. 1. Porta els cabells bruts? No m’estranya gens perquè sempre els porta. 2. La jutgessa ha decidit embarga’ls-hi els sous. 3. La Núria els hi va explicar tot fil per randa. 4. S’ha caigut de la cadira i no s’ha fet mal. 5. Notifiqueu-lis la resolució anterior. 6. No sabem si ens sortirem. 7. L’he telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que me torni les trucades. 8. Tot i estar força constipada, vaig anar a l’excursió i hi vaig trobar-hi en Jaume. 9. Acostumeu-se’n a rentar-se les dents després de cada àpat. 10. Registreu l’escrit anterior i deixeu constància a les actuacions. 11. De tot això, dono compte al jutge. 12. Tothom diu que el fill de l’adroguer no toca gaire. 13. El llibre, emporta-t’el sense pensar-t’ho gaire o algú altre s’ho emportarà. 14. No sabré mai qui s’em va cruspir els bombons. 15. Finalment vaig arribar a Sort, on hi havia quedat amb la colla. 122 Morfosintaxi
- 124. Tema 7 ELS PRONOMSRELATIUS Hi ha quatre pronoms relatius invariables (que, què, qui i on), un de variable (el qual, la qual, els quals, les quals) i un de neutre (la qual cosa / cosa que). Els pronoms relatius fan d’enllaç entre una oració principal i una subordinada, que pot ser substantiva o adjectiva. En les oracions subordinades adjectives el pronom relatiu, a més de fer la funció d’enllaç, representa dins de l’oració subordinada un element de l’oració principal, que anomenem antecedent. El meu veí treballa en una immobiliària. + = El meu veí, que és molt xerraire, treballa en una immobiliària. El meu veí és molt xerraire. Oració subordinada adjectiva que = el meu veí Tipus d’oracions de relatiu Oracions de relatiu adjectives Característiques: – El pronom relatiu encapçala l’oració subordinada i l’enllaça amb l’oració principal. – El pronom relatiu substitueix un element que ja ha aparegut en l’oració principal; és a dir, té un antecedent concret. – El pronom relatiu té una funció sintàctica pròpia. – L’oració subordinada adjectiva equival a un adjectiu. Els alumnes que estalviïn podran anar de viatge de fi de curs. que = els alumnes Subjecte = estalviadors (adjectiu) Les oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives. Les primeres són les que aporten una informació necessària de l’antecedent, mentre que les explicatives n’afegeixen una informació extra. Les subordinades adjectives explicatives es caracteritzen pel fet que van sempre entre comes. Especificativa Els testimonis que ja han declarat poden sortir de la sala. [Determina quins són els testimonis que poden sortir de la sala: els que ja han declarat. Per tant, hi ha testimonis que encara no han declarat i que han de romandre-hi.] Explicativa Els testimonis, que ja han declarat, poden sortir de la sala. [En aquest cas tots els testimonis poden sortir de la sala. El fet que ja hagin declarat és una informació addicional que no afecta el significat del missatge principal.] Morfosintaxi 123
- 125. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 Oracions de relatiu substantives Característiques: – El pronom relatiu o bé no té un antecedent concret en l’oració principal, o bé es refereix a un concepte general equivalent a un substantiu. – El pronom relatiu té una funció sintàctica pròpia. – L’oració subordinada substantiva equival a un substantiu. Qui dia passa, any empeny. qui = antecedent indeterminat Subjecte = per exemple, la persona (que) (substantiu) Formes i funcions dels pronoms relatius QUE Característiques • Es refereix a persones i a coses. El xicot que surt amb la meva filla és un xarxó; va sempre mal engiponat. El curs que em va recomanar la Quima no m’ha agradat gens. • S’utilitza a) en oracions substantives: precedit d’un article o d’un altre mot que el substantiva (allò que) El que / Allò que has de fer és desaparèixer del mapa durant un temps. b) en oracions adjectives, tant explicatives com especificatives: sense cap element que l’acompanyi Les sentències, que estan traduïdes, tenen un senyal a l’encapçalament. Les sentències que estan traduïdes tenen un senyal a l’encapçalament. • És equivalent al relatiu variable en les oracions adjectives explicatives, però no en les especificatives. Les sentències les quals estan traduïdes tenen un senyal a l’encapçalament. Les sentències, les quals estan traduïdes, tenen un senyal a l’encapçalament. Funcions S La reclusa que ha fugit de la presó és una psicòpata perillosa. CD El document que adjunto a la demanda és la carta d’acomiadament. CCT El dia que es va celebrar el judici la demandada anava beguda. Remarques • Quan el pronom relatiu fa la funció de CCT és equivalent al relatiu variable precedit de la preposició en i a la forma en què. El dia que / en el qual / en què es va celebrar el judici la demandada anava beguda. • En les oracions de relatiu adjectives no és recomanable l’ús del relatiu qui en funció de subjecte o, precedit de la preposició a, de complement directe. La Laura, qui és traductora, s’instal·larà definitivament a Berlín. La Laura, que / la qual és traductora, s’instal·larà definitivament a Berlín. Els testimonis, a qui han citat avui, han de comparèixer la propera setmana. Els testimonis, que / els quals han citat avui, han de comparèixer la propera setmana. 124 Morfosintaxi
- 126. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 • En les oracions de relatiu substantives no és correcte utilitzar el castellanisme *lo que com a equivalent a el que. Lo que has de fer és desaparèixer del mapa durant un temps. El que has de fer és desaparèixer del mapa durant un temps. • En les oracions de relatiu substantives la combinació article + que (substituïble per aquell que), precedida o no de preposició, és correcta quan hi ha un nom sobreentès. Les sentències que estan traduïdes i les [sentències] que s’han de notificar tenen un senyal a l’encapçalament. Els psicòlegs han parlat del menor que atracava bancs i del [menor] que estafava àvies. Aquesta combinació no és correcta en les oracions adjectives que tenen com a antecedent tota una oració. En aquest cas, hem d’utilitzar la variant neutra (la qual cosa / cosa que). S’ha apujat el preu del petroli, el que repercutirà en l’economia del país. S’ha apujat el preu del petroli, la qual cosa repercutirà en l’economia del país. • És incorrecte utilitzar la forma que com a conjunció d’enllaç i acompanyar-la d’un pronom feble que substitueixi l’antecedent. És el que anomenem relatiu col·loquial. He pres declaració a un home que li han incendiat el cotxe. He pres declaració a un home a qui / al qual han incendiat el cotxe. És un nen que tothom se’n riu pel seu espinguet. És un nen de qui / del qual tothom es riu pel seu espinguet. • No és correcta la combinació *preposició + que. La combinació correcta és preposició + què o preposició + article + qual. El dia en que es va celebrar el judici la demandada anava beguda. El dia en què / en el qual es va celebrar el judici la demandada anava beguda. QUÈ Característiques • Es refereix a coses. • Només s’utilitza en oracions adjectives, sempre precedit d’una preposició feble (a, amb, de, en, per). • És equivalent al relatiu variable precedit d’una preposició. cas de què / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera. El Funcions CP La còpia del DNI amb què acompanyo la sol·licitud és en blanc i negre. CAdj. Ens va llegir l’informe mèdic de què se sent orgullós. CC Els materials amb què treballo són altament inflamables. Remarques • No són correctes les combinacions *preposició + article + què /que, *preposició + que. La combinació correcta és preposició + què o preposició + article + qual. El cas del què / del que / de que et parlo ha aixecat molta polseguera. El cas de què / del qual et parlo ha aixecat molta polseguera. Morfosintaxi 125
- 127. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 QUI Característiques • Es refereix a persones. • S’utilitza a) en oracions substantives: sol o bé precedit d’un article o d’un determinant, i acompanyat de preposició segons la funció sintàctica Qui / El qui / Aquell qui per acció o omissió causa dany a algú altre, si hi intervé culpa o negligència, resta obligat a reparar el dany causat. L’equip docent ha acordat que restarà tres punts a qui / a aquell qui faci més de deu faltes d’ortografia. b) en oracions adjectives: sempre precedit d’una preposició La noia de qui et parlo treballa als jutjats de Blanes. • En les oracions adjectives és equivalent al relatiu variable. La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes. Funcions CI La forense a qui haig de trucar sempre duu apagat el telèfon mòbil. CP La peixatera en qui he confiat durant més de vint anys m’ha venut un lluç en mal estat. CAdj. En Nil ens va presentar les amistats de què se sent orgullós. CC Les persones amb qui treballo tenen una sensibilitat especial per la literatura. Remarques • En les oracions de relatiu substantives és preferible utilitzar qui o el qui en comptes d’el que sempre que ens referim a persones. El que no vulgui pols que no vagi a l’era. Qui / El qui no vulgui pols que no vagi a l’era. • El relatiu qui és invariable. Per tant, són incorrectes les formes *el quin, *la quina, *els quins, *les quines. Els quins viuen al camp tenen una salut de ferro. Els qui viuen al camp tenen una salut de ferro. • No és correcta la combinació *preposició + article + qui. Tant en les oracions de relatiu substantives com en les adjectives la combinació correcta és preposició + qui, si bé en aquestes últimes també és possible la combinació preposició + article + qual. L’equip docent ha acordat que restarà tres punts al qui faci més de deu faltes d’ortografia. L’equip docent ha acordat que restarà tres punts a qui faci més de deu faltes d’ortografia. La noia de la qui et parlo treballa als jutjats de Blanes. La noia de qui / de la qual et parlo treballa als jutjats de Blanes. ON Característiques • Indica lloc. • Només s’utilitza en oracions adjectives, i pot anar precedit de preposició. L’Òscar estiueja en un poble on es practica el surf d’estel. • Equival a en què i al relatiu variable precedit de la preposició en. L’Òscar estiueja en un poble en què / en el qual es practica el surf d’estel. 126 Morfosintaxi
- 128. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 Funcions CCL El poble on ens vam conèixer ha canviat molt des d’aleshores. Remarques • Quan el relatiu on va precedit de preposició només equival al relatiu variable, també precedit de preposició. El camí per on m’has fet venir està en molt mal estat. El camí per què m’has fet venir està en molt mal estat. El camí pel qual m’has fet venir està en molt mal estat. • No són correctes les combinacions *preposició + article + què /que, *preposició + que. Les formes adequades són preposició + què i preposició + relatiu variable. L’Òscar estiueja en un poble en el què / en el que / en que es practica el surf d’estel. L’Òscar estiueja en un poble en què / en el qual es practica el surf d’estel. EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS Característiques • Es refereix a persones i a coses. • Només s’utilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposició segons la funció sintàctica de l’oració de relatiu. • Darrere de preposicions tòniques s’utilitza sempre el relatiu variable. La resolució contra què s’ha interposat el recurs està molt mal fonamentada. La resolució contra la qual s’ha interposat el recurs està molt mal fonamentada. • La combinació de + relatiu variable complementa el nom que la precedeix i té un sentit possessiu. És el que anomenem relatiu possessiu (forma cuyo en castellà). Abasta’m el diccionari les cobertes del qual són de color groc. Funcions S El denunciat, el qual triplicava la taxa d’alcoholèmia permesa, va negar que hagués begut. CN En Roger festeja amb una noia els pares de la qual són d’origen grec. CD Les troballes arqueològiques d’enguany, les quals es consideren excepcionals, s’exposaran al museu d’història de la ciutat. CI Detesto l’escriptora a la qual han donat el premi. CP Els documents amb els quals acompanyo la demanda no són originals. CAdj. En Jan col·lecciona papallones de les quals la Dora està fastiguejada. CC La parella amb la qual vam celebrar la revetlla ha partit peres. Remarques • L’ús del relatiu variable ajuda a desfer ambigüitats. El germà de la Laia, amb qui comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [No queda clar si és amb la Laia o amb el seu germà amb qui comparteixo pis.] El germà de la Laia, amb el qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [Queda clar que comparteixo pis amb el germà de la Laia.] El germà de la Laia, amb la qual comparteixo pis, defensa aferrissadament els drets dels animals. [Queda clar que comparteixo pis amb la Laia.] Morfosintaxi 127
- 129. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 • No és correcte l’ús del relatiu que en comptes del relatiu possessiu. En Roger festeja amb una noia que els pares són d’origen grec. En Roger festeja amb una noia els pares de la qual són d’origen grec. • Recordeu que en les oracions adjectives: Incorrecte Correcte *preposició + article + què /que preposició + què / preposició + el qual *preposició + que La còpia del DNI amb la què / amb la que / amb que acompanyo la sol·licitud és en color. La còpia del DNI amb què / amb la qual acompanyo la sol·licitud és en color. LA QUAL COSA / COSA QUE Característiques • El relatiu neutre es refereix a tota una oració. • Només s’utilitza en oracions adjectives, precedit o no de preposició segons la funció sintàctica de l’oració de relatiu. • Quan no va precedit de preposició pot equivaler a les formes fet que, circumstància que, i això, etc. L’advocada el va advertir que s’hi havia d’esforçar més si no volia perdre la custòdia de les nenes, la qual cosa / cosa que / fet que / circumstància que / i això va empitjorar la situació. Funcions S La demandant és consumidora habitual d’heroïna, la qual cosa resta credibilitat a la seva versió dels fets. CD Va declarar que l’havia mort per amor, cosa que el jurat no va poder entendre. CP En Josep ha de treballar de nits, a la qual cosa encara no s’ha acostumat. CAdj. La jutgessa ha condemnat l’empresa a indemnitzar la treballadora, de la qual cosa el seu advocat està satisfet. CC El metge m’ha diagnosticat una pneumònia, per la qual cosa haig de fer llit quinze dies. Remarques • El relatiu neutre no és equivalent a la forma el que. Ha suspès tres exàmens finals, el que afectarà la nota global del curs. Ha suspès tres exàmens finals, la qual cosa afectarà la nota global del curs. Remarques generals És incorrecte representar alhora un antecedent mitjançant un pronom relatiu i un pronom feble. Aquesta redundància rep el nom de pleonasme. Treballa en una fàbrica on hi fan agulles imperdibles. Treballa en una fàbrica on fan agulles imperdibles. conèixer la noia a qui li havia tocat el premi. Vaig conèixer la noia a qui havia tocat el premi. Vaig 128 Morfosintaxi
- 130. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 En canvi, es considera que no hi ha duplicació quan un quantificador acompanya un dels pronoms. Hi havia citats deu testimonis, dels quals n’han comparegut cinc. No hem de confondre els pronoms relatius amb altres mots amb els quals comparteixen la forma però no la categoria gramatical. Pronoms relatius Altres mots QUE QUE conjunció He portat el llibre que et vaig recomanar. Vull que vinguis amb mi. Que has trobat les claus? QUE quantitatiu Que estúpid t’has tornat! QUÈ QUÈ interrogatiu El bolígraf amb què escriu és vermell. Què fas? M’agradaria saber en què penses. QUI QUI interrogatiu L’amiga amb qui he quedat es diu Sandra. Qui ha vingut? Vull saber qui ha vingut. ON ON interrogatiu La casa on vivim té aluminosi. On sou? No sé on anirem de vacances. u EXERCICIS 1. Digueu si les frases subordinades següents són adjectives (A) o substantives (S). 1. No puc obrir sense les claus que he perdut. 2. Encara guardo les botes amb què vaig fer el Carlit. 3. Comprova el que ha fet aquest matí i explica-m’ho. 4. No he vist mai al teatre el Joel Joan, de qui estic bojament enamorada. 5. Els nens s’acostumen fàcilment al que és nou. 6. Les veus del Pamano, novel·la que trobo sublim, és de Jaume Cabré. 7. Els qui trobin la solució rebran un premi. 8. El club lliurarà una pilota oficial a qui porti un nou soci. 9. La jove a la qual et refereixes és la meva neboda. 10. La poetessa a qui han fet l’homenatge ja fa anys que va morir. 2. Subratlleu el pronom relatiu de les frases adjectives següents i escriviu-ne l’antecedent. 1. M’agraden més les olives que tenen pinyol. Antecedent: 2. La coca que menjarem amb la xocolata és comprada a Cercs. Antecedent: 3. Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent: 4. El parxís amb què juguem és un regal de la seva àvia. Antecedent: 5. Els veïns més afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent: 6. La foto a què faig referència té més de cinquanta anys. Antecedent: Morfosintaxi 129
- 131. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 7. Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent: 8. El partit en qui confiava m’ha tornat a decebre. Antecedent: 9. L’amanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent: 10. Escriu amb una ploma que és d’estruç. Antecedent: 3. Digueu si les frases següents són explicatives o bé especificatives i marqueu-ho amb una creu, com en l’exemple. Els oncles, que ja són grans, han decidit viure amb els fills. Té més oncles. especificativa x Només té aquests oncles. explicativa 1. El diari, que va néixer per Sant Jordi, té molt èxit. Només hi ha un diari. explicativa Hi ha més d’un diari. especificativa 2. El llibre que comprà a la llibreria Ona té unes il·lustracions valuoses. Només comprà aquest llibre. explicativa Comprà més llibres. especificativa 3. L’amic que ve de Dénia és col·lega de la facultat. Només tinc aquest amic. explicativa Tinc més amics. especificativa 4. Els acusats, que no van presentar-se al judici, van ser condemnats. Van ser condemnats tots els acusats. explicativa Només van condemnar els que no es van presentar al judici. especificativa 4. Inseriu la segona oració dins la primera en forma d’oració de relatiu. No useu en cap cas els relatius el qual / la qual / els quals / les quals. Tingueu en compte que les frases explicatives sempre van entre comes. La noia es diu Eulàlia. T’has fixat en una noia. La noia en qui t’has fixat es diu Eulàlia. 1. S’ha de desar la roba. Ahir vaig planxar la roba. 2. Francesc Ribera “Titot” ara canta amb Mesclat. Francesc Ribera “Titot” era el cantant de Brams. 3. El Comabona és al Cadí. El Comabona és un dels cims més bonics del país. 4. El títol del disc és La flama. Et parlo del disc La flama. 5. El Barça no va decebre. El Barça feia anys que no jugava una final. 6. L’actor va reconèixer l’acusat en la roda de reconeixement. L’actor va assistir a una roda de reconeixement. 5. Dels mots subratllats, encercleu els que són pronoms relatius. 1. Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre. 2. M’agradaria que m’escoltessis quan parlo. 3. La persona a qui s’ha de fer el requeriment ha canviat de domicili. 4. Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures. 5. No recordo el número de la sala de vistes on tenim el judici. 6. El cotxe amb què vaig a la feina necessita els pneumàtics nous. 130 Morfosintaxi
- 132. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 7. El balcó que mira a ponent té els porticons despintats. 8. No m’explico què li troba, però ja fa quinze anys que són casats. 9. Qui vol una mica més de pastís de gerds? 1 0. El jugador del qual espero un autògraf és l’Oleguer. 6. Subratlleu, de les formes que hi ha entre parèntesis, les que siguin correctes en cada cas. Tingueu en compte que n’hi pot haver més d’una. 1. Aquesta és una sentència la decisió (de la que / de la què / de la qual) no acabo d’entendre. 2. En aquesta exposició hi ha quadres (en que / en què / en els que / en els què / en els quals) es reflecteix l’estat d’ànim del pintor. 3. No comprenc la situació (a la que / a la què / a la qual / que / a què) et refereixes. 4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio és el promès de l’Anna. 5. Porto les capses (en les que / on / en què) hi ha l’aixovar del nadó. 6. Les classes (que / a què / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants. 7. Completeu les frases següents amb el pronom relatiu adient, acompanyat, si cal, d’una preposició. La pel·lícula de què / de la qual et parlava no m’ha agradat gens. 1. El llibre sobre .................................... heu de fer el treball té dues-centes pàgines. 2. El dia .................................... plogui sortirem a buscar cargols. 3. Aquesta és la noia .................................... em parlaves? 4. El jove .................................... hi tingui algun inconvenient que ho digui. 5. La muntanya és el lloc .................................... ens sentim més feliços. 6. Jo portaré a la festa el ganivet .................................... tallarem els torrons. 7. L’adreça .................................... m’has donat és incorrecta. 8. Els colors del Barça, .................................... són el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club. 9. Les teules .................................... van construir la teulada eren defectuoses. 10. A la recepció portava un collaret .................................... era de perles falses. 8. Completeu les frases següents amb la forma de relatiu adient. 1. No he vist el capítol d’avui ni .................................... van emetre abans-d’ahir. 2. Al Parlament debatran la qüestió .................................... tothom dóna tanta importància. 3. L’any passat aquesta editorial va publicar una novel·la l’autor .................................... és Manel Zabala. 4. Em refio del nou empleat .................................... tu m’has recomanat. 5. Han nomenat presidenta de l’escala la noia .................................... vaig compartir el pis cap a tres anys. 6. Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, .................................... van haver de passar tot l’hivern. 7. Els privilegis .................................... gaudien els ciutadans eren similars. 8. Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills ................................ s’exposaven. 9. El govern apujarà els tipus d’interès, .................................... cal tenir en compte a l’hora d’adquirir un habitatge. 1 0. El músic .................................... només tinc un disc és Kepa Junkera. 9. Feu el mateix que en l’exercici anterior. 1. Al prestatge .................................... pots trobar Amorrada al piló també hi ha Deu claus al pany. 2. L’únic jugador .................................... no depèn l’èxit de l’equip està lesionat. 3. Les noies .................................... treballo són de Berga. Morfosintaxi 131
- 133. ELS PRONOMS RELATIUS Tema 7 4. L’avió .................................... no ha pogut agafar era l’últim i, per tant, no arribarà fins demà. 5. Ha nevat durant dos dies seguits, .................................... ha provocat l’esfondrament de la teulada de la pallissa. 6. El municipi, .................................... està situat dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, és Gisclareny. 7. No vol invertir tots els estalvis .................................... potser haurà de viure més endavant. 8. He fet reparar la màquina de rentar el filtre .................................... s’havia espatllat. 9. El diari comarcal ha revelat la font .................................... ha tret la informació que ha fet trontollar el càrrec del regidor. 1 0. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles .................................... vas fer la jaqueta de l’Andreu. 10. Corregiu, si cal, les frases que teniu a continuació. Em van preguntar un tema del que no sabia res. Em van preguntar un tema del qual / de què no sabia res. 1. Treballen en l’edifici que hi ha els gegants de la Patum. 2. Les dues muntanyes entre les que baixa el riu són de roca calcària. 3. La persona en la que més confio viu lluny d’aquí. 4. El professor amb què col·labora prové d’una prestigiosa universitat. 5. No m’has contestat el correu el qual t’he escrit. 6. Tenia l’esperança de què em donessin una bona notícia. 7. Van anar d’excursió en un riu on hi fan ràfting. 8. La seva parella li va acabar confessant que li havia estat infidel, el que la va enfonsar. 9. No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer. 10. Han elegit president l’home que els socis no hi confiaven. 132 Morfosintaxi
- 134. Tema 8 LES PREPOSICIONS Sónmots invariables que enllacen un element sintàctic (principalment, un nom o un verb) amb el seu complement, i formen amb aquest darrer una unitat sintàctica i fonètica. Tinc un barret de palla. El jersei és a l’armari. N + prep. + N V prep. + N + CN (de barret) CCL Tipologia Preposicions febles (o àtones) a Aquesta tarda vindré a casa teva. amb Avui menjarem vedella amb bolets. de S’ha casat als jutjats de Santa Coloma. simples en Sovint escriu en aranès. per Aquesta tarda passejarem per la Rambla. per a Aquesta jaqueta és per a la Teresa. compostes Preposicions fortes (o tòniques) contra La moto de neu va topar contra el teleesquí. entre Cassà de la Selva queda entre Llambilles i Llagostera. envers L’acusat ha mostrat una actitud agressiva envers el jutge. simples malgrat Malgrat el mal de cap, va haver d’estudiar. segons Sempre actua segons les seves conviccions. cap a Va arribar als jutjats cap a quarts d’una. des de Des d’ara, ja podrem xatejar. compostes fins a T’acompanyaré fins a la sala de vistes. Les preposicions fins a i cap a també poden anar sense la preposició a davant d’alguns adverbis i dels demostratius. No et donaré el regal fins demà. Porta-m’ho cap aquí. No ho comunicarem fins aquesta tarda. Pujarem cap aquell far seguint el mar. Morfosintaxi 133
- 135. LES PREPOSICIONS Tema 8 Procedents d’adverbis dalt (de) El gat s’ha enfilat dalt de la teulada. damunt (de) Les ulleres són damunt la tauleta de nit. darrere (de) Viu darrere l’església del poble. davant (de) Les parts van comparèixer davant la jutgessa. dins (de) / dintre (de) Deixa-ho dins l’armari. prop (de) La part demandada deu prop de 800 euros a la part actora. sobre (de) Deixa els expedients sobre la taula. sota (de) En Pere aguanta molta estona sota l’aigua. vora (de) Hem vist un porc senglar vora de casa. abans de Has d’arribar abans de dinar. arran de Li agrada molt passejar arran de mar. després de Després de l’operació, hauràs de fer repòs. enfront de He aparcat els cotxes un enfront de l’altre. enmig de Enmig de tant xivarri, la jutgessa no sentia res. entorn de Es van asseure entorn de la taula. com a Va actuar com a advocat de la part demandant. Procedents de gerundis i participis durant Dissabte passat va dormir durant tot el matí! mitjançant L’inculpat va obrir la caixa forta mitjançant un bufador. no obstant No obstant el mal temps, van decidir sortir a navegar. excepte Tots els testimonis hi han assistit, excepte un de la part demandada. llevat de Llevat de les cebes, ja hem comprat els ingredients per fer l’arròs a la cassola. salvat / salvant El magistrat jutge va embargar tots els béns a la demandada, salvat el cotxe. tret de Tret de l’Enric, tots van marxar d’excursió a Montserrat. tocant a Tocant a aquesta qüestió, no hi ha res a dir. Locucions prepositives Es tracta de conjunts de mots que, junts, tenen la mateixa funció que una preposició. Poden combinar-se de diverses maneres, però la més habitual és una preposició + un altre element (nom, adjectiu, adverbi, gerundi, participi...) + una preposició. En els dos apartats anteriors ja n’hi apareixen algunes, però tot seguit us en donem més exemples. a causa de / per causa de d’acord amb a excepció de en contra de a favor de en lloc de a fi de en comptes de a partir de en virtut de al cap de en vista de al llarg de per culpa de amb vista a / de cara a per mitjà de 134 Morfosintaxi
- 136. LES PREPOSICIONS Tema 8 Remarques ortogràfiques A l’hora d’escriure les preposicions, cal tenir en compte alguns aspectes ortogràfics que ja hem comentat anteriorment: l’apòstrof i les contraccions. Usos de les preposicions Complement directe i complement indirecte Tal com ja hem explicat en l’apartat sobre funcions sintàctiques, en català, per norma general, el CD no necessita cap lligam que l’uneixi al verb i, per tant, no va precedit de la preposició a, tant si aquest CD correspon a persones com a coses. En canvi, aquesta preposició sí que introdueix el CI, el qual també pot anar introduït per la preposició composta per a. Busquem el Miquel. Escric a la Mariona. CD CI Busquem la maleta. Han deixat un paquet per al teu pare. CD CI Excepcions: casos en què la preposició a introdueix el CD referit a persones Quan el CD és un pronom personal fort. L’acusada em mirava a mi i no a tu. Quan el CD és el pronom tothom, tots/totes, ningú, algú. L’agent de policia va entrar a l’establiment i no hi va (En aquests casos, la preposició és opcional.) trobar (a) ningú. El jutge va amonestar (a) tothom de la sala. Quan hi ha un verb sobreentès. El mosso d’esquadra número 525 va arrestar Manel Camps Solà i el mosso d’esquadra número 320 a Dolors Sala Puig. Jo convido en Manel i tu a la Dolors. Quan es tracta d’una oració recíproca (l’un a l’altre i Es pintaven l’una a l’altra. variants). Quan el CD és el qual, la qual, els quals, les quals o Els testimonis, als quals van citar a judici, no es van l’interrogatiu qui. (En aquests casos, la preposició desfà personar. l’ambigüitat de la frase.) A qui va sentir la secretària judicial? Quan són contextos ambigus o confusos. El Girona va pujar a primera divisió, després de guanyar al Madrid. Quan traslladem el CD al començament de la frase. Al magistrat no el convenç la versió del demandant. Complement circumstancial de lloc Regla general Verbs de direcció o moviment (anar, venir, tornar, a He arribat tard a l’estació. arribar, pujar, baixar, arribar, marxar) Vam pujar al Puigmal de nit. Verbs de situació, presència o repòs (estar, haver-hi, en Han viscut en ciutats diferents durant dos anys. romandre, ser, trobar-se, viure) El Jutjat està en situació d’alerta. Morfosintaxi 135
- 137. LES PREPOSICIONS Tema 8 Excepcions Davant d’un topònim Per expressar direcció o situació a Anirem a Londres. Davant d’un article determinat Per expressar direcció o situació a Som al port. Davant d’un altre determinant Per expressar direcció a/ Hem anat de vacances a/en un que comença per vocal (un/a, en poble. aquest/a, aquell/a, algun/a) Per expressar situació en S’està en aquesta pensió. Complements amb sentit figurat Per expressar direcció a Tot plegat l’ha conduït a aquest raonament. Per expressar situació en La jutgessa el condemna en la Sentència. Complement circumstancial de temps Període del dia o de l’any (a la tarda, a El judici és demà pel matí. a la una, a la primavera) El judici és demà al matí. Mesos, festes o dates concretes (pel per Farem bunyols per Setmana Santa. maig, per Nadal, per Sant Jordi) Temps amb un sentit de durada en L’advocada va exposar els seus arguments en vint minuts. de... en... El denunciat ha de comparèixer a judici de dimecres en quinze. Davant Període de temps a A final de mes ha d’haver presentat d’aquestes tota la documentació. expressions de temps de... a... Serà fora de juliol a novembre. des de... fins Treballaré al Jutjat de Ripoll des de a... l’1 de juny fins al 31 d’agost. Temps o causa immediata (davant en A l’arribar als jutjats, es va posar d’un infinitiu) nerviosa. En arribar als jutjats, es va posar nerviosa. Quan va arribar als jutjats, es va posar nerviosa. Complement del nom Per indicar l’origen, la matèria, el contingut, el tipus, la destinació, entre d’altres trets, de persones i coses, amb funció de complement del nom, emprarem sempre la preposició de. En determinats casos, per interferència del castellà, utilitzem la preposició a en lloc de de. Cal recordar que aquest ús és incorrecte. origen oli de Pau matèria ampolla de vidre 136 Morfosintaxi
- 138. LES PREPOSICIONS Tema 8 contingut manual de física tipus olor a roses olor de roses pudor a cremat pudor de cremat destinació sala de reunions D’altra banda, hem de tenir en compte que la preposició a introdueix la manera de preparar un plat i que, en canvi, la preposició amb introdueix l’acompanyament d’un plat o els ingredients que hi afegim. acompanyament d’un plat arròs amb pollastre calamars amb romesco manera de preparar un plat arròs a la marinera calamars a la romana manera de preparar un plat i arròs a la cassola amb carxofes acompanyament d’un plat calamars a la planxa amb verdures Sentit partitiu En català col·loquem la preposició de davant dels adjectius quan tenim un nom sobreentès i, alhora, donem un sentit partitiu, és a dir, designem una part d’un tot. M’han regalat dues samarretes blanques i tres verdes. M’han regalat dues samarretes blanques i tres de verdes. El jutge dicta resolucions favorables, però també en dicta desfavorables. El jutge dicta resolucions favorables, però també en dicta de desfavorables. També l’emprem davant dels substantius anticipats o repetits pel pronom feble en en oracions com les següents: De pressa, en tinc sempre. Ja n’arriben a tramitar, d’expedients. Les preposicions per i per a En general, en l’ús oral confonem aquestes dues preposicions. En el registre escrit, en canvi, cal distingir quan hem d’usar per o per a. per Motiu, causa, mitjà, manera La testimoni ha actuat per interès. El van condemnar per les injúries que havia dit. Ho trametrem per correu electrònic. Les parts van presentar per escrit les al·legacions. Complement agent en la veu passiva Els danys són valorats per la pèrita. Certes designacions de lloc Els lladres van entrar per una finestra del primer pis. Certes designacions de temps Els visitarem per Cap d’Any. Morfosintaxi 137
- 139. LES PREPOSICIONS Tema 8 per a Finalitat, objecte, destinació Aquestes begudes són per al pica-pica de dimarts. El parany serveix per a la immobilització d’un vehicle. He comprat un gos per a la Mònica. Concreció temporal, terme, adiament I si ho deixem per al dia 20 d’abril? Remarques En general, per i per a en català es corresponen, He traído un regalo de Colombia para Clara. respectivament, amb por i para en castellà. He portat un regal de Colòmbia per a la Clara. Siempre comenta que trabaja por amor al arte. Sempre comenta que treballa per amor a l’art. Davant d’infinitiu, no cal que utilitzem per a, sinó per. L’han denunciat per haver agredit un menor. Anirem a les illes Medes per fer submarinisme. Davant d’adverbi o conjunció, també utilitzarem per en El judici no es pot ajornar per demà passat. tots dos casos. Jo li ho compraria ara per si s’exhaureixen. Canvi de preposicions Tal com ja hem comentat en l’apartat dels verbs, els preposicionals que regeixen en o amb (confiar en, pensar en, conformar-se amb, amenaçar amb, etc.) cal que canviïn aquestes preposicions per a o de si el complement preposicional comença amb un verb en infinitiu. Vés amb compte amb el penya-segat. Vés amb compte amb no caure pel penya-segat. Vés amb compte a/de no caure pel penya-segat. Confiem en la sort. Confiem en guanyar el proper campionat de botifarra. Confiem a/de guanyar el proper campionat de botifarra. Caiguda de preposicions En la formació de les locucions conjuntives que es construeixen amb preposicions compostes (des de, fins a) cau la preposició situada més a prop de la conjunció que. Es troba en parador desconegut des de la seva fugida de la presó. Es troba en parador desconegut des de que va fugir de la presó. Es troba en parador desconegut des que va fugir de la presó. Els verbs preposicionals sempre perden la preposició quan van davant de la conjunció que. Ara bé, a vegades aquesta supressió pot originar estructures forçades, que es poden resoldre col·locant la paraula fet entre la preposició i la conjunció que. M’he acostumat a que em portin en cotxe a la feina. M’he acostumat que / al fet que em portin en cotxe a la feina. No ens vam recordar de que havíem de comprar tomates. No ens vam recordar que / del fet que havíem de comprar tomates. 138 Morfosintaxi
- 140. LES PREPOSICIONS Tema 8 Usos incorrectes d’algunes preposicions i locucions prepositives Si volem expressar causa, Avui no he pogut agafar el tren degut a la vaga de podem emprar les locucions transports. a causa de, per culpa de, Avui no he pogut agafar el tren a causa de / per culpa gràcies a. Mai hem d’utilitzar de la vaga de transports. l’expressió degut a en aquest sentit, ja que és incorrecta. Degut a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans. a causa de Gràcies a la nevada, ha augmentat el nivell dels pantans. La forma degut és correcta Aquestes inundacions són degudes a les intenses pluges quan és un participi o un d’aquests dies. participi adjectiu. En aquests casos, concorda en gènere i La testimoni s’ha dirigit al jutge amb el respecte degut. nombre amb l’element que adjectiu acompanya. S’ha d’emprar la locució L’accés als museus és a l’alcanç de qualsevol persona. prepositiva a l’abast de en lloc L’accés als museus és a l’abast de qualsevol persona. a l’abast de de la forma a l’alcanç de, que es tracta d’un castellanisme. Són locucions prepositives Amb vista a guanyar el judici, l’advocada cita la part amb significats diferents. demandada. Per tant, no les hem de confondre. En vista de les proves practicades, la magistrada jutgessa amb vista a / ha absolt l’acusat. Amb vista a: ‘Pensant en, amb en vista de / la intenció de.’ Després de caminar dues hores, per fi érem en vistes de la en vistes de En vista de: ‘Considerant, Vall d’en Bas. atenent.’ En vistes de: ‘Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà.’ Aquesta construcció pot tenir Sempre passeja arran de riu. diversos significats: locatiu, ‘immediatament després’ o Arrel dels últims esdeveniments, s’han hagut d’instal·lar arran de ‘com a conseqüència de’. En càmeres de seguretat. cap d’aquests casos, podem Arran dels últims esdeveniments, s’han hagut d’instal·lar emprar la construcció *arrel càmeres de seguretat. de. Són locucions prepositives En comptes d’ / En lloc d’escoltar la decisió de la sinònimes i signifiquen ‘en magistrada jutgessa, es va posar a plorar desconsoladament. substitució de’. Per expressar aquest sentit, no podem en comptes de, utilitzar el castellanisme en en lloc de ves de. Recordeu que enlloc és un No trobo les claus en lloc. adverbi que significa ‘en No trobo les claus enlloc. cap banda’ i no l’hem de confondre amb en lloc de. Morfosintaxi 139
- 141. LES PREPOSICIONS Tema 8 Es tracta d’una locució Els Mossos d’Esquadra porten el cas i, no obstant la prepositiva que sempre ha investigació, encara han quedat alguns punts foscos. no obstant d’anar acompanyada d’un No obstant el vent, van saltar en paracaigudes. sintagma nominal que la complementi. És substituïble per malgrat. L’expressió en quant a és En quant a l’hora del judici, finalment es durà a terme a incorrecta i en lloc seu cal les 11 del matí. quant a, emprar pel que fa a, quant a o Quant a l’hora del judici, finalment es durà a terme a les pel que fa a bé altres construccions com 11 del matí. respecte a, referent a, pel que Pel que fa a / Referent a / Respecte a l’hora del judici, respecta a, amb referència a, a finalment es durà a terme a les 11 del matí. propòsit de. Sota pot fer de preposició o Aquesta nit han dormit sota les estrelles. adverbi. prep. Posa-ho aquí sota! adverbi Baix pot fer d’adverbi, Aquesta nit han dormit baix les estrelles. d’adjectiu o de substantiu, prep. però mai de preposició. Posa-ho aquí baix! sota / baix adverbi En Ramon és més baix que en Gerard. adjectiu Viu als baixos de l’edifici. substantiu Li costa tocar els sons baixos del contrabaix. substantiu Sol embrutir-se els baixos dels pantalons. substantiu Aquesta locució prepositiva Va testificar al judici com pèrit de la part demandada. equival a la locució en Va testificar al judici com a pèrit de la part demandada. qualitat de i es redueix a com Va testificar al judici en qualitat de pèrit de la part davant d’un article o d’un demandada. demostratiu. Va assistir a l’acte com al representant de l’empresa. com a Va assistir a l’acte com el representant de l’empresa. Va assistir a l’acte en qualitat de representant de l’empresa. Cal distingir com a de Es comporten com a criatures. l’adverbi com, que introdueix Es comporten com criatures. comparacions i que es pot Es comporten igual que criatures. substituir per igual que, com si fos, de la mateixa manera que. 140 Morfosintaxi
