Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana

Tema 4 la literatura d'idees en l'edat mitjana

• 1.
  DEPARTAMENT DE LLENGUAI VALENCIÀ – Tema 1 C/ San Rafael, 25 46701-Gandia Tfno. 962 965 096 [email_address] www.escolapiasgandia.es La prosa religiosa i moral dels segles XIII i XIV COLEGIO ESCOLAPIAS GANDIA
• 2.
  Gran poder polítici econòmic Corona d'Aragó expansió per la mediterrània Propostes de reforma de l'església Arnau de Vilanova Ramón Llull Mitjançant la literatura En contra de Acumulació de riquesa Relaxació dels costums religiosos Franciscans Dominicans Gràcies al sistema feudal Crisi de l'Església i els escriptors DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 3.
  Cisma d’Occident Abandonamentde les creences religioses per superar la crisi Fer conèixer la doctrina de l’ església Per fervor religiós Es va convertir a d'islam Isabel de Villena Defensava les dones de l'època Hi ha dos papes Crisi demogràfica Pandèmies Males collites Guerres Aragó Francesc Eiximenis San Vicent Ferrer Anselm Turmeda Compromís de Casp Mort de Martí l’Humà sense descendència Successor: Ferran d’Antequera Dinastia dels Trastàmara Introduirà el castellà a la cort DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 4.
  La literatura alsegle XIV DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es TENDÈNCIES Dependència de la literatura trobadoresca Corrent realista i satíric Apologia del cristianisme Humanisme italià Tardor medieval Goig i plaer de viure Pere i Jaume March Gilabert de Pròixida Andreu Febrer Anselm Turmeda Francesc Eiximenis San Vicent Ferrer Bernat Metge Antoni Canals
• 5.
  La literatura alsegle XIV L’ Esglèsia havia esdevingut el principal centre de promoció cultural . Recuperació, còpia i traducció d ’obres de l’antiguitat clàssica que no haurien arribat als nostres dies Naixement de les universitats a partir del s.XII: París, Bolonya, Oxford, Tolosa, Avinyò, Montpeller... Es difon l’ escolàstica = pràctica de reflexionar sobre Déu i la natura a partir d’uns principis racionals adaptats dels textos d’Aristòtil Escriptor vinculat a la cultura eclesiàstica= missatger entre la doctrina cristiana i el públic. Textos de caràcter instructiu : sermons, vides de sants... Llatí continua sent llengua de cultura fins el s. XIV on el català es converteix en una de les llengües més esteses i compreses al llarg de les costes mediterrànies Alguns escriptors religiosos exerciren gran influència sobre determinats monarques Francesc Eiximenis aconsellava Martí l’Humà San Vicent Ferrer intervingué en el Cisma d’Occident a favor de Ferran d’Antequera Isabel de Villena serà protegida de la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 6.
  Francesc Eiximenis VIDAOBRA Nascut a Girona (1330) Família burgesa Frare franciscà Estudià teologia en les universitats més prestigioses d’Europa Durant 25 anys visqué a València on escrigué la major part de la seua obra Va fruir d’un gran prestigi Sembla que morí a Perpinyà el 1409 Obra extensíssima , comparable a la de Llull De gran difusió Objectiu: instrucció religiosa dels seglars que podien posar en perill la solidesa del dogma cristià Propòsit moralitzador i didàctic Sintetitza la ideologia cristiana medieval Prosa plena de matisos, elegant i expressiva Contínues referències a la vida quotidiana Expressivitat pròxima al llenguatge oral DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 7.
  Francesc Eiximenis DEPARTAMENTDE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es OBRES Lo Crestià El llibre dels àngels El llibre de les dones Mena d’enciclopèdia de l’home cristià Exposa els fonaments de la religió cristiana Llibre de més èxit i popularitat To planer i popular Instrucció religiosa Tractat d’angelologia Tactat sobre les virtuts i els vicis femenins Punt de vista misògin
• 8.