- 142. LES PREPOSICIONS Tema 8 u EXERCICIS 1. Si és necessari, ompliu els espais buits amb la preposició a, amb l’article o sense. Encara no conec ..... meu sogre. Encara no conec el meu sogre. 1. Mitjançant aquesta cèdula, se cita ................. Josefina Prats a judici. 2. Tu avises ................. Roger i jo ................. Cristina. 3. Les àvies sempre aconsellen ................. seus néts sobre la vida. 4. El jutge informa ................. part demandada de la situació del procés. 5. És un gos molt agressiu. Sempre mossega ................. tothom. 6. L’advocada culpa ................. part denunciada d’haver mentit en el judici. 7. Tot el dia m’increpa ................. mi i no ................. ella. 8. Abans de marxar de casa, dóna menjar ................. peixos. 9. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses ................. Mireia. 10. El passat mes de juny van expropiar el pis ................. veí del nostre replà. 11. Els Mossos d’Esquadra van haver de separar ................. dos nois que es barallaven. 12. Els pares van abandonar ................. nens quan eren ben petits. 13. Després de moltes infraccions, l’empresa ha comunicat l’acomiadament ................. treballador. 14. ................. Júlia, l’ajudo cada dia a fer els deures. 2. Fixeu-vos en els complements de lloc i ompliu els buits amb la preposició a (al) o en. 1. Quan he arribat ................. casa, he fet un glop d’aigua. Tenia molta set. 2. He perdut molts partits ................. aquesta pista de tennis. 3. Aquest delicte està tipificat ................. l’article 240 del Codi penal. 4. Em vaig deixar la jaqueta ................. penjador de la feina. 5. L’any que ve anirem de viatge ................. Senegal. 6. Pots consultar les condicions de la subhasta ................. l’edicte que està afixat ................. tauler d’anuncis. 7. Ens vam trobar ................. una cafeteria que hi ha ................. la Rambla. 8. He vist moltes perdius ................. bosc a prop de Girona. 9. Després de dinar, anirem ................. riu a pescar. 10. Viurem una temporada ................. algun indret d’Àustria. 3. En funció del tipus de CC de temps, ompliu els espais buits amb la preposició corresponent. Si cal, afegiu- hi l’article. 1. ................. l’hivern llegeixo més que ................. la primavera. 2. Encara no sé si el meu avió aterra ................. onze del matí o ................. dotze del migdia. 3. ................. Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics. 4. El jutge prendrà una decisió ................. dues hores. 5. Ho va tenir enllestit ................. tancar i obrir d’ulls. 6. ................. mitjan setmana sabré els resultats de les anàlisis. 7. ................. dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que s’havia deixat tots els documents a casa. 8. Van detenir els lladres ................. arribar a l’autopista. 9. Ha decidit marxar al Vietnam ................. setembre ................. juny. 10. ................. matí sempre em costa llevar-me. Morfosintaxi 141
- 143. LES PREPOSICIONS Tema 8 4. Ompliu els espais buits amb la preposició adequada. Si cal, afegiu-hi l’article. 1. No m’agrada cuinar amb l’olla ................. pressió. 2. Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor................. podrit. 3. He comprat dues novel·les històriques i dues ................. aventures. 4. ................. panellets, sempre en menjo per Tots Sants. 5. La faldilla que busco és ................. ratlles. 6. Tot i que era a l’hospital, se sentia olor ................. tabac. 7. ................. mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressió atmosfèrica. 8. Mira que n’arriba a ser, ................. hipòcrita. 9. Sort en tinc del meu assecador ................. mà! Em deixa els cabells ben llisos. 10. La fiscal, quantes n’ha presentat, ................. proves? 11. He agafat dues samarretes de màniga llarga i dues ................. curta. 12. El vi ................. Empordà és boníssim. 13. ................. olives farcides, en farem prou per a la festa? 14. Posa’t aquella camisa ................. llunes que m’agrada tant! 5. Ompliu els espais buits amb les preposicions per o per a. Si cal, afegiu-hi l’article. 1. He inflat un globus ................. meva cosina. 2. Aquesta cafetera és ................. mi i no .................. tu. 3. I si comprem una mica de curri ................. pollastre? 4. Ha contractat un advocat ................. si el demanden. 5. Per fi ha acceptat tenir un gos! Això sí, ho ha fet ................. nens. 6. Ens van enviar la documentació ................. correu. 7. L’han escorcollat ................. si amagava alguna arma. 8. Prepararé un plat exquisit ................. dia del meu aniversari. 9. Ho has de tenir tot a punt ................. demà! 10. Han decidit acomiadar-lo ................. seva incompetència. 11. La meva àvia sempre porta postres ................. tothom. 12. Aquesta pel·lícula és apta ................. tots els públics. 6. Ompliu els espais buits amb les preposicions adequades. Cal que tingueu en compte els verbs preposicionals i si cal fer un canvi de preposició. 1. S’ha aficionat ................. col·leccionar segells. 2. Es conforma ................. pensar que ho pot tornar a intentar l’any que ve. 1. La Mariona s’ha acostumat ................. passejar el gos cada dia al matí. 2. L’acusat es va penedir ................. haver robat a la víctima. 3. En Vicenç sempre col·labora ................. tallar els xiprers del jardí. 4. Com més temps passa, més s’obsessiona ................. tornar al seu país natal. 5. El meu fill s’ha entossudit .................... sortir de festa cada cap de setmana. 6. La veïna de dalt s’ha compromès ................. no posar la televisió tan alta. 7. El propietari sempre ens amenaça ................. denunciar-nos. 8. Espero que deixi ................. anar amb aquesta colla. 9. És un pesat. Tot el dia m’insisteix ................. quedar per anar a fer un cafè. 10. L’estratègia consisteix ................. convèncer el tribunal de la nostra versió dels fets. 11. Un cop més dubto ................. convidar l’Antoni i la Montserrat al sopar d’aquest vespre. 142 Morfosintaxi
- 144. LES PREPOSICIONS Tema 8 7. Ompliu els espais buits tenint en compte la caiguda de preposicions davant de la conjunció que. 1. Dubto ................. vingui. 2. No va canviar d’actitud fins ................. va arribar a la maduresa. 3. Està avesat ................. plogui tot el dia. 4. Recorda’t ................. avui tens hora al metge. 5. Em nego ................. m’acompanyi algú. 6. Assegura’t ................. es cordi bé el cinturó de seguretat. 7. Tot i haver fet trampes, no va renunciar ................. li lliuressin el premi. 8. Abans ................. dinem, podem anar a fer un volt pel poble. 9. No estic d’acord ................. es malbarati diner públic. 10. Confiava .................. la magistrada jutgessa li donaria la raó. 11. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina .................. anéssim a celebrar-ho. 8. Subratlleu en cada cas l’opció que considereu més adequada. 1. (Sota / Baix) el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se. 2. (En quant a / Quant a) les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessàries. 3. (No obstant / No obstant això) el mal temps, encara podrem anar a caminar. 4. (Amb vista a / En vista de / En vistes de) les lesions, la forense no ha dubtat a l’hora de determinar el diagnòstic. 5. El tren va arribar amb retard (a causa de / degut a) les interrupcions en el subministrament elèctric. 6. M’he donat un cop de cap amb aquest arbre. És massa (sota/baix). 7. L’Ajuntament va intervenir en el judici (com a / com) acusació particular. 8. Vol començar a estalviar (amb vista a / en vista de / en vistes de) comprar-se un pis més endavant. 9. La situació política ha empitjorat (arran dels / arrel dels) resultats de les darreres eleccions. 10. Tal com ja et vaig dir, (sota / baix) cap circumstància pots arribar tard a la feina. 11. Gràcies a Internet, posem el saber (a l’abast de / a l’alcanç de) tothom. 12. (En lloc de / Enlloc de) renyar-lo, és millor que hi parlis tranquil·lament. 13. De vividors, en surten (com / com a) bolets. Morfosintaxi 143
- 145. Tema 9 LES CONJUNCIONS Les conjuncions són mots invariables la funció dels quals és enllaçar sintagmes o oracions i establir-hi un tipus de relació. Plora perquè li fan mal les dents. Cafè o te? o ració 1 oració 2 SN 1 SN 2 relació causal entre l’oració 1 i l’oració 2 relació disjuntiva entre els dos sintagmes Depenent del tipus de relació i dels elements que enllacen, les conjuncions poden ser de coordinació o de subordinació. Si coordinen, uneixen sintagmes o oracions que estan en un mateix nivell sintàctic, la qual cosa, en les oracions, implica que individualment continuen tenint sentit complet. Si subordinen, introdueixen una oració que complementa la principal. Emplena la sol·licitud i envia-la per correu electrònic al teu cap. (oracions coordinades) Si no prems el 0, el fax no s’enviarà. (oració subordinada) Juntament amb les conjuncions, també fan aquesta funció d’enllaç les locucions conjuntives, les quals estan formades per més d’una paraula, com ara no obstant això, així mateix, abans que..., i alguns mots d’altres categories gramaticals, per exemple adverbis o diferents sintagmes. Conjuncions de coordinació Copulatives Relació que Conjuncions Exemples expressen Unió i, ni Compra pa i pernil. No puc abusar de la sal ni de l’oli. Remarca • I no canvia a e davant de mots començats per i. Comerç e indústria. Comerç i indústria. Disjuntives Relació que Conjuncions Exemples expressen Alternativa, o, o bé Véns o (bé) te’n vas? contraposició Regalen un viatge o el seu valor en euros. o equivalència Remarca • O no canvia a u davant de mots començats per o. Salvat error u omissió. Salvat error o omissió. 144 Morfosintaxi
- 146. LES CONJUNCIONS Tema 9 Distributives Relació que Conjuncions Exemples expressen Alternativa així... com... o... o... Ara riu, ara crida. ara... ara... sia... sia... Entre la marató de dissabte i el partit de diumenge, estic ben entre... i... ja... ja... cruixit! el mateix... que... ni... ni... Ni beu ni fuma. l’una... l’altra... mig... mig... No solament ha suspès la Nàdia, sinó també l’Anna. no solament... sinó també... Tot no pot ser: o cotxe o vacances! L’una vol menú, l’altra carta; mai es posen d’acord! Remarca • Ja sigui ... o no és una conjunció distributiva. Aquest estiu me n’aniré a Eivissa, ja sigui amb vaixell o amb avió. Aquest estiu me n’aniré a Eivissa, o amb vaixell o amb avió. Adversatives Relació que Conjuncions Exemples expressen Oposició o però, sinó, sinó que, A l’avió no accepten animals, tanmateix deixen pujar gossos contrarietat tanmateix, amb tot, en canvi, guia. ara, ara bé, altrament, així Hi estic d’acord; ara bé, només és la meva opinió. i tot, tot i això, no obstant Aquest sudoku és difícil de resoldre, així i tot, no pararé fins a això, això no obstant, aconseguir-ho. mentre que Remarques • Cal distingir la conjunció sinó de si no (conjunció condicional + adverbi de negació). Si no, sinònima d’en cas que no, introdueix una oració condicional negativa. Aquestes oracions condicionals poden tenir el verb elidit. Aleshores si no és sinònim d’altrament. Si no véns a dinar, avisa abans. (= En cas que no vinguis a dinar, avisa abans.) Vine a dinar a casa, si no / altrament, menjaràs un entrepà com sempre. Sinó expressa oposició o exclusió respecte de l’oració principal. També pot significar tan sols / excepte. Ja no treballa a la fàbrica, sinó a l’Ajuntament. No queden sinó iogurts. (=Tan sols queden iogurts.) • És incorrecte usar tanmateix com a conjunció continuativa sinònima d’així mateix. El condemno a la multa esmentada, i tanmateix a pagar les costes. Tothom sap que és un egocèntric, tanmateix tothom li fa la pilota. • No obstant això / Això no obstant no pot prescindir del pronom això ja que el nucli de la conjunció és el verb obstar en gerundi i el necessita com a CD. La reunió s’ha anul·lat, no obstant aniré a Barcelona igualment. La reunió s’ha anul·lat, no obstant això / això no obstant, aniré a Barcelona igualment. • Les formes mentre que, mentre i mentrestant no són sinònimes. Mentre que és una conjunció que contraposa dues oracions; mentre és una conjunció que significa durant el temps en què...; mentrestant és un adverbi temporal i és l’únic que va tot sol, sense introduir oracions, i *mentres és incorrecte. Les temperatures pujaran a l’interior, mentre que a la costa hi haurà precipitacions. Nosaltres pintarem el pany de paret de la cuina; mentrestant, vosaltres pengeu els quadres. Mentres condueixis no parlis per mòbil. Mentre condueixis no parlis per mòbil. Morfosintaxi 145
- 147. LES CONJUNCIONS Tema 9 Consecutives Relació que Conjuncions Exemples expressen Conseqüència doncs, per tant, de manera Amb aquests aperitius utilitzen olis vegetals, per tant no tenen que, per consegüent, en colesterol. conseqüència, així que Ho has fet molt bé, així que anima’t. Remarca • Doncs indica conseqüència i no causa. Per tant, és incorrecte usar-la com a sinònima de ja que, perquè... M’he inscrit al concurs, doncs penso que puc guanyar. M’he inscrit al concurs, ja que / perquè penso que puc guanyar. Vols arribar-hi a les sis? Doncs afanya’t. Continuatives Relació que Conjuncions Exemples expressen Continuïtat, així mateix, a més, d’altra A més de fer puzles, li agrada molt pintar. suma banda, fins i tot, i tot El temps és ben boig! Ha pedregat i tot! Remarca • Vegeu així mateix / tanmateix a l’apartat de conjuncions adversatives. Explicatives Relació que Conjuncions Exemples expressen Explicació, és a dir, això és, o sigui Val 3 euros, és a dir, 500 pessetes. aclariment Ha arrufat el nas, o sigui, no li agrada. Conjuncions de subordinació Completives Tipus Conjuncions Exemples d’informació de l’oració subord. Cap (Simplement que, si, com Vull que sàpigues que t’admiro. uneixen l’oració Confirmeu-me si veniu. principal amb la subordinada.) 146 Morfosintaxi
- 148. LES CONJUNCIONS Tema 9 Remarca • Cal distingir les diferents accepcions de que i no confondre’l amb què. Sense accentuar, a banda de conjunció, que també pot ser pronom relatiu i adverbi, i amb accent pot ser pronom relatiu i interrogatiu. Que atrevit que ets de fer salt de pont! (que= modifica l’adjectiu atrevit; adverbi) Digueu-nos què voleu per berenar. (què= “quina cosa”; pronom interrogatiu) Té el perfil que busca l’empresa. (que= substitueix l’antecedent perfil; pronom relatiu) La plaça a què optes ja és teva. (què= substitueix l’antecedent plaça i es pot canviar per la qual; pronom relatiu) Recordeu que és incorrecte ometre aquesta conjunció: Sol·licito Ø m’inclogueu en les vostres llistes electròniques de distribució. Sol·licito que m’inclogueu en les vostres llistes electròniques de distribució. Temporals Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Temps quan, abans que, després Apaga el llum abans que t’adormis. que, mentre, sempre que, Compta amb mi sempre que ho necessitis. fins que, fins que no, tan Fins que no em diguin que ha marxat de veritat no m’ho bon punt, tan aviat com, així creuré. que, tota vegada que, des El tren de rodalia ha perdut un 15% de passatgers d’ençà que, d’ençà que que ha restablert el servei. Remarques • Cal no confondre el temporal tota vegada que, sinònim de sempre que, amb el causal toda vez que castellà. Tota vegada que les obres començaran dos dies abans, s’ha ajornat la conferència. Atès que / Com que les obres començaran dos dies abans, s’ha ajornat la conferència. Tota vegada que se’n va la llum, ens falten espelmes. • Recordeu que la forma *sempre i quan no és correcta; és sempre que. • Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres a l’apartat de conjuncions adversatives. Locatives Tipus d’informació de Conjuncions Exemples l’oració subord. Lloc on, allà on Seu on vulguis. Modals Tipus d’informació de Conjuncions Exemples l’oració subord. Manera com, com si, així com, tal Ho expresso tal com ho sento. com, igual com, igual que, El moviment es classifica segons que la variació segons, segons que, sense sigui uniforme o no. que, en tant que, en la Ho intentaren en la mesura que els fou possible. mesura que Morfosintaxi 147
- 149. LES CONJUNCIONS Tema 9 Causals Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Motiu, causa perquè, ja que, que, com El projecte infringeix la normativa perquè no té portes que, atès que, per tal com, d’emergència. com sigui que, vist que, a Atès que ja ha arribat tothom, podem començar la reunió. causa que, per raó que Remarques • Distingiu perquè, per què i per a què. Perquè és alhora una conjunció causal (sinònima de ja que; en castellà, porque) i final (sinònima de per tal de; en castellà, para que). He d’anar a comprar perquè tinc la nevera buida. (=ja que; causal) Sempre hem d’insistir molt perquè vingui a sopar. (=per tal que; final) Per què és alhora pronom relatiu (sinònim de pel qual, per la qual...) i interrogatiu de causa (sinònim de per quin motiu). La raó per què no vas venir és ridícula. (=per la qual; pronom relatiu) Volem saber per què no ens donen explicacions. (=per quin motiu; pronom interrogatiu) Per a què és alhora interrogatiu de finalitat (sinònim de per a quina cosa) i pronom relatiu (sinònim de per al qual, per a la qual...). T’ajudaré en la prova per a què necessites preparació. (=per a la qual; pronom relatiu) Per a què serveix això? (=per a quina cosa; pronom interrogatiu) • Donat que és un barbarisme que cal evitar utilitzant conjuncions causals com ara atès que, ja que.... No t’han expedit el certificat donat que no has complert el mínim d’assistència. No t’han expedit el certificat atès que / ja que no has complert el mínim d’assistència. Comparatives Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Comparació com menys... que... Es comporta com si l’haguéssim traït. tan... com... com menys... més... És tan curt de gambals com el seu pare. tant... com... com més... més... Menja més llaminadures que el seu germà petit. més... que... com menys... menys... Com més li ho diguis, més ho farà. Remarca • Per indicar proporció, les locucions correctes són les que comencen amb l’adverbi com, i no amb quant o quan. Quant més dormo, més son tinc. I quant menys menjo, menys gana tinc. Com més dormo, més son tinc. I com menys menjo, menys gana tinc. Concessives Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Obstacle, objecció encara que, malgrat que, Encara que no ho reconegui, l’estima. per bé que, bé que, mal que, Vaig acceptar les condicions, per bé que no compartia els baldament, per més que, si objectius. bé, tot i que Tot i que és car, anirem al concert. 148 Morfosintaxi
- 150. LES CONJUNCIONS Tema 9 Remarca • Tot i que ha d’anar amb un verb en mode indicatiu. Tot i que mengi molt, no s’engreixa ni un gram. Tot i que menja molt, no s’engreixa ni un gram. Consecutives Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Conseqüència que, tant... que, tan... que, Treballa tant que no té temps de sortir. talment... que, de manera Va perdre l’últim tren, de manera que es va haver de que, fins al punt que quedar a la ciutat una nit més. Condicionals Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Condició si, només que, mentre, posat Si continues així, et donarà l’esquena. que, sempre que, en el cas Mentre condueixis, no parlis per telèfon. que, si per cas, si de cas, Les trucades són gratuïtes, llevat que siguin internacionals. llevat que, fora que, tret que, si doncs no, que Remarques • Posat que expressa condició i no pas causa com puesto que castellà, i el verb que segueix s’ha de construir en subjuntiu. Posat que demà és festa, avui he de deixar enllestides unes gestions. Com que demà és festa, avui he de deixar enllestides unes gestions. Posat que vinguis, improvisarem una mica de sopar. • A no ser que no és correcte. S’ha de dir si no és que, llevat que... A no ser que restableixin aviat el trànsit, no ens arribarà la comanda a temps. Llevat que no restableixin aviat el trànsit, no ens arribarà la comanda a temps. • De (no) + infinitiu no és una expressió condicional correcta. De resultar cert el rumor, rodaran caps. Si resulta cert el rumor, rodaran caps. • Vegeu si no / sinó a l’apartat de conjuncions adversatives. Finals Tipus d’informació Conjuncions Exemples de l’oració subord. Finalitat, objecte perquè, a fi que, per tal que, Tots l’estem collant perquè s’hi apunti. que Citeu-lo a fi que comparegui al Jutjat. Remarca • Vegeu perquè / per què a l’apartat de conjuncions causals. Morfosintaxi 149
- 151. LES CONJUNCIONS Tema 9 u EXERCICIS 1. Empleneu els buits de les frases següents amb tanmateix o així mateix, tenint en compte el context. 1. No ho hauria pogut fer millor. .................................... hauria estat bé que hagués comptat amb la resta de companys. 2. El foc va cremar mil hectàrees de bosc i .................................. algunes cases dels pobles veïns. 3. Han trobat aigua en una lluna de Saturn; però .................................... no sembla que hi hagi indicis de vida. 4. Egipte és un país amb molt d’encant i .................................. no hi aniria mai per por de volar. 5. Van regalar-li un viatge al Carib i ................................... tots els electrodomèstics. 6. Li han dit el nom del porc i ..................................... ni s’ha immutat. 2. Empleneu els buits amb sinó o si no, d’acord amb la normativa. 1. ............................... veniu, us perdreu l’espectacle. 2. Al concert no va voler interpretar els temes de sempre, ............................... els de l’últim disc. 3. Aprofita per reclamar-li la factura; ..............................., no veuràs un duro. 4. Aquest cim, ............................... és amb cordes, no el farem pas. 5. No està trasbalsat per la pena, ............................... per la mala consciència. 6. La fuita de gas ha afectat tres edificis, ............................... més. 7. No vol ............................... un dia per pensar-s’ho. 8. ............................... em va deixar amb la paraula a la boca, poc li va faltar. 9. No passa mai res, ............................... és a ell. 10. No l’han confós amb un policia, ............................... amb un delinqüent. 3. Completeu les frases següents amb les conjuncions doncs o perquè, segons s’expressi conseqüència o causa. Dius que ha sortit a comprar? Doncs ja no deurà tornar fins a les vuit. Té migranya perquè no es pren la medicació. 1. No ens han acceptat la proposta. Estem, ............................, allà on vam començar. 2. Deu ser fora de casa, ................................... li truquem i no contesta. 3. No saps què dir-li? ................................... comença demanant-li disculpes. 4. No cal que t’hi escarrassis, ................................... no hi toca més. 5. Tu t’ho has buscat. No fas res de lamentar-te, ................................... 6. No s’ha pogut examinar ........................... no es va inscriure dins del termini fixat. 7. No fumeu a la sala de vistes ................................... no està permès. 8. Ha deixat de ploure? ................................... sortim! 9. Vés a veure la mare, ................................... no sap res de tu des de fa mesos. 10. S’ha espatllat el cotxe. ................................... haurem de telefonar al taller. 150 Morfosintaxi
- 152. LES CONJUNCIONS Tema 9 4. Ompliu els buits de les frases següents amb perquè, per què o per a què i indiqueu si en el cas de perquè es tracta d’una conjunció causal o final i en el cas de per què o per a què, d’un interrogatiu de causa o de finalitat. Pregunteu-li per què va marxar sense dir res. (interrogatiu de causa) 1. Finalment ens va entendre ................................... li ho vam explicar amb signes. 2. No entenc ............................... utilitzareu les eines que em demaneu. 3. ............................... la roba s’eixugui més de pressa, caldrà estendre-la al sol. 4. L’advocat li va preguntar ............................... s’havia barallat amb el seu fill. 5. Tothom ha tocat el dos ............................... ja es feia fosc. 6. No el deixava reposar ............................... es cansés. 7. ............................... ha vingut? Per ensorrar la festa? 8. Les parts van arribar a un acord ............................... volien estalviar-se el judici. 9. Rumia ............................... la Núria ha desheretat els fills. 10. ............................... el negoci rutlli bé, haureu de posar-hi el coll. 5. Completeu les frases següents triant entre les opcions que us oferim. 1. Recorda (que / de què) passarem a recollir-te a les dues. 2. El gos es va intoxicar (i / e) immediatament el vam portar a cal veterinari. 3. (Posat que / Com que) he acabat la feina, me’n vaig a fer un vermut. 4. Ha marxat de viatge, (tota vegada que / ja que) li ha tocat la loteria. 5. (Posat que / Perquè) aconseguim motivar els treballadors, l’empresa en sortirà beneficiada. 6. (Tot i que / Malgrat que) sigui diumenge, es lleva a les set del matí. 7. El taller (per a què / perquè) vam preparar el pressupost ha fet fallida. 8. El mínim per obrir un curs són deu persones; ............................... (tot i això / no obstant), es poden fer excepcions segons les circumstàncies. 9. Per cada ascendent o descendent minusvàlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una deducció de 100 euros, ............................... (tota vegada que / sempre i quan) es compleixin els requisits exigits. 6. Corregiu, si cal, les frases següents. 1. Fes-ho tal i com t’ho ha dit, perquè, sinó, t’ho farà repetir. 2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial. 3. A no ser que detestis el flamenc, aquesta obra segur que t’agradarà. 4. No fan sinó el ximple, els meus fills. 5. Ha demanat es respecti el resultat de les eleccions. 6. Mentre que en Jordi va a comprar, jo aniré fent la bugada. Morfosintaxi 151
- 153. Tema 10 ELS ADVERBIS Els adverbis són mots invariables que modifiquen principalment el verb desenvolupant funcions de complement circumstancial que indiquen el lloc, el temps, la manera, la quantitat... en què es duu a terme la seva acció. També poden modificar els adjectius i els adverbis. Vine a poc a poc. És tan dropo! Hem arribat molt aviat. verb adv. adv. adj. adv. adv. La funció adverbial també la poden desenvolupar les locucions adverbials, compostes per més d’una paraula i formades generalment per una preposició i un altre adverbi o un SN (en endavant, d’hora, demà passat...). Adverbis de lloc Adverbis Locucions adverbials Exemples ací, aquí, allà, allí, ençà, enllà, arreu, cap (a) dalt, cap (a) baix, al voltant, M’he trobat trànsit pertot arreu. pertot, pertot arreu, enlloc, on, al davant, al darrere, al damunt, Com que ets el més alt, posa’t lluny, prop, baix, dalt, dins, endins, al dessota, a la vora, a la dreta, a darrere. fora, enfora, davant, endavant, l’esquerra, de part de fora, de part Gisclareny queda lluny de la ruta. darrere, endarrere, rere, enrere, de dins, al capdamunt, al capdavall, No l’atraparà; va molt endavant. amunt, damunt, sobre, avall, de dalt, a mig aire, pels volts, al V eus aquella pujada? La carnisseria és davall, sota, dessota, enlaire voltant, a l’entorn, als afores, d’ací al capdamunt. d’allà El poble té molts horts al voltant. Remarques • Cal diferenciar l’adverbi pertot, que vol dir ‘en tot lloc’ i pot anar seguit d’arreu, de per tot, que és la combinació de la preposició per i el determinant o pronom tot. Vam perdre la càmera al Parc Nacional d’Aigüestortes, hi vam tornar i la vam buscar pertot arreu. Què creus que li passa a en Joan? Vés a saber; es preocupa massa per tot! • També cal distingir l’adverbi enlloc, que vol dir ‘en cap banda’, d’en lloc de, que significa ‘en substitució de’. Enlloc no s’hi està més bé que aquí. En el titular de la pàgina 5, en lloc de dir Baldiri hi ha de dir Florenci. • Cal distingir avall i amunt d’a baix i a dalt, respectivament. Mentre que els primers denoten direccionalitat, els segons indiquen posició. L’esquinç me’l vaig fer mentre baixàvem muntanya avall. Fa estona que ja són a dalt. • A partir de molts d’aquests adverbis es poden formar locucions adverbials anteposant-hi la preposició a: a davant, a fora, a dalt, a prop... 152 Morfosintaxi
- 154. ELS ADVERBIS Tema 10 Adverbis de temps Adverbis Locucions adverbials Exemples ara, sempre, llavors, d’hora, de (bon) matí, a punta de dia, al matí, Abans-d’ahir va ser el meu sant. aleshores, ja, encara, a mig matí, al migdia, a la tarda, al vespre, a Coleu la salsa, afegiu-hi els bolets i, tothora, alhora, mai, entrada de fosc, a la nit, al capvespre, de nit, tot seguit, una copa de vi blanc. sovint, aviat, tard, ahir, de dia, abans-d’ahir, demà passat, l’endemà, A hores d’ara ja deuen ser a prop abans-d’ahir, avui, l’endemà passat, en endavant, d’ara endavant, de la sortida de l’autopista. demà, anit, adés, abans, tot seguit, mai més, cap al tard, a hores d’ara, ara Arribaré cap al tard, quan faci després, mentrestant, com ara, ara mateix, de tant en tant, a vegades, menys calor. quan, enguany, dilluns, de vegades, una vegada, a la vegada, a deshora, De tant en tant, em regalo a mi dimarts, diumenge de seguida, com més aviat millor, al més aviat mateix un capritx. possible, a la llarga, de moment Envieu la sol·licitud al més aviat possible. Remarques • Els dies de la setmana són adverbis quan es refereixen als dies immediatament anteriors o posteriors al dia en què s’emeten; en aquest cas no porten article. En canvi, si es refereixen a dies concrets o serveixen per expressar periodicitat són substantius i han de dur article. Dissabte va fer una excursió al puig Neulós i avui encara té fiblades a les cames. Heu de comparèixer el dimecres 16 de juliol de 2008, a les 12 hores. • No confongueu quan, que indica temps, i quant, que indica quantitat. • Aleshores i alhora són adverbis que signifiquen ‘llavors’ i ‘a un mateix temps’ respectivament. Es pronuncien igual que els sintagmes a les hores i a l’hora. Van tallar l’any passat i des d’aleshores no s’han tornat a veure mai més. Cal evitar prendre el sol a les hores de més calor. Fent tantes coses alhora no aconseguiràs fer-ne cap de bé. A l’hora de sopar és quan es prenen les decisions més importants. • Formes com *allavorens, *allavors, *llavonses i *(a)llavontes són incorrectes. • Recordeu que la locució *d’ara en endavant és incorrecta. Ha de ser d’ara endavant o en endavant. • Vegeu mentre que / mentre / mentrestant / *mentres al tema de les conjuncions. Adverbis de manera Adverbis Locucions adverbials Exemples com, així, bé/ben, a simple vista, a peu dret, a dojo, a dreta llei, És ben cert això que dius! millor, malament/ a penes, a cau d’orella, a coll, a cop calent, a Han fet un projecte exprés per a mal, pitjor, gairebé, corre-cuita, de pressa, a les fosques, al cap i nosaltres. quasi, alhora, almenys, a la fi, comptat i debatut, a manta, de franc, Treballar sense objectius és treballar només, solament, sols, de sobte, a poc a poc, de mica en mica, pel en va. alhora, endebades, en cap baix/alt, d’amagat, de cop i volta, fins i Li fa mal l’esquena de portar en Marc va, debades, exprés, tot, més aviat tot el dia a coll. corrents, sobretot, segur És pèl-roig, prim i més aviat alt. Morfosintaxi 153
- 155. ELS ADVERBIS Tema 10 Remarques • Hi ha un bon nombre d’adverbis de manera construïts afegint -ment a la forma femenina d’alguns adjectius. Cal tenir en compte que mantenen l’accentuació que s’aplica a l’adjectiu en femení. Quan hi ha més d’un adverbi en -ment, el més recomanable és mantenir els sufixos en tots els elements; en cap cas s’accepta suprimir el sufix del primer. Ho repetia contínua i enèrgicament. Ho repetia contínuament i enèrgicament. Ho repetia contínuament i enèrgica. • Els adverbis bé i malament passen a ben i mal quan precedeixen l’element que modifiquen. Un plantejament mal concebut ens ha fet perdre temps en la construcció de la sala. Els paraigües m’agraden ben acolorits. • L’encreuament dels adverbis sols i solament ha provocat l’aparició de la forma incorrecta *solsament. Aquesta revista solsament s’edita virtualment. Aquesta revista solament / sols s’edita virtualment. • Les locucions a poc a poc i de mica en mica no poden prescindir de la preposició amb què s’inicien. Adverbis de quantitat Adverbis Locucions adverbials Exemples quant, tant, tan, molt, poc, una mica, un xic, pel cap alt, pel cap baix, Quant falta per arribar a Pals? gaire, bastant, prou, massa, ben bé, si més no, amb prou feines, d’allò Moltes estrelles han contret força força, més, menys, ben, més, no gaire, gens ni mica, a més, a més a deutes per culpa del joc. gairebé, quasi, gens, mig, més, més o menys, de més, un bon tros, poc Amb prou feines arribarem a la tot, només, sols, solament, més poc menys, amb escreix quinzena d’alumnes. almenys, mica Remarques • Cal diferenciar gens de res. Gens pot ser adverbi i determinant, segons si modifica un verb o un adjectiu, o bé un substantiu. En els dos casos quantifica de manera incomptable. En canvi, res és un pronom que equival a cap cosa. No s’hi capfica gens. (adverbi de quantitat) No resulta gens agradable. (adverbi de quantitat) No tinc gens de son. (determinant quantitatiu) No hi ha res que em relaxi més que el ioga. (pronom) • Tingueu en compte que s’escriu tan davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial, i tant en la resta de casos. A més, l’expressió castellana un tanto no és *un tant, sinó una mica. No enraonis tan alt, que els nens dormen. En sap tant, de ballar, que tothom li’n demana classes. M’ha resultat un tant complicat aquest exercici. M’ha resultat una mica complicat aquest exercici. • Cal evitar també la forma *ademés i substituir-la per a més, a més a més, de més, de més a més. Ademés, us oferim un curs virtual. A més a més, us oferim un curs virtual. • Ni *quasibé ni *casi són correctes. La forma que cal usar és gairebé o quasi. 154 Morfosintaxi
- 156. ELS ADVERBIS Tema 10 • Recordeu que en frases negatives, interrogatives i condicionals molt s’ha de substituir per gaire. Si no trigues molt, t’esperaré per dinar. Treballaràs molt aquest vespre? Si no trigues gaire, t’esperaré per dinar. Treballaràs gaire aquest vespre? • Tingueu present que l’adverbi almenys s’escriu junt, ja que separat és el resultat de combinar l’article contracte al i l’adverbi menys, o bé es tracta de l’expressió al menys (...) possible. Fixeu-vos que aquesta última forma comença en al, i no en el, com també al més (...) possible. Comptem amb almenys cinc participants. Ha cridat l’atenció al menys conflictiu del grup. Procura que el sol et toqui el tatuatge al menys possible. Col·loca’t al més a prop possible. • La locució *com a molt cal substituir-la per pel cap alt, a tot estirar o com a màxim. Adverbis d’afirmació Adverbis Locucions adverbials Exemples sí, també, efectivament, sens dubte, en efecte, ... i tot, fins i tot, ben –El veí és molt cordial. –Prou, però semblantment, prou, fins, segur, per descomptat, i tant, de debò jo encara no l’he tractat. inclusivament, igualment Per descomptat que hi aniré! Adverbis de negació Adverbis Locucions adverbials Exemples no, tampoc de cap manera, no pas, no... pas, i ara! No fa pas falta que vinguis. De cap manera acceptaran diners vostres. Remarques • Els mots mai, res, ningú, enlloc, tampoc, cap i gens, tret que siguin l’únic element d’una frase, no neguen per si sols; per tant, i sobretot en la llengua formal, necessiten l’adverbi no per formular frases negatives. Cap circumstància justifica la teva falta. Cap circumstància no justifica la teva falta. Enlloc veuràs unes platges tan cristal·lines. Enlloc no veuràs unes platges tan cristal·lines. –Qui ha vingut de nou? –Ningú. Recordeu, però, que aquests mots en frases interrogatives i condicionals poden adquirir significat afirmatiu: Si mai veus cap follet guarda bé el seu secret. • La partícula pas serveix per reforçar la negació. És més important el que ens uneix que no pas el que ens separa. Morfosintaxi 155
- 157. ELS ADVERBIS Tema 10 Adverbis de dubte Adverbis Locucions adverbials Exemples potser potser sí, potser no, si de cas, si per cas, qui Tal volta han estat altres motius? sap, tal vegada, tal volta, per ventura Qui sap si tornarà un cop hagi trobat feina a París. Remarques • Cal no confondre l’adverbi potser i la perífrasi verbal pot ser. L’adverbi ha de formar part d’una frase amb el verb en indicatiu, mentre que la perífrasi pot anar seguida d’una conjunció que introdueixi una oració amb el verb en subjuntiu. Potser ajornaran el partit per la pluja. Pot ser que ajornin el partit per la pluja. • Utilitzar igual com a sinònim de potser és un castellanisme. Igual ens convida a prendre un cafè. Potser ens convida a prendre un cafè. u EXERCICIS 1. Busqueu sinònims dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats. 1. Va respondre la pregunta superficialment. 2. Parla baix. 3. Més malament no ho podia fer. 4. Vam entrar a la sala de ball gratuïtament. 5. Indubtablement la realitat supera la ficció. 6. Les reformes de les sales d’espera de l’hospital es van fer lentament. 7. S’han de pagar les taxes permanentment i obligatòriament. 8. Sobtadament, vam haver de desaparèixer ràpidament. 9. L’operació només està indicada si el pacient compleix uns paràmetres molt rigorosos. 10. Llavors, els dos tennistes es van donar la mà esportivament. 2. Busqueu sinònims (o expressions sinònimes) dels adverbis o de les locucions adverbials subratllats. 1. Obert fins al 15 de juliol inclusivament. 2. Pròximament es convocaran els exàmens de català. 3. La pel·lícula era excessivament dramàtica. 4. Freqüentment, els diaris publiquen notícies sobre nous experiments químics. 5. Havíem de buidar el frigorífic completament. 6. Momentàniament, el menjador romandrà tancat. 7. No ho ha considerat suficientment. 8. Necessitarem almenys dotze planxes de metall. 9. Que antipàtic que és aquest noi! 10. Vam enxampar els lladres, que, tot seguit, van arrencar a córrer. 3. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases següents. 1. Construint els fonaments de l’edifici, van arribar molt a baix. 156 Morfosintaxi
- 158. ELS ADVERBIS Tema 10 2. Potser que la importància de l’acord radiqui en la defensa dels drets humans. 3. Diuen els entesos que aquesta tendència no té una teoria convincent radere. 4. El jugador va llençar la pilota massa en l’aire. 5. Enlloc de dormir tant, podries treballar més! 6. La fàbrica és aprop de l’estació. 7. El congrés es va fer a l’estiu? –No ho recordo, però més bé es devia fer a la tardor. 8. Viu al mateix carrer, però no recordo si més a dalt o més a baix. 9. L’amfitrió ens va deixar còmodement instal·lats. 10. Tenia festa fins a l’1 de setembre inclusiu. 4. Corregiu, si cal, els adverbis o les locucions adverbials de les frases següents. 1. No vinguis massa tard. 2. Si heu de conduir, no begueu alcohol ni no telefoneu amb el mòbil. 3. No va ser fins allavors que no vam saber la solució del conflicte. 4. No li va agradar res que llegíssim els seus papers. 5. Mai no he entès els logaritmes. 6. D’ara en endavant haurem de comptar amb despeses afegides. 7. De quan en quan, els treballadors fan cursos de reciclatge. 8. No crideu tan, que molesteu els veïns! 9. Camina tant de pressa que no el podem seguir. 10. T’ha escoltat sense molt interès. 5. Ompliu els buits amb les formes adequades d’entre les que us indiquem per cada grup de frases. 1. Acosta’t ................................. com puguis. Ell és ................................. ric com tu. tan Ella anava ................................. pintada com tu. tant No cridis ................................. fort. 2. No es pot queixar, que no li falta .............................. Desgraciadament el malalt no millora ............................... gens És molt lleuger: no pesa ............................. res Amb aquestes balances no podràs pesar ............................... 3. Hi anirà ................... secretari. Cobra-li un deu per cent .................... paga i senyal. com Em va passar un cas ....................... el teu. com a Tenia uns ulls ..................... taronges. 4. Envieu-m’ho ............................... tard possible. ............................. vés a dormir més d’hora, si tens febre. almenys ............................ menja’t la carn. al menys 5. Li pagaré ............................. cada mes. És una obra literària ............................ anacrònica. un tant Passava ............................ mensual al seu fill. una mica Aquest vi és ............................ agre. Morfosintaxi 157
- 159. ELS ADVERBIS Tema 10 6. Els nens petits no podem anar ................................. quan els pares se separen. d’ací d’allà Com que el seu pare és periodista té objectes ................................... d’ací i d’allà 7. Estic dolguda ....................................... el que m’has dit. pertot Hi ha barreres arquitectòniques ...................................... per tot 8. Va comprar un gelat ................................ de galetes. enlloc No vaig trobar l’abric ....................................... en lloc 9. La part del ............................ de la casa és molt freda. darrere És la ............................ factura del mes. darrera 10. La pilota va caure ............................ del cotxe. damunt La perruqueria és molt més ............................ amunt La perruqueria és ......................... de casa nostra. 11. ............................ tinc reunió, per tant avui hauria d’acabar l’informe. el dijous ............................ 16 de juny la Martina comença el curs de defensa personal dijous i l’acabarà d’aquí a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar ............................ com a dia de la nostra trobada. 12. La cuina és ............................; la trobaràs escales ............................ a dalt amunt 13. Això ........................... tan sols és la punta de l’iceberg. potser Després ............................ m’arribaré fins a casa de l’àvia a fer-li la declaració de pot ser la renda. ............................ que quan arribi ja no quedi ningú. 14. Ha tret 98 punts a l’examen. L’ha superat ............................ i escaig No sé exactament els anys que té, però en deu tenir trenta ............................. amb escreix 15. —Et queda ............................. per sopar? —Tenia pizzes congelades, però ja no cap me’n queda ............................. res —Has vist ............................. processó de manaies? La de Besalú, per exemple? gens —No, ......................... n’he vist ....................... gaire mai Els teus plans no són ............................. engrescadors. mai no No vagis ............................. de pressa per aquí, que aquesta carretera és perillosa; no te’n pots refiar............................. 158 Morfosintaxi
- 160.
- 161. Tema 1 DERIVACIÓ Les paraules d’una mateixa família tenen un element comú, que anomenem arrel o lexema. enfortir, fortesa, fortitud, fortificar, fortalesa, fort D’aquesta manera, obtenim paraules noves afegint unes determinades partícules a l’arrel. Aquest procediment s’anomena derivació i els mots que en resulten són els mots derivats. De vegades, com en l’exemple anterior, l’arrel coincideix amb un mot, que serveix per crear els derivats: és el mot primitiu. Però no sempre és així: gàstric, gastritis, gastronomia, gastrònom, gastroenteritis Anomenem afixos les partícules que s’annexen a l’arrel, les quals podem classificar segons la seva posició: prefixos Se situen davant de l’arrel i sovint atorguen un significat diferent al mot. sufixos Se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot. infixos S’intercalen entre l’arrel i el sufix i sovint no aporten un nou significat al mot. Quan unim aquests afixos a l’arrel, de vegades es produeixen canvis ortogràfics o fonètics. c qu: sec sequedat c g: foc foguera ç c: caça cacera ig g: assaig assagista s ss: espès espesseir ig tg: lleig lletgesa gu gü: aigua aigüeta u v: neu nevada j g: granja granger t ç: curt escurçar D’altra banda, també hi ha paraules que entre elles tenen molta semblança però una arrel diferent. Són els pseudoderivats o falsos derivats, que es formen a partir d’una arrel llatina diferent de l’arrel del mot primitiu català. Mot primitiu Derivats Pseudoderivat cadira cadiram, cadireta, cadiraire càtedra corb corbesa, corbador, encorbar, encorbit curvatura llac llacuna, llacós, llacor lacustre Prefixos Mitjançant la prefixació adjuntem un prefix a l’arrel del mot, generalment sense canviar-ne la categoria gramatical i atorgant-li un significat diferent. heroi (substantiu) antiheroi (substantiu) legal (adjectiu) il·legal (adjectiu) carregar (verb) descarregar (verb) 160 Lèxic
- 162. DERIVACIÓ Tema 1 No obstant això, hi ha prefixos que sí que imposen una categoria gramatical al mot. En la majoria de casos, es tracta de prefixos verbalitzadors: a-, en- (variant em-), es-, per-, etc. Aquests prefixos tenen la particularitat de no aportar cap nou significat i de necessitar sovint l’addició simultània de determinats sufixos per poder formar el nou mot. bony (substantiu) abonyegar (verb) groc (adjectiu) esgrogueir (verb) dins (adverbi) endinsar (verb) Pel que fa als que aporten un significat o matís diferent al mot, que són la immensa majoria, podríem establir- ne una classificació genèrica. a) Valor negatiu o contrari Prefix Significat Exemple a-, an- valor negatiu asimètric, amoral, analfabet anti- sentit contrari antihigiènic, antisèptic contra- oposat contraindicació, contraportada in-, im-, il-, ir- valor negatiu innat, immòbil, il·legible, irregular no- negació no-violència, no-bel·licisme des-, dis- oposat o contrari desintoxicació, disgustar b) Valor local o situacional Prefix Significat Exemple ante-, avant- davant de antesala, avantpassat circum- a l’entorn de circumferència, circumval·lació entre-, inter- al mig de, reciprocitat entreacte, entrelligar, interliniat euro- europeu eurodiputat, euroregió extra- fora de extraordinari, extrajudicial infra-, sota-, sub-, hipo- en menys quantitat, per sota de infrahumà, sotabarba, subsòl, hipotonia sobre-, hiper- per damunt de, ultra mesura sobresou, hipermercat rere- per darrere rereguarda, rerepaís intra- dintre de intravenós, intramuscular super-, supra- per damunt de superhome, supraterrenal tele- lluny teletext, televisió trans-, tras- d’una banda a l’altra, a través de transsiberià, trasplantar ultra- més enllà de ultrapassar, ultratomba ex- de dins a fora exportar, extreure juxta-, para- al costat de, gairebé juxtaposició, paranormal Lèxic 161
- 163. DERIVACIÓ Tema 1 c) Valor temporal Prefix Significat Exemple pre- amb antelació preacord, preromà, prenatal post-, pos- posterioritat postoperatori, posposar ex- antic càrrec o condició expresident, exmarit neo- nou, recent neoclàssic, neocapitalista d) Valor dimensional/quantitatiu Prefix Significat Exemple macro-, mega- gran macroeconomia, megàlit micro-, mini- petit microscopi, miniestadi semi- la meitat de semivocal, semicercle bes-, bi- duplicació besnét, bisexual re- repetició, intensificació reeditar, reconstruir e) Valor modal Prefix Significat Exemple ben- dóna sentit positiu benvolgut, benestant mal- dóna sentit negatiu malpensat, malcarat pseudo- condició no genuïna pseudoderivat, pseudònim co-, col-, com-, con- companyia i participació cohabitar, col·laboració, commoure, convivència Sufixos Els sufixos se situen darrere l’arrel i aporten un nou significat al mot. N’hi ha de diferents tipus: a) Sufixos lèxics Determinen el gènere i el nombre en el cas dels noms i dels adjectius i, en el cas dels verbs, la persona, el temps, el nombre, el mode i l’aspecte. En aquest tipus de sufixos no parlem pròpiament de derivació, sinó de flexió: llop, lloba, llops, llobes canto, cantes, canta, cantem, canteu, canten 162 Lèxic
- 164. DERIVACIÓ Tema 1 b) Sufixos valoratius Sufix Significat Exemple -et, -ó, -illa, -ell diminutius pinyonet, finestró, sabatilla, cubell -às, -arro, -al, -ós augmentatius homenàs, peuarro, finestral, verdós -ot, -astre, -ús, -um, -ol pejoratius casalot, padrastre, gentussa, pixum, bestiola -íssim, -èrrim superlatius tendríssim, paupèrrim c) Sufixos classificadors Per expressar professions, afinitats ideològiques o qualitats: Sufix Exemple -ista violinista, dentista, idealista, comunista -ari/ària notari, solitari, secretària, parlamentària -aire boletaire, dansaire, rondinaire, xerraire -à/ana cirurgià, llunyà, provinciana -or/ora actor, director, negror, conductora -er/era forner, confiter, ploranera, carnissera -iu/iva/iua actriu, agressiu, fugitiva, geliua -ívol/ívola planyívol, jovenívola Per expressar noms abstractes: Sufix Exemple -esa tristesa, invalidesa, riquesa -ícia brutícia, avarícia -itat humilitat, frivolitat -itud solitud, lentitud -ud quietud, mansuetud Per expressar gentilicis: Sufix Exemple -í/ina olotí, barceloní, menorquina -enc/enca eivissenc, parisenc, egarenca, reusenc -à/ana catalana, lleidatà, peruà, italiana -er/era brasiler -ol/ola espanyol -ès/esa anglesa, japonès, francès, xinesa -eny/enya hondureny, malaguenya, madrileny Lèxic 163
- 165. DERIVACIÓ Tema 1 Per expressar un conjunt, col·lectiu o lloc: Sufix Exemple -menta ossamenta, cornamenta, vestimenta -eda arbreda, fageda, sureda -am eixam, costellam, paperam -all/alla rocall, jovenalla, cosinalla -ada gentada, nuvolada -at professorat, alumnat, ramat -atge equipatge, arbratge, moblatge Per expressar relació o pertinença: Sufix Exemple -aci/àcia coriaci, berbenàcia -ari/ària sedentari, alimentària -esc/esca carnavalesc, cavalleresca -i/ia aeri, lacti, arbòria -ià/iana cristià, virgilià, cartesiana -íac/íaca policíac, afrodisíaca -ífic/ífica magnífic, científica -ístic/ística artístic, novel·lística Per expressar accions: Sufix Exemple -egar esbufegar, mossegar, pedregar -ejar blanquejar, somiquejar -ificar tipificar, pacificar, dosificar -ir afavorir, atemorir, avergonyir -itar debilitar, facilitar, habilitar -itzar autoritzar, harmonitzar, analitzar Per expressar acció i efecte: Sufix Exemple -ada xerrada, rentada -ança venjança, enyorança -atge homenatge, espionatge -dissa corredissa, trencadissa -era polseguera, xerrera, pedrera -ment pagament, alliberament, cobrament -ori/òria robatori, cridòria, dedicatòria 164 Lèxic
- 166. DERIVACIÓ Tema 1 Infixos Els infixos són el tipus d’afixos que se situen entre l’arrel i el sufix. En general no tenen cap valor semàntic, però en alguns casos serveixen per distingir entre dos derivats amb el mateix sufix (ferrer i ferreter), i en els verbs sobretot afegeixen una idea de petitesa (menjucar), d’insuficiència (endormiscar-se) o d’intensitat (allargassar). Infix Exemple -al-, -ol- apegalós, rajolí -all-, -ell-, -ill-, -oll- ceballut, gotellada, branquilló, potollar -an-, -en-, -in-, -on- cridaner, nomenar, blanquinós, sangonent -ar-, -arr-, -er- llargarut, pontarró, camperol -ass-, -iss-, -oss-, -uss- eugassada, borrissol, picossada, cantussar -at-, -et-, -ot- peixater, ferreter, parlotejar -atx-, -itx-, -itj-, -ij- esprimatxar, magritxol, ferritja, ventijol -eg-, -ic-, -uc- lladregot, porticó, menjucar -isc-, -isqu-, -usc- endormiscat, plovisquejar, pedruscall Remarques Quan formem mots nous a partir del procés de derivació sovint afegim a l’arrel o mot primitiu afixos propis de la llengua castellana quan en català el mot es forma amb un afix diferent o fins i tot sense. És el cas de mots com ara botonar, enjardinar, raval, condicionat, moblar, col·lidir o garantir, que per influència del castellà formem com a *abotonar, *ajardinar, *arraval, *acondicionat, *amoblar, *col·lisionar i *garantitzar. u EXERCICIS 1. Aparelleu els derivats següents amb les definicions que els corresponen. fill: afillar, enfillat, fillada, fillastre, filleta, fillol Persona de qui som padrins: Tots els fills d’algú: Fill del cònjuge: Ple de fills: Filla petita: Adoptar com a fill/a: blanc: blancor o blancúria, blanqueig, blanquejar, blanquinós, emblancar, emblanquir o emblanquinar Qualitat de blanc: Operació per legalitzar diner negre: D’un color tirant a blanc: Pintar de blanc: Legalitzar diner negre: Aplicar una capa molt fina de guix: Lèxic 165
- 167. DERIVACIÓ Tema 1 sang: ensangonar, sangada, sangonera, sangonós o sangós, sanguinari, sanguinolent Animal que xucla la sang: Sang cuita: Que li agrada vessar sang o matar: Brut de sang: Tenyit de sang o barrejat amb sang: Tacar de sang: flor: aflorar, desflorar, floreta, florir o florejar, florit, floritura Adornament artificiós: Afalac: Que té flors: Començar a manifestar-se: Treure flor: Treure la virginitat a una dona: pols: espolsar, polsada, polseguera o polsinera, polsejar, polsim o polsina, polsós Pols finíssima: Gran quantitat de pols: Petita quantitat de pols: Ple o cobert de pols: Sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: Alçar pols: 2. A les frases següents escriviu el derivat adequat a partir dels mots primitius. Colors Li han quedat els ulls ............................. (vermell) de tant plorar. Les fulles de l’àloe s’estan ............................. (groc). Aquestes tomates encara ............................. (verd). Té els ulls ............................. (blau) i els cabells castanys. He ............................. (negre) els pantalons amb un tint fabulós. La ............................. (gris) d’aquestes parets em posa malalta. Tèxtils Acabem d’............................. (midó) les camises del teu avi. El ............................. (drap) no ens ha volgut vendre res. Creixen tot de plantes ............................. (fil) a les parets de la terrassa. Va deixar la feina perquè s’hi sentia ............................. (cotilla). La indústria ............................. (cotó) ha patit un daltabaix els darrers anys. A la Berta no li agraden gens els gossos ............................. (falda). Natura La granissada ha ............................. (fulla) tots els rosers. Cal ............................. (aigua) el vi amb una mica de gasosa perquè és massa fort. El meteoròleg ja havia anunciat ............................. (núvol) parcial a l’interior. Van trobar l’esquelet d’un bòvid ............................. (terra) al Camp dels Ninots. Tenim previst fer una excursió a la ............................. (faig) d’en Jordà. Amb la pluja han sortit ............................. (gota) al menjador de casa. 166 Lèxic
- 168. DERIVACIÓ Tema 1 Cos Li ha engaltat una tal ............................. (mà) que ens hem quedat de pedra. Fa una calor ............................. (nervi) aquest matí. Ha deixat els vidres ben plens de ............................. (dit). En Miquel té l’............................. (os) pròpia d’un guerrer primitiu. Aquest matí ha vingut a treballar lívid i ............................. (ull). És tan afectuós que no s’està de fer ............................. (braç) i petons a tothom. 3. Escriviu una paraula derivada de la paraula que hi ha entre parèntesis. Substantius 1. La meva àvia és la ............................. (avi) del meu fill. 2. Amb una analítica li han detectat ............................. (cos) de la sida. 3. L’............................. (sortir) de postres d’aquest restaurant és molt complet. 4. Com a seqüela de l’accident li ha quedat una lleugera ............................. (coix). 5. Per Nadal la Rambla s’omple de ............................. (pidolar). 6. Només surt un ............................. (raig) d’aigua de la font! 7. Com que no hem podat la prunera, està plena de ............................. (branca). 8. No facis el ............................. (plor). No per això et compraré una pilota. 9. Cal envernissar de nou els ............................. (porta) de la finestra. 10. A l’estiu la ............................. (baf ) que arriba de la granja de porcs és molt intensa. Verbs 1. Amb l’arribada de l’euro tots els botiguers han ............................. (rodó) els preus a l’alça. 2. Per esmorzar el meu fill ............................. (mica) les galetes i les suca a la llet. 3. ............................. (nus) bé la corbata! 4. El neoclassicisme s’............................. (mirall) en l’art grecoromà. 5. Quan està nerviós no para de ............................. (parpella). 6. L’home va ............................. (fuet) el gos fins a deixar-lo exhaust. 7. La farina és l’ingredient essencial per ............................. (espès) les salses. 8. Si tens un problema, no t’hi ............................. (cap), ja hi trobaràs una solució tard o d’hora. 9. A cap nen no li agrada que l’............................. (crit) davant dels seus amics. 10. Després de dinar, asseguda al sofà, m’agrada ............................. (dormir) una estona. Adjectius 1. Els nens surten cada dia ............................. (set) de l’escola. 2. Els Mossos d’Esquadra han trobat un laboratori ............................. (legal). 3. Deixar de fumar és la decisió més ............................. (seny) que he pres a la vida. 4. És un xicot molt ............................. (traça) amb la papiroflèxia. 5. Com que és tan ............................. (fred) cada nit em demana que li escalfi els peus. 6. Us faré una samfaina deliciosa amb les mongetes ............................. (primer) que he collit aquest matí. 7. La gallina ............................. (pondre) pon deu ous cada setmana. 8. Amb la puja de preus dels aliments, els diners es fan ............................. (fondre) cada cop més de pressa. 9. Fa pena de veure’l, està tan ............................. (prim) que se li veuen els ossos. 10. A la part alta de la casa hi ha un terrat molt ............................. (sol). Lèxic 167
- 169. DERIVACIÓ Tema 1 4. Subratlleu la paraula adequada en cada cas. 1. No deixis anar bruscament (l’embrague / l’embragatge) si no vols que es cali el cotxe. 2. La societat (parisenca / parisina) ha acollit molt fredament la notícia de la visita del monarca. 3. Si vols elaborar un discurs ben estructurat, fes-ne primer un (borrador / esborrany). 4. Les pastes (alimentàries / alimentícies) sense gluten es poden trobar en botigues especialitzades. 5. El banc no ens ha pogut (garantitzar / garantir) la hipoteca que hem demanat. 6. Les botigues (del raval / de l’arraval) tanquen més tard de les vuit. 7. Les entitats (financieres / financeres) que operen a través d’Internet ofereixen unes condicions molt bones. 8. L’entrenador va demanar (humildat / humilitat) als jugadors després d’haver guanyat per 4 a 0. 9. Aquest estiu sí que posarem aire (condicionat / acondicionat) a casa. 10. Les seves maneres (afeminades / efeminades) sovint li han portat problemes. 11. La ciutat (emmurallada / amurallada) és molt interessant de visitar. 12. Pensava en els dies passats i no parava (de turmentar-se / d’aturmentar-se). 13. He fet (tapissar / entapissar) les cadires amb la mateixa tela del sofà. 14. No trepitgeu les zones (enjardinades / ajardinades). 15. L’escola pública ha de ser respectuosa amb totes les (creences / creències) religioses. 5. Ompliu els buits de les frases següents amb els gentilicis que hi corresponguin. 1. Un habitant de l’Alguer s’anomena ............................... 2. Els ciutadans de Tarragona s’anomenen ............................. 3. La Xina està plena de ................................ 4. Els habitants de l’Iraq són .......................... 5. Dels habitants d’Hongria en diem ......................... 6. Les noies d’Alemanya són .................................. 7. L’habitant d’Alger s’anomena .................................... 8. A Tunísia viuen els ................................. 9. Les millors balladores de samba són les ................................ 10. Els que viuen a Igualada s’anomenen .............................. 6. Al costat de cadascun d’aquests mots, escriviu-hi el pseudoderivat. llet: cervell: corba: fill: avortament: boca: calb: jove: llavi: doble: 7. Ompliu els buits de les paraules següents amb algun dels infixos que teniu a continuació. -er- -oss- -oll- -ot- -ell- -ass- -eg- -an- -uss- -arr- -in- -iss- -ar- -et- -ol- pic.......ada empat.......ar pell.......eria carn......eria embarb........ar-se calç......ets clenx......ar sol.......ada lladr.......ot 168 Lèxic
- 170. DERIVACIÓ Tema 1 full.......aca hort.......à xic.......ó cant.......ella terr.......a cany.......ar al......ó bord.......às gran.......ut pobr......ona estir.......anyar herb.......ari embarb......ament cost.......er esboj.......at 8. Completeu les frases següents amb la paraula derivada adient. 1. La intel·ligència té els seus límits; la .......................... (ximple), no. 2. El diputat va proposar crear un fons estatal per ......................... (lleuger) la càrrega dels peatges. 3. Quina ..................... (xerrar) que teniu! Aquesta situació és ..................... (acceptar). 4. Les seves ........................ (viure) a l’Àfrica l’han transformat en una altra persona. 5. L’explosió de l’artefacte li va causar una .......................... (sord) permanent. 6. Cal que ......................... (dret) aquesta situació si no vols tenir més problemes. 7. Ens vam aplegar al refugi quan començava a ......................... (fosc). 8. Si m’ ..................... (curt) els pantalons, els podré lluir a la festa. 9. No li agrada ni l’.......................... (amarg) del cafè ni la .......................... (dolç) de la merenga. 10. Vam visitar un ......................... (lloc) encantador dalt de la muntanya. 11. La .......................... (gran) del lavabo feia que el bany quedés més petit del que ja era, però la .......................... (gros) del bidet, també. 12. La Cambra va demanar de ......................... (suau) la prohibició d’entrar líquids als avions. 13. Posa el pa a ......................... (tou) perquè el gat el trobi més bo. 14. L’............................... (lent) del trànsit va ser efectiu per als vaguistes, que no tenien el suport dels sindicats per l’............................... (tèrbol) de les relacions. 15. És un nen molt .......................... (bellugar) que no para de fer ...................... (dolent). 16. Se m’ha espatllat l’.......................... (sec) de mà i m’hauré d’eixugar els cabells al sol. Lèxic 169
- 171. Tema 2 MOTS COMPOSTOS La composició és un procediment que ens permet formar mots de manera diferent de com ho fem per la derivació, ja que no formem un mot nou mitjançant un afix, sinó que ho fem unint dues o més paraules que ja existeixen. Amb la composició podem obtenir mots de diferents categories gramaticals: substantius, adjectius, verbs i partícules. a) Substantius compostos Formació Exemple Verb + substantiu pelacanyes, guarda-roba Substantiu + adjectiu o participi celobert, cama-roja, curtcircuit o adjectiu + substantiu guàrdia civil, baix relleu Substantiu + substantiu: – Compostos sintètics. Es formen violentant la sintaxi i aiguaneu, ferrocarril elidint elements que se sobreentenen. – Compostos coordinats. Són els que tenen un museu-arxiu, autor-editor, comte-rei, ciutat-estat significat que és la suma dels significats dels dos elements. decret llei, camió cisterna, paper moneda, allioli, – Altres casos: compostos formats per juxtaposició capicua, plats-i-olles, maldecap, cuc de seda, esperit de o subordinació, enllaçats amb la conjunció i o la vi preposició de i compostos sintagmàtics Formació del plural · Si el compost s’escriu amb guionet o amb els dos elements soldats, afegim la marca de plural al segon element: caça-recompenses, curtcircuits, pèl-rojos, ferrocarrils, alliolis, maldecaps (excepte els compostos coordinats, en els quals pluralitzem els dos elements: comtes-reis, autors-editors). · En canvi, si els dos elements s’escriuen separats: substantiu + adjectiu o participi i adjectiu + substantiu Farem el plural de tots dos elements: policies locals, baixos relleus. substantiu + substantiu Afegirem la marca de plural solament al primer element: camions cisterna, vagons restaurant, cucs de seda, hores punta. b) Adjectius compostos Formació Exemple Substantiu + adjectiu o participi barra-sec, panxacontent, collverd Adjectiu + adjectiu anglosaxó, sordmut, grecollatí, indoxinès Formació del plural Sempre afegirem la marca de plural al segon element: bocamolls, capficats, poca-soltes, grecollatins, sordmuts. c) Verbs compostos Formació Exemple Substantiu + verb corglaçar-se, capficar-se, capgirar Adjectiu + verb primfilar, migpartir 170 Lèxic
- 172. MOTS COMPOSTOS Tema 2 d) Partícules compostes Formació Exemple amunt, avall, enlaire, daltabaix, sobretot, pertot, gairebé, Adverbis alhora, tanmateix, nogensmenys Preposicions i conjuncions malgrat, sinó, perquè El guionet L’ús del guionet afecta els mots derivats per prefixació i els mots compostos. Vegem quins s’escriuen amb guionet i quins no. Escrivim amb guionet a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals): hem de posar el vint-i-cinc, trenta-quatre, tres-cents, guionet entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes dos-cents seixanta-vuit, (D-U-C) mil sis-centes noranta-vuit, sis mil nou-cents cinquanta, trenta-nou mil set-cents quaranta-tres, set milions vuitanta mil dotze b) Els mots compostos que comencen amb el nom d’un punt nord-americà, nord-est, sud-africà, sud- cardinal oest c) Els compostos repetitius i expressius baliga-balaga, nyigui-nyogui, pengim-penjam, poti-poti, xino-xano d) Un petit grup de mots o expressions singulars abans-d’ahir, adéu-siau, qui-sap-lo e) El substantiu no-res i les combinacions de no+substantiu no-existència, no-violència, no-alineament f) Els mots compostos en què el primer element acaba amb vocal i el barba-roig, cara-rugat, cama-sec, penya- segon comença amb alguna d’aquestes tres lletres: r, s o x segat, escura-xemeneies, para-xocs g) Els mots compostos en què, si no poséssim guionet, es produiria pèl-llarg, pit-roig, cinc-en-rama, una lectura errònia o una grafia impossible plats-i-olles h) Els mots compostos en què el primer element du accent gràfic mà-llarg, pèl-blanc, més-dient i) Els compostos coordinats (substantiu + substantiu), en què el museu-biblioteca, comte-rei, significat del mot és la suma dels significats dels elements que el autor-editor formen Escrivim sense guionet a) Els mots constituïts amb prefixos arximilionari, exconseller, precristià, preromà, proxinès, ultraconservador, vicepresident, sotsarrendatari, pseudoderivat b) Els mots construïts amb formes prefixades acabades fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual, amb o catalanoaragonesa, cardiovascular, indoxinès, socioeconòmic En aquests mots només posem l’accent en el segon element, si s’escau. És a dir, tot i que els mots àudio i físic s’accentuen, perden l’accent quan són el primer element d’un compost. Lèxic 171
- 173. MOTS COMPOSTOS Tema 2 Finalment cal recordar que els topònims, com la resta de mots, també segueixen la regla del guionet. Aiguafreda Torregrossa Vila-real Bellpuig Bell-lloc Vila-rodona Vall-de-roures Palau-solità Puig-reig Mont-roig Puig-aguilar Font-romeu u EXERCICIS 1. Relacioneu les paraules de la primera columna amb el significat que els correspon de la segona. 1. esquenadret a. criada 2. escanyapobres b. avar 3. cagadubtes c. acidesa 4. llepafils d. vagabund 5. somiatruites e. visionari 6. ventafocs f. gandul 7. pica-soques g. indecís 8. busca-raons h. tipus d’ocell 9. rodamón i. escrupolós en el menjar 10. coragre j. baralladís 2. Formeu paraules compostes a partir dels elements de les dues columnes. blau + marí blau marí 1. poca a. cel .................................................. 2. guarda b. obert .................................................. 3. gira c. solta .................................................. 4. mig d. bregues .................................................. 5. cel e. dia .................................................. 6. grata f. canyes .................................................. 7. boca g. roba .................................................. 8. adéu h. sol .................................................. 9. pela i. moll .................................................. 10. cerca j. siau .................................................. 3. Escriviu amb lletres les xifres que teniu a continuació. Quantes ovelles teniu al ramat? N’hi tenim ................................................................ ...................... (248), però, a més, hi tenim .............................................................. (23) xais. Abans aquest pis valia .............................................................................................. (52.160.000) pessetes, però ara ja costa ................................................................ (490.000) euros. D’aquí a València només hi ha (380) ......................................................................... quilòmetres. 172 Lèxic
- 174. MOTS COMPOSTOS Tema 2 4. Escriviu correctament les paraules que teniu a continuació a la columna corresponent. No oblideu d’escriure el guionet quan calgui. cama+tort, ex+marit, adéu+siau, Vila+seca, històrico+físic, escura+dents, Vila+nova, mata+rates, barba+ros, bes+nét, penya+segat, Mont+roig, anti+religiós, ciència+ficció, nord+oest, boca+badat, sud+africà, barrim+barram, col+i+flor, para+llamps amb guionet sense guionet 5. Corregiu les expressions que trobareu tot seguit. Corona catalano-aragonesa Corona catalanoaragonesa 1. Es troben en un cul de sac. 2. És una botiga de vetes-i-fils. 3. L’han escollit vice-conseller. 4. Va quedar boca-badat. 5. Ens passaran un àudiovisual. 6. El vent ha arrencat el pollancre de soca rel. 7. Van arribar abansd’ahir. 8. Selecciona el programa de pre-rentat. 9. Fer la garagara. 10. Han signat un pacte de no agressió. Lèxic 173
- 175. Tema 3 SINONÍMIA I ANTONÍMIA Una de les qualitats d’una llengua és la seva riquesa i varietat, cosa que es mostra per la presència de recursos lèxics com el de la sinonímia i l’antonímia. Sinonímia Dues paraules són sinònimes quan tenen el mateix significat. Així, per exemple, casament i noces són sinònims: Va assistir a les noces del seu cosí. Va assistir al casament del seu cosí. Cal tenir en compte, però, que encara que dues paraules comparteixin el significat, no és gaire freqüent que es puguin usar indistintament en una mateixa situació. El sinònim ens serveix per precisar més el significat d’allò que volem expressar i normalment el context ens ajuda a triar la paraula adequada. Per exemple, fertilitat i productivitat són paraules sinònimes en determinats contextos: La fertilitat de les terra influeix en el preu de venda. La productivitat de la terra influeix en el preu de venda. Però vegem què passa si les fem servir indistintament, sense tenir en compte el context: Enguany han augmentat el complement de fertilitat dels funcionaris. Enguany han augmentat el complement de productivitat dels funcionaris. Passa el mateix si no tenim present en quin registre parlem (més formal o més col·loquial), el lloc on ens trobem o la persona a la qual ens adrecem. Per exemple, un jove pot dir als seus amics: Es va cruspir tota l’amanida. O bé: Es va menjar tota l’amanida. En canvi, és inimaginable que sentim en un mitjà de comunicació: Els assistents a la boda reial es van cruspir tots els canelons. En resum, doncs, els sinònims són paraules que expressen el mateix significat, però que hem d’utilitzar depenent del context, ja que generalment no són intercanviables. Antonímia Un antònim és un mot de sentit directament oposat a un altre. De la mateixa manera que passava amb els sinònims, l’ús correcte dels antònims sempre depèn del context. Vegem-ne un exemple: ric pobre És un home molt ric. És un home molt pobre. 174 Lèxic
- 176. SINONÍMIA I ANTONÍMIA Tema 3 ràpid lent El tren va anar molt ràpid. El tren va anar molt lent. En canvi: S’ha celebrat un judici lent. S’ha celebrat un judici ràpid. Per tant, difícilment podem encertar el contrari d’un mot sense un context mínim que ens orienti. Alguns antònims es formen afegint un prefix al lexema. En determinats casos, prefixos com -a, -anti, -des, -dis, -in, -im, il fan que el mot derivat tingui un significat contrari al primitiu. simètric asimètric higiènic antihigiènic legal il·legal u EXERCICIS 1. Aparelleu els sinònims que trobareu a continuació. llord farigola minso greixós gat tarima dominar moix estable exigu gos avar timó regna gasiu ca brida comandar estrada quadra 2. Feu el mateix amb els antònims. emocionar negligir equívoc cortesia grolleria asserenar esponerós clar eteri marcit aixoplugar desempenyorar vigilar desemparar pignorar corpori Lèxic 175
- 177. SINONÍMIA I ANTONÍMIA Tema 3 3. Classifiqueu els adjectius següents en dos grups segons si són sinònims d’alt o de baix. soberg, enlairat, rabassut, encimat, nan, menut, airívol, petit, altívol, acimat, camacurt, boterut alt: baix: 4. Feu una frase amb cadascun d’aquests falsos sinònims en què quedi clar el significat. plànol/planell: dofí/delfí: cataractes/cascades: data/dada: trànsit/tràfic: abonar/adobar: 5. Digueu quin dels mots següents poden ser sinònims d’ignorància. ciència, idiotisme, saviesa, analfabetisme, inòpia, coneixença, desconeixença, incapacitat, ignició, incultura 6. Busqueu un antònim del mot en negreta de les frases següents. 1. Aquell cantaire té un to de veu molt agut. 2. Va quedar restablert el servei de rodalia. 3. Els Mossos d’Esquadra el van empresonar. 4. L’enriquiment d’una part de la població és cada vegada més evident. 5. Els dies festius ens aixequem a les vuit. 6. Aquella casa té un preu assequible. 176 Lèxic
- 178. Tema 4 POLISÈMIA IHOMONÍMIA Polisèmia Els mots polisèmics són mots que tenen diversos significats en funció del context en què els utilitzem, a diferència dels sinònims, que són mots de significat coincident. Fixeu-vos que la paraula cap té diversos significats: cap Part superior del cos d’una persona o animal. Punta, extrem, d’una cosa, especialment l’extrem superior. Punta de terra que entra mar endins. Tots ells, però, tenen algun tipus de relació. En tots els casos cap designa la part superior d’una persona o animal, i per analogia, també la part superior o que sobresurt d’una cosa. Homonímia És la propietat que relaciona dos mots que, de manera purament casual, s’escriuen de la mateixa manera (homògrafs) o es pronuncien igual (homòfons), però tenen significats diferents. pop música mol·lusc bena tira de roba que serveix per embolicar alguna ferida vena vas sanguini u EXERCICIS 1. Feu dues frases en què cadascun d’aquests mots polisèmics tingui un significat diferent. braç: cinta: ploma: taula: cort: 2. Hi ha paraules que canvien de significat si les usem en masculí o en femení. Ompliu els espais buits amb la forma adequada. 1. el canal / la canal a) ................ d’Urgell té les reserves garantides per la campanya d’enguany. b) ............... de la teulada té força goteres. Lèxic 177
- 179. POLISÈMIA I HOMONÍMIA Tema 4 2. el pudor / la pudor a) Cal que respectem ................... d’aquella persona. b) ................. que se sentia era insuportable. 3. un editorial / una editorial a) ........................ és aquell article que trobem a l’inici del diari. b) Demà tanca les portes ........................ puntera en la publicació de textos legals. 4. el pols / la pols a) Vam treure ..................... dels mobles després de les obres. b) ................. li anava massa ràpid i el metge va decidir ingressar-lo. 5. el fi / la fi a) .................. no justifica els mitjans. b) El curs ha arribat a ................ 3. Empleneu els buits amb la forma adequada. 1. Hem / em La meva mare ......... va dir que anéssim a comprar flors i també ....... comprat algun arbust. 2. Què /que ...... vols ........ et regali? 3. Ha / a ........ anat ............ Lleida a menjar caragols. 4. o / oh / ho ...........! Això és una meravella. ........ vols provar ........ no? 4. Cada frase d’aquest exercici conté el verb anar. Indiqueu quin significat té en cada cas tenint en compte el context. 1. La Isabel va pels quaranta. té s’acosta celebra 2. Han tallat la C-13 que va a Tremp per esllavissades. circula condueix uneix 3. L’alimentació el fa anar de ventre cada dia. córrer evacuar vomitar 4. El rellotge no va, haurem de canviar la pila. arrenca apunta funciona 5. Aquesta camisa li va malament, té les mànigues massa llargues. escau enlletgeix escurça 178 Lèxic
- 180. Tema 5 LOCUCIONS IFRASES FETES A mesura que anem tenint integrades les estructures gramaticals d’una llengua, tenim la necessitat d’incorporar elements que cohesionin el discurs i li donin un caire de genuïnitat, unitat i coherència. Això s’aconsegueix utilitzant diversos recursos lingüístics, entre els quals trobem les locucions i les frases fetes. Les locucions Una locució és un grup de paraules que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot, que sol anar precedit d’una preposició o d’una conjunció. Ja hem tractat algunes locucions en l’apartat dedicat als connectors (a continuació, amb aquesta finalitat, a causa de, d’una banda...). Ara en veurem unes altres que sovint generen confusió, bé perquè són diferents del castellà, bé perquè se’n fa un mal ús perquè no se’n coneix la grafia o el significat. Incorrecte Correcte *a l’objecte de amb l’objecte de, amb la finalitat de *a major abundament a més a més, amb més motiu, i encara més *a mitjans de (setmana, a mitjan (setmana, maig, estiu, any, segle) maig, estiu, any, segle) *arrel de arran de *a ser possible si és possible, si pot ser *a tal efecte a aquest efecte, amb aquesta finalitat *a tenor de atès el tenor de, per raó de, en virtut de, considerant, tenint en compte, atès *al fi i al cap al cap i a la fi *al menys (al menos) almenys, si més no, com a mínim *amb major motiu amb més motiu, amb més raó *degut a a causa de, per causa de, per raó de *del contrari en cas contrari, si no, altrament, d’altra manera *donat que atès que, ja que, perquè *en ambdós efectes a ambdós efectes *en ares de amb la intenció de, a fi de, amb l’objecte de *en atenció a en/per consideració a, per esguard de *en balde en va, debades, endebades *en base a a partir de, sobre la base de, segons, d’acord amb, tenint en compte, considerant *en el seu cas si s’escau, si es dóna, si es produeix *en el seu defecte si no n’hi ha, si no, quan no n’hi hagi *en el seu moment al moment oportú, quan serà el moment *en lo successiu d’ara endavant, en endavant *en ordre a amb vista a, a fi de, a l’efecte de, amb la intenció de, pel que fa a, quant a *en quant a quant a, pel que fa a, pel que es refereix a, en relació amb, amb relació a Lèxic 179
- 181. LOCUCIONS I FRASESFETES Tema 5 *en un sol efecte a un sol efecte *lo més aviat millor com més aviat millor *com més aviat possible al més aviat possible *el més aviat millor *quan abans millor *no obstant això no obstant, no obstant això, no obstant (...) *pel contrari per contra, al contrari *per adelantat per endavant, a la bestreta, anticipadament *per anticipat *per lo demés fora d’això, tret d’això, llevat d’això *pel matí, per la tarda al matí, a la tarda *per suposat per descomptat, sens dubte, naturalment *sempre i quan sempre que *si a cas si de cas, si per cas *si procedeix si escau, si és procedent Les frases fetes La frase feta és una expressió que té una forma fixada i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels mots que la formen. Sol tenir un valor metafòric i un to sovint popular i exagerat. Difícilment es pot traduir literalment d’una llengua a una altra. Fixeu-vos en la frase feta bufar i fer ampolles: evidentment el seu significat no es correspon a la traducció literal castellana soplar y hacer botellas, ja que hi ha una expressió genuïna castellana amb aquest sentit, coser y cantar. L’ús d’aquestes frases és molt freqüent en les converses col·loquials per donar expressivitat, espontaneïtat i originalitat. A continuació us presentem dues possibles classificacions de frases fetes: a) Per verbs (anar, estar, fer, haver, tenir, ser) b) Per noms (lloc, persones i animals, menjar) a) Per verbs Amb el verb anar anar de bòlit anar a preu fet anar pengim-penjam anar en dansa anar a la seva anar fent anar just anar de corcoll anar mal dades anar a remolc anar de tort anar de boca en boca anar a mal borràs anar de cul anar a escampar la boira anar pel bon/mal camí anar com l’anell al dit anar de vint-i-un botó anar-se’n del cap anar amb el cap ben alt anar-se’n amb la cua entre cames anar amb peus de plom anar amb el cor a la mà anar amb una sabata i una espardenya anar peix anar amb el lliri a la mà 180 Lèxic
- 182. LOCUCIONS I FRASESFETES Tema 5 Amb el verb fer fer l’efecte fer el paperot fer-la petar fer volar coloms fer Pasqua abans de Rams fer un cop de cap fer-ne un gra massa fer tronar i ploure no fer el pes fer patxoca fer-se l’orni fer llufa fer els ulls grossos fer pudor de socarrim fer el cor fort fer-ne cinc cèntims fer una cara nova fer cara de pomes agres Amb el verb tenir tenir cara i ulls tenir dos dits de front tenir la vista als dits tenir bon ull tenir el pap ple no tenir cor de tenir coll avall tenir fums tenir una bena als ulls tenir cops amagats tenir un os a l’esquena tenir un budell buit tenir la butxaca foradada no tenir pèls a la llengua no tenir ni cap ni peus no tenir sang a les venes tenir el cap a quarts de quinze no tenir un pèl de + adjectiu tenir el cor de pedra tenir la mà foradada tenir cua de palla tenir l’edat del si no fos tenir sang d’orxata tenir el cul pelat Amb el verb ser no ser ni carn ni peix ser llarg de dits ser de la màniga ampla/estreta ser un corcó ser època de vaques grasses ser la mare dels ous ser tot cor ser un orgue de gats no ser d’aquest món ser de bona pasta ser un os dur de rosegar ser del morro fort ser tot ulls ser una mala peça ser lleig com un pecat ser del puny estret ser un peix gros ser un tros de pa b) Per noms Llocs haver-hi camp per córrer caure del cel venir de l’hort remoure cel i terra voler la lluna en un cove voler tocar el cel amb la mà semblar can seixanta estar a la lluna de València ser una cort de porcs Persones i animals donar gat per llebre esvalotar el galliner estar com gat i gos haver-hi quatre gats ser l’ase dels cops ser cornut i pagar el beure Parts del cos cames ajudeu-me pagar amb la cara estirar més el braç que la màniga no badar boca tenir-ho coll avall sortir fum pel cap m’ho diu el cor fer dentetes deixar amb un pam de nas treure la son de les orelles no tocar de peus a terra costar un ull de la cara treure les ungles ballar pel cap ser el braç dret d’algú córrer de boca en boca mossegar-se la llengua venir d’un pèl Lèxic 181
- 183. LOCUCIONS I FRASESFETES Tema 5 Menjars fer botifarra ésser una bassa d’oli acabar abans el pa que la gana ofegar-se en un got d’aigua tallar el bacallà fer cara de pomes agres ser figues d’un altre paner no poder dir ni fava ser de pa sucat amb oli remenar les cireres pesar figues haver-hi més dies que llonganisses u EXERCICIS 1. Completeu les frases fetes següents amb el verb apropiat. buidar, tocar, anar, remenar, tenir, passar, fer, ésser 1. ....................... pa a l’ull. 8. .................... en orris. 2. ....................... -ne cinc cèntims. 9. ....................... ferro. 3. ....................... les cireres. 10. ..................... a mal borràs. 4. ....................... torrat. 11. ....................... corretja. 5. No ..................... ni quarts ni hores. 12. ....................... el pap. 6. ....................... can seixanta. 13. ....................... de taca d’oli. 7. ....................... de corcoll. 14. ............ un pet com una gla. 2. Ompliu els buits d’aquestes frases fetes amb el mot adient. Tots els mots que hi falten són el nom d’una part del cos. Treure el fetge per la ................. Arrufar el .........../les ............... Estirar-se els ................... Ésser tot .............. Caure la .................. de vergonya. Fer els .................. grossos. Ficar-se entre ........... i ............ Tenir ................. avall. Estar amb l’aigua al ................... Tancar la porta als ................ Tenir dos dits de .................. Dur-ne una de .............. Fer ................... 3. Relacioneu les dues columnes. a) el més calent és a l’aigüera 1. enganyar, ensarronar b) arribar a misses dites 2. anar tirant c) agafar amb els pixats al ventre 3. fer tard d) treure’n l’entrellat 4. no haver-hi res preparat e) fer la viu-viu 5. esforçar-se molt f ) aixecar la camisa 6. ser despreocupat i tranquil g) haver begut oli 7. estar irritat, indignat h) treure foc pels queixals 8. agafar (algú) desprevingut i ) no posar-se pedres al fetge 9. trobar-hi la solució j ) fer mans i mànigues 10. no haver-hi remei 182 Lèxic
- 184. LOCUCIONS I FRASESFETES Tema 5 4. Quina expressió podríeu col·locar al costat de les frases següents? Trieu-les dins d’aquesta llista. anar de vint-i-un botó, saber-la llarga, rascar-se la butxaca, picar ferro fred, haver-hi roba estesa, tenir mala peça al teler, a cor què vols, treure de polleguera, saber de quin peu calçar, remoure cel i terra 1. Viu com un rei. Ja m’agradaria viure com ell, ..................................... ! 2. No em regala mai res, aquest garrepa. Li costa .................................. 3. Per molt que li ho demanis, no aconseguiràs que t’ho rebaixi; és ......................... 4. Vaig passar per davant del Liceu i tothom anava molt mudat, .............................. 5. Ara ............................... Ja t’ho diré quan els nens no siguin davant. 6. Em ......................................... que jugui amb el menjar. No ho puc suportar. 7. Va fer-se passar per coix per poder seure a l’autobús. ................................ 8. La seva malaltia és crònica. El metge li diu que ............................... 9. He ................................... per aconseguir-te una entrevista amb en Woody Allen. 10. Fa molts anys que ens coneixem i ja ...................................... 5. Al text següent hi trobareu un seguit d’expressions subratllades. Llegiu-lo atentament i substituïu aquestes expressions per la frase feta corresponent que us proposem a sota. En Tomàs i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de l’últim dels seus fills: en Bernat. Havien d’anar amb compte de no gastar més del que els permetien els ingressos, però volien que el petit tingués una gran festa de benvinguda. Per això van decidir-se i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents d’Ulldemolins, dels quals que no sabien res des de feia molt temps, però a la Teresina li feia molta il·lusió veure’ls perquè havien estat molt amigues amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran esdeveniment, l’Elvira va trucar a la seva cosina i li va refusar la invitació. La Teresina, en sentir això, es va enfadar molt perquè l’havien defraudat. Des de llavors va haver-hi desavinences entre les dues cosines. Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit d’en Bernat. Es va enamorar d’un vestit de somni: era tot blanc, amb un faldó ple de brodats i una gorreta d’angorina. Era molt car, però no era ella qui havia de pagar, sinó que el vestidet era el regal de la seva àvia. El nen havia de fer goig el dia de la seva presentació en societat, i aquell vestidet garantia amb escreix l’èxit de la comesa. El gran dia va arribar i en Tomàs i la Teresina van celebrar el bateig amb tots els luxes imaginables. Els convidats van poder atipar-se amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. gratar-se la butxaca treure el ventre de pena a cor què vols no estirar més el braç que la màniga fer un cop de cap l’havien deixat amb un pam de nas menjar del mateix plat li va donar carbasses fer patxoca valia un ull de la cara haver-hi mala maror des que en Judes era fadrí i sa mare festejava va treure foc pels queixals Lèxic 183
- 185. Tema 6 BARBARISMES Un barbarisme és un mot o una forma de dir forasters, usats dins d’una llengua que ja té mots propis per expressar la mateixa idea. La utilització d’aquests mots és una errada que cal evitar sempre. Per exemple, *embustero ve del castellà embuste; en català diem mentider i mentida. Altres mots com *enterar-se, *tio o *enfermetat també són barbarismes, ja que el català posseeix les formes pròpies assabentar-se, oncle i malaltia. A més a més, en català també trobem altres tipus d’incorreccions que tenen l’origen en el calc de les formes castellanes corresponents. darse cuenta *donar-se compte adonar-se irse *anar-se anar, anar-se’n caerse *caure’s caure tener que *tenir que haver de, cal que Barbarismes de l’àmbit jurídic A banda dels barbarismes de la llengua general, en el llenguatge propi de l’àmbit jurídic català també es cometen algunes incorreccions de lèxic o de calc de les formes castellanes, degudes a la llarga tradició que té el castellà en aquest àmbit. Quant a les incorreccions lèxiques, sovint són originades pel manteniment de la grafia castellana en mots en els quals la grafia catalana canvia: *renta renda *aclarar aclarir *tasa taxa *decanat deganat D’altres vegades, el que fem és usar erròniament una forma catalanitzada del terme castellà per desconeixement del corresponent en català: *plaç termini *atrassos endarreriments *ganàncies guanys *averiguar esbrinar O traduïm literalment al català el terme en castellà sense pensar que els significats en una i altra llengua poden variar: *ostentar (un càrrec) exercir, desenvolupar *contemplar (una llei) establir Quant al calc de les formes castellanes, a continuació en teniu alguns exemples molt habituals: *a bocajarro a boca de canó *a mig plaç a mitjà termini *acús de rebuda acusament o justificant de recepció *busca i captura crida i cerca *cabre recurs poder interposar recurs *de la seva classe que correspongui 184 Lèxic
- 186. BARBARISMES Tema 6 *en la major brevetat possible al més aviat possible, com més aviat millor *jutjat del penal jutjat penal *per anticipat per endavant, a la bestreta, anticipadament *sala del civil sala civil *via d’apremi via de constrenyiment u EXERCICIS 1. Dels parells de paraules que teniu a continuació, una és un barbarisme i l’altra és la correcta. Subratlleu-ne la correcta en cada cas. bedel bidell maragda esmeralda revenja revanxa raval arraval cascada catarata angústia angoixa vèrtig vertigen ausent absent bolsa borsa motxilla motxila imprenta impremta intricat intrincat otorgar atorgar escurçó víbora esdeveniment aconteixement ancla àncora bahia badia encens incens 2. Les frases següents contenen formes verbals defectuoses. Esmeneu-les. 1. M’ha decepcionat molt el discurs que va pronunciar el director. 2. No han aclarat encara qui va trencar el gerro de la veïna. 3. La implantació va permetre remediar la sordesa del nadó. 4. Trucarem a un jardiner perquè ajardini el pati de la comunitat de veïns. 5. S’ha empenyat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem d’aquí. 6. Després de molts esforços han conseguit anivellar la paret mestra amb els envans. 7. Diumenge vam anar als aiguamolls de l’Empordà per lliberar un exemplar de xoriguer. 8. Tenim que parlar seriosament quan tornis a casa. 9. És un producte garantitzat per la Unió de Consumidors de Catalunya. 10. Han col·lisionat quatre vehicles a l’AP-7 i això provoca cues quilomètriques. 11. Enmig de l’actuació va oblidar la lletra de la cançó i va haver d’improvitzar. 12. Més val que col·loqueu alguna cosa a terra per amortiguar la caiguda. 13. L’Ajuntament recauda més de tres milions d’euros en concepte de multes de trànsit. 14. La dinastia dels Trastàmara va reinar durant gairebé dos segles consecutius. 15. Serien les onze del matí quan va arribar la comitiva. 16. Els problemes de la població s’han agravat després de l’últim terratrèmol. 17. La princesa va deslumbrar tothom amb la seva elegància. 18. El van nombrar cap de partit després dels últims resultats electorals. 19. Saboreja bé aquest ànec amb peres! 20. Van reemprendre les negociacions tot i que la situació no els era gens favorable. 21. Hem aplaçat la signatura del conveni fins a nou avís. 22. Aquest grup composa les seves pròpies cançons. 23. Hem de desembolsar el 25% del préstec en el termini de dos anys. 24. No han pogut evaluar encara els danys del cicló a la regió. 25. Les estadístiques no reflexen la proporció real de població aturada. 26. Senta’t a la cadira i no et moguis. Lèxic 185
- 187. BARBARISMES Tema 6 27. L’empresa ha trasladat la seu central a Madrid. 28. Els meus cosins veranegen cada any a la Vall d’Aran. 29. Hem medit l’habitació i el llit que hem comprat no hi cap. 30. No et juntis amb aquests brètols perquè tindràs problemes. 3. Les frases següents contenen expressions defectuoses. Esmeneu-les. 1. Ojalà se’n surti; no sembla gaire probable, però. 2. Vull un bitllet a Barcelona d’ida i vuelta. 3. El fi de setmana passat vam estar a l’hotel que ens vas recomanar. 4. Quina mala pata que heu tingut amb aquest cotxe! 5. En aquests magatzems s’hi pot comprar al per major. 6. El crim va succeir a les immediacions del polígon. 7. En aquesta oficina tothom treballa a destajo. 8. Com sempre paguem el pato els mateixos. 9. No ha tingut cap reparo a dir-li el que pensava. 10. Quin xollo aquest frigorífic! 11. Dóna un vistasso als nens mentre surto a comprar el diari. 12. La Berta ha tardat sis anys i pico a acabar la carrera. 13. Les Spice Girls van cancel·lar de repent la seva gira al Canadà. 14. El client que acaba de marxar ha tingut la cara de no pagar la consumició. 15. Menys mal que han arribat reforços! 16. En ves d’anar a treballar se n’anava al bar amb els amics. 17. Per lo menys endreça l’habitació abans de marxar! 18. S’ha de presentar un certificat expedit pel metge de cabecera. 19. Hi ha que preparar dinar per a tots. 20. En resumides comptes: no hem arribat a temps al teatre. 21. L’equip va ser l’hazmerreír de la lliga després d’anar primer durant tota la temporada. 22. I ara farem la pregunta del milló. 23. Quins modals els d’aquest polític! 24. Ojo amb els passos de vianants. 25. Les seves amenaces semblava que anaven en sèrio. 26. És precís que aneu amb compte amb els revolts. 27. Per suposat que hi anirem, a Austràlia. 28. Quin susto quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres! 29. Els organitzadors van negar cap tipus de xanxullo en el concurs d’Eurovisió. 30. Durant l’entrevista li van preguntar quin creia que era el colmo de l’elegància. 4. Escriviu la forma correcta al costat dels barbarismes següents. membrillo ................. enfermetat ................. melena ................. matitzar ................. promig ................. panyal ................. sèquit ................. sombrilla ................. redada ................. orquesta ................. xispa ................. Alemània ................. embrague ................. amortiguador ................. cansanci ................. rejilla ................. alquitrà ................. avestruç ................. xubasquero ................. vanguàrdia ................. 186 Lèxic
- 188. BARBARISMES Tema 6 adoquins ................. cordillera ................. cisne ................. crucigrama ................. camarer ................. cautivar ................. escuet ................. casera ................. paulatinament ................. pertenència ................. 5. En les frases següents hi ha tot un seguit de barbarismes. Encercleu-los i escriviu el mot correcte. 1. Està agobiat perquè l’han acribillat a preguntes durant la presentació. 2. Deletreja’m aquesta paraula; no logro entendre què em dius. 3. Per culpa d’aquesta pluja asquerosa he acabat empapada aquesta tarda. 4. Hi ha hagut una avalanxa de queixes después de publicar-se el decret. 5. Aquest any l’equip fitxarà dos noves jugadores de la cantera. 6. Cal profunditzar en els problemes derivats dels altibaixos del mercat de la vivenda. 7. Han hagut d’aplaçar la tornada perquè els avions no podien despegar pel mal temps. 8. Li van fer una despedida de soltera que no olvidarà mai. 9. Apreta el botó dret del ratolí si vols aumentar el tamany de la lletra. 10. Tot i portar el dinar en una fiambrera, he hagut de calentar-lo al microondes. 11. Els fets es van desarrollar molt a prop de l’aduana. 12. He deixat els planos de l’ingenier a sobre el respaldo del silló. 13. La finura no és un dels seus millors atributs quan es posa fet una fiera. 14. Tingues cuidado amb les píldores per dormir. 15. Pel seu cumpleanys li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quilats. 16. L’aeroplà es va estrellar per un fallo en la palanca de mando. 17. Ha fet un pedido de pastes alimentícies que rebassa el pressupost inicial. 18. Ahir em vaig caure enmig del carrer i ara m’ha sortit un bulto al cap. 19. L’escudella era un pèl sossa, però el postre és excel·lent. 20. Han conseguit una bona financiació per comprar-se l’ordenador. 21. Se m’ha tumbat una bandeja plena de peladilles. 22. En Martí ha anat a tirar la basura al contàiner. 23. Encara no t’has enterat que no li agraden els ous fregits? 24. Després d’una festa assombrosa pel lujo dels assistents no va quedar res de cava. 25. Han reanudat el suministre d’aigua després del reventon a les canyeries. 26. És llògic que la gent no vulgui consumir carn de mono o de serp als restaurants. 27. A la meva tieta, que encara va amb muletes, ara l’hauran d’operar de catarates. 28. Estan traient la grassa de l’alfombra amb un producte importat d’Inglaterra. 29. Tinc l’hombro mig dislocat i el cos adolorit per les agulletes. 30. Va agafar la curva a massa velocitat i es va empotrar a una farola. 6. En les frases següents trobareu barbarismes propis de l’àmbit jurídic. Encercleu-los i escriviu el mot correcte. 1. Hem hagut de fer dos alardes en sis mesos. 2. El fallo de la sentència no era prou clar i per això hi vam recórrer. 3. El desahuci de l’inquilí es va produir sense alteracions d’ordre importants. 4. El contracte de compraventa conté defectes de forma que l’invaliden. 5. En l’accident de tràfic es van veure implicats cinc vehicles. 6. El jutge decà va ser entrevistat pel principal diari comarcal. 7. El reo no va suportar la pressió mediàtica i es va suïcidar. 8. L’han condemnat per assassinat amb l’agreujant d’alevosia. Lèxic 187
- 189. BARBARISMES Tema 6 9. Els acreedors el perseguien pels deutes contrets pels fills. 10. La parella demandada es troba en paradero desconegut. 11. Ha sol·licitat un anticip i no l’hi han concedit. 12. El Còdig penal estableix penes de fins a cinc anys de presó per aquest delicte. 13. El pleit es va resoldre per acord entre les parts. 14. Cal practicar les diligències precises per aclarir els fets. 15. L’acusat no va mostrar arrepentiment durant la declaració. 7. Les frases següents contenen formes verbals defectuoses pròpies de l’àmbit jurídic. Esmeneu-les. 1. L’advocat de la defensa va demanar al jutge que aclarés la sentència. 2. La policia encara no ha averiguat on s’amaguen els delinqüents. 3. Cal complimentar la sol·licitud per tenir dret al subsidi. 4. En aquest expedient no obren els informes pericials. 5. L’accident es va produir quan la víctima intentava adelantar un camió. 6. El judici es va reanudar després d’haver fet fora de la sala alguns testimonis. 7. A l’altressí l’advocat interessava que s’admetés l’informe mèdic com a prova. 8. L’imprès ha d’anar signat i sellat pel secretari judicial. 9. S’han atrassat en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius. 10. Van demanar a la gestoria que aplacés la signatura del contracte. 11. Li haureu de comunicar que ha agotat el termini per interposar recurs. 12. Conformement a l’establert per la llei, és procedent imposar les costes a la demandada. 13. L’encausat ostenta el càrrec d’administrador de l’empresa. 14. Atesos els fonaments de dret exposats, es té que condemnar la demandada. 15. Ha demanat que el ressarceixin de les pèrdues sofertes. 8. Escriviu la locució o frase feta correcta al costat dels barbarismes següents. busca i captura: a bocajarro: en la major brevetat possible: allanament de morada: entrada i registre: via d’apremi: baix advertiment: donar-se per enterat: acós sexual: guàrdia i custòdia: 9. Substituïu les expressions incorrectes de les frases següents per la pròpia en català. 1. Arrel de la denúncia no el van veure més per la llibreria. 2. Li perdonaran la pena sempre i quan faci efectiu el pagament en el termini establert. 3. En quant a la petició de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei. 4. El règim de visites s’ha de decidir de mode que no perjudiqui el menor. 5. La decisió del tribunal es pot complicar degut a les contradiccions de les parts. 6. Van preferir pactar prèviament amb la part contrària en ves d’arribar a judici. 188 Lèxic
- 190. BARBARISMES Tema 6 10. Tria de les frases següents l’expressió correcta. 1. La van ............................. (emplaçar / citar) perquè es presentés al Jutjat en el termini de cinc dies. 2. He tramès el correu amb ............................. (acusament de rebuda / acusament de recepció). 3. La llei no ............................. (contempla / estableix) la falta de lesions dins la categoria de delicte. 4. Es va apuntar a la ............................. (borsa / bossa) de treball amb poques expectatives que el cridessin. 5. El ............................. (trànsit / tràfic) d’estupefaents és un delicte perseguible d’ofici. 6. L’............................. (informe metge / informe mèdic) no confirma que li hagin quedat seqüeles psicològiques. 7. Els ............................. (esdeveniments / aconteixements) desgraciadament es van precipitar. 8. ............................. (L’acord / La decisió) del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor. 9. El delicte de malversació de ............................. (cabals / cabdals) públics afecta els funcionaris en l’exercici de les seves funcions. 10. He anat al ............................. (cadastre / catastre) a comprovar la inscripció del pis que vull comprar. 11. Cal afixar l’edicte al ............................. (tauler / taulell) d’anuncis del Jutjat. 12. L’advocat ha de ............................. (solventar / resoldre) els defectes de forma de la seva demanda. 13. El declaro incapaç i en ................................ (nomeno / anomeno) tutor el seu fill petit per considerar-lo la persona més adequada per desenvolupar el càrrec. 14. Avui és un dia amb molts ............................. (assenyalaments / senyalaments). 15. El jutge ja ha dictat la interlocutòria d’............................. (apertura / obertura) del judici oral. Lèxic 189
- 191. Tema 7 PROBLEMES LÈXICS De vegades trobem parelles de substantius, adjectius, verbs o altres formes que, pel fet de ser molt similars entre ells o bé per influència del castellà, utilitzem indistintament, tot i tenir cadascun un significat molt diferent. 1. Completeu les frases següents amb el mot més adequat. òrgan/orgue L’............................ de la catedral ha estat malmès per una colla de vàndals. El principal ............................ sensitiu de les formigues són les antenes. tron/tro L’aspirant al ..................... d’Albània va tornar al seu país després de 63 anys d’exili. Hem sentit un ..................... que ha ressonat arreu. una retallada/un retall El govern s’ha vist obligat a fer ................................. en els pressupostos. Vull ................................. d’aquesta roba per fer una brusa a la meva filla. embussos/embuts Vull que em diguis sense ....................... quins problemes hi ha a l’oficina. Cada matí, per anar a treballar, trobo ....................... a la carretera. d’ampolles/de butllofes No va poder acabar el pelegrinatge perquè els peus se li van omplir ............................. L’armari és ple ............................ buides que hauríeu d’haver llançat. medecina/medicina Quina ........................... he de comprar a la farmàcia? Tot i haver estudiat ..........................., ha preferit dedicar-se a les assegurances. dades/dates El científic va aplegar totes les ......................... possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del llenguatge. Ja podeu consultar per Internet les ......................... de preinscripció als exàmens de català. ciments/fonaments El terratrèmol va fer trontollar els .......................... de molts edificis. Els .......................... que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE. mida/mesura El públic s’anava desanimant a .................... que el seu equip anava encaixant gols. Vull que em feu una prestatgeria a ..................... per al rebedor. soterrani/subterrani Sento soroll al ...........................: deu haver-hi ratolins. Es construirà un pas ........................... a les principals estacions de tren de la comarca. 190 Lèxic
- 192. PROBLEMES LÈXICS Tema 7 regnes/rendes Qui porta les ............................... del partit: la cúpula o els militants? Les ............................... més altes no percebran l’ajut promès pel govern. taulell/tauler En aquest bar, les consumicions són més barates si les demanes al ............................ que si ho fas assegut a la taula. L’edicte es publicarà al ............................ d’anuncis del Jutjat. esborrador/esborrany Hi havia alguns errors a l’........................ de la declaració de la renda que hem hagut de rectificar. He perdut l’........................ de la pissarra. els fulls/les fulles A la tardor .................................. dels arbres agafen colors daurats. Falten .................................. 6 i 15 d’aquest expedient. espatlla/esquena No el preocupa res: s’ho tira tot a l’......................... Ahir al gimnàs em vaig fer mal a l’........................ dreta. pastís/pastel Es vol casar amb un vestit d’un rosa ............................. El ............................ de maduixa és més bo que el de xocolata. capsa/caixa Sembla que hagi sortit de la ........................., tan ben vestit com va! L’empresa de mudances m’ha perdut una ......................... de llibres. addició/addicció El jutge va tenir en compte l’............................... del denunciat en dictar sentència. Haurem de fer els aclariments corresponents mitjançant l’............................... d’una nota al peu de pàgina. 2. Completeu les frases següents amb l’adjectiu més adequat tenint en compte el context. 1. Aquella malaltia l’ha deixat completament ................................... (aixafat / esclafat). 2. Segons la recepta, aquest plat s’ha de fer amb pa ................................... (tou / tendre) i no pas amb pa dur. 3. Aquesta institució està ............................... (asseguda / assentada) amb fermesa sobre una sòlida base econòmica. 4. Li van aconsellar que fes aquella inversió tan poc ....................... (rendible / rentable). 5. Vaig quedar completament ............................... (aterrat / aterrit) davant aquell espectacle tan macabre. 6. És un advocat molt ........................... (gelós / zelós) en el compliment de les seves obligacions professionals. 7. Per seguretat és ............................ (precís / necessari) revisar les instal·lacions. 8. En aquest web trobaràs una guia ............................ (complerta / completa) de restaurants del Penedès. 9. Segons els rumors, volien concedir el premi a un ........................... (afamat / famós) escriptor terrassenc. 10. El congrés serà ....................... (bianual / biennal); és a dir, es reunirà cada dos anys. 11. Arran de l’explosió es va crear una situació molt .................... (confosa / confusa) als voltants de l’edifici. 12. El periodista sempre havia mantingut relacions ...................... (tibants / tirants) amb la direcció del diari en el qual treballava. 13. No ens quedarem amb els braços ........................... (creuats / plegats) davant d’un fet tan inadmissible. 14. No li agraden gens les mongetes ........................... (verdes / tendres). Lèxic 191
- 193. PROBLEMES LÈXICS Tema 7 3. Col·loqueu les expressions següents a la columna que els correspongui segons el mot amb què s’hagin de completar. pou ..., al ... d’un pou, baixos ..., respirar ..., ... d’amortització, a ..., un riu ..., un plat ... fons fondo ara ...!, ... topogràfic, ... hidrològic, ... de pensions, el ... de les obres, ... assolellat, caure tot ..., els ... de l’edifici pla plànol planell venir a ..., ... de quòniam, ... rodó de vedella, és un ... de pa, talla’m més ... de pa, fer la ... a algú, passar a ... d’espasa, quin ... d’home!, ... d’ase tros tall llesca el ... del riu, ... hereditari, una obra ..., un factor ..., fer ... de, ... ecològic, figura ... cabal cabdal 192 Lèxic
- 194. PROBLEMES LÈXICS Tema 7 els ... mundanals, el ... de la vida a la mort, ... d’estupefaents, regular el ... del carrer, passar un ..., el ... d’un planeta, accident de ..., aquest nen és un ... trànsit tràfic tràfec preu ..., el ... natural, ... de comunicació, a ... camí, ... ambient, temperatura ..., al bell ..., el ... urbà mig mitjà medi 4. Completeu les frases següents amb el verb que correspongui dels dos que hi ha entre parèntesis. 1. La direcció del club no ha volgut ................................. (desvetllar / desvelar) quins jugadors continuaran la temporada vinent. 2. Els nens ...................... (són / estan) a l’escola en aquests moments. 3. Joseph Haydn va ....................... (composar / compondre) alguna de les seves obres més importants a Anglaterra. 4. Quan acabi d’esmorzar, ....................... (aniré / vindré) a donar-te un cop de mà a la perruqueria. 5. Tant me .................. (fa / dóna) aquest vestit o aquell altre. 6. El president italià ja havia sospesat anteriorment ............................ (nomenar / anomenar) ministra del nou executiu una model. 7. Quan te’n vagis, agafa les escombraries i ....................... (llença-les / tira-les) al contenidor. 8. La mare sempre ens havia dit que és de mala educació ......................... (senyalar / assenyalar) amb el dit. 9. Avui no podreu sortir a sopar perquè la Isabel ....................... (és / està) empiocada. 10. El jutge ha ordenat ............................. (registrar / escorcollar) el domicili de l’acusat. 11. Si no seguiu les instruccions us haureu d’........................ (atendre / atenir) a les conseqüències. 12. Amb aquesta humitat la roba triga molt a .......................... (eixugar-se / assecar-se). 13. Vaig veure l’Elisabet ahir i no ................................... (posava / feia) gaire bona cara. 14. Quan va entendre l’acudit, va ................................... (esclafar / esclafir) una gran rialla. 15. Quan vaig veure que estava llegint una carta meva, la hi vaig ................... (prendre / treure) d’una revolada. 16. La jutgessa va .......................... (acordar / disposar) sobreseure el procediment. 5. Completeu les frases següents amb l’expressió més adequada de les dues que us proposem en cada cas. gaire bé / gairebé Acompanya’m al caixer automàtic perquè .......................... no em queden diners. He de revisar-me la graduació de les ulleres perquè no hi veig .......................... Lèxic 193
- 195. PROBLEMES LÈXICS Tema 7 massa / gaire Al perit no li ha agradat ......................... que el fessin esperar. Ho fas ........................... ràpid. Hauries de fixar-t’hi més. gens / res Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet ................ de fred. La policia el va escorcollar però no van trobar ................... del que buscaven. cadascú / cadascun El fiscal ha demanat vuit anys de presó per a ...................... dels acusats. Que ...................... valori si el seu comportament és un model a seguir. tanmateix / així mateix Ens han aprovat la subvenció. ..........................., ens han modificat el projecte inicial. Heu de presentar l’imprès de sol·licitud. ............................., heu d’aportar el DNI i el llibre de família. alhora / a l’hora Heu de prémer ................... el botó dret del ratolí i la tecla asterisc del teclat. El preu és el que té més en compte el jovent .................. de comprar roba. quant / quan Un estudi recent ha revelat què mengem .................... som davant l’ordinador. ...................... trigues a arribar de la feina a casa teva en transport públic? vint-i-u / vint-i-una A la pàgina ............................. trobareu la clau de correcció dels exercicis. La unitat 21 del curs d’autoaprenentatge té ............................... pàgines. sobretot / sobre tot Cal que m’informeu ...................... el que necessitareu per realitzar aquest projecte. Les últimes pluges han afectat .......................... el Pirineu i la Catalunya central. pot ser / potser Ningú no va dubtar de la seva paraula, però .......................... haurien hagut de fer-ho. Si no hi ha llum, ........................... que hagin saltat els ploms. a base de / sobre la base de ........................... no dormir, acabareu malalts. Protocol establert ........................... l’apartat 1 de l’article 43 del Conveni. de la seva classe / que correspongui El Ministeri Fiscal sol·licitarà que s’imposi a l’infractor la pena ........................... Aquest és el telescopi més gran ........................... posat que / atès que .................... hi hagués indicis de delicte, el fiscal obriria diligències contra l’empresari. ................... s’ha anul·lat la resolució impugnada, cal deixar sense efecte la sanció. 194 Lèxic
- 196. PROBLEMES LÈXICS Tema 7 mentre / mentre que L’home va participar en el robatori, .......................... la seva germana se’n va mantenir al marge. .......................... no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpció d’innocència. de referència / esmentat/ada Us trameto aquest exhort d’acord amb el que s’ha disposat en el procediment .......................... La revista va esdevenir una publicació .......................... per al sector del muntanyisme. tota vegada que / ja que Denunciarem públicament qualsevol acció .......................... la considerem injustificada. Haureu d’assumir tots els costos .................... l’entitat asseguradora no preveu fer-se’n càrrec. sota / baix El van trobar a la part de .......................... de l’edifici. Els han condemnat a desallotjar el local .................... advertiment de llançament en cas que no ho facin. per complet / per complert Un vehicle s’ha cremat .......................... i tres més han resultat afectats pel foc. El jutge ha donat .................... el tràmit requerit. amb aquesta fi / amb aquest fi No podien preveure que ensopegarien .......................... tan terrible. No s’admetran ingerències exteriors. ..................... s’ha creat una nova normativa. a falta de / quan faltaven Van empatar .......................... deu minuts per a l’acabament del partit. .................... recursos propis, van haver de recórrer a les subvencions. arran / arrel Tots els canvis s’han produït ......................... del decret de descentralització. L’......................... del problema del canvi climàtic l’hem d’anar a buscar en la contaminació ambiental. Lèxic 195
- 198.