  San Vicent FerrerVIDA OBRA Nasqué a València 1350 Frare dominicà Ensenyà teologia Conseller de reis i papes (Benet XIII) Intervingué en el Cisma d’Occident 1412 participà en el Compromís de Casp a favor de Ferran d’Antequera Vida nómada, dedicada a sermonejar per tota Europa Morí a Vannes (Bretanya) 1419 Objectiu : No va ser mai literari , ja que ni escrivia els sermons (els copiaven els seus reportadors ) Reformar els costums i la corrupció que s’estenia en la societat Pretenia una conversió dels vicis en virtuts i no la conversió dels no creients Com a gran predicador dominà l’art de l’ oratòria , les homilies eren seguides com a vertaders espectacles Les intervencions duraven entre 3 i 6 hores Recursos teatrals : gestos, plors, diàlegs,onomatopeies... DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 9.
  Els sermons vicentinsDEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es Gran domini de l’art de l’oratòria Recursos i tècniques literàries per a captar l’atenció dels oients Llenguatge: viu, fresc i espontani Amb col.loquialismes Alteracions sintàctiques Modismes i frases fetes Ús abundant de l’exemple, paràboles, faules, miracles... Recull de màximes i proverbis Recursos teatrals: plors, gesticulació, diàleg, onomatopeies, Estructura – 3 Parts: Introducció Enunciació del tema Final Adaptacions dels textos bíblics Retracten l’ambient de la societat de finals del S. XIV
• 10.
  Anselm Turmeda VIDAOBRA Va nàixer a Mallorca a mitjan s. XIV Frare franciscà Estudià a Lleida i a Bolonya on s’interessà per la religió musulmana Als 35 anys renuncià del cristianisme i es convertí a l’ Islam (crisi provocada pel Cisma d’Occident) Va obtenir diversos càrrecs i distincions El papa Benet XIII va intentar fortament que tornara al cristianisme, però no ho aconseguí Finalitat moralitzant com la dels seus contemporanis. Però amb una perspectiva escèptica molt més moderna DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 11.
  Anselm Turmeda DEPARTAMENTDE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es OBRES La Thufa Llibre dels bons amonestaments Disputa de l’ase Polèmica sobre la superioritat de l’home sobre les bèsties Disputa entre l’autor i un ase ronyós , encarnació de l’esperit burlesc de l’autor Escrita en àrab Apologia de l’Islam i crítica al Cristianisme En vers Recull de bons consells basats en la moral cristiana Escrita en prosa catalana L’ase ridiculitza tots els arguments de l’home i sobretot que l’home siga fet a semblança de Déu
• 12.
  Bernat Metge VIDA OBRA Educat en l’ambient llatinitzant de la Cancelleria Problemes com a funcionari reial Processat i empresonat per la mort de Joan I Rehabilitat per Martí l’Humà Exponent de l’ humanisme en les nostres lletres, però encara té molts elements medievals Obra més destacada: Lo Somni Intenció : captar per a ell mateix el perdó del nou rei Martí l’Humà i obtenir la rehabilitació i la restitució dels càrrecs administratius Estructura de diàleg Prosa elegant a l’estil del llatí clàssic DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 13.
  Sor Isabel deVillena VIDA OBRA Elionor de Villena nasqué a València el 1430 Filla il·legítima d’Enric de Villena En quedar òrfena va ser acollida per la seua cosina, la reina Maria , esposa d’Alfons el Magnànim En complir 15 anys es va fer franciscana amb el nom d’Isabel Abadessa del Convent de la Trinitat de València La seua vida transcorregué entre la contemplació espiritual i la literatura Morí víctima de l’epidèmia que assolà València el 1490 Obra més important: Vita Christi Obra hagiogràfica Objectiu : mostrar la humanitat de Jesucrist i moure a la reflexió pietosa, encara que el paper protagonista correspon a la Mare de Déu Escrita des d’una perspectiva femenina i franciscana Destacat protagonisme de les dones Tot i tractar-se d’una obra fonamentalment religiosa probablement fou escrita com a rèplica al corrent misògin de l’ Espill de Jaume Roig Destaca la naturalitat i la senzillesa Llenguatge senzill, detallisme domèstic,ús de diminutius Barreja les escenes domèstiques DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 14.