- 199. Tema 1 INTRODUCCIÓ En aquest apartat d’expressió escrita pretenem donar-vos les eines bàsiques per poder escriure textos coherents, entenedors i eficients. D’entrada, cal que tinguem en compte que tots els escrits (sia notes sia assajos) han de passar per un procés que, si se segueix correctament, facilita enormement la composició escrita. Aquest procés consta de tres etapes: planificar, redactar i revisar. Vegem-ho: 1. Planificar Una bona planificació del text és la base d’un bon resultat. A més, facilita el procés d’escriure d’una manera més àgil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. És com el plànol d’un edifici, sense el qual el procés de construcció resultaria molt més llarg i costós. Per planificar el text, doncs, disposem d’unes tècniques molt útils: Tècnica Definició Com dur-la a terme Es tracta d’anotar totes les idees que ens vagin sorgint Deixar volar la imaginació. La pluja d’idees respecte del tema sobre el qual volem escriure. No cal Apuntar sense cap ordre. donar-los cap ordre, simplement anar-les apuntant. Ens ajuda a trobar els mots clau o, dit d’una altra manera, Preguntar-nos què, qui, Les 6 preguntes les idees bàsiques sobre les quals desenvoluparem el text. com, quan, per què i on. Ara ja podem donar un ordre, una estructura, a les idees Podem numerar les idees principals. que tenim escrites i posar- Ordenar les idees Aquí tindrem en compte si l’escrit que fem ja té una les per ordre d’importància estructura prefixada o no (introducció o presentació, cos, (la més important al conclusió o comiat...) principi). 2. Redactar Un cop fet el “plànol” doncs, el procés de redacció esdevé molt més planer. En aquest punt del procés és , interessant plantejar-nos els aspectes següents: a) quin és el destinatari del text: marca el grau de formalitat de l’escrit. Per exemple, no és el mateix que ens dirigim a un ajuntament (text més formal) que a un amic (text més informal); b) quin és el propòsit comunicatiu del text: marca el tipus d’escriptura. Per exemple, és diferent el tipus de llenguatge que utilitzem per a un text descriptiu (més adverbis de lloc i manera, formes verbals en present o imperfet, comparacions, metàfores...) que per a un text instructiu (connectors d’ordre i temporals, formes verbals en imperatiu i condicional, enumeracions, il·lustracions...). És per això que en aquest dossier treballarem els tipus de textos següents: – descriptius – narratius – funcionals 198 Expressió escrita
- 200. INTRODUCCIÓ Tema 1 – argumentatius – instructius A partir d’ara, doncs, hem de redactar el nostre esborrany. Per fer-ho, només cal que parem esment en els apartats següents: Paràgrafs – cada paràgraf una idea – situar la informació clau al principi del paràgraf – no repetir la mateixa idea en diferents paràgrafs Frases – respectar l’ordre lògic de la frase (S+V+C) – evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos) – evitar les frases passives – evitar les frases negatives – evitar la passiva pronominal – preferir les construccions no nominals (usar més verbs) – cohesionar la informació amb connectors adients Lèxic – usar un lèxic adequat al registre – evitar les repeticions – limitar l’ús dels possessius – evitar les formes discriminatòries Puntuació – entre S+V+C no hi va comes – els incisos van entre comes – els títols i les dates van sense punt final – les sigles i els símbols no porten punt – els punts suspensius només són tres i no es poden posar junts amb l’etcètera 3. Revisar Abans de revisar és important deixar reposar l’escrit, com la massa del pa. Si ho fem, després el veurem amb uns altres ulls. Fins i tot podem pensar que no l’hem escrit nosaltres, per poder avaluar-lo i retocar-lo convenientment. Cal pensar que la revisió és la part més important de l’escrit. Què cal Ens fixem si... Exemple revisar El text està ben presentat i hi ha una distribució La carta conté la data, la salutació, el comiat, Disposició correcta de tots els elements. la signatura, etc. El tipus de llengua és adequat a la situació Tractar el receptor (tu, vós, vostè) de manera Registre comunicativa, a la formalitat exigida i a la adequada i coherent al llarg de tot el text. intencionalitat. El text conté la informació que es demana i no Redactar sobre l’enunciat que ens demanen, Finalitat hi ha informació irrellevant. no sobre un altre. Expressió escrita 199
- 201. INTRODUCCIÓ Tema 1 Els recursos lingüístics són prou rics variats i el Utilitzar lèxic clar i precís, de manera que no Variació lèxic és precís. calguin llargues explicacions. El text està ordenat de manera lògica, les idees – Un article d’opinió segueix l’ordre establert estan ben estructurades, respecta l’estructura (introducció, cos, conclusió). Estructura convencional pròpia del tipus de text. – Les idees estan ordenades en paràgrafs. – Les frases segueixen l’ordre lògic. El text utilitza bé els recursos de puntuació, – Puntuació connectors, preposicions, conjuncions, pronoms, – Concordances entre formes verbals i Cohesió temps verbals, sinònims, concordances i subjectes coherència interna. – Concordances entre substantius i adjectius – Referents adequats El text compleix la normativa lingüística pel que – Accentuació: verb ser, formes verbals, fa a: – ortografia conjuncions (que, perquè), paraules diferents – morfosintaxi del castellà, etc. – convencions gràfiques: – Pronoms relatius ben utilitzats (en què, de Correcció · majúscules què, etc.) · abreviatures – Sigles i símbols sense punts (DNI, LEC, 13 h, 15 m) · sigles i símbols – Números de sèries sense punts: telèfons, · xifres DNI, anys, pàgines, etc. · cometes 200 Expressió escrita
- 202. INTRODUCCIÓ Tema 1 Per resumir tot aquest procés d’escriure, incloem tot seguit un esquema: Pluja d’idees Trobar els mots clau Planificar com, quan, qui, què, per què, on Ordenar les idees Paràgrafs – cada paràgraf una idea – situar la informació clau al principi del paràgraf – no repetir la mateixa idea en diferents paràgrafs Frases – respectar l’ordre lògic de la frase (S+V+C) – evitar fer frases massa llargues (limitar els incisos) – evitar les frases passives Redactar – evitar les frases negatives – evitar la passiva pronominal – preferir les construccions no nominals – cohesionar la informació amb connectors adients Lèxic – usar un lèxic adequat al registre – evitar les repeticions – limitar l’ús dels possessius – evitar les formes discriminatòries Puntuació – entre S+V+C no hi van comes – els incisos van entre comes – els títols i les dates van sense punt final – les sigles i els símbols no porten punt – els punts suspensius només són tres Disposició Registre Finalitat Revisar Variació Estructura Cohesió Correcció Expressió escrita 201
- 203. Tema 2 LA PUNTUACIÓ Els signes de puntuació són l’eina que utilitzem per fer que un text sigui comprensible i per transmetre al lector els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral. La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi, l’entonació, el contingut expressiu, i també depèn del gust personal i la llargada de les frases. També cal saber quin és l’ordre neutre de l’oració (S + V + CD, CP, Atr., C. Pred. + CI [ + CC]), perquè certs canvis d’aquest ordre s’han de marcar amb un signe de puntuació. Els signes de puntuació poden fer funcions textuals (d’ajuda a la comprensió del text) i funcions convencionals. Generalment, puntuar textos és més fàcil del que ens pensem; per això us mostrem unes indicacions bàsiques, que estan resumides en les taules següents. Les comes incorrectes No es poden posar comes entre el subjecte i el verb, i tampoc entre el verb i els complements. Tant els sol·licitants com l’Administració, ............................ Tant els sol·licitants com l’Administració han . S mantingut les seves pretensions. han mantingut les seves pretensions. V La junta avaluadora dels mèrits, ha.ajornat la .................... La junta avaluadora dels mèrits ha ajornat la ... .S....................................... V presentació de les sol·licituds. presentació de les sol·licituds. L’article 25.1 de la LEC estableix que, els insults ...... L’article 25.1 de la LEC estableix que els insults fets en .................................... ... V CD via pública són constitutius d’una falta........ fets en via pública, són constitutius d’una falta....... . ....................S V Els funcionaris van acordar en la reunió que Els funcionaris van acordar en la reunió, que ..................... ajornarien la vaga. ........ .. V ............ Els funcionaris van acordar, en la reunió, que ajornarien la vaga. ajornarien la vaga. (Es tracta d’un incís.) ...........CD Les enumeracions – Poden anar precedides de dos punts. Els elements que les formen se separen amb comes; llavors, abans de la conjunció i de l’últim element no hi posem cap coma. – En sèries formades per elements complexos que ja contenen comes, separem cada un dels elements amb punt i coma. En aquests casos, entre el penúltim i últim element de l’enumeració, abans de les conjuncions i, o, ni hi hem d’escriure una coma. 202 Expressió escrita
- 204. LA PUNTUACIÓ Tema 2 Han assistit al judici les persones següents: el policia Han assistit al judici les persones següents: el local número 55 de Castelldefels, Pere Casals, policia local número 55 de Castelldefels, Pere Casals; l’acusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jové. l’acusada, Anna Mas, i el testimoni, Pau Jové. Hi han assistit el policia local número 55 de Hi han assistit el policia local número 55 de Castelldefels, Pere Casals; l’acusada, Anna Mas, i el Castelldefels, Pere Casals, l’acusada, Anna Mas i, el testimoni, Pau Jové. testimoni, Pau Jové. Hi han assistit el policia local número 55 de Castelldefels, l’acusada i el testimoni. Els incisos Les comes dels incisos són dues. Els reconeixem perquè si suprimim la informació que contenen la frase és coherent gramaticalment. El judici de faltes convocat per avui a les onze, ha El judici de faltes, convocat per avui a les onze, ha hagut de ser ajornat. hagut de ser ajornat. El judici de faltes convocat per avui a les onze ha hagut de ser ajornat. El judici de faltes ha hagut de ser ajornat. La reunió que va començar tard, va durar tota la tarda. La reunió, que va començar tard, va durar tota la tarda. (Frase explicativa) Vigileu els falsos incisos. El judici s’havia de celebrar el 25 de maig, però, es va El judici s’havia de celebrar el 25 de maig, però es suspendre a instàncies de la part demandant. va suspendre a instàncies de la part demandant. (La segona coma és incorrecta.) El judici s’havia de celebrar el 25 de maig però es va suspendre a instàncies de la part demandant. (La primera coma és opcional.) Les alteracions de l’ordre lògic Les alteracions de l’ordre lògic de la frase se solen marcar amb una coma. Els rebrem la setmana que ve els llibres que ens vas Els rebrem la setmana que ve, els llibres que ens vas encomanar. encomanar. (Noteu que l’element desplaçat es duplica amb un pronom feble.) L’omissió del verb S’ha de posar coma si ometem el verb. El conseller a favor d’agilitar les adopcions. El conseller, a favor d’agilitar les adopcions. Expressió escrita 203
- 205. LA PUNTUACIÓ Tema 2 El punt en les convencions – Al final de les abreviatures. Amb punt – Per separar les hores dels minuts. – Per separar els apartats dels articles en les disposicions administratives i en les lleis. Viu a la ctra C-13. Viu a la ctra. C-13. Les 15,30 hores. Les 15.30 hores. Les 15:30 hores. L’article 15.2-b de la Llei. L’article 15.2.b de la Llei. – En les sigles i els símbols. – En les sèries (pàgines, anys, DNI, articles de lleis...). – Després dels signes d’interrogació i exclamació. – Després dels punts suspensius, que són tres. (Recordeu també que no es poden posar junts amb l’etcètera.) – Al final de les datacions. La L.O.P.J. de l’any 1.985. La LOPJ de l’any 1985. Sense punt El D.N.I. del demandant és 15.369.253. El DNI del demandant és 15369253. La pàgina 1.350 del BOE de 15 de juliol. La pàgina 1350 del BOE de 15 de juliol. Com van succeir els fets?. Com van succeir els fets? Van trobar motxilles, cordes, martells, Van trobar motxilles, cordes, martells, tornavisos, punxons, etc.... tornavisos, punxons, etc. Van trobar motxilles, cordes, martells, tornavisos, punxons... Figueres, 8 d’abril de 2008. Figueres, 8 d’abril de 2008 Comes en les cartes – Després de la salutació i el comiat de les cartes hi va una coma. En la salutació també s’admeten els dos punts. – Posem sempre una coma per separar la localitat de la data. Benvolguda senyora. Benvolguda senyora, Benvolguda senyora: Atentament Atentament, Tortosa 24 d’octubre de 2008 Tortosa, 24 d’octubre de 2008 Altres – Els decimals van amb coma. (No s’utilitza el punt ni l’apòstrof.) – Els signes dobles (parèntesis, guions, etc.) van units al mot següent (quan s’obren) i al mot anterior (quan es tanquen). Un pressupost de 325’50 euros. Un pressupost de 325,50 euros. La CE ( Constitució espanyola ) reconeix el dret a la La CE (Constitució espanyola) reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència. propietat privada i a l’herència. La major part de presos – aproximadament un 70% - La major part de presos –aproximadament un 70%- presenten trastorns psicològics. presenten trastorns psicològics. 204 Expressió escrita
- 206. Tema 3 ELS CONNECTORS Elsconnectors són paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s’usen en l’àmbit de l’oració, és a dir, que fan referència a l’estructura de l’oració, i els que s’usen en l’àmbit del text, és a dir, entre oracions o paràgrafs independents. Vegem-ne alguns exemples: Els joves xiulaven perquè volien que es fes el concert, però l’organització va decidir suspendre’l. Els músics van voler parlar amb l’organització per tal que ajornessin el concert. El concert es va ajornar, atès que feia molt mal temps. En aquests tres casos els connectors són elements lingüístics de relació dins l’oració. En el primer cas, el connector adversatiu però enllaça oracions que s’oposen; en el segon, el connector és una conjunció final –per tal que–, que indica la finalitat del que es diu en l’oració principal, i, en el tercer, el connector és causal –atès que– (la causa que el concert s’ajornés és que feia molt mal temps). Vegem-ne més exemples: D’una banda, els músics temien que els aparells es fessin malbé a causa de la pluja. D’altra banda, l’organització patia perquè la pluja intensa causés desperfectes en el recinte. Els músics van decidir ajornar el concert. Així mateix, l’organització es va adherir a aquesta decisió. Cal notar com aquest tipus de connectors ajuden a seguir el fil del discurs, són els connectors textuals. Podrien no ser-hi (a diferència del primer grup de connectors oracionals) i el significat no variaria, però el text esdevindria menys clar. El connector de la primera oració ens indica que a continuació de la primera frase en vindrà una altra amb la qual s’estableix una relació de significat. En el darrer exemple el connector així mateix ens guia el sentit de la frase perquè ens indica que continuem sobre el mateix punt (la decisió d’ajornar el concert). Els connectors que estructuren el text reflecteixen com està construït i ajuden a seguir la progressió del discurs. És per això que alguns manuals els anomenen “organitzadors textuals” S’han de col·locar . en les posicions d’inici de paràgraf o frase perquè el lector els localitzi ràpidament i es faci una idea de l’organització del text. A continuació us presentem una llista de connectors, exemplificats. Tingueu en compte, però, que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s’usen en l’àmbit de l’oració o del text. En algun exemple trobareu que hi ha un signe de puntuació entre parèntesis: els parèntesis indiquen que el signe és optatiu. Connectors Exemples amb referència a En relació amb el tema del concert, l’organització ja no referent a tenia res més a dir. amb relació a Quant al tema del concert, l’organització ja no tenia res Per introduir en relació amb més a dir. el tema o per pel que fa a Respecte al tema del concert, l’organització ja no tenia situar-nos-hi quant a res més a dir. sobre Amb relació a l’accident, ningú no en discuteix la respecte a/de qualificació. Expressió escrita 205
- 207. ELS CONNECTORS Tema 3 Els músics exigien a l’organització una indemnització per les despeses de transport dels aparells i del personal, a continuació així com un nou contracte perquè el concert es fes més a més endavant. Per continuar a/de més a més Els músics exigien a l’organització una indemnització per [i ] encara / encara més sobre un les despeses de transport dels aparells i del personal; així i fins i tot mateix tema mateix, els van demanar de subscriure un nou contracte així mateix o per afegir- perquè el concert es portés a terme més endavant. com també hi elements Els músics exigien a l’organització una indemnització així com per les despeses de transport dels aparells i del personal. tot seguit A més a més(,) els van demanar de subscriure un nou contracte perquè el concert es portés a terme més endavant. a causa de/que; per causa de/que; de Pel fet que plovia, han ajornat el concert. resultes de; arran de; com que A causa que plovia, han ajornat el concert. perquè; ja que; atès que; vist que; Vist que la pluja impedia que es fes el concert, atès / atesa l’organització i els músics van decidir ajornar-lo. Per expressar gràcies a/que Arran de la pluja, es va ajornar el concert. una causa per culpa de Com que l’organització i els músics es van posar d’acord, per aquest motiu el concert es va ajornar. pel fet que No es va portar a terme el concert de resultes de la per tal com pluja. així; així és que així doncs La pluja impedia connectar els aparells; així doncs, el doncs; per tant concert es va haver d’ajornar. [com] a conseqüència de La pluja impedia connectar els aparells i, en conseqüència Per expressar consegüentment, el concert es va haver d’ajornar. consegüentment; per consegüent una La pluja impedia connectar els aparells; en cosa que; per la qual cosa conseqüència conseqüència, el concert es va haver d’ajornar. de manera que En efecte, la pluja va provocar que s’ajornés el concert. en efecte La pluja impedia connectar els aparells, per la qual cosa fins al punt que el concert es va haver d’ajornar. per això; és per això que per aquest fet a fi de (+ v. inf.); a fi que perquè (+ v. inf.) L’organització i els músics van arribar a un acord a fi per a (+ nom); per (+ v. inf.) d’ajornar el concert. Per expressar per tal de (+ v. inf.); per tal que L’organització i els músics van arribar a un acord per una finalitat a l’efecte de (+ v. inf.) ajornar el concert. / ... per a l’ajornament del concert. amb l’objectiu de (+ v. inf.)/que L’organització i els músics van arribar a un acord per tal amb la finalitat de (+ v. inf.)/que que s’ajornés el concert. la finalitat del qual 206 Expressió escrita
- 208. ELS CONNECTORS Tema 3 en el cas que/de fora que; tret de/que llevat de/que; posat que El concert es farà més endavant, llevat que l’organització sempre que; i els músics no decideixin una altra cosa. Per expressar si; si de cas; si fa al cas El concert es farà més endavant sempre que si és necessari; l’organització i els músics hi estiguin d’acord. una condició si fos el cas; Si hi estan d’acord, el concert es farà més endavant. o una si [molt] convé La suspensió del concert, si s’escau, comportarà moltes excepció si no és que pèrdues. [si es produeix] si per cas; si de cas Cal que l’organització i els músics acordin, si escau, si s’escau ajornar el concert. [si és procedent] si escau tenint en compte [això] no obstant; no obstant [això] L’organització va comunicar al públic la decisió que però el concert s’ajornava; així i tot, el públic es resistia a tanmateix abandonar el recinte. malgrat [que]; malgrat tot; L’organització volia suspendre definitivament el concert; així i tot; tot i així; tot i amb això en canvi, els músics només volien ajornar-lo. Per indicar al contrari; en/per contra L’organització volia suspendre definitivament el concert, altrament oposició o mentre que els músics només volien ajornar-lo. amb tot; amb tot i això objecció L’organització volia suspendre definitivament el concert. ans [al contrari] No obstant això, només es va ajornar. ara bé L’organització volia suspendre definitivament el concert; de fet tanmateix, els músics s’hi van oposar. de tota manera L’organització volia suspendre definitivament el concert; en canvi els músics, però, s’hi van oposar. encara que; tot i [que] si bé a continuació A continuació(,) l’organització va comunicar al públic d’una banda; de l’altra (d’una altra); que el concert s’ajornava. d’altra banda; En acabat(,) l’organització va comunicar al públic que el Per marcar d’entrada; per començar concert s’ajornava. ordre en primer lloc; primer; primerament En primer lloc, l’organització i els músics van arribar a en segon lloc; segon; segonament un acord i, en segon lloc, l’organització va comunicar al al final; en acabat; en darrer lloc/ públic que el concert s’ajornava. terme; en últim lloc/terme; per fi això és; o sigui Els músics volien ajornar el concert, és a dir, fer-lo més Per fer és a dir endavant. aclariments a saber; és a saber Expressió escrita 207
- 209. ELS CONNECTORS Tema 3 finalment; per acabar per concloure; a manera/a tall de conclusió; en conclusió Finalment(,) l’organització i els músics van decidir ajornar així doncs el concert. així les coses En darrer terme(,) l’organització i els músics van decidir al capdavall ajornar el concert. comptat i debatut En conclusió(,) totes les circumstàncies van portar a Per acabar consegüentment; en conseqüència ajornat el concert. en definitiva; d’una manera definitiva en suma en darrer terme en última instància En resum, l’organització i els músics van decidir ajornar en resum; com a resum; resumint; a el concert. manera de resum; recapitulant; en síntesi Tingueu present que aquesta no és una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb més connectors que aquí no són recollits. 208 Expressió escrita
- 210. Tema 4 LA DESCRIPCIÓ Consisteixa representar en paraules una imatge, un paisatge, un objecte, un animal o una persona. Per fer una descripció cal seguir tres passos: 1. Observar les característiques generals d’allò que es vol descriure. 2. Analitzar detalladament seguint un ordre: de dalt a baix, de dreta a esquerra, dels trets generals als més detallats, etc. 3. Redactar les característiques d’allò que es vol descriure seguint un ordre. Tot seguit, com a exemple, teniu un fragment descriptiu d’una novel·la. A la tanca del jardí hi ha fulles de margalló de ferro colat. A la part baixa de la façana, que és tota de pedra i d’estil oriental, hi ha un enrajolat que simula un clavell de moro. Entren dins: a dins hi ha un semisoterrani amb cuina i lavabo, una planta principal amb un gran menjador, una escala vestíbul i un fumador, amb falsa cúpula de mocàrabs a l’estil musulmà i espatllera de ceràmica vidrada amb clavells pintats a l’oli: en aquest fumador hi ha dos homes que parlen. Al pis de dalt hi ha dos dormitoris, les parets estucades dels quals representen canyes, passionàries, rosers i joncs. Als entrebigats hi ha peces de ceràmica vidrada policroma que representen pàmpols. Davant del menjador hi ha una terrassa coberta, pensada per prendre el sol de la tarda, ara tancada amb persianes de fusta. Al menjador hi ha una xemeneia de ceràmica, al damunt hi ha la llegenda “de la llar el foc, visca el foc de l’amor” i hi ha mobles , de fusta de llimoner de Ceilan, i a les parets una col·lecció de pintures a l’oli de Josep Torrescasana. Els esgrafiats de les parets representen una heura enfiladissa, el forjat de biguetes de fusta amb entrebigats de paper maixé policrom representa un arboç carregat de les seves cireres d’arboç. Sobre la porta hi ha dues estàtues de terrissa de Josep Riba i Garcia. Al fris de la galeria, hi ha una llegenda que parla del sol de l’hivern: “Oh, l’ombra d’estiu.” Rates, Manel Zabala u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una descripció de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Descriu la primera oficina a la qual vas entrar a treballar (espai físic, companys, etc.). 2. Descriu el mestre o la mestra que més et va influir. 3. Fes la descripció d’un paisatge de marina o de muntanya que t’hagi impressionat. Indica de quin lloc es tracta. 4. Descriu la parella ideal. 5. Descriu l’obra pictòrica o escultòrica que més t’agrada. 6. Descriu un personatge famós. 7. Descriu el lloc on vius. 8. Descriu una persona del teu entorn familiar o la teva mascota. Expressió escrita 209
- 211. Tema 5 EL RESUM Escrit en què s’exposen de manera breu els punts essencials d’un altre escrit o d’un discurs. Així, quan resumim un text, el que fem és reduir-lo a les parts més essencials i en traiem el que no és bàsic o important. Els passos que cal seguir a l’hora de fer un resum d’un text escrit són els següents: 1. Entendre el sentit del text mitjançant una lectura reflexiva. 2. Trobar la idea principal del text i de cada paràgraf. 3. Redactar el resum a partir de les idees que hem destacat. Penseu, però, que el resum no pot ser un seguit de frases copiades. A continuació trobareu una notícia publicada al diari Avui i, tot seguit, una proposta de resum d’aquest text. La Patum de Berga, declarada Patrimoni de la Humanitat La Patum es va convertir ahir en la primera manifestació cultural de Catalunya que obté el reconeixement d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Fins ahir, la UNESCO només havia inclòs una altra obra de la cultura catalana, el Misteri d’Elx, en la selecta llista de béns immaterials a protegir. La notícia es va donar a conèixer a mig matí a la seu de la UNESCO a París, i les paraules del secretari general, Koïchiro Matsuura, es van seguir amb molts nervis i expectació a l’Ajuntament de Berga. En el moment de la proclamació, va esclatar l’eufòria i l’emoció. “Érem conscients que teníem el millor producte per vendre, i estàvem segurs que aconseguiríem convèncer” va dir , l’alcalde, Ramon Camps, que va agrair “l’esforç dels berguedans que, al llarg dels segles, han sabut mantenir viva la Patum” . Proposta guanyadora La consellera de Cultura, Caterina Mieras, es va fondre en una inacabable abraçada amb l’alcalde de la ciutat, i no va parar de felicitar patumaires i membres de l’equip que ha redactat la candidatura. “Heu sabut fer una proposta guanyadora, i me’n sento especialment orgullosa” els va , dir. La UNESCO va premiar el “valor excepcional” de la Patum “en tant que obra mestra del geni creatiu humà” i va reconèixer la “gran implicació de la comunitat” i la contribució de la festa a la vitalitat , cultural. El director de la UNESCO a Catalunya, Agustí Colomines, va dir que la varietat de les 43 obres premiades ahir demostra que “el gran patrimoni del planeta és la diversitat cultural” i va destacar la força creativa de la “cultura mediterrània” També va voler fer un advertiment a l’alcalde . i als regidors: “Estigueu segurs que, a partir d’ara, tindreu una allau de turisme; feu que no malmeti la festa” . Massificació i desnaturalització són els principals perills que destacava el dossier de la candidatura per obtenir la protecció de la UNESCO. La distinció no suposa cap injecció econòmica, però l’Ajuntament confia que serà el millor segell per tirar endavant els grans projectes que té previstos. El principal és la construcció d’un museu de 4.500 metres quadrats, que pretén ser una espècie de Guggenheim local, i que vol servir per estendre l’atractiu de la Patum més enllà de les dates del Corpus. El guardó d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat es va crear l’any 2001, i equival a la distinció que ja tenen la Tàrraco romana i les esglésies de la vall de Boí, entre d’altres, en la categoria material. La d’ahir és la tercera proclamació que fa la UNESCO i ja hi ha 90 obres guardonades. Avui, 25 de novembre de 2005 210 Expressió escrita
- 212. EL RESUM Tema 5 Proposta de resum: Ahir la UNESCO va atorgar a la Patum de Berga el guardó d’Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat pel seu “valor excepcional” Després de conèixer-se la notícia, l’alcalde de Berga va expressar el seu . agraïment als berguedans per haver sabut mantenir viva la Patum al llarg dels segles. Així mateix, la consellera de Cultura va felicitar els patumaires i els membres de l’equip de govern que han redactat la candidatura. Tot i que aquest reconeixement no suposa cap “injecció econòmica” a la festa, sí que comportarà poder portar a terme projectes que hi tenen a veure, com ara la construcció d’un museu dedicat a la Patum. u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un resum de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Resumeix una obra de teatre o una pel·lícula que hagis vist recentment en català. 2. Fes el resum d’un reportatge periodístic que t’hagi cridat l’atenció. Indica el nom del diari o la revista en què ha estat publicat i la data de publicació. (Lliura fotocopiat l’article de referència.) 3. Segur que coneixes el conte de la Caputxeta Vermella. Fes-ne un resum. 4. Fes un resum del darrer documental que has vist a la televisió. 5. Tens un familiar amb una vida “de novel·la”? Fes-ne un resum. 6. Resumeix l’argument de l’últim llibre que has llegit. 7. Fes el resum de la llegenda següent: El Tarlà de l’Argenteria Una de les figures més típiques de Girona és la del Tarlà, un ninot que, penjat de banda a banda del carrer de l’Argenteria, fa giravoltes durant determinats dies de l’any. Es tracta d’un ninot amb cap de fusta i cos de roba, farcit amb serradures. Si bé les seves vestimentes han canviat al llarg dels anys, darrerament va guarnit com una mena de joglar, amb esquellerincs a les puntes del barret. Té uns braços rígids, articulats per l’espatlla, i les mans fixades a una barra (abans de fusta, ara de ferro) que reposa en un balcó i que es pot fer girar mitjançant una maneta. Temps enrere es feia voltar durant les festes de l’Argenteria, per Sant Agustí, patró del carrer. Darrerament, aquestes festes ja no se celebren i, per tal de conservar la tradició, es penja durant les festes de primavera, pels volts de Sant Jordi. La llegenda que justifica l’actuació del Tarlà és ben coneguda pels gironins. En una època en què la pesta, per les seves mortals conseqüències, era un dels temors col·lectius més arrelats, un petit brot d’aquella terrible epidèmia es va manifestar al carrer Argenteria on, com diu el seu nom, hi havia els obradors dels argenters (sinònim de joiers) de la ciutat de Girona. Per evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat pels dos extrems amb una tanca feta de canyes, que també es van col·locar a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència. Durant tot el temps en què els veïns es van veure obligats a romandre aïllats, sense poder sortir cap als altres barris, les llargues hores de tristesa i avorriment van ser amenitzades per l’actuació d’un personatge popular, anomenat Tarlà, que feia cabrioles pel bell mig del carrer, com els acròbates de circ. Per recordar el simpàtic personatge, es va construir posteriorment un ninot que, penjat d’una barra giratòria, imitava les giragonses del seu antecessor de carn i ossos. La figura del Tarlà va esdevenir molt estimada pels gironins pel seu caràcter alegre i gens protocol·lari i a Girona ha estat sempre símbol de gresca i diversió. Llegendes i misteris de Girona, Carles Vivó 8. Fes un resum de la vida de Pau Casals. Expressió escrita 211
- 213. Tema 6 LA NARRACIÓ Consisteix en el relat de fets reals o imaginaris que s’esdevenen en un temps determinat. És el text propi dels contes, de les rondalles populars, de les faules, dels còmics, de les novel·les... A grans trets, la narració ha de seguir l’esquema següent: 1. Títol 2. Plantejament: es presenten els personatges i el marc on s’ha de desenvolupar l’acció. 3. Nus: es desenvolupa l’acció que modifica la situació inicial. 4. Desenllaç: es resol l’acció plantejada en el nus i es descobreix el final de la història. En aquests textos se solen emprar connectors temporals (després, sempre...) i temps verbals perfectius (havia fet, va dir...). Tot seguit, com a exemple, teniu la llegenda de l’escut de les quatre barres, la senyera de Catalunya. La llegenda de les quatre barres Diu la llegenda que l’escut del comte Guifré el Pelós era tot llis, daurat, sense cap inscripció. Durant la invasió de l’Imperi carolingi pels normands, el rei Carles el Calb va haver de demanar ajuda al comte de Barcelona. Pel pacte de fidelitat feudal, Guifré el Pelós va acudir a auxiliar-lo. En el camp de batalla els francs ja es batien en retirada quan els catalans van entrar en combat; això va fer que la balança s’inclinés a favor seu i els normands comencessin a retrocedir. Però, durant la retirada, una llança normanda es va anar a clavar al pit del comte de Barcelona. Aquest, ferit greument, va ser conduït a un pavelló, on el rei, agraït, el va visitar. Guifré el Pelós va manifestar la seva angoixa per l’escut, tot llis, així que el rei, xopant els dits en la ferida sagnant, passà la mà per l’escut daurat del comte i va deixar-hi les quatre barres de sang mentre declarava que aquesta seria també la seva senyera. u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una narració de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. El que podria ser o ha estat per a tu un dia nefast o el dia més meravellós de la teva vida. 2. Un conte popular. 3. Una història en què aparegui un equilibrista, una olla de pressió i una sala de vistes. 4. Una situació còmica que hagis viscut en carn i ossos. 5. La història que més t’ha commogut d’entre les que has conegut als jutjats. 6. Un conte inventat. 7. Alguna situació en què t’hagis sentit Indiana Jones per un dia. 8. La continuació de la història següent: Al pobre Nicolau tot li surt malament i s’esbrava aixafant els caus de formigues que hi ha al jardí de casa seva. Però les formigues comencen a atipar-se’n. 212 Expressió escrita
- 214. Tema 7 LA CARTAPERSONAL Comunicació que tracta temes personals i que té com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una relació, convidar, etc. Si la comunicació és entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament és de tu o de vosaltres. En canvi, si és amb una persona més distant, el tractament acostuma a ser de vostè o de vós. En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta. Aquí teniu l’estructura d’una carta personal que us pot servir de model i unes quantes recomanacions que us seran útils a l’hora de redactar-la. Datació Salutació Contingut Comiat Signatura Postdata Expressió escrita 213
- 215. LA CARTA PERSONAL Tema 7 Datació Després de la localitat s’ha de posar una coma. Els mesos s’escriuen en minúscula i els anys no porten punt. Tingueu present que no s’ha d’escriure cap punt al final. Barcelona, 27 de desembre de 1998 Salutació Cal que sigui coherent amb la fórmula de comiat i amb el to general de tota la carta. Benvolgut amic / Benvolguda amiga, Estimat Oriol / Estimada Lluïsa, Hola, Berta, Ei, Xavier! Contingut Normalment consta de la introducció, on s’explica el motiu de la carta; l’exposició, on s’explica l’assumpte de què es tracta, i la conclusió, on es fa un resum de tot plegat. Comiat Ha de ser coherent amb la salutació. Cordialment, A reveure, Una abraçada, Fins aviat, Petons, Signatura Signatura a mà de qui escriu la carta. Postdata Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions d’última hora i que introduïm mitjançant les sigles PD (postdata) o PS (post scriptum). 214 Expressió escrita
- 216. LA CARTA PERSONAL Tema 7 Exemple de carta personal Pals, 14 de setembre de 2005 Benvolguda Joana, Tal com vam quedar l’últim dia que vam parlar, t’escric per explicar-te com ens han anat les vacances i per passar- te les dades de la casa on ens hem allotjat. Els dies que hem passat al Priorat han estat una meravella. Hi hem fet una pila de coses. D’una banda, hem fet les caminades pel Montsant que havíem previst abans de marxar i, d’altra banda, hem visitat els indrets que ens vas recomanar. Fins i tot hem anat a Cambrils a fer una capbussada al mar i, és clar, a menjar bon peix. Quant a les caminades, he de dir que fer excursions per aquelles muntanyes és un veritable plaer, i no només per la bellesa del paisatge, sinó també perquè no és un indret tan massificat com ara els Pirineus, tot i que cada vegada és més concorregut. En relació amb els indrets que ens vas recomanar, què t’he de dir que no sàpigues! Scala Dei ens ha encantat, així com Siurana, la Morera de Montsant, Ulldemolins... Pel que fa a la casa, te n’envio una targeta per tal que en puguis tenir l’adreça i el telèfon. En resum, ja veus que hem passat uns dies fantàstics en un lloc fantàstic. Què més es pot demanar d’unes vacances? Una abraçada, PD: Ah, pensa a agafar la crema solar! u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta personal de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Fa molt temps que no veus uns amics que viuen lluny de la teva localitat. Escriu-los una carta per convidar-los a passar un cap de setmana a casa teva. Explica’ls què tens pensat de fer. 2. Has llogat una masia al Pallars per anar-hi a viure. Escriu una carta a una amiga per explicar-li-ho. Explica-li com és i els motius pels quals has decidit traslladar-t’hi. 3. T’has inscrit en un programa d’intercanvi lingüístic i t’han aparellat amb una noia del Quebec. Escriu-li una carta per presentar-te i per fer-li cinc cèntims de la teva cultura. 4. Fa poc que has aprovat les oposicions d’oficial de justícia i has obtingut plaça a Catalunya. Escriu a un amic per explicar-li com et van les coses (feina, amistats, allotjament, oci...). 5. Ja estàs fart de treballar i decideixes agafar-te un any sabàtic! Vols aprofitar aquest any de descans per viatjar per Europa i visitar uns amics que tens a Polònia. Redacta una carta als teus amics en què els fas saber quan hi aniràs. Aprofita per comentar-los com és que has pres aquesta decisió. 6. La teva parella i tu acabeu de ser pares d’una bessonada. Escriu una carta als teus cosins per fer-los-ho saber. Expressió escrita 215
- 217. LA CARTA PERSONAL Tema 7 7. Un amic et va enviar una postal des d’un balneari. Escriu-li una carta per demanar-li que t’enviï tota la informació que en tingui perquè hi voldries anar a passar uns dies. 8. Fa dos mesos que vius a Perpinyà perquè ara treballes en aquesta ciutat. Escriu una carta a un excompany de feina per explicar-li com et va i en què consisteix la nova feina. 216 Expressió escrita
- 218. Tema 8 LA CARTAFORMAL Comunicació dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar d’algun fet o d’algun producte, demanar informació, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc. Les característiques de la carta formal són molt més rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la informació d’una manera lògica i tenir cura que la redacció sigui clara i concisa. Per això, cal triar els recursos lingüístics que en facilitin la simplificació i la precisió i, sempre que sigui possible, mantenir l’ordre lògic de la frase. Capçalera Destinació Salutació Contingut Comiat Signatura Datació Postdata Expressió escrita 217
- 219. LA CARTA FORMAL Tema 8 Capçalera Hi fem constar el nom i l’adreça de qui envia la carta. Destinació Hi fem constar el nom, el càrrec, si s’escau, i l’adreça del destinatari. Salutació Cal que sigui coherent amb la fórmula de comiat i amb el to general de tota la carta. També heu de tenir en compte que la fórmula de salutació ha de concloure amb una coma. Distingit senyor / Distingida senyora, Senyor / Senyora, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora, Benvolgut amic / Benvolguda amiga, Contingut El cos de la carta comença sempre en majúscula inicial i se situa a la línia inferior a la salutació. Normalment consta de la introducció, on s’explica el motiu de la carta; l’exposició, on s’explica l’assumpte de què es tracta, i la conclusió, on es fa un resum de tot plegat. Pel que fa als tractaments personals, l’emissor ha d’utilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vós) o la tercera persona del singular o del plural (vostè/vostès). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta. A continuació us donem uns quants exemples per iniciar el document i per concloure’l: El motiu d’aquesta carta és demanar-vos... (emissor = impersonal / destinatari = vós) Em plau de comunicar-li... (emissor = jo / destinatari = vostè) Lamentem haver d’informar-los... (emissor = nosaltres / destinatari = vostès) En resposta a la vostra carta, us faig saber... (emissor = jo / destinatari = vós) Els escric per demanar-los... (emissor = jo / destinatari = vostès) Estem a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vostè) Si desitgen més informació, poden adreçar-se a... (emissor = impersonal / destinatari = vostès) Us agraïm per endavant... (emissor = nosaltres / destinatari = vós) És per això que li demano que esmeni l’error al més aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vostè) Comiat Ha de ser coherent amb la salutació. Aprofito l’avinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vós) Atentament, 218 Expressió escrita
- 220. LA CARTA FORMAL Tema 8 Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vostè) Ben atentament, Els agraeixo el seu interès i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vostès) Cordialment, Una salutació cordial, Ben cordialment, Signatura Signatura a mà de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si s’escau, s’hi fa constar el càrrec. Datació Recordeu que després de la localitat s’ha de posar una coma, que els mesos s’escriuen en minúscula i que els anys no porten punt. També heu de tenir present que no s’ha d’escriure cap punt al final. Barcelona, 27 de desembre de 2007 Postdata Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions d’última hora i que introduïm mitjançant les sigles PD (postdata) o PS (post scriptum). Expressió escrita 219
- 221. LA CARTA FORMAL Tema 8 Exemple de carta formal Associació Cultural Franja de Ponent Carrer Major, 15 22520 Fraga (Baix Cinca) Miquel Segura i Pal Cap de l’Àrea de Vendes de Menuts Editorial Carrer Indíbil, 34, 6è 4a 25001 Lleida (Segrià) Senyor, Us escric, com a presidenta de l’Associació Cultural Franja de Ponent, entitat que treballa per fomentar la nostra cultura, per demanar-vos una aportació per a la biblioteca que hem instal·lat al nou local que ens ha cedit l’Ajuntament de Fraga. Tal com he dit, el propòsit de la nostra associació és fomentar la cultura pròpia, per a la qual cosa portem a terme activitats de tota mena: sortides, concerts, tasts de cuina, conferències, etc. Fa uns mesos l’Ajuntament ens va cedir un nou local com a seu i, atès que és molt més gran que el que teníem, hem decidit d’habilitar-ne una part com a biblioteca. Actualment disposem d’un centenar de llibres de literatura, la majoria per a adults, però gairebé no en tenim cap per a infants. És per això que us demanem que, en la mesura que pugueu, aporteu els exemplars de literatura infantil que tingueu, i així poder construir entre tots un bon centre de lectura. Agraïda per endavant, Maria Peris i Puig Presidenta Fraga, 3 de setembre de 2008 u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu una carta formal de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Ets el/la secretari/ària de producció d’una pel·lícula que s’ha de començar a filmar properament a la teva ciutat. Escriu una carta a l’ajuntament on li demanes permís per rodar algunes escenes en emplaçaments determinats de la ciutat. 2. Ets el/la responsable d’un casal de joves i t’agradaria que un especialista d’un centre sanitari vingués a fer una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta per demanar-li que acudeixi al casal per parlar d’un tema determinat. 3. Una empresa de fabricació de joguines ha fet una important aportació de material a la llar d’infants que dirigeixes. Escriu-li una carta per agrair-li l’aportació. 220 Expressió escrita