  Activitats LA SOCIETATOBSERVADA PER EIXIMENIS El regiment de la cosa pública Una de les obres fonamentals d’Eiximenis Tractat de política que va dedicar als jurats (governants) de València, on els aconsellava com calia governar la ciutat Entre los altres oficis que posen la cosa pública en bon estament són los mercaders, car terra on mercaderia corre e abunda, tostemps és plena, e fèrtil e en bon estament. Per tal, los mercaders [...] deuen ésser favorits sobre tota gent seglar del món, car [...] los mercaders són vida de la terra on són, e són tresor de la cosa pública, e són menjar dels pobles, e són braç de tot bon negoci, de tots afers compliment. Sens mercaders les comunitats caen, los prínceps tornen tirans, los jóvens se perden, los pobres se’n ploren. Car cavallers ne ciutadans que viuen de rendes no curen de grans almoines; solament mercaders són grans almoiners [...] E creu sens dubte que nostre Senyor Déu los fa misericòrdia especial, en mort e en vida,per lo gran profit que fan a la cosa pública, e per los grans treballs que sofiren en mar e en terra, e per les grans pèrdues que sofiren sovint [...] e per les grans ànsies en què tostemps viuen. Frances Eiximenis Regiment de la cosa pública , cap.33,pp.168-169 DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 15.
  1. Eiximenisoposa els mercaders a altres classes o grups socials.Quins? Als cavallers i ciutadans que viuen de rendes 2. En què es basa l’oposició? Els mercaders no viuen de rendes i donen més almoines 3. A qui otorga la superioritat i com argumenta que són superiors? Als mercaders 4. En un text tan breu apareix resumida tota una mentalitat. Com la qualificaries? 5. Regiment és una paraula polisèmica. Quins dos sentits té? 6. Busca un sinònim de cosa pública. Quin és l’origen de la paraula república? Activitats Mentalitat burgesa basada en el risc i el guany en el negoci; oposat a viure de renda, a la simple conservació i gaudi del patrimoni heretat o concedit per un senyor (mentalitat aristocràtica) Acció de regir /// Cos de tropa a les ordres d’un coronel Bé comú // assumptes públics. Res pública, que vol dir “cosa pública” DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 16.
  Activitats En elgravat que il.lustra el Regiment de la cosa pública podem identificar diversos elements significatius. Sabries assenyalar qui és l’autor del llibre? Quins elements et permeten identificar-lo? Els personatges que apareixen agenollats són els membres del govern municipal de València, al qual Eiximenis va dedicar el seu llibre. Quants en són? Com es deia el seu càrrec? Enfront d’Eiximenis apareix l’àngel custodi, protector de la ciutat. Quins dos personatges apareixen a la seua esquerra? Què simbolitzen? 4. Reconeixes el monument que apareix al fons de la composió? Què creus que simbolitza? Perquè apareix representat amb un llibre en les mans Sis. S’anomenaven jurats. Els macers. Escorten (a les processons de hui en dia també apareixen), anuncien o representen l’autoritat Les Torres de Serrans. Simbolitzen la ciutat de València DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 17.