- 222. LA CARTA FORMAL Tema 8 4. La gent més gran del teu poble t’ha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta a l’ajuntament de la teva localitat per demanar que es faci càrrec de l’edició del llibre. 5. Ets el/la director/a del CEJFE i escrius una carta a tots els col·lectius de l’àmbit de l’Administració de justícia per informar-los sobre la Jornada de Llengua i Dret que es durà a terme a la seu del Centre. 6. Ets el/la responsable d’una casa de colònies i vols fer-la conèixer. Escriu una carta a l’escola del municipi per informar-los de les instal·lacions de què disposa i de les activitats que s’hi porten a terme. 7. Ahir et vas passar més d’una hora donant tombs per la ciutat per poder aparcar. Al final, ho vas aconseguir, tot i que es tractava d’una zona blava i, per tant, havies de pagar. Estàs cansat que dia rere dia es repeteixi aquest fet i has decidit escriure una carta al director d’un diari per exposar el teu punt de vista sobre la política que segueix l’ajuntament per evitar l’excessiu volum de cotxes a la ciutat. 8. Fa unes setmanes vas comprar per correu una aspiradora i al cap de pocs dies se’t va espatllar. Escriu una carta a l’empresa venedora per queixar-te de la mala qualitat del producte i demanar-li que et retorni els diners. Expressió escrita 221
- 223. Tema 9 EL TEXT ARGUMENTATIU Text que s’elabora amb l’objectiu d’exposar una opinió i raonar-la per tal de convèncer el lector. Un article d’opinió, una crítica, un editorial o una carta al director d’un diari, per exemple, poden ser considerats textos argumentatius. És el tipus de text que permet més subjectivitat i destaca més que cap altre per la força suggestiva del contingut. Hi abunden frases coordinades i subordinades, així com els verbs i els adjectius valoratius i les expressions connotatives. A més, acostumen a estar farcits de connectors i marques lingüístiques per donar cohesió interna i seguir el fil argumental de les idees exposades. Generalment els textos argumentatius porten un títol per situar el lector i consten de tres parts ben diferenciades: 1. Introducció: s’hi presenta breument el tema i s’hi anuncia quina és la postura que l’autor defensarà. 2. Desenvolupament: s’hi expressen els arguments que defineixen la postura de l’autor; normalment s’organitza al voltant de dues o tres idees principals, a cadascuna de les quals correspon un paràgraf. 3. Conclusió: sintetitza en un paràgraf les idees expressades en el desenvolupament. Algunes vegades, l’autor segueix l’estratègia de deixar el final obert, formulant algunes preguntes al lector. VISCA LA XOCOLATA de Maria de la Pau Janer N’estava segura. Hi ha coses que ens resulten d’una obvietat absoluta i no acabam d’entendre per quina raó els altres no les veuen amb la mateixa llum diàfana. Qui podria dubtar dels avantatges evidents de la xocolata? A vegades, ens costa descriure allò que ens agrada. És lògic: les coses que ens sedueixen no admeten sovint gaires raons. Ens fascinen i prou. Qui tendria l’habilitat suficient per explicar com se’ns desfà la xocolata a la boca? Aquell regust amarg i magnífic de la xocolata negra deu ser una prova de l’existència dels déus. L’instant en què ens recorrem amb la punta de la llengua els llavis per assaborir-ne l’últim rastre queda gravat a la nostra memòria. Hi resta enregistrat per sempre, com passa amb els moments màgics en què assaborim el plaer. Hi ha tants plaers per recordar: el d’un bon llibre, el d’aquell viatge, el de la intensitat dels amors, el d’una aroma, el de la xocolata. No fa gaire, la revista Heart ha publicat un estudi en el qual explica que la xocolata negra redueix el risc de malalties cardíaques. És, doncs, magnífica per a la salut. A més, contraresta els efectes negatius de l’hàbit de fumar a causa de la presència de polifenols, que és una substància que millora el flux sanguini de les artèries. El secret és l’alt contingut d’antioxidants que té la xocolata negra. En conté més per gram que qualsevol altre aliment o beguda. Menjar una mica de xocolata negra al dia evita l’enduriment de les artèries i millora l’estat físic de les persones. Hi ha qui necessita justificacions per fer allò que li agrada. Si no tengués una justificació a la qual aferrar-se, viuria amb el pensament ple d’estranys remordiments. (És curiós, però hi ha gent que viu amb mala consciència els plaers de la vida.) N’hi ha d’altres que no necessitam cap tipus de suport racional que corrobori la bondat del que ens agrada. Avui, 10 de gener de 2006 222 Expressió escrita
- 224. EL TEXT ARGUMENTATIU Tema 9 u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text argumentatiu de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Has llegit en un diari la informació següent i has decidit escriure un article en què exposes la teva opinió sobre la liberalització dels horaris comercials. La majoria de ciutadans de Catalunya consideren que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors. En canvi, més de la meitat opinen que la llibertat d’horaris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels ciutadans. 2. Quina és la millor edat de la vida? Escriu un article d’opinió que porti com a títol aquesta pregunta. 3. Has llegit en una revista la informació següent i has decidit escriure un article en què exposes la teva opinió sobre el fet de poder menjar aquí qualsevol producte de qualsevol lloc del món i en qualsevol època de l’any. La conservació d’aliments amb el nou mètode d’altes pressions permet conservar fruita envasada al buit pràcticament sense alteracions en el seu tacte i gust. D’aquesta manera podem disposar de fruita fresca tot l’any. 4. Actualment l’edat mitjana en què les dones catalanes tenen el primer fill és de 31,5 anys. Consideres que tenen els fills massa tard? Per què? Redacta un article d’opinió en què exposis el teu punt de vista sobre aquest tema. 5. Has llegit al web del Departament de Justícia la notícia següent i has decidit escriure un article d’opinió en què parles dels avantatges i dels inconvenients sobre l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit de la justícia. Un important nombre de jutjats de Catalunya funcionen des del desembre enviant notificacions exclusivament per via telemàtica El sistema informàtic LexNET és un canal de comunicació telemàtic entre les oficines judicials i els operadors jurídics per tal de fer notificacions de documents als professionals. (Departament de Justícia, 04.01.2008) 6. Fa cinc anys vas adoptar una nena procedent de la Xina. Ara, a l’escola de la nena t’han demanat que facis un article per publicar a la revista de l’escola en què expliquis quin és el teu punt de vista sobre l’augment de les adopcions internacionals. 7. Fa uns dies vas llegir al diari una notícia en què es feien públics els sous d’alguns esportistes d’elit. Has decidit escriure una carta al director del diari per exposar el teu punt de vista sobre aquest tema. 8. Últimament s’han obert molts restaurants de cuina d’autor en què es poden menjar plats innovadors. T’agraden aquests restaurants? T’agrada aquest tipus de cuina? Escriu un article per a una revista d’actualitat en què exposis la teva opinió sobre aquest tema. Expressió escrita 223
- 225. Tema 10 EL TEXT INSTRUCTIU Escrit que té com a finalitat donar consells, indicacions, etc., per realitzar una determinada acció o activitat. En la vida quotidiana són moltes les vegades en què fem ús de textos instructius: en la publicitat, en les normes de funcionament d’un electrodomèstic, en una recepta de cuina, en una prescripció mèdica, en la composició d’un aliment, en les bases de concursos i jocs, etc. Aquest tipus de text té dues característiques: 1. L’esquematisme, que destaca les línies principals d’allò de què es vol informar, mitjançant les paraules imprescindibles i la disposició gràfica del text, que en facilita la comprensió. Els connectors són un nexe important per marcar l’ordre. 2. La concisió, que consisteix a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels continguts. Sovint s’utilitza l’imperatiu o bé la forma impersonal. Un text instructiu ha de ser precís i concís, per això les frases acostumen a ser curtes. S’hi utilitzen oracions condicionals i perífrasis d’obligació, així com verbs en mode imperatiu. També s’hi poden usar els pronoms impersonals per generalitzar l’acció. A més, és molt important organitzar el text seguint l’ordre de les accions que s’han de fer. Sovint podem marcar l’ordre amb numerals o amb lletres ordenades; també podem fer-ho amb paraules que indiquen l’ordre. De vegades hi ha dibuixos que faciliten la comprensió del procés que cal seguir. Així, la seva estructura pot obeir a dos models ben diferenciats: en forma de redacció, acompanyada d’una breu explicació, o bé en forma d’enumeracions, introduïdes per mitjà de recursos tipogràfics (guions, punts, etc.). A continuació teniu dos exemples de text instructiu. El primer segueix el model en forma de redacció i el segon, en forma d’enumeracions. 1) BATUT DE CAFÈ I XOCOLATA Ingredients 2 o 3 cullerades de llet condensada, 1 got d’aigua, 1 cullerada de cafè soluble i 1 bola de gelat de xocolata. Preparació Ompliu una copa de gelat amb aigua ben freda. Afegiu-hi un parell o tres de cullerades de llet condensada. A continuació, poseu-hi una cullerada de cafè soluble i bateu-ho tot una mica. Finalment, afegiu-hi una porció de gelat de xocolata. Un cop estan tots els ingredients dins la copa, bateu-los fins que us quedi una beguda escumosa. Serviu el batut ben fred. 224 Expressió escrita
- 226. EL TEXT INSTRUCTIU Tema 10 2) TRES EN RATLLA Es tracta d’un joc que, segons els llocs, s’anomena també treset, treset en ratlla o renglera en treseta. Hi juguen dues persones. Material necessari Un tauler o un dibuix amb l’esquema del tauler 3 peces menudes del mateix color 3 peces menudes d’un color diferent (poden ser també diferents objectes petits) Instruccions 1. El primer jugador ha de posar la seva peça just en el punt central. 2. El segon jugador ha de col·locar la seva en un dels punts on conflueixen les línies. 3. Correlativament, ambdós jugadors han d’anar posant les seves peces en distints punts de confluència. Durant la partida, cada jugador ha d’anar movent alternativament les seves peces. 4. Guanya el primer jugador que fa tres en ratlla, és a dir, el que col·loca les seves tres peces en línia recta. u EXERCICIS D’acord amb les indicacions que us hem donat, escriviu un text instructiu de 150 paraules aproximadament a partir d’algun dels supòsits que trobareu a continuació. 1. Aquest vespre tens un sopar de compromís a casa teva, però un imprevist a la feina farà que arribis a casa poc abans del sopar. Per això, has decidit enviar un correu electrònic a la teva parella en què li indiques què ha de fer per tenir-ho tot a punt per a l’àpat. 2. Com es juga al parxís? Explica’n les normes. 3. Com ho hem de fer per escriure i enviar un correu electrònic? Explica tots els passos que cal seguir per completar el procediment. 4. Dóna uns quants consells per no patir estrès a la feina. 5. Com ho hem de fer per comprar un bitllet d’avió per Internet? Explica tots els passos que hem de seguir per completar el procediment. 6. Explica a la teva amiga quins són els passos que ha de seguir perquè la seva cita sigui un èxit. 7. La setmana vinent marxes de vacances i has demanat al teu veí que et cuidi el gat i les plantes que tens al pis. Escriu-li un full d’instruccions perquè sàpiga què ha de fer. 8. Quins són els passos que hem de seguir per preparar una bona paella? Expressió escrita 225
- 228.
- 229. El llenguatge oralté uns trets propis que el fan diferent del llenguatge escrit: l’entonació, l’ús de frases inacabades o massa llargues, els anacoluts (construcció gramatical en què la primera part no lliga gramaticalment amb la primera), els mots crossa, l’espontaneïtat, l’ús de les variants dialectals, etc. La situació comunicativa i la competència lingüística de cada orador fan que cada missatge sigui diferent. Ara bé, qualsevol exposició oral ha de respondre a uns elements comuns: claredat, concisió, coherència, naturalitat, etc., i per aconseguir-ho hi ha unes regles que ens poden ajudar a configurar el discurs (frases curtes, missatge ordenat...) i unes altres normes que cal que tinguem en compte a l’hora de reproduir-lo (entonació, pausa, pronúncia correcta, ús de mots normatius...). Així doncs, un bon orador ha de treballar tant la forma com el contingut d’un discurs. Hem de saber què direm però també com ho direm, per tal que la comunicació sigui eficaç. Tot seguit, reproduïm unes pautes que contribueixen a millorar el discurs. 1. Cada parlant pertany a una variant dialectal determinada, i tot i que ha de seguir les normes d’ús de l’estàndard oral, no pot deixar de banda els seus orígens. a) Els parlants del bloc oriental han de fer la neutralització [ə] de la a i la e en posició àtona. b) De la mateixa manera, la o en posició àtona es converteix en [u]. c) Cal fer les distincions entre [e] i [ε], [o] i [ɔ]. A més a més, cal tenir en compte la diferent repartició de les vocals obertes i tancades que responen a àmbits geogràfics diferents. Així mentre els parlants del bloc oriental diuen cad[ε]na, els del bloc occidental pronuncien cad[e]na. 2. Cal anar en compte amb els ensordiments i les sonoritzacions incorrectes de les fricatives. No podem dir ca[s]a per ca[z]a ni tampoc impre[z]ió per impre[s]ió. 3. Cal pronunciar correctament les fricatives g/j i de les africades tg/tj. A vegades trobem paraules com: majúscula, pronunciada incorrectament *ma[j]úscula, o jutge, pronunciada també incorrectament *[j]utge. En altres casos, es produeix un error de pronúncia entre j/g: venjar *ven[g]ar, extingir *extin[g]ir. 4. No hem de desplaçar l’accent, normalment ho fem per interferència castellana, en la conjugació de verbs amb l’infinitu acabat en –iar: *anúncia per anuncia, *estúdia per estudia, etc. 5. Evitar els barbarismes i sobretot vigilar amb l’ús de mots com: *pues, *bueno, *vale i construccions com *tenir que, *deure de, etc. 6. Evitar les dubitacions en forma de coixins fonètics (mmm...). 7. Evitar les repeticions exagerades de mots crossa: és a dir, vull dir, o sigui... 8. No fer servir la forma lis pel pronom els. 9. No són recomanables formes de participi com: aparescut, capigut, sapigut, obrit... 10. La -t final dels gerundis és muda (excepte quan la grafia del mot següent fa que se sensibilitzi): saben[Ø] però sabent-ho . 11. La -r dels infinitius també és muda: canta[Ø], téme[Ø] , sorti[Ø]; igual com la -r final de molts mots: fuste[Ø], bestia[Ø], po[Ø]. Tot i així hi ha algunes paraules en què aquesta -r final sí que es pronuncia: amor, tenor, mar. 228 Expressió oral
- 230. 12. Les consonantsfricatives i africades en posició final es pronuncien sordes quan van davant de pausa o consonant sorda: les cançons. En canvi se sonoritzen davant vocal o consonant sonora: le[z] hores. 13. No s’ha d’ometre la -b de amb ni la -t final de mots com quant, vint, sant, si al darrere tenen un mot començat en vocal. Així haurem de dir: am[b] ell i també san[t] Antoni. Expressió oral 229
- 232.
- 233. MODEL DE PROVAI Bloc A: expressió oral Llegiu en veu alta el text següent i, a continuació, feu una breu exposició oral en què doneu la vostra opinió sobre el tema. Famílies joves sense fills. Una nova forma de vida Mireia Rourera Viatgen, “descobreixen” restaurants, gasten en música, llibres, roba, complements per a la llar i tecnologia i, literalment, fan el que els dóna la gana. Són les parelles joves que no tenen descendència, ara anomenades dinkis (que en anglès significa parella en què tots dos treballen i que no té fills). Aquest nou model de parella –que retarda el naixement dels fills per gaudir de la vida i esgotar al màxim els avantatges de la llibertat que dóna no tenir responsabilitats– és cada cop més freqüent al nostre país. Segons un estudi sociològic realitzat per l’empresa consultora Milward Brown, a l’Estat espanyol hi ha unes 800.000 parelles dinki. A Catalunya el 45% de parelles d’entre 25 i 35 anys ho són. El principal desig dels dinkis són, en general, l’estabilitat financera i l’evolució professional (molt lligada al fet de guanyar més diners). Són, de fet, un 50% més ambiciosos professionalment que la resta de la població. Els dinkis, en general, tenen bon nivell econòmic i un perfil bàsicament consumista. Avui, 19 de febrer de 2006 (text adaptat) Bloc B: expressió escrita Feu aquestes dues redaccions. 1. Carta T’agradaria que una cadena de televisió tornés a emetre el teu programa o serial preferit. Escriu-los una carta d’unes 150 paraules per demanar-ne la reposició. 2. Article d’opinió Consideres que liberalitzar els horaris comercials seria un perjudici per als petits comerciants i la qualitat de vida dels treballadors? O bé opines que la llibertat d’horaris comercials beneficiaria de forma important la qualitat de vida dels ciutadans? Escriu un article d’opinió d’unes 160 paraules per a una publicació local en què exposis la teva opinió sobre la liberalització dels horaris comercials. 232 Models d’examen
- 234. MODEL DE PROVAI Bloc C: gramàtica i lèxic 1. Poseu els accents i les dièresis que falten en el text següent i subratlleu cada lletra que completeu. Fins al 1858 la cocaina no es va aillar de la coca, planta que creix principalment en paisos com el Peru i Bolivia. Al començament s’usava en l’ambit de la medicina per les propietats anestesiques que te atribuides i, mes endavant, per a la desintoxicacio dels heroinomans. La cocaina es una de les drogues mes perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta l’agressivitat i l’agilitat mental i proporciona euforia i excitacio. Pero la durada de l’euforia induida per la cocaina depen molt de la via d’administracio: es mes prolongada i menys intensa quan la substancia es aspirada pel nas i es mes breu i intensa quan s’injecta o es fuma. Ara be, la taquicardia i, en cas de sobredosi, l’aturada cardiaca segueixen aquesta primera fase. A mes, el consum cronic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressio, deteriorament del pensament, la memoria i l’atencio, disminucio de la capacitat sexual, perdua de la gana, insomni i patologies respiratories. 2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots següents amb les grafies que hi faltin. Aquesta matinada els bombers han tro.......at Ernest Pla, de 73 anys i veí de la localitat m.......ntanyenca de Lloms, a l’humi..... bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparició el 21 de de.......embre, després de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la família el senyor Pla pateix so.......ambulisme i ja en altres ocasions havia arri.......at a sortir de casa, però, a més, darrer.......ment en despertar-se li costava molt recuperar la memòria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a tren....... d’alba profundament adormit i en despertar-se va pro.......ar de tornar, però es va perdre i va caminar força hores pel ma.......estuós bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un r.....có per reposar una estona i arr.....cerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traçat un e.......aborat pla per localitzar-lo, la den.......a vegetació que ha absor.......it la zona ha dificultat que el veiessin a.......ans. Finalment, però, han desc.......bert on era i, tot seguit, l’han portat a l’hospital de la capital de la comarca perquè se sotmeti a un examen de salu........ En l’informe mèdic només consta que li han hagut d’aplicar un tractament per contra.......estar les conseqüències d’haver estat tantes hores al ra........ 3. Torneu a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en l’exemple. un col·loqui idoni (xerrada) una xerrada idònia les flors pansides (arbre) ...................................................... les victòries còmodes (avantatge) ...................................................... una sensació mútua (respecte) ...................................................... l’índex extens (reduïts) ...................................................... un sarau comú (cercaviles) ...................................................... un gust adient (aroma) ...................................................... 4. Completeu les frases següents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, d’altres elements. 1. A l’espai ............................... ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula. 2. Ha vingut a saludar-me la noia ............................... vas donar un cop de mà en el treball de recerca. 3. El poeta li va dedicar el llibre ............................... era autor. Models d’examen 233
- 235. MODEL DE PROVAI 4. El jutge va condemnar l’acusat al cotxe ............................... els Mossos d’Esquadra havien localitzat haixix. 5. El millor disc del grup és ............................... van enregistrar en l’últim concert i la millor cançó és la peça ............................... van obrir el concert. 5. Completeu les frases següents amb la forma adequada del verb entre parèntesis. 1. No us ......................... (moure) si no voleu prendre mal. 2. Si haguéssiu retirat la denúncia, ni la Queralt ni jo no ......................... (difondre) certes imatges. 3. Intueixo que tu a hores d’ara ja ......................... (percebre) que el cas està perdut. 4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ......................... (ressentir) de les lesions que va patir. 5. Tan aviat com ......................... (poder) l’Eudald i jo ens casarem. 6. Si aquest matí encara ......................... (tossir) tant com ahir, aniré al metge. 7. Els bombers han estat ......................... (treure) runa durant tot el matí. 8. Si les empreses del país ......................... (produir) beneficis, tothom hi sortiria guanyant. 6. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries adequades de dos pronoms febles segons la normativa. 1. L’agressor convivia amb la víctima, tot i que el jutge ........................ havia prohibit. 2. Les participants al festival ja són a l’hostal. Per què no ........................ truques perquè et diguin quan vindran? 3. La Mariona ahir estava moixa. Avui també ........................ has vista? 4. No tinc encara entrades per als monitors, però demà espero poder ........................ comprar dues. 5. A la primera part, l’equip local ha fet un gol al rival; a la segona, però, ........................ ha fet cinc. 7. Ompliu els buits de les frases següents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa. 1. Des ................ pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures ................ instal·lació d’unes tanques més segures ja n’han aplegat més de tres-centes. 2. Aprofita avui .................... nit per anar al cine; ................, no hi podràs anar ................ mes vinent. 3. La solució no consisteix ................ condemnar ................ acusada a la pena de presó ................ no és conscient del mal que podia haver fet. 8. Ompliu els buits de les frases següents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parèntesis. Substantius 1. La gran ......................... (escàs) de bolets farà que aquesta tardor n’augmenti el preu. 2. Els ......................... (mirar) són il·lusions òptiques, normalment seductores, oi? 3. La novel·la mostrava la ......................... (cru) del règim durant la segona meitat del segle xx. Verbs 1. L’advocat va sol·licitar al jutge que ......................... (curt) la pena imposada a l’acusada. 2. Cal que la modista li ......................... (petit) el vestit de casament. 3. Per fer mandonguilles primer cal ......................... (tou) el pa. Adjectius 1. És difícil que un adolescent sigui ......................... (seny), però no impossible. 234 Models d’examen
- 236. MODEL DE PROVAI 2. Aquest poeta té talent, però és molt ............................. (geni) amb la premsa. 3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons ......................... (casa). 9. Completeu les frases següents amb l’expressió més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis. 1. El dia dels fets la denunciada conduïa amb una ........................... (tassa / taxa) d’alcoholèmia que superava els 0,25 mil·ligrams. 2. Perquè els trens funcionin és ........................... (necessària / precisa) una forta inversió. 3. L’edicte va estar penjat al ........................... (taulell / tauler) d’anuncis durant més de quinze dies. 4. Si no compareixeu us afectaran els ........................... (perjudicis / prejudicis) legals. 5. Pots demanar un cafè o un tallat ........................... (enlloc / en lloc) de postres. 6. ........................... (Assenyaleu / Senyaleu) amb una creu els alumnes que no s’hagin presentat a l’examen. 7. Esperem que el preu ........................... (mig / mitjà) dels pisos no s’incrementi tant a partir d’ara. 8. Cal ........................... (doblar / doblegar) bé la carta perquè càpiga dins el sobre. Models d’examen 235
- 237. MODEL DE PROVAII Bloc A: expressió oral Llegiu en veu alta el text següent i, a continuació, feu una breu exposició oral en què doneu la vostra opinió sobre el tema. El cos també parla De ben antic el tatuatge ha servit per informar. Els indis americans es tatuaven per marcar el clan, o per especificar si eren caçadors, o guerrers... Segons el dibuix que portaven, se sabia si els japonesos eren d’una família o una altra. Fins i tot hi havia tatuatges que indicaven l’estat civil. Avui encara és informació, però també pot ser només decoració. la Idoya tenia només 15 anys quan va tenir clar que aplicaria la seva vocació artística a la decoració del cos. Es va interessar per la tècnica del tatuatge, els orígens, va estudiar tot el que exigia la normativa sanitària, va viatjar. Ha estat investigant i treballant en centres de tatuatges d’arreu del món. Avui té el seu estudi, on treballa sola i al seu aire. Fa tatuatges de tota mena, urbans, tribals, clàssics, de producció pròpia... També fa pírcings. “Tot és decorar el cos!” diu. Alguns dels seus clients li demanen anestèsia. “Els dic que no, és com si et fessis trampa a tu mateix. És , clar que en podria posar i cobrar-la, però l’emoció del tatuatge és aguantar aquest dolor, saber si estàs preparat. Quina gràcia té si no fa mal? On és la màgia del tatuatge?” Avui, 30 d’agost de 2006 (text adaptat) Bloc B: expressió escrita Feu aquestes dues redaccions. 1. Carta Ets el/la responsable d’un casal de joves i t’agradaria que un especialista d’un centre sanitari vingués a fer una xerrada als joves del casal. Escriu-li una carta d’unes 150 paraules per demanar-li que acudeixi al casal per parlar d’un tema determinat. 2. Article d’opinió L’escola on estudien els teus fills publica cada mes una revista adreçada als pares dels alumnes. Escriu un article d’opinió d’unes 160 paraules per a aquesta publicació en què exposis el teu punt de vista sobre la conciliació de la vida familiar amb la laboral. 236 Models d’examen
- 238. Model de ProvaII Bloc C: gramàtica i lèxic 1. Poseu els accents i les dièresis que falten en el text següent i subratlleu cada lletra que completeu. L’ensaimada es un pastis de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els seguents ingredients: farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i saim. Es frequent trobar-les sense cap guarnicio, pero tambe se’n poden trobar de farcides amb cabell d’angel, nata o xocolata. Sens dubte es el producte de pastisseria mes genuinament mallorqui, el mes emblematic i conegut dels produits a l’illa. Per alguns historiadors i gastronoms l’origen es hebreu perque la cuina tradicional jueva te uns dolços que tenen la mateixa forma. Altres entesos creuen que es d’origen arab, potser perque la forma de l’ensaimada recorda el turbant dels musulmans; de fet, es te noticia d’una recepta d’uns pastissos arabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients que l’actual ensaimada, pero substituien el saim per la mantega feta a partir de llet d’ovella. 2. Ompliu, quan calgui, els buits dels mots següents amb les grafies que hi faltin. Després del recital de dan.......es que ahir a la tard....... va oferir un grup .......asc a la plaça de Catalunya es van lliurar els trofe.......s als personatges de l’any. El premi al vilatà exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet càrre..... dels Amics del Bosc gairebé una quar.......ntena d’anys; el premi al vilatà transgre.......or va anar a parar a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mo.......ilitzar la població j.......venil de la comarca per crear el centre Cap Límit; el premi al vilatà intrèpi....... va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en co.......te que travessar més d’un mi.....er de quilòmetres de de.......ert en total soleda...... mereixia una recompensa, i el premi al vilatà sa.......i el va rebre Robert Serra, pediatr..... que ha aconseguit que tots els pares p.......guem fer menjar correctament els fills. Finalment, el premi especial que cada any re..... una associació de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps està tr.....ient al carrer la revista d’informació del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressopó a tots els assistents en el qual es van repartir sandvi.....os i refrescos i on els guardonats van ce.......ebrar amb cava els premis obtinguts. 3. Torneu a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en l’exemple. un col·loqui idoni (xerrada) una xerrada idònia un gelat exquisit (postres) ...................................................... el reflex vermell (liles) ...................................................... el llapis blau (grocs) ...................................................... un espeleòleg arriscat (audaces) ...................................................... una marca ambigua (senyals) ...................................................... un efecte nul (resplendor) ...................................................... 4. Completeu les frases següents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, d’altres elements. 1. L’equip ............................... compta l’entrenador té moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions. 2. L’Eulàlia volia estudiar cuina, ............................... era lògica perquè havia crescut en una família de cuiners. 3. La hipòtesi sobre ............................... treballa ja havia estat estudiada. 4. ............................... vol el Joan Carles és anar a viure a Norís. Models d’examen 237
- 239. Model de ProvaII 5. Les explicacions del professor van servir per aclarir el període ............................... es va produir l’enfrontament entre pagesos i senyors. 6. Finalment l’agent va localitzar la noia ............................... havia de lliurar la citació. 5. Completeu les frases següents amb la forma adequada del verb entre parèntesis tenint en compte les indicacions (persona, temps...). 1. Deixa’m una mica de lloc perquè no hi ......................... (cabre). 2. No vol anar a veure els Pastorets perquè li fa por que hi ......................... (aparèixer) el dimoni. 3. Si la Mireia i jo ......................... (fer) tot el que ens manen, aniríem de bòlit tot el dia. 4. Els experts han calculat que d’aquí a uns anys ......................... (néixer) el doble de nadons als Països Catalans. 5. ......................... (dur, vosaltres) les peces de convicció fins al dipòsit, si us plau! 6. Si hagués fet més bon temps, no us ......................... (recloure) tot el dia a l’alberg, oi? 7. El jutge disposa que el procediment ......................... (continuar) d’acord amb el que mana la llei. 8. Si continues ......................... (deure) tot el que compres, no et donarem més crèdit. 6. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries adequades de dos pronoms febles segons la normativa. 1. Han apuntat la meva neboda a l’escola del barri, però no sabem si ........................ admetran. 2. No s’han assabentat de res. Explica ........................ tu mateix. 3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, però ell no va contestar ........................ cap. 4. La mare ja deu ser a casa, així que ja ........................ pots trucar. 5. Van treure la coca del forn, però ........................ van treure tan crua que no es podia menjar. 7. Ompliu els buits de les frases següents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa. 1. No va guanyar el torneig l’equip americà, ................ el combinat europeu, que va ser escollit ................ millor equip del món. 2. Finalment va aixecar la mà per cridar ................ taxista que acabava d’acomiadar ................ havia de ser a l’oficina a les vuit. 3. Confiava ................ arribar a l’hora a l’exposició per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat ................ Irene. 4. Els professors coincideixen ................ suposa una gran dificultat emplenar els buits només amb lletres que vagin des de la ce ................ ema. 8. Ompliu els buits de les frases següents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parèntesis. Substantius 1. La Rosa és massa orgullosa. Li aniria millor si es comportés amb més ......................... (humil). 2. Va abandonar l’ascensió perquè la ......................... (coix) no el deixava caminar amb comoditat. 3. La padrina va comprar un ......................... (sonar) al seu fillol. Verbs 1. Les últimes informacions van ............................... (por) els inversors. 2. Hi ha moltes fans que ......................... (boig) quan veuen els seus ídols de prop. 3. Va .......................... (pàl·lid) de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes. 238 Models d’examen
- 240. Model de ProvaII Adjectius 1. És habitual trobar hamburgueseries pels carrers ......................... (Polònia)? 2. Rússia i la Xina són estats ......................... (frontera). 3. El resultat de les proves d’ingrés ha estat ......................... (decebre). 9. Completeu les frases següents amb l’expressió més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis. 1. L’arqueòleg va descobrir un ........................... (soterrani / subterrani) amagat al jaciment iber. 2. La pluja va caure intensament ........................... (sobretot / sobre tot) el Berguedà i part del Solsonès. 3. L’estat no es decideix a ........................... (abaixar / baixar) els interessos dels préstecs. 4. El gat es va enfilar tan ........................... (enlaire / en l’aire) que després no podia baixar. 5. Va fer una inversió tan poc ........................... (rendible / rentable) que ho va perdre tot. 6. El Jutjat va retornar l’informe perquè va considerar que era ........................... (incomplet / incomplert). 7. El professor fa la pregunta ........................... (almenys / al menys) indicat per respondre. 8. Passa bé el drap per la pantalla perquè no hi quedi ........................... (gens / res) de pols. Models d’examen 239
- 241. MODEL DE PROVAIII Bloc A: expressió oral Llegiu en veu alta el text següent i, a continuació, feu una breu exposició oral en què doneu la vostra opinió sobre el tema. Menjar fora tres cops per setmana Menú del dia, entrepà o carmanyola... Tant és l’opció escollida, el fet és que el 80% dels catalans fan algun àpat fora de casa almenys tres cops per setmana. De vegades ho fan per obligació (48,7% dels casos) i d’altres per diversió (46,6%), però la realitat és que menjar fora de casa ja forma part dels hàbits de consum dels catalans, tal com constata un estudi elaborat per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Les famílies catalanes consumeixen una quarta part dels aliments fora de la llar. El 56,4% dels àpats que es fan fora de casa corresponen a dinars i cada cop que una persona dina o sopa en un restaurant es gasta una mitjana de 16 euros. Durant el cap de setmana, el 85,3% dels àpats que es fan fora de casa responen a motius d’oci. Però si anar al restaurant és un hàbit cada cop més instaurat en el dia a dia de moltes persones, l’opció de la carmanyola i el menjar preparat a casa també va guanyant terreny. Segons aquest estudi, gairebé un terç dels catalans s’emporten el menjar de casa més d’un cop al mes, ja sigui en forma d’entrepà o de carmanyola. I mentre la carmanyola es consolida, també triomfa l’opció inversa: menjar a casa plats preparats fora de casa, sobretot en botigues especialitzades en menjar per emportar, establiments per a gurmets i restaurants casolans. Avui, juliol de 2007 (text adaptat) Bloc B: expressió escrita Feu aquestes dues redaccions. 1. Carta La gent més gran del teu poble t’ha facilitat tot de receptes de cuina tradicional de la zona, de manera que tens prou material per editar un llibre de gastronomia local. Escriu una carta d’unes 150 paraules a l’ajuntament de la teva localitat per demanar-los que es facin càrrec de l’edició del llibre. 2. Article d’opinió Últimament s’obren arreu del país restaurants de cuina d’autor en què es poden menjar plats innovadors. T’agraden aquests restaurants? T’agrada aquest tipus de cuina? Escriu un article d’opinió d’unes 160 paraules per a una revista d’actualitat en què exposis el teu punt de vista sobre aquest tema. 240 Models d’examen
- 242. Model de ProvaIII Bloc C: gramàtica i lèxic 1. Poseu els accents i les dièresis que falten en el text següent i subratlleu cada lletra que completeu. Despres de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en l’alimentacio quotidiana constitueix una excel·lent manera d’ajudar el cos a “desintoxicar-se” dels excessos gastronomics que se solen cometre, ja que ingerides diariament contribueixen a eliminar l’exces de liquids i de toxines presents en l’organisme, i l’estomac i la linia ho acaben agraint. L’api es una de les verdures mes depuratives. Es diuretic, conte poques calories i un alt valor nutritiu. A mes, l’oli essencial de l’api exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i aixo afavoreix l’eliminacio d’aigua i substancies toxiques. Pel que fa a les fruites, la pinya es una eleccio molt adequada: estimula la produccio de sucs gastrics i ajuda a digerir els apats ja que posseeix un enzim que fragmenta les proteines, fet que afavoreix el proces digestiu. El raim es tambe una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut. 2. Ompliu, quan calgui, els buits del mots següents amb les grafies que hi faltin. L’incendi que es va declarar en una impre.......ta de Ponts Soler Associats comportarà per a l’empresa una despesa d’uns quants mi.......ers d’euros. Els bombers han su.......erit que l’incident podia haver començat a la sala de màquines, on han trobat un cartu....... de tinta sospitós i una ta.......a de porce.......ana amb restes de material explo.......iu. El cap de l’empresa creu que l’incendi pot estar relacionat amb l’encàrre....... d’imprimir els cartells que l’Atene....... de Joventu....... necessita per informar de la seva ass.......mblea anual. El cap de l’associació considera aquesta possibilitat ben f.......namentada ja que des de fa uns mesos perce....... un estat de crispació vers l’entitat. Creu que els fets es podrien relacionar amb les agre.......ions que van patir alguns membres de l’entitat en la manifestació per l’e.......adicació del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns .......ecs de tall militar, van contradir amb su.......èrbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llançar ous. Els manifestants van mostrar la virtu....... de s.......portar estoics l’atac, però es van produir greus desperfectes en un establiment de ven.......a de records. 3. Torneu a escriure les expressions següents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parèntesis i fent els canvis necessaris. Fixeu-vos en l’exemple. un col·loqui idoni (xerrada) una xerrada idònia l’imprès duplicat (emplenats) ...................................................... el tema seriós (anàlisis) ...................................................... una obligació mixta (deutes) ...................................................... el bateig ostentós (lluïts) ...................................................... la nina nua (titelles) ...................................................... el ventríloc conegut (famosa) ...................................................... 4. Completeu les frases següents amb el pronom relatiu adient acompanyat, si cal, d’altres elements. 1. No tenia ni idea de fer servir els coberts ..................... havia de menjar els cargols. 2. El cap ..................... he treballat durant els últims anys ha demanat la baixa per estrès. 3. Van perdre l’últim partit de la lliga, ..................... els va impedir pujar de categoria. 4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu ..................... estava molt glaçada. Models d’examen 241
- 243. Model de ProvaIII 5. La raó ..................... ha tornat té a veure amb la seva nova parella. 6. La jutgessa ............................... ha dictat més sentències és la degana dels jutjats. 5. Completeu les frases següents amb la forma adequada del verb entre parèntesis. 1. Divendres comença la Festa Major i encara no n’han ......................... (imprimir) els cartells. 2. El jutge ha anat ......................... (absoldre) tots els acusats. 3. És important que tant tu com jo ......................... (conèixer) tots els detalls del cas. 4. Si haguéssim tingut temps no sé quantes hores ......................... (jeure) en havent dinat. 5. Si no vols que la teva filla et ......................... (menysprear), tracta-la sempre amb respecte. 6. Us va explicar totes aquelles misèries perquè us ......................... (commoure). 7. No és pas que no ......................... (voler) fer-ho, però és que no podem. 8. Si voleu que el pastís us quedi bé, ......................... (fondre) del tot la xocolata! 6. Completeu les frases següents amb les combinacions binàries adequades de dos pronoms febles segons la normativa. 1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna......................... 2. Afegiu a la farina els ous d’un en un i afegiu........................ sense deixar de remenar. 3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, però ........................indicava amb tantes vacil·lacions que ningú no entenia res. 4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de l’abonament. Recordeu-vos de retirar........................ abans del 15 d’octubre. 5. Agafeu la còpia de l’informe medicoforense per adjuntar-la a l’expedient i grapeu ........................ 7. Ompliu els buits de les frases següents amb les paraules que considereu adequades segons la normativa. 1. No vingueu a sopar a les vuit, ................ a quarts de deu ................ tingui temps de preparar un bon àpat ................ invitada d’honor, la Mireia. 2. Vaig ser a fora des del 30 de juny ...........................11 de juliol, per això no vaig poder conèixer ................ Úrsula Llopis després de ser guardonada ................ millor periodista de l’any. 3. Es conforma ................ passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que s’ha entossudit ................ siguin a l’estranger. 8. Ompliu els buits de les frases següents amb substantius, verbs o adjectius, segons el cas, derivats de les paraules entres parèntesis. Substantius 1. L’explosió de l’artefacte li va causar una ......................... (sord) permanent. 2. Per evitar l’......................... (bru) de la pell cal que et posis una bona protecció solar. 3. Volen construir un complex turístic a l’......................... (pla) on cada any fan la fira. Verbs 1. Cal que ......................... (dret) aquesta situació si no vols tenir més problemes amb els alumnes. 2. El jugador ha ......................... (coix) durant tota la segona part. 3. Es va ......................... (covard) en saber qui seria el seu rival. 242 Models d’examen
- 244. Model de ProvaIII Adjectius 1. Saps si inclouran gaires zones .......................... (jardí) en el nou pla urbanístic? 2. Al festival hi actuaran grups d’arreu, també de .......................... (Brasil). 3. Estic més tranquil si diposito els estalvis en una entitat .......................... (finança) important. 9. Completeu les frases següents amb l’expressió més adequada de les dues que hi ha entre parèntesis. 1. Avui l’han ........................... (anomenat / nomenat) el nou gerent comercial de l’empresa. 2. Els espeleòlegs van entrar en l’avenc més ........................... (fondo / fons) de la comarca. 3. Hem d’aconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els ........................... (medis / mitjans) que tinguem a l’abast. 4. No m’agrada ........................... (gaire / massa) que em facin esperar. 5. Amb aquest ........................... (planell / plànol) tan detallat serà difícil que ens perdem. 6. La plaça del Diamant és una obra ........................... (cabal / cabdal) de la literatura mundial. 7. Han de vacunar ........................... (cadascú / cadascun) dels viatgers. 8. He aprovat l’examen de les oposicions i, ........................... (així mateix / tanmateix), no tinc plaça i he de treballar com a interina. Models d’examen 243
- 246.
- 247. Ortografia LA SÍL·LABA Pàg. 9. Exercici 1 diftong creixent diftong decreixent hiat qua-tre cau-re in-ter-lo-cu-tò-ri-a fre-qüent ei-na con-di-ci-ó pin-güí treu-re gui-ne-a-na a-guan-tar boi-na sen-ti-en quo-ta frui-ta con-ti-nu-ar an-ti-qua-ri ciu-tat cru-el-tat gua-pa clou-re cu-o-ta Pàg. 10. Exercici 2 des-in-hi-bi-ci-ó 6 in-ter-ac-ci-ó 5 guai-tés-sim 3 a-tri-bu-ir 4 mo-uen 2 tra-du-ï-a 4 re-im-pres-si-ó 5 pos-ses-siu 3 jo-ie-ri-a 4 in-ter-ac-tu-ar 5 clo-ïs-sa 3 bor-rat-xe-ra 4 guai-tar 2 guant 1 de-lin-qüèn-ci-a 5 ju-li-ol 3 trè-ieu 2 be-llu-gueig 3 il-lu-si-ó 4 Eu-là-li-a 4 di-gués-siu 3 sa-pi-gueu 3 ca-ca-uet 3 po-li-cí-ac 4 ve-ï-na 3 a-nà-veu 3 Ma-ri-a 3 vos-al-tres 3 bes-à-vi-a 4 ia-ia 2 lle-nya-tai-re 4 pro-du-ir 3 en-grei-xar 3 a-le-a-tò-ri-a 6 Pàg. 10. Exercici 3 Ai gua múr ci a Du es ai gües Al guai re Ma ials Gua das su ar Ar bú ci es Car cai xent En veig Bor ri a na Ei vis sa Pa üls Mo lle rus sa Riu de ca nyes Dé ni a Pàg. 10. Exercici 4 Agudes: pe-rò, tam-bé, as-sas-si-nats, a-quest, tan-ma-teix, re-sur-rec-ci-ó, re-en-car-na-ci-ó Planes: ce-men-ti-ri, ja-uen, ben-e-mè-rits, su-ï-ci-des, ce-men-ti-ri, cre-uen, mi-ra-cle Esdrúixoles: no n’hi ha cap 246 Clau dels exercicis
- 248. Ortografia A/E ÀTONES Pàg. 13.Exercici 1 psiquiatre dogma mestre ebenista orfe periodisme belga rave sogre temple tracte vespre símptoma bisbe pediatre paleta deute cometa titella pebre sèrie escombriaire Assumpta flaire piràmide resta sogra catàstrofe tarda llebre templa llenya efa pediatra Carme pesta obra cova acta xacra Pàg. 13. Exercici 2 xerraires: xerraire/xerraire agres: agre/agra golafres: golafre/golafre terribles: terrible/terrible còmodes: còmode/còmoda cultes: culte/culta lliures: lliure/lliure dignes: digne/digna rudes: rude/rude joves: jove/jove liles: lila/lila agrícoles: agrícola/agrícola ximples: ximple/ximple amples: ample/ampla tendres: tendre/tendra pulcres: pulcre/pulcra alegres: alegre/alegre pobres: pobre/pobra febles: feble/feble rectes: recte/recta neutres: neutre/neutra Pàg. 13. Exercici 3 taulell taula entaular embenatge bena embenar tendresa tendre/a entendrir quarantena quaranta quarantejar reclamació reclam reclamar cendrer cendra cendrejar/encendrar/encendrosar abraçada braç abraçar mandrós mandra mandrejar/emmandrir blavor blau blavejar/emblavir vermellor vermell envermellir/vermellejar lamentació lament lamentar feblesa feble afeblir Pàg. 14. Exercici 4 sé sabies sabrà sabent trec treies traurà traient afaito afaitaves afaitarà afaitant naixo/neixo naixies naixerà naixent caic queies caurà caient jac/jec jeies jaurà jaient Pàg. 14. Exercici 5 1. efecte 6. jutja 2. centra 7. ramats 3. conducte 8. regna 4. espacial 9. torneria 5. estrenyeria 10. subjecta Clau dels exercicis 247
- 249. Ortografia Pàg. 14. Exercici 6 orgue, assassí, javelina, polseguera, latrina, rancor, punxegut, estella, avaluar, fragant, ràfega, tràfec, estendard, gelea, meravella, resplendir, avaria, màrfega, vernís, avantatjós, sergent harmònium: orgue llança: javelina ratxa: ràfega afilat: punxegut brillar: resplendir fusta: estella olorós: fragant gelatina: gelea puntuar: avaluar agitació: tràfec sac: màrfega laca: vernís militar: sergent vàter: latrina desperfecte: avaria penó: estendard homicida: assassí profitós: avantatjós polsinera: polseguera ressentiment: rancor prodigi: meravella Pàg. 14. Exercici 7 1. Tot i el caràcter efeminat i aquella pell de setí, destacava entre la resta dels ambaixadors en ser un dels homes més atractius de l’assemblea. 2. La metgessa forense va examinar la presumpta homicida i va recomanar que romangués ajaguda un mínim de quaranta-vuit hores per un problema al pàncrees. 3. La veu del rapsode omple la sala del monestir mentre els treballadors que la restauren en van davallant plaques de la teulada. 4. Vés traient del cove els albercocs que s’hagin fet malbé i posa’ls a la caixa del racó. 5. L’estiu passat vàrem fer un viatge per Sardenya, però enguany anirem a Empúries, a l’Alt Empordà, perquè arran del naixement de la nostra filla no podem viatjar lluny. 6. Corre una altra vegada cap al celler i digues a l’Esteve que l’ampolla verda només s’omple fins a la meitat. 7. Per veure si la sanefa amb forma de essa ha quedat ben fixada te l’has de mirar pel davant i pel darrere. 8. La jutgessa va admetre el recurs d’empara interposat i va prendre la decisió d’obrir el procediment un altre cop. 9. La Caterina, pobra, encara enyora l’època en què només lluïa maragdes i ametistes. 10. Obre una llauna d’espàrrecs perquè farem una bona amanida d’enciam i n’hi posarem. O/U ÀTONES Pàg. 16. Exercici 1 floreta: flor bondat: bo garrotada: garrot punxegut: punxa foguera: foc rejovenir: jove joventut: jove fullejar: full follia: foll foscor: fosc fumera: fum cartolina: cartó/cartró sordesa: sord dotzena: dotze joguina: joc pobresa: pobre/a sortejar: sort tossuderia: tossut ullada: ull fusteria: fusta collada: coll portalada: porta poruc: por plomall: ploma 248 Clau dels exercicis
- 250. Ortografia Pàg. 17. Exercici2 tusso tossies tossim tossit puc podies puguem pogut munto muntaves muntem muntat surto sorties sortim sortit bullo bullies bullim bullit vull volies vulguem volgut cullo collies collim collit Pàg. 17. Exercici 3 bucal Relatiu o pertanyent a la boca. consular Relatiu o pertanyent a un cònsol, als cònsols. duplicar Fer doble, multiplicar per dos. nutrició Acció de nodrir o de nodrir-se; l’efecte. vulcanisme Conjunt de les manifestacions volcàniques. curvilini Que segueix una línia corba. titular Que posseeix un títol. mundial De tot el món. juvenil Pertanyent a la joventut. dulcificar Fer dolç. Pàg. 17. Exercici 4 trofeu, cangur, ganxo, barat, supèrbia, sospirar, correu, tamboret, vidu, ritu, botifarra, tribu, gest, individu, bufetada, liceu, cacau, lavabo, estupend, mutu, escrúpol, atordir, sufocar, tonyina, butxaca, ateneu, xoriço, tomba, turment, europeu, ridícul S’escriuen amb o: ganxo, sospirar, tamboret, botifarra, lavabo, escrúpol, atordir, sufocar, tonyina, xoriço, tomba s’escriuen amb u: trofeu, supèrbia, correu, ritu, tribu, individu, bufetada, liceu, cacau, sufocar, butxaca, ateneu, turment, europeu, ridícul No hi afegim ni o ni u: cangur, barat, vidu, gest, estupend, mutu Pàg. 17. Exercici 5 1. Se us acumulen els problemes si preteneu travessar la muntanya després d’haver-vos sostret el Joan la brúixola. 2. Agafeu el llibre primer sobre normativa urbanística local i aneu al títol preliminar, capítol 1, per resoldre el cas dels bordells regentats per romanesos ubicats en carreteres dels Pirineus. 3. Tot i suposar un turment per a ell, va escollir l’advocacia aconsellat pel seu tutor, encara que ell hauria volgut ser muntador. 4. Tingueu en compte que sovint s’usa incorrectament el verb complimentar com a sinònim d’emplenar. 5. El sospitós de sostreure una gran quantitat de robins del magatzem va aconseguir escapolir-se de la policia escortat per una banda juvenil que havia subornat ja abans de l’estiu. 6. La proposta que va triomfar incloïa un rètol il·luminat per un potent focus que emetia una llum fluorescent. Clau dels exercicis 249
- 251. Ortografia 7. L’acusat ha incorregut en un delicte d’homicidi amb l’agreujant de traïdoria, per la qual cosa la jutgessa l’ha condemnat a una pena de presó incondicional. 8. El viatge fins a Torí en un tren tan atrotinat li va permetre poder llegir d’una tirada tot El pèndol de Foucault. 9. Si poguéssim cobrir les baixes ràpidament, podríem complir amb escreix tots els compromisos adoptats amb el govern. 10. No admeto que vulgueu que el sotssecretari de defensa hongarès faci públic el memoràndum que ha aixecat tanta polseguera. Pàg. 18. Exercici 6 Un nombrós grup d’usuaris va viure ahir una altra jornada negra a conseqüència de l’avaria de trens. Els problemes més importants es varen produir a les línies empordaneses, amb la cancel·lació de la meitat dels trens previstos fins a primera hora de la tarda. Els afectats, avorrits d’haver de suportar el servei deficient que ofereix l’empresa pel reiterat incompliment de l’horari, van celebrar una assemblea en què es van constituir com a grup i van instal·lar una taula per recollir signatures de queixa davant de diferents estacions, signatures que pretenen portar a l’òrgan governamental competent. A més, els afectats consideren que ni la retolació, ni les sortides d’emergència ni els avantatges per al jovent i la gent gran són adequats. L’empresa ha anat traient importància als fets i els ha avaluat com a lleus, tot i la freqüència amb què han ocorregut darrerament. L’ACCENTUACIÓ Pàg. 22. Exercici 1 cantaré comitè mossèn cafè aprèn entén puré alè pagès imprès irlandès cinquè només entès també consomé congrés gairebé faré interès això ressò boirós afició ambdós espòs presó arròs cotó refós exclòs allò però sinó curiós talòs gloriós repòs difós inclòs Pàg. 22. Exercici 2 riuet colliu demà permís aniran algun llumins Ramon porró avís així crostó votació anireu Ferran procés respon cigró campió espai Pàg. 22. Exercici 3 corríem deies telèfon dèbil rèiem escrivia orígens parlàvem orfe fessin xèrif llapis avisaven núvol diguéssiu fèieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol 250 Clau dels exercicis
- 252. Ortografia Pàg. 22. Exercici4 Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin artilleria pólvora Letònia policia càmera acadèmia església pertinent feréstega origen palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima Pàg. 22. Exercici 5 hoquei olimpíades diòptria xassís elit xandall medul·la víking rèptil període atmosfera intèrfon pneumònia termòstat tulipa isòbara míssil futbol tèxtil omòplat Pàg. 22. Exercici 6 1. El meu nét té un os de la mà més llarg del que és normal. 2. Si ara em dius que sí que véns a fer la volta al món no sé pas què et puc dir per no fer-la. 3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res. 4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de móres que us vol oferir per postres. 5. Els béns de l’acusat són un pèl més reduïts del que creu el seu advocat. Pàg. 23. Exercici 7 Abans-d’ahir no sé què va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure què feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que és dissabte, no ens hem despertat. Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de què em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Què hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós? Pàg.23. Exercici 8 El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per què. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia què fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li semblà sentir una veu amb un marcat accent francès, però només li ho semblà, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos! Pàg. 23. Exercici 9 No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que més aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable. Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments. Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist. Clau dels exercicis 251
- 253. Ortografia La primera cosa que Teresa Valldaura veié així que obrí els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mamà, una tórtora. Tan salvatges que són...” No se n’havia recordat mai més. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es fregà els ulls, es posà una mà davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es tocà els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, morís encès. Purificat. Fora records! Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dóna una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir. LA DIÈRESI Pàg. 25. Exercici 1 ve-ï-na be-cai-na ra-ïm frui-ta ge-ni-üt di-a sa-ïm con-se-qüent trans-e-ünt di-ürn fei-na un-güent riu ai-gua co-foi ter-ra-qüi ma-le-ï-en pro-du-ï-a boi-ra pe-üc es-mor-te-ït an-ti-gui-tat pe-ü-lla in-tro-du-ï-u al-moi-na pro-te-ï-na jo-ia he-ro-ï-na con-tri-bu-ïs-sin ta-üt pa-la-uet llu-ï-es ca-fe-ï-na Pàg. 25. Exercici 2 tradueixo traduïa tradueixi traduís tradueixes traduïes tradueixis traduïssis tradueix tradueix traduïa tradueixi traduís tradueixi traduïm traduíem traduïm traduíssim traduïm traduïu traduíeu traduïu traduíssiu traduïu tradueixen traduïen tradueixin traduïssin tradueixin Pàg. 26. Exercici 3 amb accent amb dièresi sense accent ni dièresi Lluís, país, veí, genuí, països, aïllar, aïllament, traïdoria, agraïes, beneïda, mania, llengua, juliol, viure, beneí, produíeu, Caín lluïssor, fluïdesa, assiduïtat, descafeïnat, veïnatge accentua, diumenge 252 Clau dels exercicis
- 254. Ortografia Pàg. 26. Exercici4 trair arcaisme harmònium complaíem heroïnòman rabiüt egoista constituïa proteínic fiïn suïn canviï contraindicat cuit circuit beneir reunificar suant gratuïtament fluidament mèdium ateisme traduiria posseir deslluïment succeir intuïció queixa coíeu reüll succeiran constituint diürètic lluint obeïm Pàg. 26. Exercici 5 1. No et refiïs d’anar a l’aquàrium amb el Màrius i el Raül perquè segur que obeiran les ordres dels seus pares i no hi faran cap. 2. En la pel·lícula, els víkings, aïrats com uns posseïts, esgrimien les armes perquè els déus els beneïssin. 3. És millor que no s’enrabiï tant amb el veïnat si vol que el seu germà continuï vivint al pis que tenien els avis a la cruïlla entre els carrers de Nàpols i València. 4. Per reduir els índexs de mortalitat en accidents de trànsit cal que apliqueu mesures com ara que les fàbriques ja no produeixin automòbils de sèrie tan ràpids. 5. Es diu que és una dona molt intuïtiva: ja sabia que substituirien el director arcaic del setmanari local per un altre de dotat d’una increïble espontaneïtat. Pàg. 26. Exercici 6 Encara que a primera vista sembla una cloïssa més, la cloïssa d’Islàndia no és un mol·lusc qualsevol, sinó tot un fenomen aïllat. Un grup d’oceanògrafs n’ha descobert un exemplar que pot presumir de ser l’animal viu més longeu de la Terra, amb 405 anys, edat que s’ha deduït a partir de les línies de les seves conquilles. El creixement dels mol·luscs no és gratuït, atès que està relacionat amb condicions mediambientals com la temperatura de l’aigua, la salinitat i la disponibilitat d’aliment. D’aquesta manera permeten reconstruir la història del clima passat i la seva repercussió en els oceans. Ara els investigadors es pregunten com ha aconseguit sobreviure tant temps aquest animal marí. Un dels seus descobridors afirma que perquè un ésser visqui tant cal que creï mecanismes de defensa extraordinàriament efectius que li permetin retardar l’envelliment. Així, l’anàlisi del funcionament dels seus teixits podria ajudar-nos a entendre com evitar el declivi propi de la vellesa. Però el que es pretén en aquest escrit no és conèixer aquesta cloïssa, sinó saber com es pot preparar una exquisida cassola de cloïsses amb pèsols i cigrons, o amb arròs, o amb espàrrecs de marge... Com cada any el capellà de la parròquia expressava el seu agraïment als fidels que havien omplert la capella de Sant Ramon durant la celebració de la Pasqua. I com cada any el públic assistent era el mateix: en un banc, l’Antònia de cal Mas amb el seu marit, el Julià, maleint com sempre la beatitud de la seva esposa; al banc següent, l’Isaïes Joan, proveïdor de petits electrodomèstics de gairebé tota la província, amb cara de no pair que la muller i les filles lluïssin un escot tan generós en una cerimònia tan assenyalada; a continuació, la família Pujals, que havia contribuït a refer la teulada de l’església; uns bancs més enllà, la Lluïsa Roig... I podríem allargar i allargar la llista, però el fet que no continuem per aquí és que no volem que després els omesos ens maleeixin els ossos dues centúries seguides. Pàg. 27. Exercici 7 Després d’un instant d’esverament general, un treballador més serè que no pas els altres va acostar-se amb cautela al punt indicat pel company i comprovà que el cap que sobresortia de les runes no era una despulla Clau dels exercicis 253
- 255. Ortografia humana sinó una peça escultòrica. L’aspecte insòlit i un pèl esfereïdor de la troballa, a causa de la mirada de l’únic ull encastat al mig del front d’aquella testa, junt amb les nafres que presentava, algunes ja velles, altres produïdes per l’enderroc, van ser la causa que la invenció estrambòtica quedés abandonada entre les ruïnes. B/V Pàg. 29. Exercici 1 blavor bevia estovar tramvia nevar arxivament labial suavitat clavar moviment calvície cabota escrivia automòbil rebut vamba triumvir estrebar oblidar probabilitat brevetat novetat llibertat esclavitud circumval·lació Pàg. 29. Exercici 2 verb substantiu o adjectiu escombra escombrar escombraire, escombrall, escombraries... canvi canviar canviari, canviador, canvista, intercanvi... envàs envasar envasadora, envasament ambició ambicionar ambiciositat combat combatre combativitat, combatent, combatedor... invent inventar inventor, invenció, inventiva bomba bombardejar bombarder, bombardeig tomb tombar, tomballejar, tomballar... tombarella, capitomba, tombada... ombra ombrejar, ombrar... ombrívol, ombriu, ombratge... embolic embolicar, desembolicar embolicament, embolicaire Pàg. 29. Exercici 3 sabó: ensabonar endeví: endevinar trava: travar través: travessar bufetada: bufetejar baf: embafar avanç: avançar mòbil: mobilitzar bava: bavejar prova: provar badall: badallar avís: avisar covard: acovardir treball: treballar calb: calbejar vernís: envernissar beina: embeinar núvol: ennuvolar volta: envoltar bena: embenar bala: embalar Pàg. 30. Exercici 4 1. Han improvisat un envelat annex al pavelló d’esports per encabir tots els convidats al congrés de treballadors socials. 2. El vehicle del pilot alabès va bolcar al revolt número divuit en rebentar-se-li una roda del davant; així, el trèvol que duia a la sivella dels pantalons no li va portar gaire sort. 254 Clau dels exercicis
- 256. Ortografia 3. Ja cal que m’espavili si per les noces d’or dels avis vull lluir un figura ben esvelta. 4. L’advocat de l’acusació va posar traves a l’hora d’admetre la gravació com a prova de la defensa en el cas dels avortaments il·legals. 5. Abans de servir-nos la vedella amb favetes ens van portar una amanida d’endívies i raves amb un almívar que li donava un toc exòtic. Pàg. 30. Exercici 5 No sabia com havia arribat a la situació en què em trobava: m’acabava de separar, potser per avorriment, per l’enyorança d’una altra època millor o, senzillament, perquè no el suportava. Si hagués de descriure què havia influït a l’hora de prendre la gran decisió, probablement hauria d’esmentar les contínues infidelitats amb què l’Esteve m’havia castigat des que havia sabut com havia condicionat el govern en la decisió de tancar nombroses tavernes basques. La intuïció em diu, però, que les nostres desavinences es remunten més enllà, que potser ja naixeren quan ens vam conèixer mentre muntàvem a cavall per aquella avetosa del Montseny. LES OCLUSIVES Pàg. 33. Exercici 1 adequada: adequat sociòloga: sociòleg geperuda: geperut tímida: tímid àcida: àcid àvida: àvid xenòfoba: xenòfob pedagoga: pedagog austríaca: austríac muda: mut fluida: fluid cega: cec balba: balb gallega: gallec càlida: càlid humida: humit polida: polit opaca: opac clàssica: clàssic grega: grec plàcida: plàcid feréstega: feréstec malastruga: malastruc enemiga: enemic Pàg. 33. Exercici 2 rigidesa: rígid sortejar: sort agudesa: agut rapidesa: ràpid adobar: adob supèrbia: superb albergar: alberg abadia: abat profunditat: profund candidesa: càndid antiguitat: antic presseguer: préssec destorbar: destorb enfangar: fang catalogar: catàleg buidor: buit verdor: verd tombar: tomb sangonós: sang fastigós: fàstic amargor: amarg Pàg. 33. Exercici 3 p/b t/d c/g subvenció cabdal butllofa bitllet maragda significat cabdell subtil advocat atzar èczema anècdota òptima captenir atmosfera admiració sacsó signatura captaire dubte ètnic cotna augment tècnic apte absència adquisició revetlla dracma cognom Clau dels exercicis 255
- 257. Ortografia Pàg. 33. Exercici 4 evacuar, iniqua, quocient, quotidià, conspícua, innòcua, obliqua, vàcua, promíscua, perspícua, acuïtat Que no és perpendicular ni paral·lela a un pla, a una recta, a una direcció: obliqua Nombre que resulta de la divisió d’un nombre per un altre: quocient Qualitat d’agut: acuïtat Que manté relacions sexuals sovint i amb persones diferents: promíscua Buida, especialment en sentit figurat: vàcua Que atreu l’atenció per la seva excel·lència: conspícua Que no fa mal: innòcua Clarament comprensible, no obscur ni ambigu: perspícua De cada dia: quotidià Treure d’un lloc les persones que l’ocupaven: evacuar Mancat de justícia: iniqua Pàg. 34. Exercici 5 Aquell home àrab vivia al nord de Biscaia i regentava des de feia molt de temps un club rònec, amb bigues fumades i renecs escrits a les parets. Era alt i calb, tenia una berruga al llavi i se li perfilava una incipient corba de la felicitat. Tenia per soci un paio noruec, fred, prim com un espàrrec i pàl·lid com un glop de llet, que portava tot l’hivern la mateixa gavardina, del qual es deia que era pròfug de la justícia del seu país. Formaven una parella professional aparentment avorrida, tot i que es movien en un esplèndid automòbil descapotable de color groc que no passava desapercebut. Sovint havien rebut suggeriments anònims perquè clausuressin el local, però ells es feien el sord i es tancaven a qualsevol possibilitat de diàleg. Pàg. 34. Exercici 6 Quan saps que la solitud serà per sempre la teva companya de viatge pots comprendre què passa per la ment d’un aspirant a suïcida. Així, és ara quan entenc per què l’Alfred ens imposà amb severitat el càstig de la seva mort, per què el gran mag de les finances que ocupava el càrrec més prestigiós en aquella empresa d’origen aràbic ens sorprengué amb la seva decisió de deslliurar-se de la vida, una vida que, al capdavall, era ben seva. Ara bé, l’Alfred havia nascut un càlid dissabte del mes de desembre i, segons els astròlegs a què massa sovint s’encomanava, només havia estat aquesta circumstància la causant de la seva mort. S SORDA I S SONORA Pàg. 37. Exercici 1 Gentilicis: irlandesa, portuguesa Substantius abstractes derivats d’adjectiu: saviesa, bellesa, fermesa Substantius femenins: metgessa, hostessa, abadessa, pagesa, jutgessa, princesa, baronessa, deessa, marquesa Pàg. 37. Exercici 2 dansa creença esperança intensa sonsa defensa pansa renaixença coneixença ordenança ofensa aliança recompensa bonança estança 256 Clau dels exercicis
- 258. Ortografia Pàg. 38. Exercici3 pressió impressió explosió agressió emissió discussió inclusió divisió transmissió admissió remissió comissió Pàg. 38. Exercici 4 passos passar tapissos entapissar avisos avisar reposos reposar trossos destrossar, trossejar interessos interessar ingressos ingressar matisos matisar pesos pesar usos usar rossos enrossir, rossejar espessos espesseir, espessir vernissos envernissar gasos gasificar embarassos embarassar llisos allisar Pàg. 38. Exercici 5 grossos grossària accessos accessibilitat, accessió seriosos seriositat gossos gosser, gossera, gossada matalassos matalasser, matalasseria suïssos Suïssa russos Rússia masos masia, masover, masoveria curiosos curiositat llaços llaçada capaços capacitat, capacitació pagesos pagesia glaços glacera, glaçó, glaçonera nassos nasal Pàg. 38. Exercici 6 1. El sentinella va observar una cosa estranya a l’esplanada i va preparar el fusell sense adonar-se que només era una gasela extraviada. 2. Atanseu-me els permisos de residència dels disset ciutadans estrangers que resideixen a Eivissa inclosos en el programa de formació. 3. Els Mossos d’Esquadra van detenir aquest desembre passat quinze persones acusades d’un delicte d’estafa i falsedat documental. 4. És un contrasentit que en aquest hotel tan pretensiós els barnussos tinguin aquest to grisós i que les tasses de l’esmorzar facin tan poc goig. 5. En la tercera fase de discussió del judici es va avaluar l’actitud del presumpte assassí d’una mestressa de casa d’origen cors. 6. Passa’m les setrilleres per posar-les al costat de la gasosa i la cervesa i així es podran amanir ells mateixos els encenalls de carabassa arrebossats. 7. Si no fóssiu tan tossudes i us haguéssiu disfressat de donzelles medievals us haurien deixat desfilar en una de les carrosses. 8. L’Ignasi va presentar la pòlissa d’assegurança d’una antiquíssima col·lecció de topazis tunisians que volia exposar al casal del barri. Clau dels exercicis 257
- 259. Ortografia 9. Cal espolsar la gasa abans d’esbossar-hi amb el pinzell el perfil del massís del Montseny. 10. Les decisions preses amb presses han suposat un autèntic desastre en la construcció de la sèquia que ha de travessar els arrossars. G/J (TG,TJ), IG/TX, X/IX Pàg. 40. Exercici 1 Segueixen la norma general: jutgessa, gerani, sergent, girafa, genet, bugia, julivert, cònjuge, gelea, gessamí, gingebre, burgès, targeta, gira-sol, ginesta, jonc Són excepcions: Jerusalem, jeure, injectar, jerarca, projectil, majestat, projecció, Jeroni Pàg. 40. Exercici 2 cartutxera: cartutx escabetxar: escabetx marejar: mareig sondejar: sondeig mitjana: mig rajolí: raig sandvitxeria: sandvitx sortejos: sorteig capritxós: capritx passejada: passeig bloquejar: bloqueig despatxar: despatx saquejar: saqueig batejos: bateig rebutjar: rebuig Pàg. 41. Exercici 3 lleig lletjos/lleigs lletges enlletgir annex annexos annexes annexar fluix fluixos fluixes afluixar/fluixejar fix fixos fixes fixar boig bojos/boigs boges embogir baix baixos baixes baixar roig rojos/roigs roges enrogir coix coixos coixes coixejar Pàg. 41. Exercici 4 Xile xauxa reflex venjar Caixmir taxa/tatxa Flix llegiu/lleixiu xarampió gerro/xerro torxa joc/xoc rajar esqueix/esquetx esbiaixada ajudar Xixona vaja missatge rauxa feixisme mixeta Cuixà bolxevic bixest jec/gec/txec/xec Txetxènia mereixo pujant/puixant eixut corregir majúscula viatge extingir règim gep/Jep jaciment fatxenda maig/matx fageda Pàg. 41. Exercici 5 La trajectòria del nostre personatge està farcida d’èxits de prestigi mundial que fan considerar el suggeriment d’investir-lo doctor honoris causa tot un encert. Tot i que en els anys de joventut visqué amb exaltació l’ingrés en un monestir jesuïta, més endavant, arran d’un brevíssim període d’estiueig al Txad, descobrí la seva veritable vocació i optà per canviar de professió. Aleshores dirigí la seva trajectòria cap a l’antropologia, una matèria que sempre li havia suscitat un gran interès, disciplina de la qual avui se’l considera un geni. Els seus estudis han 258 Clau dels exercicis
- 260. Ortografia contribuït a desxifrar els jeroglífics egipcis més complexos que han suportat el pas del temps i que juguen un paper fonamental en el coneixement del passat de la humanitat. M (MPC, MPT), N Pàg. 42. Exercici 1 S’escriuen amb mb: ambulatori, ambiciós, rebombori, embussar, tamboret, timbal, combinar, tombar, embafar, embotit, embut S’escriuen amb nv: envelat, canvi, envoltar, envestida, invitar, conversa, investigar, benvingut, convidar, enveja S’escriuen amb mv: triumvirat, tramviaire, circumval·lar Pàg. 43. Exercici 2 confiscar confusió àmfora infernal limfàtic triomfant infusió circumflex pamflet confraria confessar samfaina xamfrà confort confabular enfebrar càmfora enfarfegar nimfa enfurismar Pàg. 43. Exercici 3 moral: immoral mortal: immortal pacient: impacient perfecte: imperfecte fal·lible: infal·lible prudent: imprudent madur: immadur mòbil: immòbil manejable: immanejable feliç: infeliç voluntari: involuntari material: immaterial mediat: immediat millorable: immillorable fidel: infidel Pàg. 43. Exercici 4 petit: empetitir vermell: envermellir mandra: emmandrir creu: encreuar midó: emmidonar dolç: endolcir fons: enfonsar fang: enfangar gran: engrandir mordassa: emmordassar car: encarir marc: emmarcar focus: enfocar bala: embalar magatzem: emmagatzemar bell: embellir barca: embarcar faixa: enfaixar curiós: encuriosir malalt: emmalaltir pedra: empedrar boig: embogir vell: envellir noble: ennoblir Pàg. 43. Exercici 5 1. L’infant va esbossar un innocent somriure quan li van servir un deliciós flam amb nata. 2. El jutge va tenir en compte a l’hora de condemnar el presumpte acusat que en l’informe presentat consta que les empremtes trobades corresponen als culpables d’emmetzinar la comtessa. 3. Els incomptables intents d’aturar un atemptat imminent han fracassat. 4. La premsa ha emfatitzat la sumptuositat de les festes del comtat, la qual cosa ha enutjat la primmirada noblesa del país. 5. En el somni l’Anna es veia caminant somnàmbula pels passadissos de la impremta enmig d’immenses piles de paper. 6. Té un do innat per commoure el públic quan escriu contes i, tanmateix, és un pèssim recitador de poemes. Clau dels exercicis 259
- 261. Ortografia 7. La Gemma, sempre tan benparlada, presentava clars símptomes d’embriaguesa després d’uns gotets de rom cremat. R/RR Pàg. 45. Exercici 1 Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític o una persona: prerrogativa Requisit previ a un altre o altres requisits: prerequisit Atuell per a contenir líquids, de formes i matèries diverses: barral Llevar radicalment: eradicar Anul·lar els efectes (d’una força, d’una acció, etc.), mitjançant una altra: contrarestar Que fa riure: irrisori Un cos, llançar rajos de llum, de calor, (sobre alguna cosa): irradiar Plantació que hom explota: conreu Que designa el mateix referent que un altre element: coreferent Que prevé o combat la ràbia: antiràbic Pàg. 45. Exercici 2 ell va aprendre ell aprengué jo aprendré ell va témer ell temé jo temeré ell va conèixer ell conegué jo coneixeré ell va tenir ell tingué jo tindré ell va prendre ell prengué jo prendré ell va plànyer ell planyé jo planyeré ell va córrer ell corregué jo correré ell va desfer ell desféu jo desfaré ell va pertànyer ell pertanyé jo pertanyeré ell va percebre ell percebé jo percebré Pàg. 46. Exercici 3 botiga: botiguer canya: canyar, canyer cendra: cendrer avió: aviador vidre: vidrier buit: buidor cirera: cirerer, cirer, cirerar mercat: mercader carn: carnisser bou: bover, bouer venda: venedor gris: grisor pastís: pastisser carxofa: carxofer, carxofar ferro: ferrer, ferreter Pàg. 46. Exercici 4 consomé potser hindú meló ple/pler lloguer clixé estupor fre lleuger calé/caler atzar robí clamor finor millor seitó cartró llumí caló/calor 260 Clau dels exercicis
- 262. Ortografia L/L·L/LL Pàg. 48. Exercici1 legal: il·legal lícit: il·lícit lògic: il·lògic llegible: il·legible localitzable: il·localitzable les: il·lès limitat: il·limitat legítim: il·legítim literari: il·literari Pàg. 48. Exercici 2 sarsuela franel·la parcel·la esquela tela ombrel·la pela candela varicel·la mortadel·la clientela mostela gasela passarel·la pamela Pàg. 48. Exercici 3 axil·la cercavila pupil·la argila lila til·la fila pila clorofil·la goril·la papil·la Camil·la tequila mutila cavil·la Pàg. 48. Exercici 4 oscil·lar: oscil·lació ampul·lós: ampul·lositat pàl·lid: pal·lidesa sol: solitud, soledat hel·lènic: hel·lenisme concili: conciliació col·laborar: col·laboració intel·ligent: intel·ligència col·lidir: col·lisió tolerar: tolerància nul: anul·lació, nul·litat elaborar: elaboració pol·luir: pol·lució rebel: rebel·lia, rebel·lió galant: galanteria, galanteig sol·licitar: sol·licitació, sol·licitud alegre: alegria delegat: delegació al·ludir: al·lusió al·lucinar: al·lucinació tranquil: tranquil·litat Pàg. 48. Exercici 5 L’Iu va revelar les fotografies que havia fet a la vil·la on havia passat les vacances, una gran casa amb jardí, el lloc ideal per eludir les obligacions quotidianes, anul·lar qualsevol maldecap i recuperar l’alè necessari per tornar a la feina després de l’estiu. Pàg. 49. Exercici 6 1. Quina fal·lera per colar bé la camamilla! Tampoc no cal ser tan primmirat. 2. El govern ha pal·liat la seva mala premsa amb uns ampul·losos actes de celebració del mil·lenari del monestir. 3. Li han garantit que aquest medicament és infal·lible contra la malaltia del còlera perquè no li’n quedi cap seqüela. 4. A l’examen avaluaran si domines la terminologia jurídica; et poden preguntar què és una cèdula de citació, un recurs d’apel·lació, la llegítima, etc. 5. Traslladeu amb molta cura al pis de la Miquela aquesta excel·lent col·lecció de tasses de porcellana que va heretar de la seva àvia. 6. Tot i que semblava infal·lible, el sistema informàtic ha patit un col·lapse colossal que ha causat la cancel·lació de milers de vols. 7. En la tertúlia literària d’aquest mes els assistents podran dialogar amb una de les novel·listes més cèlebres del nou mil·lenni. Clau dels exercicis 261
- 263. Ortografia 8. La instal·lació de més tanques metàl·liques no solucionarà el problema dels accidents que hi ha en la circumval·lació nord. 9. Deixa’t de falòrnies i reconeix que un dels al·licients de la pel·lícula és l’idil·li entre els protagonistes. 10. Calculem que els títols que ha acumulat la selecció nacional d’halterofília no cabran en les noves vitrines. H Pàg. 51. Exercici 1 hàbil: habilitar ombra: ombrejar, ombrar humit: humitejar hospital: hospitalitzar hereu: heretar higiene: higienitzar orgull: enorgullir homogeni: homogeneïtzar humà: humanitzar harmonia: harmonitzar hivern: hivernar hoste: hostatjar alè: alenar hèrnia: herniar ona: onejar àgil: agilitar, agilitzar èmfasi: emfatitzar, emfasitzar imant: imantar Pàg. 51. Exercici 2 air ahir inalar inhalar ermètic hermètic emorràgia hemorràgia Maó erba herba Taüll exaustiu exhaustiu ostatge ostatge/hostatge cacauet avui ipòtesi hipòtesi totom tothom orfe inibir inhibir exultant exibir exhibir òstia hòstia ermità Elisabet indú hindú orxata exaurir exhaurir subasta subhasta Zuric emicicle hemicicle anel anhel endecasíl·lab hendecasíl·lab aderir adherir truà Boí malaurat Vic Ester coesió cohesió exorbitant isard coet menir menhir ortodox conort conhort coibir cohibir exàgon hexàgon Montblanc Pàg. 51. Exercici 3 1. Vam dir que sí al metge quan ens va preguntar si volíem saber el sexe de la criatura si s’hi posava bé (en l’ecografia). 2. Hem preguntat quina diferència de gust hi ha entre el peix pescat amb un ham i el pescat amb xarxa, però em penso que no hem entès res. 3. Sempre has de fer veure que et guardes un as a la màniga. 4. Vols conduir tu o vols que ho faci jo? 5. Recorda que, al Marc, li havies de portar el dècim de la loteria i que encara no l’hi has portat. 6. A veure, qui ha llençat aquests papers? 7. A mi no m’hi veuran pas, en un parc temàtic. 8. Eh, Vicenç, des que vaig assistir a les teves classes sempre més he distingit la e oberta de la e tancada. 9. Ni que tu ho vulguis no n’hi portaré cap. 10. S’havia oblidat l’agenda a l’oficina i ara no sabia on havien quedat. 262 Clau dels exercicis
- 264. Morfosintaxi L’ORACIÓ Pàg. 57. Exercici1 Els determinant va rebre verb bombers substantiu abans-d’ahir adverbi van rescatar verb però conjunció il·lesos adjectiu fins preposició quatre determinant avui adverbi joves substantiu no adverbi que pronom s’ pronom havien quedat verb ha acabat verb incomunicats adjectiu el determinant quan conjunció rescat substantiu practicaven verb d’ preposició barranquisme substantiu aquest determinant L’ determinant grup substantiu avís substantiu format verb de preposició per preposició la determinant un determinant desaparició substantiu noi substantiu dels preposició+determinant i conjunció joves substantiu tres determinant es pronom noies substantiu Pàg. 57. Exercici 2 1. La tieta de la Núria s’ha llicenciat en filologia anglesa. S P 2. Em molesta molt el soroll. P S 3. M’empasso tots els programes d’Andreu Buenafuente. (jo) P S elidit 4. Afanya’t! (tu) P S elidit 5. Les actuacions han quedat vistes per a sentència. S P 6. Ha arribat un nou carregament de fruita. P S Pàg. 57. Exercici 3 1. És impersonal. 2. No és impersonal; S: l’Elisenda. 3. És impersonal. 4. No és impersonal; S elidit: ell/a. 5. És impersonal. 6. És impersonal Clau dels exercicis 263
- 265. Morfosintaxi Pàg. 58. Exercici 4 1. Oració activa. 4. Oració activa. 2. Oració passiva. 5. Oració activa. 3. Oració passiva. 6. Oració passiva. ELS DETERMINANTS I ELS QUANTIFICADORS Pàg. 68. Exercici 1 l’espai l’oca l’opinió la investigació l’horari l’ull l’ungla l’univers l’ona l’elefant la universitària la història l’avi l’altaveu l’universitari l’historiador l’illa l’Anna l’investigador l’herba Pàg. 68. Exercici 2 la instància la interlocutòria la imaginació l’hípica la Irene la unió l’imaginari l’indi l’Índia la infermera la infància l’intern la hipòtesi la humitat la Isabel l’infant l’interlocutor l’húmer l’Úrsula l’Ignasi l’infermer la imatge l’humà la humanitat Pàg. 69. Exercici 3 la una / l’una l’handbol la ira la UNESCO el iode l’ADN el hawaià la host la iaia el DNI la ema l’1 el iogurt el ianqui la ela el 31 la hiena l’hàmster Pàg. 69. Exercici 4 1. Els convidats han arribat a l’hora prevista; ni massa tard ni massa d’hora. 2. El mes d’abril és el més plujós de l’any. 4. Amb aquell vi d’ínfima qualitat vam agafar una turca. 5. La interessada principal es reserva el dret de dir l’última paraula. Pàg. 69. Exercici 5 1. La infermera del iode. 2. A l’estiu tinc el costum d’anar a passar uns dies al Pla de l’Estany. 3. Viu als afores del poble, a prop de ca l’Eugeni. 264 Clau dels exercicis
- 266. Morfosintaxi 4. Estudia a la UOC; la Universitat Oberta de Catalunya. Correcta 5. Què fem amb l’Íngrid? L’hem d’inscriure al casal o la durem a cals avis? Pàg. 69. Exercici 6 Únic. El/La fiscal, en l’informe emès l’1 d’abril de 2007 davant d’aquest Jutjat, sol·licita la inadmissió total del recurs, d’acord amb el que disposa l’article 1710 de la Llei d’enjudiciament civil, atès que la quantitat litigiosa és notòriament inferior a l’import que estableix l’article 1687 de la Llei esmentada. Aquest Jutjat ha tramès les actuacions, mitjançant la interlocutòria de 25 de juliol de 2007, al tribunal competent. Pàg. 69. Exercici 7 29 vint-i-nou 72 setanta-dos / setanta-dues 555 cinc-cents cinquanta-cinc / cinc-centes cinquanta-cinc 1.925 mil nou-cents vint-i-cinc / mil nou-centes vint-i-cinc 83.677 vuitanta-tres mil sis-cents setanta-set / vuitanta-tres mil sis-centes setanta-set Pàg. 69. Exercici 8 1. En aquest curs hi ha massa nois i massa poques noies. 2. Encara ha de fer bastants coses abans d’agafar l’avió. 3. No té prou diners per pagar tots els deutes. 4. Sempre diu que no té gaires amics, però la veritat és que en té força. 5. Darrerament té bastant gana, però no té prou hores per preparar-se el menjar. 6. No compro gaires llibres, perquè cada vegada tinc menys lloc on posar-los. Pàg. 70. Exercici 9 1. L’Enric anirà de viatge amb els seus pares. 2. Dissabte passat vaig acabar les vacances. 3. Tinc dues tortugues i un periquito. 4. Vaig aprovar el BUP amb una nota mitjana de 8,75. 5. És tan poc agraciat que tothom se’l rifa. 6. Viu a la Garrotxa, en una zona d’interès natural. 7. Trameteu-me l’informe al més aviat possible. 8. Fumar perjudica seriosament la salut. 9. Potser recorro tot Catalunya amb bicicleta. 10. Quan pensis venir, avisa’m amb temps, que reservaré taula a Ca l’Enric. 11. Aquest vespre, al teatre, seurem a les butaques dos i quatre de la fila u. EL SUBSTANTIU I L’ADJECTIU. GÈNERE I NOMBRE Pàg. 79. Exercici 1 1. La jutgessa ha disposat que la metgessa forense aturi l’autòpsia. 2. La demandant va manifestar que la seva veïna era una homicida violenta. 3. Segons la presidenta, aquella agent era massa prudent. Clau dels exercicis 265
- 267. Morfosintaxi 4. La secretària sempre havia considerat que aquella advocada/advocadessa autodidacta era capaç de guanyar qualsevol cas. 5. La pacient predilecta de la psiquiatra era una monarca golafre i tranquil·la, addicta a la xocolata. 6. La degana de la facultat era una cèlebre filòloga, parenta d’una arquitecta famosa, culta i elegant. 7. L’heroïna de la sèrie d’èxit del moment és una pagesa atea, cosina d’una duquessa creient. 8. El podòleg tenia una ajudanta molt xerraire, capaç de fer perdre els estreps a la dona més tranquil·la del món. 9. La meva cosina va comprar a una vella princesa extravagant una euga/egua negra i salvatge, gens àgil ni veloç i difícil de dominar. 10. El fillastre de la fiscal era un artista lleig i egoista, amant d’una recluta cruel i rebel. Pàg. 79. Exercici 2 reu rea reus rees culte culta cultes cultes bessó bessona bessons bessones complex complexa complexos complexes bruixot bruixa bruixots bruixes boig boja boigs/bojos boges precoç precoç precoços precoces mixt mixta mixts/mixtos mixtes fiscal fiscal fiscals fiscals exempt exempta exempts exemptes cru crua crus crues intel·ligent intel·ligent intel·ligents intel·ligents institutor institutriu institutors institutrius cardiòleg cardiòloga cardiòlegs cardiòlogues denunciant denunciant denunciants denunciants fàcil fàcil fàcils fàcils dur dura durs dures alegre alegre alegres alegres lleó lleona lleons lleones marquès marquesa marquesos marqueses Pàg. 79. Exercici 3 1. jutjat mixt 6. llet agra 2. ciutat grisa 7. patena lluent 3. ametlla amargant 8. carretera ampla 4. quadre lleig 9. aigua bullent 5. discurs vague 10. judici inic Pàg. 80. Exercici 4 1. escoles mixtes 6. vins agres 2. països grisos 7. cotxes lluents 3. sucs amargants 8. carrers amples 4. places lletges 9. cafès bullents 5. memòries vagues 10. sentències iniqües 266 Clau dels exercicis