  Activitats FRANCESC EIXIMENIS I SANT VICENT FERRER Com que sant Vicent Ferrer ha tingut, i té, tanta popularitat, és lògic que el seu anecdotari siga ben ric i ben significatiu.I també és natural que, per ser-ne tantes, resulte dubtosa l’autenticitat de moltes de les anècdotes que li són atribuïdes. Una de les més conegudes relaciona fra Vicent Ferrer amb fra Eiximenis. L’anècdota a què ens referim es fonamenta en una notació corresponent a l’any 1387 del Libre de memòries , que ens diu que fra Francesc Eiximenis, en veure l’ostentós seguici “de mil·lenar de persones” que acompanyava fra Vicent Ferrer,preguntà irònicament al sant dominic: “ Frare Vicent, què fa la bufa ?”. Aquesta rònega notícia la complementa la tradició, que assegura que sant Vicent replicà hàbilment: “La bufa va i ve, però no es deté ”; el mot “ bufa ” té ací, evidentment,l’acceptació valenciana popular de “ vanitat ”. Cal reconéixer que fra Eiximenis, mentor permanent, conscienciós i eficient dels Jurats valencians, tenia dret a considerar-se menystingut, en contemplar els honors tan extraordinaris amb què la ciutat de València rebia mestre Vicent Ferrer[...] A part d’això, hi comptava també la tradicional rivalitat entre els franciscans i els dominics, aleshores molt encesa. Però hi havia alguna cosa més que rivalitat […] Com que la seua mentalitat burgesa és dinàmica, Eiximenis propugna el foment de noves fonts de riquesa, i […] exalta les virtuts burgeses: la laboriositat, el seny, la frugalitat i la respectabilitat. […] Ben al contrari, l’Esgl ésia Catòlica condemnava globalment el lucre[...]. Sant Vicent Ferrer condemna l’acumulació de béns, car considera que tot lucre és usura, i pretén que el comerç “no es face per multiplicar la riquea,mas tan solament per sustentació de casa” Manuel Sanchis Guarner “ Les raons de la discrepància entre Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer” dins Primer Congreso de Historia del País Valenciano , vol. II, pp. 665-669 DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 18.
  Activitats DEPARTAMENT DELLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es
• 19.
  De quin personatgedóna una imatge negativa i de quin pecat s’assenyala? Activitats 2. De qui ens dóna una imatge positiva i quines qualitats li associa? Dóna una imatge negativa de fra Eiximenis // El pecat de l’enveja De sant Vicent Ferrer dóna una imatge positiva, ja que li associa com a qualitats: ser un home estimat, tant entre el poble com entre les autoritats (causa de l’enveja que li té Eiximenis); tindre un gran domini de la paraula (és capaç d’improvisar, i respondre amb enginy a les paraules malicioses de Frances Eiximenis 3. Què és la bufa en sentit figurat i propi? Entre altres significats, bufa és la “bossa membranosa que forma part de l’aparell urinari”, que quan es matava un porc o un bou es podia unflar com un globus.En algunes comarques valencianes, bufa vol dir també “globus”. En sentit figurat, bufa significa també vanitat (“anar bufat”,”unflat”. 4. Què devia voler dir el jos metafòric “la bufa va i ve, però no es deté”? La resposta de sant Vicent es devia basar en el doble sentit de les paraules vanitat i globus. Sobretot pel significat de la segona,en el sentit que un globus “va i ve” llà on el du el vent. Podem pensar que pretenia justificar-se dient que la vanitat li havia sobrevingut i que ell no n’era el responsable, sinó les autoritats i la multitud que l’aclamaven. L’afirmació “no es deté” evoca també un ús metafòric de la paraula globus, en el sentit que, com este, la vanitat és capritxosa, canviant i efímera, com el moviment que descriu un globus. Una manera hàbil de demostrar que si la vanitat ara planava sobre sant Vicent, abans ho havia fet sobre el mateix Eiximenis, 20 anys més vell que sant Vicent, i aclamat també al seu dia a València per l’èxit i el reconeixement social. DEPARTAMENT DE LLENGUA I VALENCIÀ – VALENCIÀ I Copyright Colegio Escolapias Gandia [email protected] www.escolapiasgandia.es