- 268. Morfosintaxi Pàg. 80. Exercici5 1. cambrera cortesa 6. professor culte 2. majordoma corpulenta 7. infància feliç 3. rea intel·ligent 8. princesa alegre 4. ciutat pobra 9. noia extravagant 5. tardor rude 10. situació difícil Pàg. 80. Exercici 6 1. funcionària atractiva 6. mestre treballador 2. manifestant agressiva 7. actriu bona 3. ostatge submisa 8. reina trista 4. germana rica 9. pagesa somiadora 5. mestressa trempada 10. europea viatjadora Pàg. 80. Exercici 7 1. sofàs incòmodes 6. ministres elegants 2. annexos incomplets 7. temps inestables 3. passeigs/passejos rars 8. equacions fàcils 4. cascs/cascos foscs/foscos 9. apèndixs espessos 5. llapis normals 10. calçotets grisos Pàg. 80. Exercici 8 1. caporala corrupta / caporal corrupte 6. calabossos mixts/mixtos 2. esquinços dolorosos 7. tuberculosis violentes / tuberculosi violenta 3. torneigs/tornejos europeus 8. rea alegre 4. jutges durs 9. pagesa rude 5. índex complex 10. països catalans Pàg. 81. Exercici 9 1. als afores 6. un avantatge – el deute 2. La claror 7. Les postres – una aroma 3. unes/les anàlisis 8. el senyal 4. els llegums – els espinacs 9. el dubte – les restes 5. una allau – una remor 10. La sida – la síndrome EL VERB Pàg. 97. Exercici 1 1. igualés 6. Abraceu 2. castigaven 7. esperant 3. tornàvem - portàvem 8. abstingueu 4. desitgen 9. adeqüi 5. maregis 10. tanqui Clau dels exercicis 267
- 269. Morfosintaxi Pàg. 97. Exercici 2 1a persona singular Present indicatiu Present subjuntiu renunciar renuncio renunciï crear creo creï lloar lloo lloï continuar continuo continuï suar suo suï incoar incoo incoï adequar adequo adeqüi creuar creuo creui Pàg. 97. Exercici 3 Verbs purs: grunyo, munyo, ajupo, escullo, recullo, fujo, cruixo, consento, bullo, pressento Verbs incoatius: avorreixo, inhibeixo, produeixo, requereixo, precedeixo, descobreixo, reparteixo, dedueixo, aclareixo, sofreixo, emmalalteixo, competeixo, sorgeixo, introdueixo, proveeixo, eximeixo, transgredeixo, urgeixo Pàg. 98. Exercici 4 1. bato / afegeixo 2. anuncia 3. Mengeu / veurem 4. interrompent Pàg. 98. Exercici 5 1. conec 6. denuncia 2. introduint 7. estès 3. Comparec 8. reprès 4. pot 9. obeirien 5. omès 10. consento Pàg. 98. Exercici 6 1. puguis 6. pogués 2. Traieu / vulgueu 7. sàpigues 3. tossia 8. escopia 4. Escull 9. Estigues 5. càpiguen 10. surti / sortirà Pàg. 98. Exercici 7 1. atèn atén 2. traguis: és correcte, juntament amb “treguis” treiem traiem 3. sapigués sabés 4. capiguessin cabessin 268 Clau dels exercicis
- 270. Morfosintaxi 5. pertanguéssiu pertanyéssiu gaudirieu gaudiríeu 6. escriguéssiu: és correcte, juntament amb “escrivíssiu” 7. poguem puguem 8. traicionats traïts reflexen reflecteixen garantitzen garanteixen Pàg. 99. Exercici 8 1. a) encengui b) encengués 2. a) entengueu b) entenguéssiu 3. a) treguis b) traguessis 4. a) suspenguin b) suspenguessin 5. a) revenguem b) revenguéssim 6. a) valgui b) valgués 7. a) segueu b) seguéssiu Pàg. 99. Exercici 9 1. No parlis... 5. No escrigueu... 2. No dissolgueu... 6. No ens coneguem... 3. No reprengueu... 7. No corregueu / correu... 4. No estiguis... 8. No beguis... Pàg. 100. Exercici 10 1. retraguem 6. cregueu 2. Vegeu – coneixeu 7. reconegueu 3. Digues-me 8. respongueu – Apreneu 4. estenguem / estendrem 9. obtinguem 5. moguem 10. sapigueu Pàg.100. Exercici 11 1. Correcte (simultani): (Tot) esperant arribar a un consens, van assistir a la reunió. / Van assistir a la reunió esperant arribar a un consens. 2. Incorrecte (especificatiu): Instrucció 01/06 que modifica la Instrucció 11/96, de permisos d’absència del lloc de treball. 3. Incorrecte (posterior): Si rebeu estudis informatius, analitzeu-los i retorneu-los a la unitat emissora. 4. Incorrecte (posterior): La Unitat de Control de Gestió va elaborar el pressupost i el va gestionar immediatament. 5. Correcte (simultani): (Tot) oferint-los cursos d’informàtica, s’està ampliant la formació dels funcionaris. / S’està ampliant la formació dels funcionaris oferint-los cursos d’informàtica. 6. Incorrecte (especificatiu): Van presentar una demanda en la qual/en què sol·licitaven que es requerís de pagament el demandat. 7. Correcte (anterior): (Després d’acabar l’acte / Després de l’acte) Havent acabat l’acte, els assistents van sortir de la sala. 8. Correcte (simultani): (Tot) rient i saltant va sortir del judici. / Va sortir del judici tot rient i saltant. 9. Incorrecte (posterior): Ha trigat 255 dies a curar-se de les lesions i li han quedat seqüeles a l’avantbraç dret. 10. Incorrecte (posterior): La sentència absol la persona acusada i imposa d’ofici les costes causades. Clau dels exercicis 269
- 271. Morfosintaxi Pàg. 100. Exercici 12 1. establert 5. segut 2. suplert 6. cabut 3. imprès 7. aparegut 4. ocorregut 8. estat / sigut Pàg. 100. Exercici 13 1. haguéssiu escrit 4. perdem 2. correguessis 5. estigués 3. hauria pagat Pàg. 101. Exercici 14 infinitiu pres. ind. pres. ind. pres. subj. gerundi participi 1a sing. 1a plural 1a plural córrer corro correm correm corrent corregut correguem concebre concebo concebem concebem concebent concebut pertànyer pertanyo pertanyem pertanyem pertanyent pertangut pertanguem pertanyut percebre percebo percebem percebem percebent percebut difondre difonc difonem difonguem difonent difós incloure incloc incloem incloguem incloent inclòs cabre/caber cabo cabem capiguem cabent cabut resoldre resolc resolem resolguem resolent resolt Pàg. 101. Exercici 15 1. ha de / haurà de / havia de... 2. deu / hauria d’ 3. cal 4. ha d’ / haurà d’ / hauria d’ / va haver d’ ... 5. s’ha de / s’haurà de / s’hauria de... 6. Caldria / calia / era necessari 7. deu / deurà 8. deu / deurà 9. cal / s’ha d’ Pàg. 101. Exercici 16 1. Si haguessin aprovat els pressupostos, els hauríem gestionat immediatament. 2. Els alumnes han d’assistir obligatòriament a les 40 hores de pràctiques. 3. Cal/És necessari que portis els expedients al despatx del secretari abans de les dotze. 270 Clau dels exercicis
- 272. Morfosintaxi 4. Devia serel mes de juliol passat quan es va inaugurar el Servei d’Atenció a l’Ususari. 5. El rètol deia: no fumeu. 6. Deu / Devia ser el repartidor qui ha vingut. 7. Estan treballant en aquesta qüestió des de l’any 1993. 8. Si haguéssim sabut que no es feia la reunió, no hauríem vingut. 9. En començar (Quan començi) el judici, s’han de cridar tots els testimonis. 1 0. Hi va haver un gran nombre de visitants, cosa que/la qual cosa va provocar l’enfonsament de la torre. 1. Notifiqueu la resolució anterior a les parts interessades. 1 2. Finalment, cal/és necessari concloure (s’ha/hem de concloure) que no es pot admetre la petició respecte a la 1 custòdia del fill. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES Pàg. 108. Exercici 1 1. S (concorda amb el verb) 2. CD (no concorda amb el verb; el S seria ell/ella) 3. S (concorda amb el verb) 4. S (concorda amb el verb) 5. CD (no concorda amb el verb; el S seria jo) 6. S (concorda amb el verb) Pàg. 109. Exercici 2 1. L’Andreu s’estima la Mireia amb deliri. 2. M’agradaria telefonar a l’Esteve. 3. Hem citat a judici l’imputat. 4. Escolta bé el teu advocat abans de prendre una decisió. 5. L’Estel esperava el seu pare. 6. No molesteu els companys. 7. El llop es va menjar la Caputxeta. 8. Aquestes coses no agraden a ningú. (Els verbs de les oracions 1, 3, 4, 5, 6 i 7 són transitius. Regeixen CD i per tant aquests complements no van precedits de preposició. Si passem l’oració a passiva, veurem com el CD hi fa la funció de S. pacient. D’aquesta manera el podem identificar i diferenciar-lo dels complements de la resta d’oracions de l’exercici, que són CI.) Pàg. 109. Exercici 3 1. Pred. (l’adjectiu concorda amb el S) 2. Atr. (verb copulatiu: semblava) 3. Atr. (verb copulatiu: Sóc) 4. CC de manera 5. Pred. (l’adjectiu concorda amb el S) 6. CC de manera 7. Pred. (l’adjectiu concorda amb el CD; es podria confondre amb un CN, però si fos un CN i no un Pred. no podríem variar l’ordre del complement dins la frase: M’he posat arrugat el vestit) 8. Atr. (verb copulatiu: Estava) Clau dels exercicis 271
- 273. Morfosintaxi Pàg. 109. Exercici 4 1. CC temps 9. CD 2. CP 10. CC quantitat 3. S 11. S 4. CI 12. Pred. 5. CI 13. CC temps 6. CD 14. CD 7. CN 15. CC instrument o mitjà 8. CC temps ELS PRONOMS FEBLES Pàg. 119. Exercici 1 1. N’han enviat per fax. (propostes noves: CD) 2. Ho saps? (si el jutge ha deixat cap encàrrec per a mi: CD) 3. Els escriu cartes des de fa molts anys. (als presos: CI) 4. Telefona-li al despatx. (al teu germà: CI) 5. S’ha acostumat a escridassar-los per qualsevol cosa. (els empleats: CD) 6. El lladre el va amenaçar / va amenaçar-lo amb un ganivet. (l’empleat del banc: CD) 7. Per què li pegueu? (a aquesta nena: CI) 8. La vaig esperar / Vaig esperar-la davant l’altar prop de dues hores. (la núvia: CD) 9. Els vam denunciar / Vam denunciar-los i ara ens amenacen. (els veïns: CD) 10. Ho recorda / Recorda-ho a en Pau. (que hem de ser puntuals: CD) Pàgina 119. Exercici 2 1. Li tremolen les mans. (Li: CI; per tant, em: CI) 2. Fa molts anys que no el veuen. (el: CD; per tant, es: CD) 3. Li he explicat més d’una vegada que no ha d’obrir la nevera descalç. (Li: CI; per tant, t’: CI) 4. Renteu-li les dents abans d’anar a dormir. (li: CI; per tant, vos: CI) 5. Li ha deixat les claus a dins el cotxe i ara no el pot obrir. (li: CI; per tant, s’: CI) 6. Amaguem-lo darrere la porta! (lo: CD; per tant, nos: CD) 7. Li ho ha dit perquè no t’atabali més. (li: CI; per tant, us: CI) 8. No el sento amb tot aquest soroll. (el: CD; per tant, et: CD) 9. No li sento la veu amb tot aquest soroll. (li: CI; per tant, us: CI) 10. Sap que li importa molt el que li passa. (li: CI; per tant, m’: CI) Pàg. 119. Exercici 3 1. L’hivern ho és a Praga. (cru: Atr.) 2. Robert Redford s’hi conserva per l’edat que té. (bé: CC manera) 3. El detingut hi tenia els fills en un soterrani. (amagats: Pred.) 4. El n’han elegit. (president de la nova junta: Pred.) 5. La Teresa hi escoltava el professor mentre la sermonejava. (impertèrrita: Pred.) 6. A casa seva ho són. (del morro fort: Atr.) 7. Hi volem en Jordi. (com a representant de la companyia: Pred.) 272 Clau dels exercicis
- 274. Morfosintaxi 8. No cal anar-hi a la peregrinació. (de genolls: CC manera) 9. Parlar de París ho és. (parlar de la torre Eiffel: Atr.) 10. Ho sembla, la teva mare. (amoïnada: Atr.) Pàg. 120. Exercici 4 1. Els meus cosins hi han marxat. (de viatge: CC) 2. No n’he parlat mai amb els teus pares. (de tu: CP) 3. No hi he parlat mai de tu. (amb els teus pares: CC) 4. Te n’hauràs desfet quan torni? (d’això: CP) 5. M’hi he penedit d’haver-lo abandonat. (sempre: CC) 6. Me n’he penedit sempre. (d’haver-lo abandonat: CP) 7. Hi camino quan surto d’excursió. (molt: CC) 8. Hi camino molt. (quan surto d’excursió: CC) 9. S’hi ha acostumat. (a dormir de dia: CP) 10. La Núria s’hi mira la gent. (de reüll: CC) Pàg. 120. Exercici 5 1. Se’n riu. 2. Ens l’expliques? 3. Li’n vam comprar. 4. M’ho demana. 5. Us l’apartaré. 6. La’n separo. 7. S’hi casa. 8. L’hi envio. 9. Te’n recordes? 10. L’en trec. Pàg. 120. Exercici 6 1. Va escapolir-se-us. 2. Vam repenjar-nos-hi. 3. Podrem donar-los-en. 4. Volia fer-me’ls a mida. 5. Han de trametre’ls-les. 6. Va aparèixer-se-li. 7. Puc dir-li-ho avui. 8. Van portar-nos-en tres. 9. Podríeu enviar-los-hi. 10. Volem regalar-los-el. Pàg. 120. Exercici 7 1. Parla-li’n. 2. Mateu-vos-hi. 3. Treu-los-les. 4. Llegeix-me’n més. 5. Escriviu-los-hi. Clau dels exercicis 273
- 275. Morfosintaxi 6. Emprovin-se’ls. 7. Porta’ns-ho demà. 8. Compra-li-ho. 9. Enreda-l’hi. 10. Reserva’ls-la. Pàg. 121. Exercici 8 1. c) 6. d) 2. d) 7. a) 3. b) 8. b) 4. c) 9. c) 5. b) 10. a) Pàg. 122. Exercici 9 1. -s’hi 6. la hi 2. les hi 7. ‘ls-hi 3. me’ls 8. me n’ 4. li hi 9. l’hi 5. els ho 10. li’n Pàg. 122. Exercici 10 1. Correcta. 2. Incorrecta. Als meus parents els vam dir que marxàvem d’excursió. 3. Incorrecta. La nena s’ha de quedar amb els meus sogres. Els la portarem abans d’agafar l’avió. 4. Correcta. 5. Incorrecta. Tenim reunió amb els nous socis. Que volem rescindir el contracte, els ho direm tot just comenci la reunió. 6. Incorrecta. He comprat xocolata. Als teus fills, els en dono una presa? 7. Incorrecta. Els meus alumnes no es creuen que el menjar ràpid sigui perjudicial per a la salut. Com els ho faries veure? 8. Correcta. 9. Incorrecta. Estan interessats en aquest quadre. Els en vas parlar tu? 10. Correcta. Pàg. 122. Exercici 11 1. Porta els cabells bruts? No m’estranya perquè sempre els hi porta. 2. La jutgessa ha decidit embargar-los els sous. 3. La Núria els ho va explicar tot fil per randa. 4. (Ø) Ha caigut de la cadira i no s’ha fet mal. 5. Notifiqueu-los la resolució anterior. 6. No sabem si ens en sortirem. 7. Li he telefonat des que vam discutir i no he aconseguit que em torni les trucades. 8. Tot i estar força constipada, vaig anar a l’excursió i hi vaig trobar (Ø) / (Ø) vaig trobar-hi en Jaume. 9. Acostumeu-vos a rentar-vos les dents després de cada àpat. 10. Registreu l’escrit anterior i deixeu-ne constància a les actuacions. 11. De tot això, en dono compte al jutge. 274 Clau dels exercicis
- 276. Morfosintaxi 12. Tothom diu que el fill de l’adroguer no hi toca gaire. 13. El llibre, emporta-te’l sense pensar-t’ho gaire o algú altre se l’emportarà. 14. No sabré mai qui se’m va cruspir els bombons. 15. Finalment vaig arribar a Sort, on (Ø) havia quedat amb la colla. ELS PRONOMS RELATIUS Pàg. 129. Exercici 1 1. A 6. A 2. A 7. S 3. S 8. S 4. A 9. A 5. S 10. A Pàg. 129. Exercici 2 M’agraden més les olives que tenen pinyol. Antecedent: les olives La coca que menjarem amb la xocolata és comprada a Cercs. Antecedent: la coca Vam anar a veure Els Pets el dia que van estrenar el nou disc. Antecedent: el dia El parxís amb què juguem és un regal de la seva àvia. Antecedent: el parxís Els veïns més afectats, als quals encara no han donat subvencions, podran tornar a casa aviat. Antecedent: els veïns més afectats La foto a què faig referència té més de cinquanta anys. Antecedent: la foto Ja no es pot fumar al despatx on treballo. Antecedent: el despatx El partit en qui confiava m’ha tornat a decebre. Antecedent: el partit L’amanida era ben fresca, cosa que era imprescindible amb la calor que feia. Antecedent: l’amanida era ben fresca Encara escriu amb una ploma que és d’estruç. Antecedent: una ploma Pàg. 130. Exercici 3 1. x Només hi ha un diari. explicativa 2. x Comprà més llibres. especificativa 3. x Tinc més amics. especificativa 4. x Van ser condemnats tots els acusats. explicativa Pàg. 130. Exercici 4 S’ha de desar la roba que ahir vaig planxar. Francesc Ribera “Titot” que era el cantant de Brams, ara canta amb Mesclat. , El Comabona, que és un dels cims més bonics del país, és al Cadí. El títol del disc de què et parlo és La flama. El Barça, que feia anys que no jugava una final, no va decebre. L’actor va reconèixer l’acusat en la roda de reconeixement a què va assistir. Pàg. 130. Exercici 5 1. Comenteu amb els pares on voleu anar aquest vespre. 2. M’agradaria que m’escoltessis quan parlo. Clau dels exercicis 275
- 277. Morfosintaxi 3. La persona a qui s’ha de fer el requeriment ha canviat de domicili. 4. Els alumnes diuen als professors que tenen massa deures. 5. No recordo el número de la sala de vistes on tenim el judici. 6. El cotxe amb què vaig a la feina necessita els pneumàtics nous. 7. El balcó que mira a ponent té els porticons despintats. 8. No m’explico què li troba, però ja fa quinze anys que són casats. 9. Qui vol una mica més de pastís de gerds? 10. El jugador del qual espero un autògraf és l’Oleguer. Pàg. 131. Exercici 6 1. Aquesta és una sentència la decisió (de la que / de la què / de la qual) no acabo d’entendre. 2. En aquesta exposició hi ha quadres (en que / en què / en els que / en els què / en els quals) es reflecteix l’estat d’ànim del pintor. 3. No comprenc la situació (a la que / a la què / a la qual / que / a què) et refereixes. 4. El noi (amb qui / en el qual / en qui / amb el qual) confio és el promès de l’Anna. 5. Porto les capses (en les que / on / en què) hi ha l’aixovar del nadó. 6. Les classes (que / a què / a les que / a les quals) assistia eren molt interessants. Pàg. 131. Exercici 7 1. El llibre sobre el qual heu de fer el treball té dues-centes pàgines. 2. El dia que / en què / en el qual plogui sortirem a buscar cargols. 3. Aquesta és la noia de qui / de la qual em parlaves? 4. El jove que hi tingui algun inconvenient que ho digui. 5. La muntanya és el lloc on / en què / en el qual ens sentim més feliços. 6. Jo portaré a la festa el ganivet amb què / amb el qual tallarem els torrons. 7. L’adreça que m’has donat és incorrecta. 8. Els colors del Barça, que / els quals són el blau i el grana, coincideixen amb els del nostre club. 9. Les teules amb què / amb les quals van construir la teulada eren defectuoses. 10. A la recepció portava un collaret que era de perles falses. Pàg. 131. Exercici 8 1. No he vist el capítol d’avui ni el que van emetre abans-d’ahir. 2. Al Parlament debatran la qüestió a la qual / a què tothom dóna tanta importància. 3. L’any passat aquesta editorial va publicar una novel·la l’autor de la qual és Manel Zabala. 4. Em refio del nou empleat que / a qui / al qual tu m’has recomanat. 5. Han nomenat presidenta de l’escala la noia amb qui / amb la qual vaig compartir el pis cap a tres anys. 6. Les hosts es van refugiar dalt les muntanyes, on / en les quals / en què van haver de passar tot l’hivern. 7. Els privilegis de què / dels quals gaudien els ciutadans eren similars. 8. Els alpinistes van aconseguir fer cim ahir, tot i els perills a què / als quals s’exposaven. 9. El govern apujarà els tipus d’interès, la qual cosa / cosa que cal tenir en compte a l’hora d’adquirir un habitatge. 10. El músic de qui / del qual només tinc un disc és Kepa Junkera. Pàg. 131. Exercici 9 1. Al prestatge on /en el qual / en què pots trobar Amorrada al piló també hi ha Deu claus al pany. 2. L’únic jugador de qui / del qual no depèn l’èxit de l’equip està lesionat. 3. Les noies amb qui / amb les quals treballo són de Berga. 276 Clau dels exercicis
- 278. Morfosintaxi 4. L’avió que no ha pogut agafar era l’últim i, per tant, no arribarà fins demà. 5. Ha nevat durant dos dies seguits, la qual cosa / cosa que ha provocat l’esfondrament de la teulada de la pallissa. 6. El municipi, que / el qual està situat dins del Parc Natural Cadí-Moixeró, és Gisclareny. 7. No vol invertir tots els estalvis de què / dels quals / amb què / amb els quals potser haurà de viure més endavant. 8. He fet reparar la màquina de rentar el filtre de la qual s’havia espatllat. 9. El diari comarcal ha revelat la font d’on / de la qual ha tret la informació que ha fet trontollar el càrrec del regidor. 10. Per fer aquest jersei has de fer servir les agulles amb què / amb les quals vas fer la jaqueta de l’Andreu. Pàg. 132. Exercici 10 1. Treballen en l’edifici on / en què / en el qual hi ha els gegants de la Patum. 2. Les dues muntanyes entre les quals baixa el riu són de roca calcària. 3. La persona en qui / en la qual més confio viu lluny d’aquí. 4. El professor amb qui / amb el qual col·labora prové d’una prestigiosa universitat. 5. No m’has contestat el correu que t’he escrit. 6. Tenia l’esperança que em donessin una bona notícia. 7. Van anar d’excursió en un riu on fan ràfting. 8. La seva parella li va acabar confessant que li havia estat infidel, la qual cosa / cosa que la va enfonsar. 9. No ens ha informat del que ha fet ni del que pensa fer. Correcta 10. Han elegit president l’home en qui / en el qual els socis no confiaven. LES PREPOSICIONS Pàg. 141. Exercici 1 1. Mitjançant aquesta cèdula, se cita Ø Josefina Prats a judici. 2. Tu avises el/en Roger i jo a la Cristina. 3. Les àvies sempre aconsellen els seus néts sobre la vida. 4. El jutge informa la part demandada de la situació del procés. 5. És un gos molt agressiu. Sempre mossega (a) tothom. 6. L’advocada culpa la part denunciada d’haver mentit en el judici. 7. Tot el dia m’increpa a mi i no a ella. 8. Abans de marxar de casa, dóna menjar als peixos. 9. Aquest Sant Jordi he regalat dues roses a la Mireia. 10. El passat mes de juny van expropiar el pis al veí del nostre replà. 11. Els Mossos d’Esquadra van haver de separar els/Ø dos nois que es barallaven. 12. Els pares van abandonar els nens quan eren ben petits. 13. Després de moltes infraccions, l’empresa ha comunicat l’acomiadament al treballador. 14. A la Júlia, l’ajudo cada dia a fer els deures. Pàg. 141. Exercici 2 1. Quan he arribat a casa, he fet un glop d’aigua. Tenia molta set. 2. He perdut molts partits en aquesta pista de tennis. 3. Aquest delicte està tipificat en l’article 240 del Codi penal. 4. Em vaig deixar la jaqueta al penjador de la feina. 5. L’any que ve anirem de viatge al Senegal. Clau dels exercicis 277
- 279. Morfosintaxi 6. Pots consultar les condicions de la subhasta en l’edicte que està afixat al tauler d’anuncis. 7. Ens vam trobar en una cafeteria que hi ha a la Rambla. 8. He vist moltes perdius en un bosc a prop de Girona. 9. Després de dinar, anirem al riu a pescar. 10. Viurem una temporada en algun indret d’Àustria. Pàg. 141. Exercici 3 1. A l’hivern llegeixo més que a la primavera. 2. Encara no sé si el meu avió aterra a les onze del matí o a les dotze del migdia. 3. Per Sant Joan sempre anem a sopar amb uns amics. 4. El jutge prendrà una decisió en dues hores. 5. Ho va tenir enllestit en un tancar i obrir d’ulls. 6. A mitjan setmana sabré els resultats de les anàlisis. 7. En dirigir-se al Registre Civil, es va adonar que s’havia deixat tots els documents a casa. 8. Van detenir els lladres en arribar a l’autopista. 9. Ha decidit marxar al Vietnam de / del / des de setembre a / al / fins a juny. 10. Al matí sempre em costa llevar-me. Pàg. 142. Exercici 4 1. No m’agrada cuinar amb l’olla de pressió. 2. Pots baixar les escombraries? Se sent molt la pudor de podrit. 3. He comprat dues novel·les històriques i dues d’aventures. 4. De panellets, sempre en menjo per Tots Sants. 5. La faldilla que busco és de ratlles. 6. Tot i que era a l’hospital, se sentia olor de tabac. 7. De mal de cap, en tinc sempre que baixa la pressió atmosfèrica. 8. Mira que n’arriba a ser, d’hipòcrita. 9. Sort en tinc del meu assecador de mà! Em deixa els cabells ben llisos. 10. La fiscal, quantes n’ha presentat, de proves? 11. He agafat dues samarretes de màniga llarga i dues de curta. 12. El vi de l’Empordà és boníssim. 13. D’olives farcides, en farem prou per a la festa? 14. Posa’t aquella camisa de llunes que m’agrada tant! Pàg. 142. Exercici 5 1. He inflat un globus per a la meva cosina. 2. Aquesta cafetera és per a mi i no per a tu. 3. I si comprem una mica de curri per al pollastre? 4. Ha contractat un advocat per si el demanden. 5. Per fi ha acceptat tenir un gos! Això sí, ho ha fet pels / per als nens. 6. Ens van enviar la documentació per correu. 7. L’han escorcollat per si amagava alguna arma. 8. Prepararé un plat exquisit per al dia del meu aniversari. 9. Ho has de tenir tot a punt per demà! 10. Han decidit acomiadar-lo per la seva incompetència. 11. La meva àvia sempre porta postres per a tothom. 12. Aquesta pel·lícula és apta per a tots els públics. 278 Clau dels exercicis
- 280. Morfosintaxi Pàg. 142. Exercici6 1. S’ha aficionat a col·leccionar segells. 2. Es conforma a pensar que ho pot tornar a intentar l’any que ve. 3. La Mariona s’ha acostumat a passejar el gos cada dia al matí. 4. L’acusat es va penedir d’haver robat a la víctima. 5. En Vicenç sempre col·labora a tallar els xiprers del jardí. 6. Com més temps passa, més s’obsessiona per tornar al seu país natal. 7. El meu fill s’ha entossudit a sortir de festa cada cap de setmana. 8. La veïna de dalt s’ha compromès a no posar la televisió tan alta. 9. El propietari sempre ens amenaça de denunciar-nos. 10. Espero que deixi d’anar amb aquesta colla. 11. És un pesat. Tot el dia m’insisteix a quedar per anar a fer un cafè. 12. L’estratègia consisteix a convèncer el tribunal de la nostra versió dels fets. 13. Un cop més dubto de convidar l’Antoni i la Montserrat al sopar d’aquest vespre. Pàg. 143. Exercici 7 1. Dubto que vingui. 2. No va canviar d’actitud fins que va arribar a la maduresa. 3. Està avesat al fet que / que plogui tot el dia. 4. Recorda’t que avui tens hora al metge. 5. Em nego al fet que / que m’acompanyi algú. 6. Assegura’t que es cordi bé el cinturó de seguretat. 7. Tot i haver fet trampes, no va renunciar al fet que / que li lliuressin el premi. 8. Abans que dinem, podem anar a fer un volt pel poble. 9. No estic d’acord en el fet que / que es malbarati diner públic. 10. Confiava en el fet que / que la magistrada jutgessa li donaria la raó. 11. Estava tan contenta que vaig animar tots els companys de feina al fet que / que anéssim a celebrar-ho. Pàg. 143. Exercici 8 1. Sota el meu punt de vista no tenen dret a queixar-se. 2. Quant a les proves, cada part ha de presentar les que cregui necessàries. 3. No obstant el mal temps, encara podrem anar a caminar. 4. En vista de les lesions, la forense no ha dubtat a l’hora de determinar el diagnòstic. 5. El tren va arribar amb retard a causa de les interrupcions en el subministrament elèctric. 6. M’he donat un cop de cap amb aquest arbre. És massa baix. 7. L’Ajuntament va intervenir en el judici com a acusació particular. 8. Vol començar a estalviar amb vista a comprar-se un pis més endavant. 9. La situació política ha empitjorat arran dels resultats de les darreres eleccions. 10. Tal com ja et vaig dir, sota cap circumstància pots arribar tard a la feina. 11. Gràcies a Internet, posem el saber a l’abast de tothom. 12. En lloc de renyar-lo, és millor que hi parlis tranquil·lament. 13. De vividors, en surten com bolets. Clau dels exercicis 279
- 281. Morfosintaxi LES CONJUNCIONS Pàg. 150. Exercici 1 1. tanmateix; 2. així mateix; 3. tanmateix; 4. tanmateix; 5. així mateix; 6. tanmateix. Pàg. 150. Exercici 2 1. si no; 2. sinó; 3. si no; 4. si no; 5. sinó; 6. si no; 7. sinó; 8. Si no; 9. si no; 10. sinó. Pàg. 150. Exercici 3 1. doncs; 2. perquè; 3. Doncs; 4. perquè; 5. doncs; 6. perquè; 7. perquè; 8. Doncs; 9. perquè; 10. Doncs. Pàg. 151. Exercici 4 1. Finalment ens va entendre perquè (conjunció causal) li ho vam explicar amb signes. 2. No entenc per a què (interrogatiu de finalitat) utilitzareu les eines que em demaneu. 3. Perquè (conjunció final) la roba s’eixugui més de pressa, caldrà estendre-la al sol. 4. L’advocat li va preguntar per què (interrogatiu causal) s’havia barallat amb el seu fill. 5. Tothom ha tocat el dos perquè (conjunció causal) ja es feia fosc. 6. No el deixava reposar perquè (conjunció final) es cansés. 7. Per què / Per a què (interrogatiu causal o de finalitat) ha vingut? Per enfonsar la festa? 8. Les parts van arribar a un acord perquè (conjunció causal) volien estalviar-se el judici. 9. Rumia per què (interrogatiu causal) la Núria ha desheretat els fills. 10. Perquè (conjunció final) el negoci rutlli bé, haureu de posar-hi el coll. Pàg. 151. Exercici 5 1. Recorda que passarem a recollir-te a les dues. 2. El gos es va intoxicar i immediatament el vam portar a cal veterinari. 3. Com que he acabat la feina, me’n vaig a fer un vermut. 4. Ha marxat de viatge, ja que li ha tocat la loteria. 5. Posat que aconseguim motivar els treballadors, l’empresa en sortirà beneficiada. 6. Malgrat que sigui diumenge, es lleva a les set del matí. 7. El taller per a què vam preparar el pressupost ha fet fallida. 8. El mínim per obrir un curs són deu persones; tot i això, es poden fer excepcions segons les circumstàncies. 9. Per cada ascendent o descendent minusvàlid/a en un grau igual o superior al 65% es pot aplicar una deducció de 100 euros tota vegada que es compleixin els requisits exigits. Pàg. 151. Exercici 6 1. Fes-ho tal com t’ho ha dit, perquè, si no, t’ho farà repetir. 2. Posat que vulgui anar-hi, li proporcionarem un cotxe oficial. Correcta. 3. Si no és que detestes el flamenc, aquesta obra segur que t’agradarà. 4. No fan sinó el ximple, els meus fills. Correcta. 5. Ha demanat que es respecti el resultat de les eleccions. 6. Mentre en Jordi va a comprar, jo aniré fent la bugada. 280 Clau dels exercicis
- 282. Morfosintaxi ELS ADVERBIS Pàg. 156.Exercici 1 1. Va respondre la pregunta per sobre. 2. Parla a cau d’orella / fluix. 3. Pitjor no ho podia fer. 4. Vam entrar a la sala de ball de franc / gratis. 5. Sens dubte la realitat supera la ficció. 6. Les reformes de les sales d’espera de l’hospital es van fer a poc a poc. 7. S’han de pagar les taxes sempre i per força. 8. De sobte, vam haver de desaparèixer de pressa. 9. L’operació solament/sols està indicada si el pacient compleix uns paràmetres molt rigorosos. 10. Aleshores, els dos tennistes es van donar la mà esportivament. Pàg. 156. Exercici 2 1. Obert fins al 15 de juliol inclòs. 2. Aviat es convocaran els exàmens de català. 3. La pel·lícula era massa dramàtica. 4. Sovint, els diaris publiquen notícies sobre nous experiments químics. 5. Havíem de buidar el frigorífic del tot. 6. De moment el menjador romandrà tancat. 7. No ho ha considerat prou. 8. Necessitarem pel cap baix dotze planxes de metall. 9. Com és d’antipàtic aquest noi! 10. Vam enxampar els lladres, que, de seguida/a l’instant, van arrencar a córrer. Pàg. 156. Exercici 3 1. Construint els fonaments de l’edifici, van arribar molt avall. 2. Pot ser que la importància de l’acord radiqui en la defensa dels drets humans. 3. Diuen els entesos que aquesta tendència no té una teoria convincent darrere. 4. El jugador va llençar la pilota massa enlaire. 5. En lloc de dormir tant, podries treballar més! 6. La fàbrica és (a) prop de l’estació. 7. El congrés es va fer a l’estiu? –No ho recordo, però més aviat es devia fer a la tardor. 8. Viu al mateix carrer, però no recordo si més amunt o més avall. 9. L’amfitrió ens va deixar còmodament instal·lats. 10. Tenia festa fins a l’1 de setembre inclusivament/inclòs. Pàg. 157. Exercici 4 1. No vinguis gaire tard. 2. Si heu de conduir, no begueu alcohol ni/i no telefoneu amb el mòbil. 3. No va ser fins aleshores/llavors que no vam saber la solució del conflicte. 4. No li va agradar gens que llegíssim els seus papers. 5. Mai no he entès els logaritmes. 6. D’ara endavant haurem de comptar amb despeses afegides. 7. De tant en tant, els treballadors fan cursos de reciclatge. Clau dels exercicis 281
- 283. Morfosintaxi 8. No crideu tant, que molesteu els veïns! 9. Camina tan de pressa que no el podem seguir. 10. T’ha escoltat sense gaire interès. Pàg. 157. Exercici 5 1. Acosta’t tant com puguis. Ell és tan ric com tu. Ella anava tan pintada com tu. No cridis tan fort. 2. No es pot queixar, que no li falta res. Desgraciadament el malalt no millora gens. És molt lleuger: no pesa gens. Amb aquestes balances no podràs pesar res. 3. Hi anirà com a secretari. Cobra-li un deu per cent com a paga i senyal. Em va passar un cas com el teu. Tenia uns ulls com taronges. 4. Envieu-m’ho al menys tard possible. Almenys vés a dormir més d’hora, si tens febre. Almenys menja’t la carn. 5. Li pagaré un tant cada mes. És una obra literària una mica anacrònica. Passava un tant mensual al seu fill. Aquest vi és una mica agre. 6. Els nens petits no podem anar d’ací d’allà quan els pares se separen. Com que el seu pare és periodista té objectes d’ací i d’allà. 7. Estic dolguda per tot el que m’has dit. Hi ha barreres arquitectòniques pertot. 8. Va comprar un gelat en lloc de galetes. No vaig trobar l’abric enlloc. 9. La part del darrere de la casa és molt freda. És la darrera factura del mes. 10. La pilota va caure damunt del cotxe. La perruqueria és molt més amunt. La perruqueria és damunt de casa nostra. 11. Dijous tinc reunió, per tant avui hauria d’acabar l’informe. El dijous 16 de juny la Martina comença el curs de defensa personal i l’acabarà d’aquí a dos mesos. Aquest estiu, doncs, haurem de canviar el dijous com a dia de la nostra trobada. 12. La cuina és a dalt; la trobaràs escales amunt. 13. Això pot ser tan sols la punta de l’iceberg. Després potser m’arribaré fins a casa de l’àvia a fer-li la declaració de renda. Pot ser que quan arribi ja no quedi ningú. 14. Ha tret 98 punts a l’examen. L’ha superat amb escreix. No sé exactament els anys que té, però en deu tenir trenta i escaig. 15. –Et queda res per sopar? –Tenia pizzes congelades, però ja no me’n queda cap. –Has vist cap processó de manaies? La de Besalú, per exemple? –No, mai no n’he vist cap. Els teus plans no són gens/gaire engrescadors. No vagis gaire de pressa per aquí, que aquesta carretera és perillosa; no te’n pots refiar gens/mai. 282 Clau dels exercicis
- 284. Lèxic DERIVACIÓ Pàg. 165. Exercici1 fill: persona de qui som padrins: fillol; tots els fills d’algú: fillada; fill del cònjuge: fillastre; ple de fills: enfillat; filla petita: filleta; adoptar com a fill/a: afillar. blanc: qualitat de blanc: blancor o blancúria; operació per legalitzar diner negre: blanqueig; d’un color tirant a blanc: blanquinós; pintar de blanc: emblanquir o emblanquinar; legalitzar diner negre: blanquejar; aplicar una capa molt fina de guix: emblancar. sang: animal que xucla la sang: sangonera; sang cuita: sangada; que li agrada vessar sang o matar: sanguinari; brut de sang: sangonós o sangós; tenyit de sang o barrejat amb sang: sanguinolent; tacar de sang: ensangonar. flor: adornament artificiós: floritura; afalac: floreta; que té flors: florit; començar a manifestar-se: aflorar; treure flor: florir; treure la virginitat a una dona: desflorar. pols: pols finíssima: polsim o polsina; gran quantitat de pols: polseguera o polsinera; petita quantitat de pols: polsada; ple o cobert de pols: polsós; sacsejar una cosa per fer caure el que en penja: espolsar; alçar pols: polsejar. Pàg. 166. Exercici 2 Colors Li han quedat els ulls vermellosos o envermellits de tant plorar. Les fulles de l’àloe s’estan esgrogueint. Aquestes tomates encara verdegen. Té els ulls blavencs o blavosos i els cabells castanys. He ennegrit els pantalons amb un tint fabulós. La grisor d’aquestes parets em posa malalta. Tèxtils Acabem d’emmidonar les camises del teu avi. El drapaire no ens ha volgut vendre res. Creixen tot de plantes enfiladisses a les parets de la terrassa. Va deixar la feina perquè s’hi sentia encotillat o encotillada. La indústria cotonera ha patit un daltabaix els darrers anys. A la Berta no li agraden els gossos falders o faldillers. Natura La granissada ha esfullat tots els rosers. Cal aigualir el vi amb una mica de gasosa perquè és massa fort. El meteoròloeg ja havia anunciat nuvolositat parcial a l’interior. Van trobar l’esquelet d’un bòvid soterrat o enterrat al Camp dels Ninots. Tenim previst fer una excursió a la fageda d’en Jordà. Amb la pluja han sortit degoters, degotalls o goteres al menjador de casa. Cos Li ha engaltat una tal manotada que ens hem quedat de pedra. Fa una calor enervant aquest matí. Ha deixat els vidres ben plens de ditades. En Miquel té l’ossada o ossamenta pròpia d’un guerrer primitiu. Aquest matí ha vingut a treballar lívid i ullerós. És tan afectuós que no s’està de fer abraçades i petons a tothom. Clau dels exercicis 283
- 285. Lèxic Pàg. 167. Exercici 3 Substantius 1. besàvia 6. rajolí, rajolinet 2. anticossos 7. branquillons 3. assortiment 8. ploricó, ploraner 4. coixesa, coixària 9. porticons 5. pidolaires 10. bafarada Verbs 1. arrodonit 6. fuetejar 2. esmicola 7. espessir, espesseir 3. Nua’t / Nueu-vos 8. encaparris 4. emmiralla 9. escridassin 5. parpellejar 10. endormiscar-me, dormisquejar, dormitar Adjectius 1. assedegats 6. primerenques 2. il·legal 7. ponedora 3. assenyada 8. fonedissos 4. traçut 9. esprimatxat 5. fredolic, fredorós 10.assolellat Pàg. 168. Exercici 4 1. l’embragatge 6. del raval 11. emmurallada 2. parisenca 7. financeres 12. de turmentar-se 3. esborrany 8. humilitat 13. entapissar 4. alimentàries 9. condicionat 14. enjardinades 5. garantir 10. efeminades 15. creences Pàg. 168. Exercici 5 1. alguerès 6. alemanyes 2. tarragonins 7. algerià 3. xinesos 8. tunisencs 4. iraquians 9. brasileres 5. hongaresos 10. igualadins Pàg. 168. Exercici 6 llet: lacti, làctic cervell: cerebral corba: curvatura fill: filial avortament: abortiu boca: bucal calb: calvície jove: juvenil llavi: labial doble: duplicar 284 Clau dels exercicis
- 286. Lèxic Pàg. 168. Exercici7 picossada empatollar pelleteria carnisseria embarbussar-se calçotets clenxinar solellada lladregot fullaraca hortolà xicarró cantarella terrissa canyissar aleró bordegàs granellut pobrissona estireganyar herbolari embarbussament costaner esbojarrat Pàg. 169. Exercici 8 1. ximpleria, ximplesa 2. alleugerir, alleujar 3. xerrera; inacceptable 4. vivències 5. sordesa, sordària 6. redrecis, adrecis 7. fosquejar, enfosquir-se 8. escurces, escurceu, escurça 9. amargor, amargantor; dolçor, dolcesa 10. llogaret, llogarret, llogarró 11. grandària; grossària, grossor 12. suavitzar 13. estovar 14. alentiment; enterboliment 15. bellugadís; dolenteries 16. assecador MOTS COMPOSTOS Pàg. 172. Exercici 1 1-f 6-a 2-b 7-h 3-g 8-j 4-i 9-d 5-e 10-c Pàg. 172. Exercici 2 1-c: poca-solta 6-a: gratacel 2-g: guarda-roba 7-i: bocamoll 3-h: gira-sol 8-j: adéu-siau 4-e: migdia 9-f: pelacanyes 5-b: celobert 10-d: cercabregues Clau dels exercicis 285
- 287. Lèxic Pàg. 172. Exercici 3 248: dues-centes quaranta-vuit 23: vint-i-tres 52.160.000: cinquanta-dos milions cent seixanta mil 490.000: quatre-cents noranta mil 380 tres-cents vuitanta Pàg. 173. Exercici 4 Amb guionet: adéu-siau, Vila-seca, mata-rates, barba-ros, penya-segat, Mont-roig, ciència-ficció, nord-oest, sud- africà, barrim-barram Sense guionet: camatort, exmarit, historicofísic, escuradents, Vilanova, besnét, antireligiós, bocabadat, coliflor, parallamps Pàg. 173. Exercici 5 1. Es troben en un cul-de-sac. 2. És una botiga de vetesifils. 3. L’han escollit viceconseller. 4. Va quedar bocabadat. 5. Ens passaran un audiovisual. 6. El vent ha arrencat el pollancre de soca-rel. 7. Van arribar abans-d’ahir. 8. Selecciona el programa de prerentat. 9. Fer la gara-gara. 10. Han signat un pacte de no-agressió. SINONÍMIA I ANTONÍMIA Pàg. 175. Exercici 1 llord greixós minso exigu gat moix dominar comandar estable quadra gos ca timó farigola gasiu avar brida regna estrada tarima Pàg. 175. Exercici 2 emocionar asserenar equívoc clar 286 Clau dels exercicis
- 288. Lèxic grolleria cortesia esponerós marcit eteri corpori aixoplugar desemparar vigilar negligir pignorar desempenyorar Pàg. 176. Exercici 3 alt: soberg, enlairat, encimat, airívol, altívol, acimat baix: rabassut, nan, menut, petit, camacurt, boterut Pàg. 176. Exercici 4 Tingueu en compte que no hi ha una única solució. plànol / planell: Quan vam arribar a Barcelona, vam comprar un plànol de la ciutat. Al capdamunt de la muntanya, hi havia un magnífic planell. dofí / delfí: L’espectacle de dofins del zoo va ser magnífic. El Manel cada cop té més responsabilitats, es perfila com a delfí del president. cataractes / cascades: Van operar la meva mare de cataractes. En aquella font brolla l’aigua en forma de cascada. data / dada: La data de l’examen és el 25 de juny Cal emplenar totes les dades personals per inscriure’s al congrés. trànsit / tràfic: La contaminació produïda pel trànsit de vehicles va en augment. El tràfic de drogues és habitual en aquell barri. abonar / adobar: Cal abonar 10 € abans d’entrar. Si no adobes les terres, no colliràs. Pàg. 176. Exercici 5 idiotisme, analfabetisme, inòpia, desconeixença, incapacitat, incultura Pàg. 176. Exercici 6 Aquell cantaire té un to de veu molt greu. Va quedar interromput el servei de rodalia. Els Mossos d’Esquadra el van alliberar. L’empobriment d’una part de la població és cada vegada més evident. Els dies feiners ens aixequem a les vuit. Aquella casa té un preu inassequible. Clau dels exercicis 287
- 289. Lèxic POLISÈMIA I HOMONÍMIA Pàg. 177. Exercici 1 Tingueu en compte que no hi ha una única solució. braç: El forense li va examinar el braç després de l’accident. Les cadires amb braços són molt més còmodes. cinta: Vaig comprar un metre de cinta de color vermell. En arribar a l’aeroport vam posar les bosses a la cinta transportadora. ploma: Ens van regalar una cinta estilogràfica. Aquella classe d’ocells tenen molta ploma. taula: La mestra els ha manat que s’aprenguessin la taula del 4. Aquella taula era de roure. cort: La cort reial va passar revista a les tropes. Aquella casa semblava una cort de porcs. Pàg. 177. Exercici 2 1. el canal / la canal a) El canal d’Urgell té les reserves garantides per la campanya d’enguany. b) La canal de la teulada té força goteres. 2. el pudor / la pudor a) Cal que respectem el pudor d’aquella persona. b) La pudor que se sentia era insuportable. 3. un editorial / una editorial a) Un editorial és aquell article que trobem a l’inici del diari. b) Demà tanca les portes una editorial puntera en la publicació de textos legals. 4. el pols / la pols a) Vam treure la pols dels mobles després de les obres. b) El pols li anava massa ràpid i el metge va decidir ingressar-lo. 5. el fi / la fi a) El fi no justifica els mitjans. b) El curs ha arribat a la fi. Pàg. 178. Exercici 3 1. La meva mare em va dir que anéssim a comprar flors i també hem comprat algun arbust. 2. Què vols que et regali? 3. Ha anat a Lleida a menjar caragols. 4. Oh! Això és una meravella. Ho vols comprar o no? Pàg. 178. Exercici 4 1. s’acosta 2. condueix 3. evacuar 4. funciona 5. escau 288 Clau dels exercicis
- 290. Lèxic LOCUCIONS I FRASESFETES Pàg. 182. Exercici 1 1. tenir 6. ser 1. tenir 1 2. fer 7. anar 1 2. buidar 3. remenar 8. anar 1 3. passar 4. anar 9. tocar 1 4. fer 5. tocar 10. anar Pàg. 182. Exercici 2 Treure el fetge per la boca Arrufar el nas/les celles Estirar-se els cabells Ésser tot orelles Caure la cara de vergonya Fer els ulls grossos Ficar-se entre cella i cella Tenir coll avall Estar amb l’aigua al coll Tancar la porta als nassos Tenir dos dits de front Dur-ne una de cap Fer dentetes/boca/mala cara Pàg. 182. Exercici 3 a) 4; b) 3; c) 8; d) 9; e) 2; f ) 1; g) 10; h) 7; i) 6; j) 5 Pàg. 183. Exercici 4 1. a cor què vols 6. treu de polleguera 2. rascar-se la butxaca 7. la sap llarga 3. picar ferro fred 8. té mala peça al teler 4. anava de vint-i-un botó 9. remogut cel i terra 5. hi ha roba estesa 10. sé de quin peu calces Pàg. 183. Exercici 5 En Tomàs i la Teresina havien preparat amb molta cura el bateig de l’últim dels seus fills: En Bernat. Havien d’anar amb compte de no estirar més el braç que la màniga, però volien que el petit tingués una gran festa de benvinguda. Per això van fer un cop de cap i van convidar una pila de gent. Fins i tot van convidar els parents d’Ulldemolins, dels quals que no sabien res des que en Judes era fadrí i sa mare festejava, però a la Teresina li feia molta il·lusió veure’ls perquè havien menjat del mateix plat amb la seva cosina Elvira. Una setmana abans del gran esdeveniment, l’Elvira va trucar a la seva cosina i li va donar carbasses. La Teresina, en sentir això, va treure foc pels queixals perquè l’havien deixat amb un pam de nas. Des de llavors va haver-hi mala maror entre les dues cosines. Un mes abans del gran dia la Teresina va anar a triar el vestit d’en Bernat. Es va enamorar d’un vestit de somni: era tot blanc, amb un faldó ple de brodats i una gorreta d’angorina. Valia un ull de la cara, però no era ella qui havia de gratar-se la butxaca, sinó que el vestidet era el regal de la seva àvia. El nen havia de fer patxoca el dia de la seva presentació en societat, i aquell vestidet garantia amb escreix l’èxit de la comesa. El gran dia va arribar i en Tomàs i la Teresina van celebrar el bateig a cor què vols. Els convidats van poder treure el ventre de pena amb el dinar que els havien preparat, i com diu la dita: a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. Clau dels exercicis 289
- 291. Lèxic BARBARISMES Pàg. 185. Exercici 1 bidell, revenja, cascada, vertigen, borsa, impremta, atorgar, esdeveniment, badia, maragda, raval, angoixa, absent, motxilla, intricat, escurçó, àncora, encens Pàg. 185. Exercici 2 1. M’ha decebut molt el discurs que va pronunciar el director. 2. No han aclarit encara qui va trencar el gerro de la veïna. 3. La implantació va permetre remeiar la sordesa del nadó. 4. Trucarem a un jardiner perquè enjardini el pati de la comunitat de veïns. 5. S’ha entossudit / obstinat / entestat a comprar-se un cotxe nou i no la traiem d’aquí. 6. Després de molts esforços han conseguit nivellar la paret mestra amb els envans. 7. Diumenge vam anar als aiguamolls de l’Empordà per alliberar un exemplar de xoriguer. 8. Hem de parlar seriosament quan tornis a casa. 9. És un producte garantit per la Unió de Consumidors de Catalunya. 10. Han col·lidit quatre vehicles a l’AP-7 i això provoca cues quilomètriques. 11. Enmig de l’actuació va oblidar la lletra de la cançó i va haver d’improvisar. 12. Més val que col·loqueu alguna cosa a terra per amortir / esmorteir la caiguda. 13. L’Ajuntament recapta més de tres milions d’euros en concepte de multes de trànsit. 14. La dinastia dels Trastàmara va regnar durant gairebé dos segles consecutius. 15. Devien ser les onze del matí quan va arribar la comitiva. 16. Els problemes de la població s’han agreujat després de l’últim terratrèmol. 17. La princesa va enlluernar tothom amb la seva elegància. 18. El van nomenar cap de partit després dels últims resultats electorals. 19. Assaboreix bé aquest ànec amb peres! 20. Van reprendre les negociacions tot i que la situació no els era gens favorable. 21. Hem ajornat la signatura del conveni fins a nou avís. 22. Aquest grup compon les seves pròpies cançons. 23. Hem de desemborsar el 25% del préstec en el termini de dos anys. 24. No han pogut avaluar encara els danys del cicló a la regió. 25. Les estadístiques no reflecteixen la proporció real de població aturada. 26. Seu / Asseu-te a la cadira i no et moguis. 27. L’empresa ha traslladat la seu central a Madrid. 28. Els meus cosins estiuegen cada any a la Vall d’Aran. 29. Hem amidat / mesurat l’habitació i el llit que hem comprat no hi cap. 30. No t’ajuntis amb aquests brètols perquè tindràs problemes. Pàg. 186. Exercici 3 1. Tant de bo se’n surti; no sembla gaire probable, però. 2. Vull un bitllet a Barcelona d’anada i tornada. 3. El cap de setmana passat vam estar a l’hotel que ens vas recomanar. 4. Quina mala sort que heu tingut amb aquest cotxe! 5. En aquests magatzems s’hi pot comprar a l’engròs. 6. El crim va succeir als voltants / als encontorns del polígon. 7. En aquesta oficina tothom treballa a preu fet. 290 Clau dels exercicis
- 292. Lèxic 8. Com sempre paguem els plats trencats els mateixos. 9. No ha tingut cap mania / inconvenient / objecció a dir-li el que pensava. 10. Quina ganga aquest frigorífic! 11. Fes una ullada / Fes un cop d’ull als nens mentre surto a comprar el diari. 12. La Berta ha tardat sis anys i escaig a acabar la carrera. 13. Les Spice Girls van cancel·lar de sobte / sobtadament la seva gira al Canadà. 14. El client que acaba de marxar ha tingut la barra de no pagar la consumició. 15. Encara sort / Encara bo / Sort que han arribat reforços! 16. En comptes d’ / En lloc d’anar a treballar se n’anava al bar amb els amics. 17. Almenys endreça l’habitació abans de marxar! 18. S’ha de presentar un certificat expedit pel metge de capçalera. 19. Cal que preparem / Cal preparar / Hem de preparar dinar per a tots. 20. En poques paraules: no hem arribat a temps al teatre. 21. L’equip va ser la riota de la lliga després d’anar primer durant tota la temporada. 22. I ara farem la pregunta del milió. 23. Quines maneres les d’aquest polític! 24. Compte / Alerta / Atenció amb els passos de vianants. 25. Les seves amenaces semblava que anaven de debò. 26. Cal que aneu amb compte amb els revolts. 27. Per descomptat que hi anirem, a Austràlia. 28. Quin espant / ensurt quan vaig veure aquell energumen que girava cua cap a nosaltres! 29. Els organitzadors van negar cap tipus de martingala / tripijoc en el concurs d’Eurovisió. 30. Durant l’entrevista li van preguntar quin creia que era el súmmum de l’elegància. Pàg. 186. Exercici 4 codony malaltia cabellera matisar mitjana bolquer seguici para-sol/ombrel·la batuda orquestra guspira, espurna Alemanya embragatge amortidor cansament reixeta/gelosia quitrà estruç impermeable avantguarda llambordes serralada cigne mots encreuats/mots enreixats cambrer captivar breu, concís casolana progressivament pertinença Pàg. 187. Exercici 5 1. Està angoixat perquè l’han cosit a preguntes durant la presentació. 2. Lletreja’m aquesta paraula; no aconsegueixo entendre què em dius. 3. Per culpa d’aquesta pluja fastigosa he acabat xopa aquesta tarda. 4. Hi ha hagut una allau de queixes després de publicar-se el decret. 5. Aquest anys l’equip fitxarà dues / dos (en cat. occidental) noves jugadores del planter. Clau dels exercicis 291
- 293. Lèxic 6. Cal profunditzar en els problemes derivats dels alts i baixos del mercat de l’habitatge. 7. Han hagut d’ajornar la tornada perquè es avions no podien enlairar-se pel mal temps. 8. Li van fer un comiat de soltera que no oblidarà mai. 9. Prem el botó dret del ratolí si vols augmentar la mida de la lletra. 10. Tot i portar el dinar en una carmanyola, he hagut d’escalfar-lo al microones. 11. Els fets es van desenrotllar / desenvolupar molt a prop de la duana. 12. He deixat els plànols de l’enginyer a sobre el respatller de la butaca. 13. La finor / finesa no és un dels seus millors atributs quan es posa fet una fera. 14. Tingues cura amb les píndoles per dormir. 15. Pel seu aniversari li van regalar un anell amb un brillant de vint-i-quatre quirats. 16. L’aeroplà es va estavellar per una fallada / un error en la palanca de comandament. 17. Ha fet una comanda de pastes alimentàries que ultrapassa / excedeix / depassa el pressupost inicial. 18. Ahir vaig caure enmig del carrer i ara m’ha sortit un bony / nyanyo al cap. 19. L’escudella era un pèl fada / insípida / insulsa, però les postres són excel·lents. 20. Han aconseguit un bon finançament per comprar-se l’ordinador. 21. Se m’ha tombat una safata de confits. 22. En Martí ha anat a llençar les escombraries / la brossa al contenidor. 23. Encara no t’has assabentat que no li agraden els ous ferrats. 24. Després d’una festa sorprenent pel luxe dels assistents no va quedar gens de cava. 25. Han reprès el subministrament d’aigua després de la rebentada a les canonades. 26. És lògic que la gent no vulgui consumir carn de mico o de serp als restaurants. 27. A la meva tieta, que encara va amb crosses, ara l’hauran d’operar de cataractes. 28. Estan traient el greix de la catifa amb un producte importat d’Anglaterra. 29. Tinc l’espatlla mig dislocada i el cos adolorit pels cruiximents / per les fiblades. 30. Va agafar el revolt a massa velocitat i es va encastar a un fanal. Pàg. 187. Exercici 6 1. Hem hagut de fer dos alardos en sis mesos. 2. La decisió de la sentència no era prou clara i per això hi vam recórrer. 3. El desnonament de l’inquilí es va produir sense alteracions d’ordre importants. 4. El contracte de compravenda conté defectes de forma que l’invaliden. 5. En l’accident de trànsit es van veure implicats cinc vehicles. 6. El jutge degà va ser entrevistat pel principal diari comarcal. 7. El reu no va suportar la pressió mediàtica i es va suïcidar. 8. L’han condemnat per assassinat amb l’agreujant de traïdoria. 9. Els creditors el perseguien pels deutes contrets pels fills. 10. La parella demandada es troba en parador desconegut. 11. Ha sol·licitat un avançament / una bestreta i no l’hi / la hi han concedit. 12. El Codi penal estableix penes de fins a cinc anys de presó per aquest delicte. 13. El plet es va resoldre per acord entre les parts. 14. Cal practicar les diligències necessàries per aclarir els fets. 15. L’acusat no va mostrar penediment durant la declaració. Pàg. 188. Exercici 7 1. L’advocat de la defensa va demanar al jutge que aclarís la sentència. 2. La policia encara no ha esbrinat on s’amaguen els delinqüents. 3. Cal emplenar la sol·licitud per tenir dret al subsidi. 292 Clau dels exercicis
- 294. Lèxic 4. En aquest expedient no hi consten / figuren els informes pericials. 5. L’accident es va produir quan la víctima intentava avançar un camió. 6. El judici es va reprendre després d’haver fet fora de la sala alguns testimonis. 7. A l’altressí l’advocat sol·licitava / demanava que s’admetés l’informe mèdic com a prova. 8. L’imprès ha d’anar signat i segellat pel secretari judicial. 9. S’han endarrerit en els pagaments i ara els reclamen uns interessos excessius. 10. Van demanar a la gestoria que ajornés la signatura del contracte. 11. Li haureu de comunicar que ha exhaurit / esgotat el termini per interposar recurs. 12. Conformement al que estableix la llei / a allò que estableix la llei, és procedent imposar les costes a la demandada. 13. L’encausat exerceix / ocupa / té / posseeix el càrrec d’administrador de l’empresa. 14. Atesos els fonaments de dret exposats, s’ha de / cal condemnar la demandada. 15. Ha demanat que el rescabalin de les pèrdues sofertes. Pàg. 188. Exercici 8 crida i cerca a boca de canó al més aviat possible, com més aviat millor violació de domicili entrada i escorcoll via de constrenyiment sota advertiment donar-se per assabentat, assabentar-se assetjament sexual guarda i custòdia Pàg. 188. Exercici 9 1. Arran de la denúncia no el van veure més per la llibreria. 2. Li perdonaran la pena sempre que faci efectiu el pagament en el termini establert. 3. Quant a / Pel que fa a la petició de la denunciant, cal ajustar-se al que prescriu la llei. 4. El règim de visites s’ha de decidir de manera que no perjudiqui el menor. 5. La decisió del tribunal es pot complicar a causa de les contradiccions de les parts. 6. Van preferir pactar prèviament amb la part contrària en comptes d’ / en lloc d’ arribar a judici. Pàg. 189. Exercici 10 1. La van citar perquè es presentés al Jutjat en el termini de cinc dies. 2. He tramès el correu amb acusament de recepció. 3. La llei no estableix la falta de lesions dins la categoria de delicte. 4. Es va apuntar a la borsa de treball amb poques expectatives que el cridessin. 5. El tràfic d’estupefaents és un delicte perseguible d’ofici. 6. L’informe mèdic no confirma que li hagin quedat seqüeles psicològiques. 7. Els esdeveniments desgraciadament es van precipitar. 8. La decisió del jutge beneficiava clarament els interessos de la menor. 9. El delicte de malversació de cabals públics afecta els funcionaris en l’exercici de les seves funcions. 10. He anat al cadastre a comprovar la inscripció del pis que vull comprar. 11. Cal afixar l’edicte al tauler d’anuncis del Jutjat. Clau dels exercicis 293
- 295. Lèxic 12. L’advocat ha de resoldre els defectes de forma de la seva demanda. 13. El declaro incapaç i en nomeno tutor el seu fill petit per considerar-lo la persona més adequada per desenvolupar el càrrec. 14. Avui és un dia amb molts assenyalaments. 15. El jutge ja ha dictat la interlocutòria d’obertura del judici oral. PROBLEMES LÈXICS Pàg. 190. Exercici 1 òrgan / orgue: L’orgue de la catedral ha estat malmès per una colla de vàndals. El principal òrgan sensitiu de les formigues són les antenes. tron / tro: L’aspirant al tron d’Albània va tornar al seu país després de 63 anys d’exili. Hem sentit un tro que ha ressonat arreu. una retallada / un retall: El govern s’ha vist obligat a fer una retallada en els pressupostos. Vull un retall d’aquesta roba per fer-li una brusa a la meva filla. embussos / embuts: Vull que em diguis sense embuts quins problemes hi ha a l’oficina. Cada matí, per anar a treballar, trobo embussos a la carretera. d’ampolles / de butllofes: No va poder acabar el pelegrinatge perquè els peus se li van omplir de butllofes. L’armari és ple d’ampolles buides que hauríeu d’haver llançat. medecina / medicina: Quina medecina he de comprar a la farmàcia? Tot i haver estudiat medicina, ha preferit dedicar-se a les assegurances. dades / dates: El científic va aplegar totes les dades possibles abans de formular una nova teoria sobre el naixement del llenguatge. Ja podeu consultar per Internet les dates de preinscripció als exàmens de català. ciments / fonaments: El terratrèmol va fer trontollar els fonaments de molts edificis. Els ciments que distribueix la nostra empresa estan normalitzats segons les diferents normes UNE. mida / mesura: El públic s’anava desanimant a mesura que el seu equip anava encaixant gols. Vull que em feu una prestatgeria a mida per al rebedor. soterrani / subterrani: Sento soroll al soterrani: deu haver-hi ratolins. Es construirà un pas subterrani a les principals estacions de tren de la comarca. regnes / rendes: Qui porta les regnes del partit: la cúpula o els militants? Les rendes més altes no percebran l’ajut promès pel govern. taulell / tauler: En aquest bar, les consumicions són més barates si les demanes al taulell que si ho fas assegut a la taula. L’edicte es publicarà al tauler d’anuncis del Jutjat. esborrador / esborrany: Hi havia alguns errors a l’esborrany de la declaració de la renda que hem hagut de rectificar. He perdut l’esborrador de la pissarra. els fulls / les fulles: A la tardor les fulles dels arbres agafen colors daurats. Falten els fulls 6 i 15 d’aquest expedient. espatlla / esquena: No el preocupa res: s’ho tira tot a l’esquena. Ahir al gimnàs em vaig fer mal a l’espatlla dreta. pastís / pastel: Es vol casar amb un vestit d’un rosa pastel. El pastís de maduixa és més bo que el de xocolata. 294 Clau dels exercicis
- 296. Lèxic capsa/ caixa: Sembla que ha sortit de la capsa, tan ben vestit com va! L’empresa de mudances m’ha perdut una caixa de llibres. addició / addicció: El jutge va tenir en compte l’addicció del denunciat en dictar sentència. Haurem de fer els aclariments corresponents mitjançant l’addició d’una nota al peu de pàgina. Pàg. 191. Exercici 2 1. aixafat 8. completa 2. tou 9. famós 3. assentada 10. biennal 4. rendible 11. confusa 5. aterrit 12. tibants 6. zelós 13. plegats 7. necessari 14. tendres Pàg. 192. Exercici 3 fons fondo al fons d’un pou pou fondo baixos fons baixos fondos fons d’amortització respirar fondo a fons un riu fondo un plat fondo pla plànol planell ara pla! plànol topogràfic planell assolellat pla hidrològic el plànol de les obres pla de pensions els plànols de l’edifici caure tot pla tros tall llesca tros de quòniam venir a tall talla’m més llesques de pa és un tros de pa tall rodó de vedella fer la llesca a algú quin tros d’home! passar a tall d’espasa tros d’ase cabal cabdal el cabal del riu una obra cabdal cabal hereditari un factor cabdal fer cabal de figura cabdal cabal ecològic trànsit tràfic tràfec el trànsit de la vida a la mort tràfic d’estupefaents els tràfecs mundanals regular el trànsit del carrer passar un tràfec el trànsit d’un planeta aquest nen és un tràfec accident de trànsit Clau dels exercicis 295
- 297. Lèxic mig mitjà medi a mig camí preu mitjà el medi natural al bell mig mitjà de comunicació medi ambient temperatura mitjana el medi urbà Pàg. 193. Exercici 4 1. desvelar 5. fa 9. està 13. feia 2. són 6. nomenar 10. escorcollar 14. esclafir 3. compondre 7. llença 11. atenir 15. prendre 4. vindré 8. assenyalar 12. eixugar-se 16. disposar Pàg. 193. Exercici 5 gaire bé / gairebé: Acompanya’m al caixer automàtic perquè gairebé no em queden diners. He de revisar-me la graduació de les ulleres perquè no hi veig gaire bé. massa / gaire: Al perit no li ha agradat gaire que el fessin esperar. Ho fas massa ràpid. Hauries de fixar-t’hi més. gens / res: Hem tingut molta sort amb el temps: no ha fet gens de fred. La policia el va escorcollar però no van trobar res del que buscaven. cadascú / cadascun: El fiscal ha demanat vuit anys de presó per a cadascun dels acusats. Que cadascú valori si el seu comportament és un model a seguir. tanmateix / així mateix: Ens han aprovat la subvenció. Tanmateix, ens han modificat el projecte inicial. Heu de presentar l’imprès de sol·licitud. Així mateix, heu d’aportar el DNI i el llibre de família. alhora / a l’hora: Heu de prémer alhora el botó dret del ratolí i la tecla asterisc del teclat. El preu és el que té més en compte el jovent a l’hora de comprar roba. quant / quan: Un estudi recent ha revelat què mengem quan som davant l’ordinador. Quant trigues a arribar de la feina a casa teva en transport públic? vint-i-u / vint-i-una: A la pàgina vint-i-u trobareu la clau de correcció dels exercicis. La unitat 21 del curs d’autoaprenentatge té vint-i-una pàgines. sobretot / sobre tot: Cal que m’informeu sobre tot el que necessitareu per realitzar aquest projecte. Les últimes pluges han afectat sobretot el Pirineu i la Catalunya central. pot ser / potser: Ningú no va dubtar de la seva paraula, però potser haurien hagut de fer-ho. Si no hi ha llum, pot ser que hagin saltat els ploms. a base de / sobre la base de: A base de no dormir, acabareu malalts. Protocol establert sobre la base de l’apartat 1 de l’article 43 del Conveni. de la seva classe / El Ministeri Fiscal sol·licitarà que s’imposi a l’infractor la pena que que correspongui: correspongui. Aquest és el telescopi més gran de la seva classe. posat que / atès que: Posat que hi hagués indicis de delicte, el fiscal obriria diligències contra l’empresari. Atès que s’ha anul·lat la resolució impugnada, cal deixar sense efecte la sanció. 296 Clau dels exercicis
- 298. Lèxic mentre /mentre que: L’home va participar en el robatori, mentre que la seva germana se’n va mantenir al marge. Mentre no es demostri el contrari, ha de prevaler la presumpció d’innocència. de referència / esmentat/ada: Us trameto aquest exhort d’acord amb el que s’ha disposat en el procediment esmentat. La revista va esdevenir una publicació de referència per al sector del muntanyisme. tota vegada que / ja que: Denunciarem públicament qualsevol acció tota vegada que la considerem injustificada. Haureu d’assumir tots els costos ja que l’entitat asseguradora no preveu fer- se’n càrrec. sota / baix: El van trobar a la part de baix de l’edifici. Els han condemnat a desallotjar el local sota advertiment de llançament en cas que no ho facin. per complet / per complert: Un vehicle s’ha cremat per complet i tres més han resultat afectats pel foc. El jutge ha donat per complert el tràmit requerit. amb aquesta fi / amb aquest fi: No podien preveure que ensopegarien amb aquesta fi tan terrible. No s’admetran ingerències exteriors. Amb aquest fi s’ha creat una nova normativa. a falta de / quan faltaven: Van empatar quan faltaven deu minuts per a l’acabament del partit. A falta de recursos propis, van haver de recórrer a les subvencions. arran / arrel: Tots els canvis s’han produït arran del decret de descentralització. L’arrel del problema del canvi climàtic l’hem de buscar en la contaminació ambiental. Clau dels exercicis 297
- 299. Models d’examen MODEL DE PROVA I Bloc C: gramàtica i lèxic Pàg. 233. Exercici 1 Fins al 1858 la cocaïna no es va aïllar de la coca, planta que creix principalment en països com el Perú i Bolívia. Al començament s’usava en l’àmbit de la medicina per les propietats anestèsiques que té atribuïdes i, més endavant, per a la desintoxicació dels heroïnòmans. La cocaïna és una de les drogues més perilloses que hi ha. En un principi redueix la fatiga, augmenta l’agressivitat i l’agilitat mental i proporciona eufòria i excitació. Però la durada de l’eufòria induïda per la cocaïna depèn molt de la via d’administració: és més prolongada i menys intensa quan la substància és aspirada pel nas i és més breu i intensa quan s’injecta o es fuma. Ara bé, la taquicàrdia i, en cas de sobredosi, l’aturada cardíaca segueixen aquesta primera fase. A més, el consum crònic i abusiu ocasiona idees paranoides i depressió, deteriorament del pensament, la memòria i l’atenció, disminució de la capacitat sexual, pèrdua de la gana, insomni i patologies respiratòries. Pàg. 233. Exercici 2 Aquesta matinada els bombers han trobat Ernest Pla, de 73 anys i veí de la localitat muntanyenca de Lloms, a l’humit bosc de les Falgueres. La seva filla va alertar la policia de la seva desaparició el 21 de desembre, després de veure que no havia passat per casa ni per esmorzar ni per dinar. Segons fonts properes a la família el senyor Pla pateix somnambulisme i ja en altres ocasions havia arribat a sortir de casa, però, a més, darrerament en despertar- se li costava molt recuperar la memòria. Pel que sembla, el senyor Pla va sortir de casa a trenc d’alba profundament adormit i en despertar-se va provar de tornar, però, es va perdre i va caminar força hores pel majestuós bosc de les Falgueres, on es va arraulir en un racó per reposar una estona i arrecerar-se del fred. Tot i que els bombers i la policia havien traçat un elaborat pla per localitzar-lo, la densa vegetació que ha absorbit la zona ha dificultat que el veiessin abans. Finalment, però, han descobert on era i, tot seguit, l’han portat a l’hospital de la capital de la comarca perquè se sotmeti a un examen de salut. En l’informe mèdic només consta que li han hagut d’aplicar un tractament per contrarestar les conseqüències d’haver estat tantes hores al ras. Pàg. 233. Exercici 3 l’arbre pansit els índexs reduïts l’avantatge còmode unes cercaviles comunes un respecte mutu una aroma adient Pàg. 233. Exercici 4 1. A l’espai on/en què/en el qual ara hi ha una prestatgeria hi havia hagut una taula. 2. Ha vingut a saludar-me la noia a qui/a la qual vas donar un cop de mà en el treball de recerca. 3. El poeta li va dedicar el llibre de què/del qual era autor. 4. El jutge va condemnar l’acusat al cotxe del qual els Mossos d’Esquadra havien localitzat haixix. 5. El millor disc del grup és el que van enregistrar en l’últim concert i la millor cançó és la peça amb què/amb la qual van obrir el concert. Pàg. 234. Exercici 5 1. No us mogueu si no voleu prendre mal. 2. Si haguéssiu retirat la denúncia, ni la Queralt ni jo no hauríem difós certes imatges. 3. Intueixo que tu a hores d’ara ja perceps/has percebut que el cas està perdut. 298 Clau dels exercicis
- 300. Models d’examen 4. El denunciant ha declarat que actualment encara es ressent de les lesions que va patir. 5. Tan aviat com puguem l’Eudald i jo ens casarem. 6. Si aquest matí encara tusso tant com ahir, aniré al metge. 7. Els bombers han estat traient runa durant tot el matí. 8. Si les empreses del país produïssin beneficis, tothom hi sortiria guanyant. Pàg. 234. Exercici 6 1. L’agressor convivia amb la víctima, tot i que el jutge li ho havia prohibit. 2. Les participants al festival ja són a l’hostal. Per què no els hi truques perquè et diguin quan vindran? 3. La Mariona ahir estava moixa. Avui també la hi has vista? 4. No tinc encara entrades per als monitors, però demà espero poder-los-en comprar dues. 5. A la primera part, l’equip local ha fet un gol al rival; a la segona, però, li n’ha fet cinc. Pàg. 234. Exercici 7 1. Des que pares i professors van iniciar la campanya de recollida de signatures per a la instal·lació d’unes tanques més segures ja n’han aplegat més de tres-centes. 2. Aprofita avui a la nit per anar al cine; si no, no hi podràs anar fins al mes vinent. 3. La solució no consisteix a condemnar l’acusada a la pena de presó perquè/ja que/si no és conscient del mal que podia haver fet. Pàg. 234. Exercici 8 1. La gran escassedat/escassetat/escassesa de bolets farà que aquesta tardor n’augmenti el preu. 2. Els miratges són il·lusions òptiques, normalment seductores, oi? 3. La novel·la mostrava la cruesa del règim durant la segona meitat del segle xx. 1. L’advocat va sol·licitar al jutge que escurcés la pena imposada a l’acusada. 2. Cal que la modista li empetiteixi el vestit de casament. 3. Per fer mandonguilles primer cal estovar el pa. 1. És difícil que un adolescent sigui assenyat, però no impossible. 2. Aquest poeta té talent, però és molt geniüt amb la premsa. 3. Per Sant Esteve no hi ha res com uns bons canelons casolans. Pàg. 235. Exercici 9 1. El dia dels fets la denunciada conduïa amb una taxa d’alcoholèmia que superava els 0,25 mil·ligrams. 2. Perquè els trens funcionin és necessària una forta inversió. 3. L’edicte va estar penjat al tauler d’anuncis durant més de quinze dies. 4. Si no compareixeu us afectaran els perjudicis legals. 5. Pots demanar un cafè o un tallat en lloc de postres. 6. Senyaleu amb una creu els alumnes que no s’hagin presentat a l’examen. 7. Esperem que el preu mitjà dels pisos no s’incrementi tant a partir d’ara. 8. Cal doblegar bé la carta perquè càpiga dins el sobre. Clau dels exercicis 299
- 301. Models d’examen MODEL DE PROVA II Bloc C: gramàtica i lèxic Pàg. 237. Exercici 1 L’ensaïmada és un pastís de base rodona format per una massa envoltada en espiral feta amb els següents ingredients: farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i saïm. És freqüent trobar-les sense cap guarnició, però també se’n poden trobar de farcides amb cabell d’àngel, nata o xocolata. Sens dubte és el producte de pastisseria més genuïnament mallorquí, el més emblemàtic i conegut dels produïts a l’illa. Per alguns historiadors i gastrònoms l’origen és hebreu perquè la cuina tradicional jueva té uns dolços que tenen la mateixa forma. Altres entesos creuen que és d’origen àrab, potser perquè la forma de l’ensaïmada recorda el turbant dels musulmans; de fet, es té notícia d’una recepta d’uns pastissos àrabs de forma cargolada que es feien amb els mateixos ingredients que l’actual ensaïmada, però substituïen el saïm per la mantega feta a partir de llet d’ovella. Pàg. 237. Exercici 2 Després del recital de danses que ahir a la tarda va oferir un grup basc a la plaça de Catalunya es van lliurar els trofeus als personatges de l’any. El premi al vilatà exemplar va correspondre a Octavi Major, per haver-se fet càrrec dels Amics del Bosc gairebé una quarantena d’anys; el premi al vilatà transgressor va anar a parar a mans de Carme Vinyes, que ha aconseguit mobilitzar la població juvenil de la comarca per crear el centre Cap Límit; el premi al vilatà intrèpid va ser per a Ignasi Ponts ja que es va tenir en compte que travessar més d’un miler de quilòmetres de desert en total soledat mereixia una recompensa, i el premi al vilatà savi el va rebre Robert Serra, pediatre que ha aconseguit que tots els pares puguem fer menjar correctament els fills. Finalment, el premi especial que cada any rep una associació de la comarca va ser per a Cada Setmana, que des de fa temps està traient al carrer la revista d’informació del mateix nom. Tot seguit es va oferir un ressopó a tots els assistents en el qual es van repartir sandvitxos i refrescos i on els guardonats van celebrar amb cava els premis obtinguts. Pàg. 237. Exercici 3 unes postres exquisides unes espeleòlogues audaces els reflexos liles uns senyals ambigus els llapis grocs una resplendor nul·la Pàg. 237. Exercici 4 L’equip amb què/amb el qual compta l’entrenador té moltes possibilitats de guanyar la Lliga de Campions. 1. L’Eulàlia volia estudiar cuina, la qual cosa/cosa que era lògica perquè havia crescut en una família de cuiners. 2. La hipòtesi sobre la qual treballa ja havia estat estudiada. 3. El que vol el Joan Carles és anar a viure a Norís. 4. Les explicacions del professor van servir per aclarir el període en què/en el qual es va produir l’enfrontament 5. entre pagesos i senyors. 6. Finalment l’agent va localitzar la noia a qui/a la qual havia de lliurar la citació. Pàg. 238. Exercici 5 1. Deixa’m una mica de lloc perquè no hi cabo. 2. No vol anar a veure els Pastorets perquè li fa por que hi aparegui el dimoni. 3. Si la Mireia i jo féssim tot el que ens manen, aniríem de bòlit tot el dia. 300 Clau dels exercicis
- 302. Models d’examen 4. Els experts han calculat que d’aquí a uns anys naixeran/hauran nascut/naixerà/haurà nascut el doble de nadons als Països Catalans. 5. Dueu les peces de convicció fins al dipòsit, si us plau! 6. Si hagués fet més bon temps, no us hauríeu reclòs tot el dia a l’alberg, oi? 7. El jutge disposa que el procediment continuï d’acord amb el que mana la llei. 8. Si continues devent tot el que compres, no et donarem més crèdit. Pàg. 238. Exercici 6 1. Han apuntat la meva neboda a l’escola del barri, però no sabem si la hi admetran. 2. No s’han assabentat de res. Explica’ls-ho tu mateix. 3. Li van enviar molts missatges per convidar-lo a sortir, però ell no va contestar-los-en cap. 4. La mare ja deu ser a casa, així que ja li hi pots trucar. 5. Van treure la coca del forn, però la’n van treure tan crua que no es podia menjar. Pàg.238. Exercici 7 1. No va guanyar el torneig l’equip americà, sinó el combinat europeu, que va ser escollit com a/com el/el/Ø millor equip del món. 2. Finalment va aixecar la mà per cridar el taxista que acabava d’acomiadar perquè/ja que havia de ser a l’oficina a les vuit. 3. Confiava a/d’arribar a l’hora a l’exposició per poder veure el quadre de la Patum que la seva mare havia comprat per a la/a la Irene. 4. Els professors coincideixen que suposa una gran dificultat emplenar els buits només amb lletres que vagin des de la ce fins a la ema. Pàg. 238. Exercici 8 1. La Rosa és massa orgullosa. Li aniria millor si es comportés amb més humilitat. 2. Va abandonar l’ascensió perquè la coixesa no el deixava caminar amb comoditat. 3. La padrina va comprar un sonall al seu fillol. 1. Les últimes informacions van esporuguir els inversors. 2. Hi ha moltes fans que embogeixen/bogeixen quan veuen els seus ídols de prop. 3. Va empal·lidir de cop quan li van dir que no recuperaria les maletes. 1. És habitual trobar hamburgueseries pels carrers polonesos? 2. Rússia i la Xina són estats fronterers. 3. El resultat de les proves d’ingrés ha estat decebedor. Pàg. 239. Exercici 9 1. L’arqueòleg va descobrir un soterrani amagat al jaciment iber. 2. La pluja va caure intensament sobre tot el Berguedà i part del Solsonès. 3. L’estat no es decideix a abaixar els interessos dels préstecs. 4. El gat es va enfilar tan enlaire que després no podia baixar. 5. Va fer una inversió tan poc rendible que ho va perdre tot. 6. El Jutjat va retornar l’informe perquè va considerar que era incomplet. 7. El professor fa la pregunta al menys indicat per respondre. 8. Passa bé el drap per la pantalla perquè no hi quedi gens de pols. Clau dels exercicis 301
- 303. Models d’examen MODEL DE PROVA III Bloc C: gramàtica i lèxic Pàg. 241. Exercici 1 Després de les celebracions nadalenques, incloure fruita i verdura en l’alimentació quotidiana constitueix una excel·lent manera d’ajudar el cos a “desintoxicar-se” dels excessos gastronòmics que se solen cometre, ja que ingerides diàriament contribueixen a eliminar l’excés de líquids i de toxines presents en l’organisme, i l’estómac i la línia ho acaben agraint. L’api és una de les verdures més depuratives. És diürètic, conté poques calories i un alt valor nutritiu. A més, l’oli essencial de l’api exerceix un efecte dilatador sobre els vasos renals i això afavoreix l’eliminació d’aigua i substàncies tòxiques. Pel que fa a les fruites, la pinya és una elecció molt adequada: estimula la producció de sucs gàstrics i ajuda a digerir els àpats ja que posseeix un enzim que fragmenta les proteïnes, fet que afavoreix el procés digestiu. El raïm és també una altra fruita amb propietats beneficioses per a la salut. Pàg. 241. Exercici 2 L’incendi que es va declarar en una impremta de Ponts Soler Associats comportarà per a l’empresa una despesa d’uns quants milers d’euros. Els bombers han suggerit que l’incident podia haver començat a la sala de màquines, on han trobat un cartutx de tinta sospitós i una tassa de porcellana amb restes de material explosiu. El cap de l’empresa creu que l’incendi pot estar relacionat amb l’encàrrec d’imprimir els cartells que l’Ateneu de Joventut necessita per informar de la seva assemblea anual. El cap de l’associació considera aquesta possibilitat ben fonamentada ja que des de fa uns mesos percep un estat de crispació vers l’entitat. Creu que els fets es podrien relacionar amb les agressions que van patir alguns membres de l’entitat en la manifestació per l’eradicació del feixisme quan uns vianants, tots enfundats dins uns gecs de tall militar, van contradir amb supèrbia els crits dels manifestants i, tot seguit, els van llançar ous. Els manifestants van mostrar la virtut de suportar estoics l’atac, però es van produir greus desperfectes en un establiment de venda de records. Pàg. 241. Exercici 3 els impresos emplenats els batejos/bateigs lluïts les anàlisis serioses els titelles nus uns deutes mixtos/mixts la ventríloqua famosa Pàg. 241. Exercici 4 1. No tenia ni idea de fer servir els coberts amb què/amb els quals havia de menjar els cargols. 2. El cap per a qui/per al qual/amb qui/amb el qual he treballat durant els últims anys ha demanat la baixa per estrès. 3. Van perdre l’últim partit de la lliga, la qual cosa/cosa que els va impedir pujar de categoria. 4. Els esquiadors lliscaven amb facilitat per unes pistes la neu de les quals estava molt glaçada. 5. La raó per què/per la qual ha tornat té a veure amb la seva nova parella. 6. La jutgessa que ha dictat més sentències és la degana dels jutjats. Pàg. 242. Exercici 5 1. Divendres comença la Festa Major i encara no n’han imprès els cartells. 2. El jutge ha anat absolent tots els acusats. 3. És important que tant tu com jo coneguem tots els detalls del cas. 302 Clau dels exercicis
- 304. Models d’examen 4. Si haguéssim tingut temps no sé quantes hores hauríem jagut en havent dinat. 5. Si no vols que la teva filla et menyspreï, tracta-la sempre amb respecte. 6. Us va explicar totes aquelles misèries perquè us commoguéssiu. 7. No és pas que no vulguem fer-ho, però és que no podem. 8. Si voleu que el pastís us quedi bé, foneu del tot la xocolata! Pàg. 242. Exercici 6 1. Tinc aquests treballs per als alumnes del curs passat. Torna’ls-els. 2. Afegiu a la farina els ous d’un en un i afegiu-los-hi sense deixar de remenar. 3. La guia indicava la ruta que calia seguir als turistes que tenia assignats, però els la indicava amb tantes vacil·lacions que ningú no entenia res. 4. Podeu passar per la taquilla del teatre a buscar el resguard de l’abonament. Recordeu-vos de retirar-l’en abans del 15 d’octubre. 5. Agafeu la còpia de l’informe medicoforense per adjuntar-la a l’expedient i grapeu-la-hi. Pàg. 242. Exercici 7 1. No vingueu a sopar a les vuit, sinó a quarts de deu perquè/a fi que tingui temps de preparar un bon àpat a la/ per a la invitada d’honor, la Mireia. 2. Vaig ser a fora des del 30 de juny fins a l’11 de juliol, per això no vaig poder conèixer l’/Ø Úrsula Llopis després de ser guardonada com a/com la/la/Ø millor periodista de l’any. 3. Es conforma a/de passar uns dies de vacances amb els pares, tot i que s’ha entossudit que siguin a l’estranger. Pàg. 242. Exercici 8 1. L’explosió de l’artefacte li va causar una sordesa permanent. 2. Per evitar l’embruniment de la pell cal que et posis una bona protecció solar. 3. Volen construir un complex turístic a l’esplanada on cada any fan la fira. 1. Cal que redrecis/redreceu/redrecin aquesta situació si no vols tenir més problemes amb els alumnes. 2. El jugador ha coixejat durant tota la segona part. 3. Es va acovardir en saber qui seria el seu rival. 1. Saps si inclouran gaires zones enjardinades en el nou pla urbanístic? 2. Al festival hi actuaran grups d’arreu, també de brasilers. 3. Estic més tranquil si diposito els estalvis en una entitat financera important. Pàg. 243. Exercici 9 1. Avui l’han nomenat el nou gerent comercial de l’empresa. 2. Els espeleòlegs van entrar en l’avenc més fondo de la comarca. 3. Hem d’aconseguir el nostre objectiu utilitzant tots els mitjans que tinguem a l’abast. 4. No m’agrada gaire que em facin esperar. 5. Amb aquest plànol tan detallat serà difícil que ens perdem. 6. La plaça del Diamant és una obra cabdal de la literatura mundial. 7. Han de vacunar cadascun dels viatgers. 8. He aprovat l’examen de les oposicions i, tanmateix, no tinc plaça i he de treballar com a interina. Clau dels exercicis 303
- 306.
- 307. Diccionaris Abril Español, Joan. Diccionari de frases fetes. 4a edició. Barcelona: Edicions 62, 1999. Bruguera, Joan. Diccionari ortogràfic i de pronúncia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1990. Ginebra, J.; Montserrat, A. Diccionari d’ús dels verbs catalans. Règim verbal i canvi i caiguda de preposicions. Barcelona: Edicions 62, 1999. Ruaix, Jordi. Diccionari auxiliar. Moià: Josep Ruaix, 1996. Diccionari castellà-català. Barcelona. 4a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. Diccionari català-castellà. Barcelona. 3a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. Diccionari de la llengua catalana. 2a edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. Gran diccionari de la llengua. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. Manuals i llibres complementaris Alemany, Esther [et al.]. Curs de llengua catalana. Nivell suficiència 1, 2 i 3 i solucionaris. Barcelona: Edicions Castellnou, 2005. Badia Margarit, Antoni. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. Badia, Joan; Brugarolas, Núria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Barcelona: Castellnou, 2001. Badia, Joan; Brugarolas, Núria; Grifoll, Jordi. Nivell C. Llengua catalana. Solucionari. Barcelona: Castellnou, 2001. Badia, Joan [et al.]. Llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Edicions Castellnou, 1997. Badia, Joan [et al.]. 1000 exercicis per al nivell C. Barcelona: Castellnou, 2000. Badia, Joan i Grifoll, Jordi. Ortografia catalana. Barcelona: Castellnou, 2005. Castellanos i Vila, Josep A. Quadern. Normativa bàsica de la llengua catalana. Institut de Ciències de l’Educació. UAB, 1998. Fabra, Pompeu. Gramàtica catalana. 16a edició. Barcelona: Teide, 1996. Herrero, Pere; Valle, Maria. Llengua catalana: Material didàctic per a cursos de nivell C. Barcelona: EAPC, 2004. Marquina, Ferran; Pallàs, Víctor i Pazos, M. Lluïsa. Exercicis per a l’obtenció del certificat de capacitació en llengua catalana. Barcelona: La Busca Edicions. 1997, reimpressió 2006. Mas, Marta [et al.]. 10 exàmens de català. El nou nivell C. Barcelona: Teide, 2001. Mestres, J.M.; Costa, J.; Oliva, M.; Fité, R. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 3a. edició. Barcelona: Eumo Editorial / Universitat de Barcelona / Universitat Pompeu Fabra / Associació de Mestres Rosa Sensat, 2007. Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/1. Moià: Josep Ruaix, 1997. Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/2. Moià: Josep Ruaix, 1998. Ruaix i Vinyet, Jordi. Català complet/3. Moià: Josep Ruaix, 1998. Ruaix i Vinyet, Jordi. Punts conflictius de català. Barcelona: Barcanova, 1989. Solà, Joan. Lingüística i normativa. Barcelona: Empúries, 1990. Xuriguera, Joan Baptista. Els verbs catalans conjugats. 9a ed. Barcelona: Claret, 2008. Documents de la Secció Filològica, I. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XIX, 1990. Documents de la Secció Filològica, II. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XXVII, 1993. Documents de la Secció Filològica, III. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: Biblioteca Filològica, XXX, 1996. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. 306 Bibliografia